UPCommons (Universitat Politècnica de Catalunya)
Not a member yet
281550 research outputs found
Sort by
Isogeometric analysis for non-Newtonian viscoplastic fluids: challenges for non-smooth solutions
No full textThis work explores the application of high-order Isogeometric Analysis (IGA) to the numerical simulation of non-Newtonian viscoplastic fluids, particularly in the presence of yield surfaces and non-smooth solutions. While IGA has demonstrated superior accuracy in smooth problems due to its high-continuity basis functions, its performance in cases with sharp transitions, such as viscoplastic flows with localized singularities, presents unique challenges. To address this, we develop a stabilized isogeometric framework for viscoplastic Stokes flow using the Variational Multiscale (VMS) method, ensuring numerical stability and preventing spurious pressure oscillations in equal-order discretizations. Additionally, we integrate an embedded boundary approach based on the Shifted Boundary Method (SBM) to efficiently handle complex geometries without the need for body-fitted meshes. The effectiveness of this high-order stabilized IGA framework is assessed through numerical benchmarks. The results confirm that high-order B-Spline bases achieve optimal convergence in smooth regions, while their performance near yield surfaces is affected by localized oscillations due to the inherent continuity of the basis functions. Furthermore, we demonstrate that the SBM-IGA formulation successfully enforces boundary conditions in embedded domains while preserving high-order accuracy. These findings provide valuable insights into the role of basis smoothness, stabilization techniques, and embedded formulations in non-Newtonian flow simulations, offering a foundation for future advancements in isogeometric methods for complex fluids.The authors gratefully acknowledge the Design for IGA-type discretization workflows (GECKO) project. The Design for IGA-type discretization workflows has received funding from the European Union’s Horizon Europe research and Innovation programme under grant agreement No 101073106 Call: HORIZON-MSCA-2021-DN-01.
Rubén Zorrilla and Riccardo Rossi acknowledge the research project TED2021-130471B-I00, financed by MI-CIU/AEI/10.13039/501100011033 and by the “European Union Next GenerationEU/ PRTR”.Peer ReviewedPostprint (author's final draft
El paisatge, de nou: manual per a la recuperació del paisatge
No full textHi ha moments en què el paisatge s’imposa, ja no com a decorat, sinó com a ferida oberta i com a promesa.
Ja no és silenci, sinó pregunta. Ens interpel·la amb la força d’allò que persisteix: sota la fragmentació, sota l’oblit, sota l’ús intensiu, encara hi batega una possibilitat.
Aquest treball neix d’aquesta crida: una urgència que no és només ecològica o tècnica, sinó profundament cultural i emocional.
Cal tornar al paisatge no per restaurar-ne una imatge idealitzada, sinó per comprendre’n les traces, escoltar-ne la memòria i activar-ne el futur.
La recerca parteix d’una revisió profunda del concepte de paisatge, tal com l’entenem avui, des d’una perspectiva multidimensional; ecològica, cultural, simbòlica i social. Així doncs, s’en traça l’evolució històrica fins a les seves implicacions contemporànies, entenent sempre el vincle entre allò humanitzat i allò natural.
Un marc teòric que es completa a través de cinc casos d’estudi, que exemplifiquen cinc estratègies clau per entendre i abordar la recuperació del paisatge en contextos diversos: des de la reparació ecològica fins a la restauració d’infraestructures, la reutilització de materials, la gestió del patrimoni o la reactivació social dels llocs.
Una investigació que es desplega com un manual obert, una actitud i una ètica davant del territori.
Mitjançant deu estratègies paisatgístiques, es proposa una manera d’actuar que fuig de les solucions tancades i abraça la complexitat. Es reivindica així, el valor dels materials com a memòria, de les infraestructures com a fils de cosir territori, i de la natura com a agent actiu de regeneració.
Intervenir, aquí, no és imposar una forma, sinó desbloquejar potencials. És entendre el paisatge com un futur possible que parteix del que encara hi és.
Un futur on ecologia, funció i bellesa puguin conviure: no com a luxe, sinó com a necessitat compartida.Hay momentos en que el paisaje se impone, ya no como decorado, sino como herida abierta y como promesa.
Ya no es silencio, sino pregunta. Nos interpela con la fuerza de aquello que persiste: bajo la fragmentación, bajo el olvido, bajo el uso intensivo, todavía late una posibilidad.
Este trabajo nace de este llamamiento: una urgencia que no es solo ecológica o técnica, sino profundamente cultural y emocional.
Hay que volver al paisaje no para restaurar una imagen idealizada, sino para comprender las trazas, escuchar la memoria y activar el futuro.
La investigación parte de una revisión profunda del concepto de paisaje, tal como lo entendemos hoy, desde una perspectiva multidimensional; ecológica, cultural, simbólica y social. Así pues, se traza la evolución histórica hasta sus implicaciones contemporáneas, entendiendo siempre el vínculo entre aquello humanizado y aquello natural.
Un marco teórico que se completa a través de cinco casos de estudio, que ejemplifican cinco estrategias clave para entender y abordar la recuperación del paisaje en contextos diversos: desde la reparación ecológica hasta la restauración de infraestructuras, la reutilización de materiales, la gestión del patrimonio o la reactivación social de los lugares.
Una investigación que se despliega como un manual abierto, una actitud y una ética ante el territorio.
Mediante diez estrategias paisajísticas, se propone una manera de actuar que huye de las soluciones cerradas y abraza la complejidad. Se reivindica así, el valor de los materiales como memoria, de las infraestructuras como hilos de coser territorio, y de la natura como agente activo de regeneración.
Intervenir, aquí, no es imponer una forma, sino desbloquear potenciales. Es entender el paisaje como un futuro posible que parte del que todavía está.
Un futuro donde ecología, función y belleza puedan convivir: no como lujo, sino como necesidad compartida.There are moments when the landscape asserts itself, no longer as mere scenery, but as an open wound and a promise. It is no longer silence, but a question. It challenges us with the strength of what persists: beneath fragmentation, neglect, and intensive use, a possibility still beats.
This work arises from that call: an urgency that is not only ecological or technical but deeply cultural and emotional.
We must return to the landscape not to restore an idealized image, but to understand its traces, listen to its memory, and activate its future.
The research begins with a thorough review of the concept of landscape as we understand it today, from a multidimensional perspective; ecological, cultural, symbolic, and social. Thus, its historical evolution is traced to its contemporary implications, always considering the link between the humanized and the natural.
This theoretical framework is completed through five case studies that exemplify five key strategies to understand and approach landscape recovery in diverse contexts: from ecological restoration to infrastructure rehabilitation, material reuse, heritage management, and social reactivation of places.
The investigation unfolds as an open manual, an attitude and ethic towards the territory.
Through ten landscape strategies, it proposes a way of acting that avoids closed solutions and embraces complexity.It thus reclaims the value of materials as memory, infrastructures as threads to sew the territory together, and nature as an active agent of regeneration.
Intervening here is not about imposing a form but unlocking potentials. It is about understanding the landscape as a possible future that arises from what still remains.
A future where ecology, function, and beauty coexist—not as a luxury, but as a shared necessity.Award-winnin
Estudi de l'aprofitament energètic històric a la comarca del Solsonès
No full textAquest treball té com a objectiu principal elaborar un estudi sobre l’evolució de l’aprofitament energètic històric a la comarca del Solsonès. Es pretén documentar els diferents tipus d’energia utilitzats al llarg del temps, incloent-hi la força hidràulica, la fotovoltaica, l’energia eòlica, la llenya i la biomassa, enfocant principalment el període comprès entre els segles XX i XXI.The main objective of this project is to carry out a study on the historical evolution of energy use in the Solsonès region. It aims to document the different types of energy used over time, including hydraulic power, photovoltaic energy, wind power, firewood, and biomass, with a primary focus on the period spanning the 20th and 21st centuries
2 DOF model for non-linear vertical seismic analysis of a loaded overhead crane
No full textIn nuclear power plants, polar cranes are used for fuel assembly purposes and reactor head removal and replacement. A simplified numerical model is presented to simulate the dynamic behaviour of an overhead nuclear polar crane loaded on its main hook and taking into account the possibility of the uncoupling effect of the mechanical parts of the crane. The model extends, at a relatively low computational cost, a previous model proposed in the literature, but adding the possibility of detecting crane-rail decoupling under seismic actions. Time history simulations reproducing experimental tests considered as benchmark, including experimental tests of a 1:8 scaled model of a 330 T bridge crane, have been performed aiming to analyse the reliability of the numerical model. Critical seismic acceleration threshold values, slightly higher than 0.3 g, have been calculated for which the crane-rail decoupling appears. The separation values during the uncoupling phases, calculated for higher values of seismic acceleration, adequately fit the experimental results obtained in the experimental benchmark tests. Additional simulations, including the crane-rail uncoupling effect, were undertaken in order to study the influence and the interaction of the characteristic parameters in the dynamic response of the crane. In this respect, the crane-rail separation and the dynamic amplification factor have been calculated as a function of the fundamental frequency of the crane and the rope length. Results have been arranged as spectrum diagrams to identify the best combinations of dynamic/mechanical parameter values to obtain the best crane performance, which is a relevant objective in the design phase of a polar crane. To include the possibility of sway motion, the proposed model is extended by including a degree of freedom corresponding to the angle rotated by the load. The dynamic amplification factor, applying the 2DOF and 3DOF models, generates, for different horizontal initial velocity conditions, practically identical results. Thus, the simplified numerical model (2DOF) is an appropriate and computationally low-cost option for estimating cable loading and verifying compliance with current regulations.Peer ReviewedPostprint (published version
A framework to operationalize and automate the data integration lifecycle
No full text(English) Data plays a key role in today’s world. Many organizations collect and store massive amounts of data from many different data sources. As a result, these data collections show a diversity in structure and semantics that grows as the data sources expand and evolve. These factors challenge traditional data management methods, which depend on fixed structures and stable conditions. There is a mismatch between old assumptions and new realities, where it is not enough to just collect data and run conventional tools. Instead, we must rethink how we integrate data to support high variety, handle large-scale collections, and accommodate new available data.
This PhD thesis proposes innovative and advanced techniques to support and automate the data integration lifecycle. First, we describe how to represent and standardize data sources using graph-based schemas. These schemas provide a solid foundation for all steps of the data integration lifecycle. Next, we introduce an integration method that leverages graph-based schemas to add new data incrementally without disrupting existing integration structures. This approach ensures that data integration remains flexible and scalable as organizations grow. We also help users find the right datasets to integrate. By focusing on data discovery, we reduce the time spent exploring irrelevant data sources and suggest relevant ones for integration. To this end, we focus first on facilitating the discovery of joinable attributes among datasets. We propose a new qualitative metric and use data profiles and learning models to decide which attributes are worth joining. To further enhance data discovery, we introduce contextual pre-filtering. Using data profiles and graph-based schemas, we can focus on promising datasets before applying data discovery tools. This pre-filtering step not only boosts the accuracy of existing data discovery tools but also optimizes their performance by narrowing the search space. In summary, this thesis helps bridge the gap between conventional data methods and modern, diverse data ecosystems. The results contribute to the field of data integration by offering scalable and automated solutions that match the changing needs of data integration today.(Català) Les dades tenen un paper fonamental en el món actual. Moltes organitzacions recopilen i emmagatzemen grans volums de dades procedents de diverses fonts. Aquestes fonts poden variar tant en l’estructura com en la modelització de conceptes i van creixent i evolucionant a mesura que s’hi afegeixen noves fonts de dades. Això posa a prova els mètodes clàssics de gestió de dades, que depenen d’estructures fixes i condicions estables. Avui, ja no n’hi ha prou de reunir dades i emprar eines convencionals. Cal replantejar la manera d’integrar les dades per gestionar-ne la gran varietat, tractar grans volums i incorporar noves fonts a mesura que s’integren.
Aquesta tesi proposa tècniques per automatitzar el cicle de vida de la integració de dades. Primer, mostrem com representar i estandarditzar les fonts mitjançant esquemes basats en graf. Aquests esquemes serveixen de fonament sòlid per a cada pas de la integració. Tot seguit, presentem un mètode que aprofita aquests esquemes per afegir noves fonts de manera incremental sense alterar les estructures existents, tot mantenint flexibilitat i escalabilitat a mesura que les organitzacions creixen. També fem més àgil la cerca de conjunts de dades que valgui la pena integrar. En centrar-nos en el descobriment de dades, reduïm el temps destinat a explorar fonts irrellevants i proposem les més adequades. Per fer-ho, introduïm una mètrica qualitativa i fem servir perfils de dades i models d’aprenentatge per decidir quins atributs cal unir. A més, incorporem un prefiltrat contextual que detecta els conjunts de dades més prometedors abans d’aplicar eines de descobriment, cosa que millora la precisió i redueix la càrrega computacional. En resum, aquesta tesi escurça la distància entre els mètodes tradicionals i els entorns moderns de dades. Ofereix solucions escalables i automatitzades que s’adapten a les necessitats canviants de la integració de dades.(Español) Los datos desempeñan un papel fundamental en el mundo actual. Muchas organizaciones recopilan y almacenan grandes volúmenes de datos desde diversas fuentes. Estas fuentes pueden variar en estructura y modelado de conceptos que van creciendo y evolucionando a medida que más fuentes de datos son integradas. Esto pone a prueba los métodos clásicos de gestión de datos, que dependen de estructuras fijas y condiciones estables. Hoy en día, no basta con reunir datos y usar herramientas convencionales. En su lugar, debemos replantearnos cómo integrar datos para manejar una alta variedad, gestionar grandes volúmenes y acomodar nuevas fuentes a medida que se integran.
Esta tesis propone técnicas para automatizar el ciclo de vida de la integración de datos. Primero, mostramos cómo representar y estandarizar las fuentes con esquemas basados en grafos. Estos esquemas sirven de base sólida para cada paso de la integración. Luego, presentamos un método que emplea dichos esquemas para añadir nuevas fuentes de forma incremental sin afectar las estructuras existentes, manteniendo flexibilidad y escalabilidad a medida que las organizaciones crecen. También agilizamos la búsqueda de conjuntos de datos que valga la pena integrar. Al centrarnos en el descubrimiento de datos, reducimos el tiempo dedicado a explorar fuentes irrelevantes y sugerimos las más adecuadas. Para ello, introducimos una métrica cualitativa y usamos perfiles de datos y modelos de aprendizaje para decidir qué atributos se deben unir. Además, aportamos un prefiltrado contextual que identifica los conjuntos de datos más prometedores antes de aplicar herramientas de descubrimiento, lo que mejora la precisión y reduce la carga computacional. En resumen, esta tesis acorta la brecha entre los métodos tradicionales y los entornos modernos de datos. Ofrece soluciones escalables y automatizadas que se adaptan a las cambiantes necesidades de la integración de datos.Postprint (published version
The coastline in Charlotte Perriand’s explorations: A liminal approach to the concept of mediterraneity
No full textPartiendo de los anhelos de cambio social reflejados en el C.I.A.M. de 1937 y de reivindicaciones formuladas por el Front Populaire Francés –donde el ocio de las masas y el disfrute de la naturaleza se habían convertido en preocupaciones cruciales–, la comunicación analiza ciertos precedentes a partir de la aportación de Charlotte Perriand (París, 1903-1999). La arquitecta, simpatizante del Front Populaire y participante activa de los C.I.A.M., es conocida por su producción ligada a problemas de prefabricación y turismo masivo en entornos de alta montaña. Sin embargo, también realizó experimentaciones marítimas mucho menos exploradas por la historiografía tradicional. Sobre esta base, la comunicación se centra en un episodio biográfico singular: el viaje en canoa bordeando Mallorca realizado en 1932. La travesía entendida como una suerte de aventura emancipadora liminar (en el umbral entre tierra y mar), se sitúa en un momento de revalorización del Mediterráneo por el movimiento moderno, vinculándose intelectual y formalmente a las arquitecturas anónimas propias de la cuenca. Al mismo tiempo, se estudian las repercusiones de esta experiencia en obras como la Maison de week-end au bord de l’eau (1934-35), el Centre de vacances à Bandol (1935) o Le Tritrianon (1937), relacionándolas con propuestas análogas de autores como Josep Lluís Sert o Le Corbusier.Peer Reviewed5 - Igualtat de GènerePostprint (published version
Cálcul estructural d'un poliesportiu
No full textAquest Treball de Fi de Grau s’emmarca dins l’àmbit del càlcul estructural, amb l’objectiu de dissenyar l’estructura metàl·lica d’un pavelló poliesportiu cobert ubicat al municipi de La Garriga. El projecte aborda tant el plantejament teòric com l’aplicació pràctica dels coneixements adquirits durant el grau en Enginyeria Mecànica, posant èmfasi en l’anàlisi estructural mitjançant programari especialitzat (CYPE3D, Mathcad, AutoCAD, entre altres). Després d’una fase inicial d’estudi de tipologies estructurals i distribucions espacials possibles, s’opta per una gelosia plana de perfils tubulars per cobrir una llum de 32 metres, prioritzant la viabilitat constructiva i l’eficiència estructural. Es realitzen les comprovacions corresponents als Estats Límit Últims i de Servei segons la normativa vigent (CTE, EHE-08, NCSE-02), així com el dimensionament de fonamentació amb sabates aïllades i unions soldades. El projecte es completa amb la generació de la documentació gràfica, pressupostària i tècnica necessària per a una execució realista, oferint una visió global i coherent d’un projecte estructural d’àmbit industrial amb vocació professional.Este Trabajo de Fin de Grado se enmarca en el ámbito del cálculo estructural, con el objetivo de diseñar la estructura metálica de un pabellón polideportivo cubierto ubicado en el municipio de La Garriga. El proyecto aborda tanto el planteamiento teórico como la aplicación práctica de los conocimientos adquiridos durante el grado en Ingeniería Mecánica, con especial énfasis en el análisis estructural mediante software especializado (CYPE3D, Mathcad, AutoCAD, entre otros). Tras una fase inicial de estudio de tipologías estructurales y distribuciones espaciales posibles, se opta por una celosía plana de perfiles tubulares para cubrir una luz de 32 metros, priorizando la viabilidad constructiva y la eficiencia estructural. Se realizan las comprobaciones correspondientes a los Estados Límite Últimos y de Servicio según la normativa vigente (CTE, EHE-08, NCSE-02), así como el dimensionado de la cimentación con zapatas aisladas y uniones soldadas. El proyecto se completa con la generación de la documentación gráfica, presupuestaria y técnica necesaria para una ejecución realista, ofreciendo una visión global y coherente de un proyecto estructural de ámbito industrial con vocación profesional.This Final Degree Project falls within the field of structural engineering, aiming to design the metallic structure of a covered sports pavilion located in La Garriga. The project combines theoretical groundwork with practical application of the knowledge acquired during the Mechanical Engineering degree, with a focus on structural analysis using specialized software (CYPE3D, Mathcad, AutoCAD, among others). Following an initial assessment of structural typologies and possible spatial configurations, a flat truss composed of tubular profiles is selected to span 32 meters, prioritizing constructability and structural efficiency. The structure is verified against Ultimate and Serviceability Limit States according to current regulations (CTE, EHE-08, NCSE-02), including the design of isolated footing foundations and welded joints. The project is completed with the generation of technical, graphical, and budget documentation necessary for a realistic execution, providing a comprehensive and coherent overview of an industrial structural project with a professional outlook
Estudi de la viabilitat i proposta de manteniment d'una dessalinitzadora
No full textEl present treball desenvolupa un estudi tècnic, econòmic i ambiental sobre la viabilitat d’una dessalinitzadora d’aigua de mar mitjançant el procés d’osmosi inversa. El treball també estudia la necessitat d’una planta d’aquest tipus al litoral català, concretament a l’Alt Empordà, a causa de l’escassetat hídrica provocada per un període de sequera extrem.
Aquest treball vol recórrer tots els passos necessaris per confeccionar un projecte bàsic d’una planta dessalinitzadora i, per aquest motiu, s’estudien els principals processos de dessalinització amb especial atenció a l’osmosi inversa. Es detallen totes les etapes que intervenen dins el procés de dessalinització, des dels pretractaments fins als posttractaments i els tractaments aplicats a la salmorra.
El disseny tècnic de la planta es realitza amb el software WAVE de l’empresa DuPont, simulant diverses configuracions de membranes per determinar la millor solució.
El treball també inclou un càlcul del volum dels principals tancs necessaris per a la instal·lació així com un estudi econòmic que permet crear una primera estimació del cost total de la instal·lació.
Finalment, el treball proposa un pla de manteniment per una planta dessalinitzadora i, s’avalua l’impacte ambiental directe i indirecte d’una instal·lació d’aquest tipus
Tècniques de fabricació avançades per a materials compostos sostenibles en aplicacions mecàniques
No full textAmb l’objectiu de desenvolupar solucions mes sostenibles enfront als materials compostos tradicionals, es conformaran diversos materials compostos i s’avaluarà el seu potencial. Aquest treball reprèn la investigació de materials compostos amb components sostenibles iniciada per Pardo M. en el seu treball de fi de grau “ L’ús de materials compostos sostenibles en aplicacions aeronàutiques d’energia i automoció ”. En aquest treball s’explora l’ús de teixit de lli com a reforç per a diferents materials compostos amb diferents matrius d’orígens vegetals i reciclats. La selecció dels materials ha estat posterior a una extensiva recerca bibliogràfica en el camp de materials compostos sostenibles i substituts per als materials tradicionals. El mètode de conformat escollit es el hand-layup amb assistència per bomba de buit, aquesta decisió s’ha pres en funció de les tecnologies disponibles. Els resultats dels tests a tracció indiquen que els materials compostos de colofònia i goma aràbiga podrien ser prometedors per les seves capacitats en la dissipació d’energia i sostenibilitat, el material de lli i EPS presenta capacitat de millora, però serveix per donar una segona vida a materials reciclats. L’ús de materials d’origen vegetal o reciclat ha donat resultats prometedors per a substituts de materials compostos tradicionals per el que podem considerar aquest treball com a un preàmbul per al desenvolupament de materials compostos mes sofisticats amb característiques atractives a nivell industrial per la seva adopció a gran escala.With the aim of developing more sustainable solutions compared to traditional composite materials, various composite materials will be designed and their potential will be evaluated. This work resumes the research on composite materials with sustainable components initiated by Pardo M. in his final degree project “The use of sustainable composite materials in aeronautical, energy and automotive applications”. In this work, it’s explored the use of linen fabric as reinforcement for different composite materials with different matrices plant based and recycled origins. The selection of the materials has been after extensive bibliographic research in the field of sustainable composite materials and substitutes for traditional materials. The chosen fabrication technic is hand-layup with vacuum pump assistance, this decision has been made based on the available technologies. The results of the tensile tests indicate that the composite materials of rosin and gum arabic could be promising for their capacities in energy dissipation and sustainability, the material of flax and EPS presents capacity for improvement, but serves to give a second life to recycled materials. The use of materials of plant origin or recycled has given promising results for substitutes of traditional composite materials so we can consider this work as a preamble for the development of more sophisticated composite materials with attractive characteristics at an industrial level for their large-scale adoption
Infiltrated 3D-printed zirconia scaffolds with biodegradable and bioactive polymer blend to improve their osseointegration
No full textBone defects and skeletal disorders continue to demand advanced biomaterials that combine mechanical strength with enhanced bioactivity and customizability. While yttria-stabilized zirconia (YSZ) offers excellent mechanical properties and biocompatibility, its bioinert nature and processing challenges limit its effectiveness for patient-specific bone implants. This study addresses this gap by developing novel polymer-infiltrated ceramic network (PICN) scaffolds based on 3D-printed porous YSZ fabricated via Direct Ink Writing (DIW). The scaffolds were infiltrated with biodegradable polycaprolactone (PCL)/polyvinyl alcohol (PVA) blends loaded with nanohydroxyapatite (nHA) to impart bioactivity and tunable degradation. Scaffold designs with 40 % and 60 % infill were evaluated for infiltration efficiency, mechanical performance, degradation behavior, and apatite formation capacity. Results demonstrated high infiltration rates (up to 96 %, particularly in 40 % infill scaffolds), mechanical integrity comparable to cancellous bone (compressive strength within the range of 2–12 MPa), and enhanced in vitro apatite formation, especially for scaffolds with an 80:20 PCL/PVA blend containing 15 % nHA. The degradation analysis indicated that higher PVA content accelerated resorption, with the 50:50 blend showing faster surface changes, while the 80:20 blend maintained gradual porosity increase aligned with tissue replacement. Overall, this work presents a feasible strategy for fabricating patient-specific ceramic scaffolds with enhanced osseointegration potential, thereby bridging the gap between mechanical stability and biological functionality for future bone and dental implant applications.This work has been funded by the Spanish Ministerio of Ciencia e Innovación, through Grants, PID2022–137274NB-C32, PID2021- 124572OB-C31. This work is part of the Maria de Maeztu Units of Excellence Program CEX2023-001300-M/funded by MCIN/AEI/ 10.13039/501100011033. This research contributes to the R + D + i project PID2022-137911OB-I00, which is funded by the Ministry of Science, Innovation and Universities (MCIN)/Agency for the Excellence of University and Research Centres (AEI)/10.13039/501100011033. E. J.D.-P. would like to thank to the Ministry of Universities for the pre- doctoral grant FPU21/06762. The authors extend their gratitude to the Servicio General de Investigación and Biblioteca de la Universidad de Sevilla for their assistance.Postprint (published version