UPCommons (Universitat Politècnica de Catalunya)
Not a member yet
281550 research outputs found
Sort by
Arriba un any més la Universitat d’Estiu de Ciència i Tecnologia a Castelldefels
La Universitat d’Estiu de Ciència i Tecnologia de Castelldefels, coneguda com a CasTECHdefels, és un projecte consolidat al territori que es va iniciar fa més de dotze anys i que constitueix un exemple de col·laboració institucional entre el Campus del Baix Llobregat de la UPC i l’Ajuntament de Castelldefel
MÀQUINES ELÈCTRIQUES (Examen, 2n quadrimestre)
Examen finalResolved2024/20252n quadrimestr
Frequency identification of non-beam bridges using vehicle scanning methods: Analytical formulation and experimental validation
This article presents a novel analytical formulation that demonstrates how the natural vibration frequencies of any bridge - regardless of its structural type, geometry, or boundary conditions - can be identified from the vibrations recorded by an instrumented vehicle crossing the bridge. This formulation broadens the scope of vehicle scanning methods for bridge frequency identification by removing the traditional assumption of sinusoidal mode shapes, which previously limited their application to simply supported beam bridges. The methodology begins by expanding bridge vibrations using a Fourier series, demonstrating that only the natural frequencies of the bridge contribute nonzero terms to this expansion. This is universally applicable, independent of bridge typology and geometry. Using Duhamel’s integral, the response of a vehicle traversing the bridge was computed to analytically prove that the bridge’s natural frequencies appear in the vehicle’s vibration spectrum. To validate the formulation, we present two applications. First, a numerical study models an 80¿m steel arch bridge, confirming its non-sinusoidal mode shapes through eigenvalue analysis. A virtual vehicle crossing simulation reveals that the bridge’s natural frequencies are clearly identifiable in the Fourier amplitude spectrum (FAS) of the vehicle vibrations. Second, a field test is conducted on a 602¿m cable-stayed bridge using an instrumented vehicle equipped with low-cost roof-mounted accelerometers. The first three modal frequencies of the bridge are successfully extracted from the vehicle’s recorded vibrations, demonstrating the practical feasibility of the developed formulation in real-world conditions.Peer ReviewedPostprint (published version
Estudio de las tecnologías de convertidores estáticos de frecuencia (SFC) aplicadas a la red de Rodalies de Catalunya
Estudio de la viabilidad de incorporación de nuevas pastas y de la optimización del proceso de refino durante el proceso productivo del papel de fumar
Low-complexity detection of permutational index modulation for noncoherent communications
This work presents a massive SIMO scheme for wireless communications with one-shot noncoherent detection. It is based on permutational index modulation over OFDM. Its core principle is to convey information on the ordering in which a fixed collection of values is mapped onto a set of OFDM subcarriers. A spherical code is obtained which provides improved robustness against channel impairments. A simple detector based on the sorting of quadratic metrics of data is proposed. By exploiting statistical channel state information and hardening, it reaches near-ML error performance with a low-complexity implementation.This work was funded by project MAYTE (PID2022-136512OB-C21) by MICIU/AEI/10.13039/501100011033 and ERDF/EU, grants 2021 SGR 01033 and 2022 FI SDUR 00164 by Departament de Recerca i Universitats de la Generalitat de Catalunya, and grant 2023 FI “Joan Oró” 00050 by Departament de Recerca i Universitats de la Generalitat de Catalunya and the ESF+Peer ReviewedPostprint (author's final draft
Robots de Transport Col·laboratius (CTR) aplicables a l'entorn urbà proper: una revisió
Els Robots de Transport Col·laboratius (CTR) encara no són una realitat freqüent ni ben coneguda per a molts agents urbans, incloent planificadors de transport, responsables polítics, professionals de la construcció, proveïdors de serveis i altres participants rellevants en l'ecosistema de mobilitat urbana. Aquesta manca de familiaritat representa una barrera important per al desenvolupament i implementació de solucions de mobilitat urbana noves, adaptatives i creatives. També dificulta la integració dels CTR en xarxes, sistemes i infraestructures físiques de transport ja existents. Els CTR representen una categoria ampla, versàtil i en ràpida evolució de sistemes robòtics dissenyats específicament per al desplegament en entorns urbans. Aquests robots solen estar equipats amb una varietat de sensors avançats, tecnologies d'intel·ligència artificial i funcions de connectivitat. Aquestes eines els permeten operar de manera autònoma, navegar per paisatges urbans complexos i interactuar de manera segura i eficient amb humans, vehicles i altres sistemes robòtics en temps real. A més, els CTR tenen el potencial d'augmentar significativament l'eficiència, sostenibilitat i seguretat dels sistemes de trànsit urbà. Poden ajudar a reduir la congestió, optimitzar l'última milla de distribució, millorar l'experiència dels vianants i oferir noves opcions de mobilitat per a persones que enfronten barreres de transport, com els ancians o persones amb discapacitat. Addicionalment, els CTR podrien contribuir a reduir les emissions de carboni i millorar la qualitat de l'aire mitjançant l'automatització de tasques de mobilitat de baixes emissions. A mesura que la tecnologia dels CTR continua desenvolupant-se, els responsables de decisions urbanes i les parts interessades han d'adquirir més consciència i implicar-se amb aquestes innovacions. Una millor comprensió de les capacitats i aplicacions dels CTR serà essencial per configurar ciutats futures més accessibles, resilients i sensibles a les necessitats de tots els residents.Collaborative Transport Robots (CTRs) are not yet a frequent or well-known reality for many urban stakeholders, including city agents, transportation planners, policymakers, construction professionals, service providers, and other relevant participants in the urban mobility ecosystem. This lack of familiarity presents a significant barrier to the development and implementation of novel, adaptive, and creative urban mobility solutions. It also hinders the integration of CTRs into already-existing transport networks, systems, and physical infrastructure. CTRs represent a broad, versatile, and rapidly evolving category of robotic systems designed specifically for deployment in urban environments. These robots are typically equipped with an array of advanced sensors, artificial intelligence technologies, and connectivity features. These tools enable them to operate autonomously, navigate complex urban landscapes, and interact safely and efficiently with humans, vehicles, and other robotic systems in real time. Moreover, CTRs hold the potential to significantly increase the efficiency, sustainability, and safety of urban transit systems. They can help reduce congestion, streamline last-mile delivery, enhance pedestrian experiences, and offer novel mobility options for individuals who face transportation barriers, such as the elderly or those with disabilities. In addition, CTRs may contribute to reducing carbon emissions and improving air quality through the automation of low-emission mobility tasks. As the technology behind CTRs continues to develop, urban decision-makers and stakeholders must become more aware of and engaged with these innovations. A better understanding of CTR capabilities and applications will be essential for shaping future cities that are more accessible, resilient, and responsive to the needs of all residents.Los Robots de Transporte Colaborativo (CTRs, por sus siglas en inglés) aún no son una realidad frecuente ni ampliamente conocida para muchos actores urbanos, incluidos agentes municipales, planificadores de transporte, responsables políticos, profesionales de la construcción, proveedores de servicios y otros participantes relevantes en el ecosistema de movilidad urbana. Esta falta de familiaridad representa una barrera significativa para el desarrollo e implementación de soluciones de movilidad urbana novedosas, adaptativas y creativas. También dificulta la integración de los CTRs en redes de transporte, sistemas e infraestructuras físicas ya existentes. Los CTRs representan una categoría amplia, versátil y en rápida evolución de sistemas robóticos diseñados específicamente para su implementación en entornos urbanos. Estos robots suelen estar equipados con una variedad de sensores avanzados, tecnologías de inteligencia artificial y funciones de conectividad. Estas herramientas les permiten operar de forma autónoma, navegar por paisajes urbanos complejos e interactuar de manera segura y eficiente con personas, vehículos y otros sistemas robóticos en tiempo real. Además, los CTRs tienen el potencial de aumentar significativamente la eficiencia, sostenibilidad y seguridad de los sistemas de transporte urbano. Pueden ayudar a reducir la congestión, optimizar la entrega de última milla, mejorar la experiencia peatonal y ofrecer nuevas opciones de movilidad para personas que enfrentan barreras de transporte, como los adultos mayores o personas con discapacidades. Asimismo, los CTRs pueden contribuir a la reducción de emisiones de carbono y a la mejora de la calidad del aire mediante la automatización de tareas de movilidad de bajas emisiones. A medida que la tecnología detrás de los CTRs sigue avanzando, los responsables de la toma de decisiones urbanas y otros actores deben familiarizarse más con estas innovaciones. Comprender mejor las capacidades y aplicaciones de los CTRs será esencial para dar forma a ciudades futuras más accesibles, resilientes y receptivas a las necesidades de todos los residentes.This work has been partially supported by Horizon Europe under the grant agreement No. 101189557 (TORNADO); by the Spanish Ministry of Science and Innovation under the project LENA (PID2022-142039NA-I00, funded by MCIN/AEI/10.13039/501100011033 and by "ERDF A way of making Europe"); by the BotNet project (23S06128-00), funded by the Ajuntament de Barcelona and Fundació la Caixa; and by the Consolidated Research Group RAIG (2021 SGR 00510) of the Departament de Recerca i Universitats de la Generalitat de Catalunya.Peer Reviewe
Exposición a ruido en el sector de ocio nocturno
La exposición a ruido representa uno de los principales riesgos físicos en el entorno laboral, responsable de efectos adversos e irreversibles en la salud del trabajador. En particular, el sector del ocio nocturno representa un entorno acústico altamente desfavorable, derivado del continuo nivel de presión acústica emitido por los sistemas de amplificación que lo caracterizan. Esta situación se ve agravada por la percepción errónea de asociar una mayor intensidad sonora a mayor calidad del evento, dejando relegada la seguridad y salud de los trabajadores. El presente estudio tiene como objetivo evaluar los diferentes puestos de trabajo de una discoteca. Para ello se ha planteado una estrategia de medición por sonometrías y dosimetrías, con el fin de comparar los valores obtenidos con los valores límite de exposición regulados en el Real Decreto 286/2006, y proponer medidas preventivas que garanticen la protección de la salud de los trabajadores. Los resultados evidencian una exposición continua a niveles de ruido superiores al valor límite de exposición de 87 dB(A). Debido a la naturaleza del sector como la escasez de concienciación, la implementación de medidas preventivas que reduzcan este riesgo representa un reto. Asimismo, se destaca la necesidad de regulación específica y sensibilización que aseguran condiciones laborales seguras
Flow control of three-dimensional cylinders transitioning to turbulence via multi-agent reinforcement learning
Active flow control strategies for three-dimensional bluff bodies are challenging to design, yet critical for industrial applications. Here we explore the potential of discovering novel drag-reduction strategies using deep reinforcement learning. We introduce a high-dimensional active flow control setup on a three-dimensional cylinder at Reynolds numbers (ReD) from 100 to 400, spanning the transition to three-dimensional wake instabilities. The setup involves multiple zero-net-mass-flux jets and couples a computational fluid dynamics solver with a numerical multi-agent reinforcement learning framework based on the proximal policy optimization algorithm. Our results demonstrate up to 16% drag reduction at ReD = 400, outperforming classical periodic control strategies. A proper orthogonal decomposition analysis reveals that the control leads to a stabilized wake structure with an elongated recirculation bubble. These findings represent the first demonstration of training on three-dimensional cylinders and pave the way toward active flow control of complex turbulent flows.Open access funding provided by Royal Institute of Technology.Peer ReviewedPostprint (published version