Plataforma de Revistas e Livros Revistas NOVAFCSH
Not a member yet
1320 research outputs found
Sort by
The beginnings of the Order of Saint John in Jerusalem, or: Muristan revisited
The order of Saint John was founded during the 12th century south of the Church of the Holy Sepulchre in Jerusalem in an area known today as Muristan. The heart of the order's residence was the once famous hospital, which was the origin of numerous pilgrim hostels and hospitals throughout Europe. Given its historical significance, it is surprising how little is known about this building complex. Through pilgrims' reports and statutes of the order, the functioning of the hospital is relatively well known. But as a result of later changes and destruction only a few remnants of the medieval building stock have survived and are largely unexplored until today.In an interdisciplinary research project the development of the Muristan from antiquity to modern times is being investigated. Archival records are being re-evaluated, preserved and accessible architectural remains are documented and analysed by methods of building archaeology. This article presents some results of the project on the medieval development of the Muristan and the seat and hospital of the Order of St. John.A ordem de São João foi fundada durante o século XII, a sul da Igreja do Santo Sepulcro em Jerusalém, numa área hoje conhecida como Muristan. O centro do convento da ordem era o outrora famoso hospital, que deu origem a vários albergues e hospitais para peregrinos em toda a Europa. Dado o seu significado histórico, é surpreendente que pouco se saiba sobre este complexo de edifícios. Através dos relatos de peregrinos e dos estatutos da ordem, conhece-se o funcionamento do hospital com alguma segurança. Mas, em consequência de mudanças e de destruições posteriores, só sobreviveram alguns vestígios dessa construção medieval, os quais foram pouco explorados até aos dias de hoje. O desenvolvimento do Muristan desde a antiguidade até os tempos modernos é o objecto de um projecto de investigação interdisciplinar em curso. No âmbito desse projecto, os registos de arquivo, as plantas e as fotografias foram reavaliados, enquanto os vestígios arquitectónicos preservados e acessíveis estão a ser analisados segundo os métodos da arqueologia da arquitectura. O presente artigo apresenta alguns dos resultados desse projeto sobre o desenvolvimento medieval do Muristan, sede e hospital da Ordem de São João
El linaje catalán Queralt-Timor y su relación con la Orden del Temple (siglos XII-XIV)
The commandery of the Temple of Barbera (Tarragona) was one of the leading ones of the Crown of Aragon, thanks in part to the collaboration of one of the most notable ‘Templar families’: Queralt-Timor of Santa Coloma. From the beginning of this commandery in the last decades of the twelfth century, they had been its main benefactors and, later on, provided the Militia with knights of the first rank (Pere II de Queralt, Jaume de Timor, Arnau de Timor, Dalmau de Timor...). They were all professional warriors and took an active part in the conquests which the monarchy carried out in the thirteenth century. But in addition, the Queralt family developed a continuous matrimonial policy which linked it by marriage to the different main lineages of the country, also connected to the Temple: Castellnou, Anglesola, Rocaberti… This article is particularly interested in the life and activities of these individuals with the intention of re-evaluating their contribution and giving them the place they deserve in the history of the Temple.
Bibliography
Printed sources
ALBON, Marquis d' – Cartulaire Général de l'Orde du Temple 1119?-1150. París: Librairie Ancienne, Honoré Champion, Éditeur, 1913.
ALTISENT, Agustí – Diplomatari de Santa Maria de Poblet, vol I, anys 960-1177. Barcelona: Abadia de Poblet; Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 1993.
BOFARULL I MASCARÓ, Pròsper de – Colección de documentos inéditos del Archivo General de la Corona de Aragón. 41 vols., Barcelona: L. Benaiges - José Eusebio Monfort, 1847-1910.
BRUGUERA, Jordi (ed.) – Llibre dels Fets del rei En Jaume. 2 vols. Barcelona: Editorial Barcino, 1991.
FINKE, Heinrich – Papsttum und Untergang des Templerordens, II Band: Quellen, Münster, 1907.
FINKE, Heinrich – Acta Aragonensia: quellen zur Deutschen, Italienischen, Französischen, Spanischen, zur Kirchenund Kulturgeschichte aus der Diplomatischen Korrespondenz Jaymes II: 1291-1327. Berlin, Leipzig: W. Rothschild, 1908.
GONZALVO I BOU, Gener – Les constitucions de Pau i Treva de Catalunya (segles XI i XIII). Barcelona: Departament de Justícia, Generalitat de Catalunya, 1994.
PALOU I MIQUEL, Hug – Els libri notularum de Santa Coloma de Queralt (1240-1262). 2 vols. Barcelona: Fundació Noguera, 2009.
SANS I TRAVÉ, Josep M. – Col·lecció Diplomàtica de la casa del Temple de Barberà. Barcelona: Departament de Justícia, Generalitat de Catalunya, 1997.
TRETON, Rodrigue – Diplomatari del Masdéu, I-V, Barcelona: Fundació Noguera, Barcelona, 2010.
Studies
ALTISENT, Agustí – “Un poble de la Catalunya Nova els segles XI i XII. L'Espluga de Francolí de 1079 a 1200”. Anuario de Estudios Medievales 3 (1966), pp. 131-213.
ALVIRA, Martín – “Destruir aquells qui reneguen lo nom de Jhesucrist. El obispo de Barcelona Berenguer de Palou (1212-1241)”. in Ayala Martínez, Carlos de; Palacios Ontalva, J. Santiago (eds.) – Hombres de religión y guerra. Madrid: Sílex ediciones, 2018, pp. 373-388.
AYALA MARTÍNEZ, Carlos de – “Guerra y Órdenes Militares en la Edad Media: Balance y perspectivas de estudio”. in FERNANDES, Isabel Cristina (coord.) - Entre Deus e o Rei. O mundo das ordens militares. Palmela: Município de Palmela- GEsOS, 2018, vol. I, pp. 179-188.
BENET I CLARÀ, Albert – La família Gurb-Queralt (956-1276): senyors de Sallent, Oló, Avinyó, Gurb, Manlleu, Voltregà, Queralt i Santa Coloma de Queralt. Sallent: Institut d’Arqueologia, Història i Ciències Naturals, 1993.
BONET DONATO, María – “Identidad de las hospitalarias en la Corona de Aragón”. Memoria y Civilización. Anuario de Historia 17 (2014), pp. 43-87.
BULST-THIELE, M. Louise – Sacrae domus militiae Templi Hierosolymitani magistri, Untersuchungen zur Geschichte des Templerordens, 1118-1314. Göttingen: Vandenhoeck und Ruprecht, 1974.
BURGTORF, Jochen – The Central Convent of Hospitallers and Templars: History, Organization, and Personnel (1099/1120-1310). Leiden: Brill, 2008.
BUSQUETA I RIU, Joan – “Notícia sobre els Anglesola a la ciutat de Lleida”. XXXIX Jornada de Treball. Anglesola: Grup de Recerques de les Terres de Ponent, 2010, pp. 358-368.
CARRAZ, Damien – “Memoire lignagère et archives monastiques: les Bourbouton et la commanderie de Richerenches”. in AURELL, Martin (ed.) – Convaincre et persuader: communication et propagande au XIIè et XIIIè siècles. Poitiers: Université de Poitiers, 2007, pp. 465-502.
CARRAZ, Damien – “L’affiliation des laics aux commanderies templières et hospitalières de la basse vallée du Rhône (XIIe-XIIIe siècles)”. in LUTTRELL, Anthony; TOMMASI, Francesco (eds.) – Religiones militares: contributi alla storia degli Ordini Religioso-militari nel medioevo. Città di Castello: Selecta, 2008, pp. 171-190.
CARRAZ, Damien – Damien – “Donation”. in Bériou, Nicole; Josserand, Philippe (eds.) - Prier et combatre. Dictionnaire européen des ordres militaires au Moyen Âge. Paris: Fayard, 2009.
CHEVALIER, Marie-Anna (dir.) – Ordres militaires et territorialité au Moyen Âge entre Orient et Occident. París: Geuthner, 2020, pp. 271-310.
CINGOLANI, Stefano Maria – Pere el Gran. Vida, actes, paraula. Barcelona: Editorial Base, 2010.
CID PRIEGO, Carlos – “La escultura de la portada de la iglesia de Santa María de Belloc de Santa Coloma de Queralt”. Boletín Arqueológico 52 (1952), pp. 137-176.
CID PRIEGO, Carlos – La iglesia de Santa María de Belloc en Santa Coloma de Queralt. Santa Coloma de Queralt: Ayuntamiento de Santa Coloma de Queralt, 1954.
CLAVERIE, Pierre-Vincent – “La contribution des templiers de Catalogne à la defense de la Syrie franque (1290-1310)”. in Vermeulen, U.; Van Steenbergen, J. (eds.) – Egipt and Syria in the Fatimid, Ayyubid and Mamluk Eras III. Leuven: Peeters, 2001, pp. 171-192. (Proceedings of the 6th, 7th and 8th International Colloquium organized at the Katholieke Universiteit Leuven in May 1997, 1998 and 1999).
CLAVERIE, Pierre-Vincent – “Un moment clé de l’histoire du Royaume de Majorque: la fin de la vicomté de Castelnou (1321-1369)”. e-Spania [En línea] 29 (Consultado en 5 Noviembre 2020). Disponible en https://doi.org/10.4000/e-spania.27099.
CONILL, Miquel – Heroica vida y exemplares virtudes del Venerable Doctor D. Francisco de Queralt. Cervera: Impremta de la Universitat, 1736.
CORTADA, Juan – El templario y la villana. Crónica del siglo XIV. Barcelona: Imprenta de Brusi, 1840.
COSTA I PARETAS, M. Mercè – “La família Queralt i Santes Creus”. in I Col·loqui d’Història del Monaquisme Català. Santes Creus: Publicacions de l'Arxiu Bibliogràfic de Santes Creus, Vol. I, 1966, pp. 92-109.
CURZI, Gaetano – La pittura dei Templari. Milán: Silvana Editoriale, 2002.
DEMURGER, Alain – “L'aristocrazia laica e gli ordini militari in Francia nel Duecento: l'esempio della Bassa Borgogna”. in Coli, Enzo; De Marco, Maria; Tommasi, Francesco (eds.) – Militia Sacra. Gli ordini militari tra Europa e Terrasanta. Perugia: Società Editrice S. Bevignate, 1994, pp. 55-84.
DEMURGER, Alain – Les Templiers. Une chevalerie chrétienne au Moyen Âge. París: Seuil, 2005.
DÍAZ MANTECA, Eugeni – “La venda del castell de Culla al Temple: un procés llarg i dificultós (1303-1388)”. in Estudis recollits en el 750è aniversari de la carta de població (1244-1994). Culla: Comissió de Cultura per al 75è aniversari de la carta de població, vol. 2, 1994, pp. 451-481.
DURAN I SANPERE, Agustí – Els retaules de pedra. Vol. I. Monumenta Cataloniae. Barcelona: Ed. Alpha, 1932.
ESPAÑOL BERTRAN, Francesca – L’arquitectura religiosa romànica a la Conca de Barberà i Segarra tarragonina. Montblanc: Centre d’Estudis de la Conca de Barberà, 1991.
FELIU I MONTFORT, Gaspar – “La baronia d'Utxafava (1283-1422)”. Acta Mediaevalia 25 (2003-2004), pp. 257-276.
FERRÉS I ARDERIU, Pere – “Un jove romàntic Ramon Picó i Campanar”. Anuari Verdaguer 12 (2004), pp. 11-80.
FLUVIÀ I ESCORÇA, Armand de – “Rocabertí”. in Gran Enciclopèdia Catalana, 12, Barcelona, 1978, pp. 653-658.
FOREY, Alan J. – The Templars in the ‘Corona de Aragón’. Londres: Oxford University Press, 1973.
FOREY, Alan J. – “Recruitment to the Military Order (twelft to mid-fourteenth centuries)”. Viator 17 (1986), pp. 139-171.
FOREY, Alan J. – “Women and the Military Orders in the twelfth and thirteenth centuries”. Studia Monastica 29 (1987), pp. 63-92.
FOREY, Alan J. – “Letters of the last Two Templars Masters”. Nottingham Medieval Studies 45 (2001), pp. 166-167.
FOREY, Alan J. – The fall of the Templars in the crown of Aragon. Ashgate: Aldershot, 2001.
FOREY, Alan J. – “A Templar Lordship in Northern Valencia”. in CZAJA, Roman; SARNOWSKY, Jürgen – Selbstbild und Selbstverständnis der Geistlichen Ritterorden. Torun: Wydawnictwo Universytetu Mikolaja Kopernika, 2007, pp. 59-68.
FOREY, Alan J. – “Aragonese templars in the Holy Land and Cyprus in the late thirteenth and early fourteenth centuries”. in Fernandes, Isabel Cristina F. – As Ordens Militares e as Ordens de Cavalaria. Entre o Occidente e o Oriente. Actas do V Encontro sobre Ordens Militares, 15 a 18 de Fevereiro de 2006. Palmela: Câmara Municipal de Palmela-GEsOS, 2009, pp. 451- 461.
FOREY, Alan J. – “The Careers of Templar and Hospitaller Office-Holders in Western Europe during the Twelfth and Thirteenth Centuries”. in JOSSERAND, Philippe; OLIVEIRA, Luís F.; CARRAZ, Damien – Élites et ordres militaires au Moyen Âge, Madrid: Casa de Velásquez, 2015, pp. 201-214.
FORT I COGUL, Eufemià – “Pere de Queralt, insigne collaborador de Pere el Gran i egregi amic de Santes Creus”. Boletín Arqueológico 93-96 (1966), pp. 129-139.
FUGUET SANS, Joan– “L'arquitectura dels templers al Camp de Tarragona i la seva aportació als orígens del “gòtic català”. XXXV Assemblea Intercomarcal d’Estudiosos de Catalunya. Valls 24, 25 i 26 de novembre de 1989. Estudis Vallencs 28. Catalunya: Institut d’Estudis Vallencs, 1989, pp. 369-401.
FUGUET SANS, Joan – “Santuaris marians de l'Orde del Temple a Catalunya". Afers, fulls de recerca i pensament 10 (1990), pp. 419-433.
FUGUET SANS, Joan – L’arquitectura dels templers a Catalunya. Barcelona: Rafael Dalmau Ed., 1995.
FUGUET Sans, Joan – “Consideracions sobre l’ús de la creu en l’Orde del Temple”. in El temps sota control, Homenatge a F. Xavier Ricomà Vendrell. Tarragona: Diputació de Tarragona, 1997, pp. 295-308.
FUGUET SANS, Joan – “Contribució a l'estudi dels orígens del gòtic meridional: influència de l'arquitectura popular en les construccions templeres i cistercenques catalanes”. in Miscel·lània en homenatge a Joan Ainaud de Lasarte. Barcelona: Museu Nacional d’Art de Catalunya-Institut d’Estudis Catalans- Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1998, vol. I, pp. 225-236.
FUGUET SANS, Joan – Templers i hospitalers, II. Guia de les terres de l’Ebre i dels castells templers del Baix Maestrat. Barcelona: Rafael Dalmau Ed., 1998.
FUGUET SANS, Joan – “Les esglésies amb arcs de diafragma de la Catalunya Nova”. in Bracons, Josep; Freixas, Pere (coords.) – L'Art Gòtic a Catalunya. Arquitectura I. Catedrals, monestirs i altres edificis religiosos. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2002, vol. I, pp. 152-159.
FUGUET SANS, Joan – Templers i Hospitalers, IV. Guia de la Catalunya Vella, el Penedès, els comtats del Rosselló i Mallorca. Barcelona: Rafael Dalmau Ed., 2005.
FUGUET SANS, Joan – “Any 1307, un capítol provincial dels templers catalano aragonesos a Sant Francesc de Montblanc”. Foradot 52 (2009), pp. 20-22.
FUGUET SANS, Joan – “Historia y patrimonio artístico de los templarios en Cataluña”. Cuadernos del Centro de Estudios de Monzón y Cinca Medio 41 (2015), pp. 139-181.
FUGUET SANS, Joan; ARTIGAU MIRALLES, Montserrat; FRANCH PAGÈS, Silvia – “La galeria del castell templer de Corbera d’Ebre”. Unicum 2 (2003), pp. 4-15.
FUGUET SANS, Joan; PLAZA ARQUÉ, Carme – “L’ordre de l’Hôpital de Saint-Jean de Jérusalem dans les territoires pyrénéens du nord de la Catalogne et de l’Aragon”. in Fuguet Sans, Joan; Plaza Arqué, Carme; Hofbauerová, Vera – Els Queralt a Santa Coloma, arquitectura, art i vida. Santa Coloma: Ajuntament de Santa Coloma, 2010.
FUGUET SANS, Joan; PLAZA ARQUÉ, Carme – “Culto a los santos y lucha contra el Islam en las Órdenes Militares de la Corona catalano-aragonesa”. in Carraz, Damien; Dehoux, Esther (dirs.) – Images et ornements autour des Ordres Militaires au Moyen Âge. Toulouse: Presses universitaires du Midi, 2016, pp. 36-38.
IGLESIES FORT, Josep – El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Barcelona: Fundació Vives Casajuana, 1979-1980.
JASPERT, Nikolas – “Capta est Dertosa, clavis cristianorum: Tortosa and the Crusades”. in PHILLIPS, Jonathan (ed.) – The second crusade - scope and consequences. Manchester: Manchester University Press, 2001, pp. 90-110.
JASPERT, Nikolas – “The election of Arnau de Torroja as ninth Master of the Knights Templar (1180): an enigmatic decision reconsidered”. in Fernandes, Isabel Cristina (coord.) – As Ordens Militares e as Ordens de Cavalaria. Entre o Ocidente e o Oriente. Actas do V Encontro sobre Ordens Militares, 15 a 18 de Fevereiro de 2006. Palmela: Câmara Municipal de Palmela-GEsOS, 2009, pp. 371-398.
JOSSERAND, Philippe – Église et pouvoir dans la Peninsule Ibérique. Les Ordres Militaires dans le Royaume de Castille (1252-1369). Madrid: Casa de Velázquez, 2004.
LAVEDAN, Pierre – L'architecture gothique religieuse en Catalogne, Valence et Baléares. París: Henri Laurens ed., 1935.
LIAÑO MARTÍNEZ, Emma – “Las iglesias góticas de Santa Coloma de Queralt”. Aplec de Treballs 2 (1980), pp. 21-50.
MAGNOU, Élisabeth – “Oblature, classe chevalesque et servage dans les maisons méridionales du Temple au XIIe siècle”. Annales du Midi 73 (1961), pp. 377-397.
MARCA, Petrus de – Marca Hispanica sive limes Hispanicus. París: 1688.
MARTINELL BRUNET, Cèsar – El monestir de Poblet. Barcelona: Ed. Barcino, 1927.
MARTINELL BRUNET, Cèsar – “Arquitectura mercedaria”. Cuadernos de Arqueología e Historia de la Ciudad 8 (1965), pp. 59-71.
MAS I VIVES, Joan – El teatre a Mallorca a l’època romàntica. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1986.
MASIÁ DE ROS, Ángeles – Relación castellano-aragonesa desde Jaime II a Pedro el Ceremonioso. Madrid: CSIC, 1994, 2 vols.
MIRAMON, Charles de – Les “donnés” au Moyen Âge: une forme de vie religieuse laïque, v. 1180 - v. 1500. Paris: Les Editions du Cerf, 1999.
MIRET I SANS, Joaquim – Les cases de templers y hospitalers en Catalunya. Barcelona: Casa Provincial de Caritat, 1910.
MORERA I LLAURADÓ, Emili – Tarragona cristiana, I. Tarragona: Establecimiento tipográfico de F. Arís e Hijo, 1897.
MORERA I LLAURADÓ, Emili – “Provincia de Tarragona”. in Carreras Candi, Francesc (dir) - Geografia General de Catalunya. Barcelona: Establiment Editorial de Albert Martín, s. d. [1909?].
NICHOLSON, Helen – "Women in Templar and Hospitaller Commanderies". in Luttrell, Anthony; Pressouyre, Léon (dirs.) – La Commanderie, institution des ordres militaires dans l'Occident médiéval. París: Comité des travaux historiques et scientifiques, 2002, pp. 125-134.
PAGAROLAS SABATER, Laureà – Els templers de les Terres de l’Ebre (Tortosa). De Jaume I fins a l’abolició de l’Orde (1213-1312). 2 vols. Tarragona: Diputació de Tarragona, 1998.
PIÉ FAIDELLA, Joan – Relación histórica del santuario de Paret Delgada. Tarragona: Tip. de F. Arís e Hijo, 1896.
PLAZA ARQUÉ, Carme – "El Promasó (Masó)”. Butlletí Interior. Societat d'Onomàstica 37 (1988), pp. 3-6.
PLAZA ARQUÉ, Carme – “La Masó, un topònim de luxe”. Sis Focs 29 (1989), pp. 3-6.
PONSIC, Pere – “Castellnou”. in Catalunya Romànica, XXV. El Vallespir, El Capcir, El Donasà, La Fenolleda, El Perapertusès. Barcelona, 1996.
RUNCIMAN, Steven – Vísperas sicilianas: una historia del mundo mediterráneo a finales del siglo XIII. Madrid: Alianza Ed., 1979.
SANS I TRAVÉ, Josep M. – “Alguns aspectes de l'establiment dels templers a Catalunya: Barberà”. Quaderns d'Història Tarraconense 1 (1977), pp. 9-59.
SANS I TRAVÉ, Josep M. – “El Rourell, una preceptoria del Temple al Camp de Tarragona (1162?-1248) ”. Butlletí Arqueològic 133-140 (1977), pp. 133-201.
SANS I TRAVÉ, Josep M. – “Pere de Queralt, primer feudatari de l'Espluga de Francolí (1150-1166)”. in Universitas Tarraconensis. Revista de Geografia, Història i Filosofia 2 (1977-1978), pp. 25-52.
SANS I TRAVÉ, Josep M. – “La comanda de Vallfogona de Riucorb. Primera part: la creació i formació del patrimoni (segles XII i XIII)”. Quaderns d'Història Tarraconense 2 (1980), pp. 7-54.
SANS I TRAVÉ, Josep M. – "La introducció de l'orde del Temple a Catalunya i la seva organització". in Actes de les Primeres Jornades sobre els Ordes Religioso-Militars als Països Catalans (segles XII-XIX). Tarragona: Diputació de Tarragona, 1994, pp. 17-42.
SANS I TRAVÉ, Josep M. – Fra Arnau de Torroja, Mestre del Temple a Catalunya (1166-1181) i Mestre Major de l’Orde (1181-30 de setembre de 1184). Barcelona: Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, 2006, pp. 12-130.
SCHENK, Jochen G. – “Forms of lay association with the Order of the Temple”. Journal of Medieval History 34 (2008), pp. 79-103.
SCHENK, Jochen G. – Templar families. Cambridge: Cambridge University Press, 2015.
SEGURA VALLS, Joan– Historia de la villa de Santa Coloma de Queralt. Barcelona: Imprenta Vicente Magriñá, 1879.
SEGURA VALLS, Joan – “Aplech de documents curiosos e inèdits fahents per la Història de las costums de Catalunya”. in Jochs Florals de Barcelona. Barcelona: Estampa de la Renaixensa, 1883.
SEGURA VALLS, Joan – “Repàs d’un Manual notarial del temps del rey En Jaume I”. in Congrés [Ier] d’Història de la Corona d’Aragó, dedicat al Rey en Jaume I y a la seua època. I, Barcelona: Stampa d’en Francisco Altés, 1909, pp. 300-326.
SEGURA VALLS, Joan – Història de Santa Coloma de Queralt. Refosa i ordenada en la seva ampliació per Joaquim Segura Lamich. 2ª ed. Santa Coloma de Queralt, 1971.
SELWOOD, Dominic – Knights of the Cloister. Woodbridge: The Boydell Press, 1999.
SOBREQUÉS VIDAL, Santiago – Els barons de Catalunya. 3ª ed., Barcelona: Editorial Vicens Vives, 1970.
TOMMASI, Francesco – “Uomini e done negli ordini militari di Terrasanta. Per il problema delle case doppie e miste negli ordini giovanita, templare e teutonico (secc. XII-XIV)”. in elm, Kaspar; Parisse, Michel (eds.) – Doppelklöster und andere Formen der Symbiose männlicher und weiblicher Religiosen im Mittelalter. Berlin: Duncker et Humblot, 1992. (Berliner Historische Studien, Band 18, Ordensstudien VIII), pp. 177-202.
TORMO y MONZÓ, Elias – “Dictamen de Santa María de Bell-lloch en Santa Coloma de Queralt (Tarragona)”. Boletín Arqueológico año XLIV, época IV, fasc. 3-4 (1944), pp. 58-66.
TORRES, Miquel y SANFELIU, Guiu – “Entre el Corb i l’Ondara. Relacions entre nobles i templers: els Anglesola, els Cervera i els Timor-Queralt”. Actes de la XXXVII Jornada de Treball. Barbens: Grup de Recerques de les Terres de Ponent, 2008, pp. 90-108.
VILAGINÉS SEGURA, Jaume – “Pere de Rovira, un templer del Vallès”. Notes 20 (2005), pp. 43-60.La encomienda del Temple de Barberà (Tarragona) fue una de las principales de la Corona de Aragón, gracias en parte a la colaboración de una de las “familias templarias” más notables de Catalunya: los Queralt-Timor de Santa Coloma. Desde el origen de la encomienda, últimas décadas del siglo s. XII, fueron sus principales benefactores y, más adelante, dieron a la Milicia caballeros de primer rango (Pere II de Queralt, Jaume de Timor, Arnau de Timor, Dalmau de Timor... Todos guerreros de vocación participaron activamente en las conquistas que llevó a cabo la monarquía en el siglo XIII. Pero además, la familia Queralt desarrolló una política matrimonial constante que la emparentaría con diferentes linajes principales del país, así mismo relacionados con el Temple: los Castellnou, los Anglesola, los Rocabertí... Este artículo se interesa particularmente por la vida y las actividades de estos personajes con intención reivindicativa y deseo de situarlos en el lugar que merecen en la historia del Temple.
Bibliografia
Fuentes impresas
ALBON, Marquis d' – Cartulaire Général de l'Orde du Temple 1119?-1150. París: Librairie Ancienne, Honoré Champion, Éditeur, 1913.
ALTISENT, Agustí – Diplomatari de Santa Maria de Poblet, vol I, anys 960-1177. Barcelona: Abadia de Poblet; Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 1993.
BOFARULL I MASCARÓ, Pròsper de – Colección de documentos inéditos del Archivo General de la Corona de Aragón. 41 vols., Barcelona: L. Benaiges - José Eusebio Monfort, 1847-1910.
BRUGUERA, Jordi (ed.) – Llibre dels Fets del rei En Jaume. 2 vols. Barcelona: Editorial Barcino, 1991.
FINKE, Heinrich – Papsttum und Untergang des Templerordens, II Band: Quellen, Münster, 1907.
FINKE, Heinrich – Acta Aragonensia: quellen zur Deutschen, Italienischen, Französischen, Spanischen, zur Kirchenund Kulturgeschichte aus der Diplomatischen Korrespondenz Jaymes II: 1291-1327. Berlin, Leipzig: W. Rothschild, 1908.
GONZALVO I BOU, Gener – Les constitucions de Pau i Treva de Catalunya (segles XI i XIII). Barcelona: Departament de Justícia, Generalitat de Catalunya, 1994.
PALOU I MIQUEL, Hug – Els libri notularum de Santa Coloma de Queralt (1240-1262). 2 vols. Barcelona: Fundació Noguera, 2009.
SANS I TRAVÉ, Josep M. – Col·lecció Diplomàtica de la casa del Temple de Barberà. Barcelona: Departament de Justícia, Generalitat de Catalunya, 1997.
TRETON, Rodrigue – Diplomatari del Masdéu, I-V, Barcelona: Fundació Noguera, Barcelona, 2010.
Estudios
ALTISENT, Agustí – “Un poble de la Catalunya Nova els segles XI i XII. L'Espluga de Francolí de 1079 a 1200”. Anuario de Estudios Medievales 3 (1966), pp. 131-213.
ALVIRA, Martín – “Destruir aquells qui reneguen lo nom de Jhesucrist. El obispo de Barcelona Berenguer de Palou (1212-1241)”. in Ayala Martínez, Carlos de; Palacios Ontalva, J. Santiago (eds.) – Hombres de religión y guerra. Madrid: Sílex ediciones, 2018, pp. 373-
A guardiã dos mortos: um estudo do simbolismo religioso da serpente em monumentos da Era Viking (sécs. VIII-XI).: Tese de Doutoramento em Ciências das Religiões, apresentada ao Programa de Pós-Graduação em Ciências das Religiões (PPGCR), da Universidade Federal da Paraíba (UFPB)
Tese de Doutoramento em Ciências das Religiões, apresentada ao Programa de Pós-Graduação em Ciências das Religiões (PPGCR), da Universidade Federal da Paraíba (UFPB), em Junho de 2020. Orientação do Prof. Dr. Johnni Langer
O tema dessa tese é algo curioso como suscita o próprio título. Um estudo sobre duas coisas que normalmente causam espanto, ou pelo menos um certo receio ou desaprovação entre alguns. Falar sobre a morte e cobras não é algo para qualquer pessoa. E abordar ambos num estudo acadêmico é no mínimo peculiar. O tema dessa tese de forma objetiva, foi estudar como os “vikings” dos séculos X e XI compreendiam o simbolismo da serpente associado a monumentos erguidos para fins memorialistas de honrar os vivos, mas também os mortos. Ou seja, um estudo sobre a crença na morte e como a cultura nórdica daquele tempo concebia o papel da serpente para isso
Jornadas – “Las monarquías peninsulares y las órdenes jerónima y cartuja: poder y espiritualidad en la Baja Edad Media”
Durante los días 25 y 26 de noviembre del 2020 se celebraron en la Universidad Complutense de Madrid las Jornadas “Las Cortes peninsulares y las órdenes jerónima y cartuja. Poder y espiritualidad”, en conmemoración del 1600 aniversario del deceso de san Jerónimo. Las mismas se desarrollaron de forma virtual, debido a la situación de emergencia sanitaria y se enmarcaron en el Proyecto de Investigación “Expresiones de la cultura política peninsular en las relaciones de conflicto (Corona de Castilla, 1230-1504)”1, dirigido por el Dr. José Manuel Nieto Soria
Narrativas cíclicas do GIF Animado: A visibilidade do invisível
More agile than a photograph, that captures the moment, and less demanding than a video, which captures a sequence of moments, the animated GIF manages to isolate the moment dynamics and eternalise it through repetition. When limiting the time frame of an instant, the animated GIF shows the invisible and expands its interpretation with each loop. This article explores how GIF narratives intensify attribution of meaning. It is a visual suggestion for the look GIF format gives to the human perception and construction of the real world within the virtual world, exposing its nature as mediator — between content and enjoyer (user) — and its organic affinity with the digital medium. The format was used in the HOMINIDAE project to create mini circular narratives about great apes. The purpose was to experiment and observe its potential for creating visual and empathic bonds between the human user and his biological family in the animal kingdom. The experience is part of the author’s PhD project in Digital Media, entitled: “Animated GIFs in digital journalism: impact on journalism visual narratives and in participatory culture”.Mais ágil do que uma fotografia, que capta o momento, e menos exigente do que um vídeo, que capta uma sequência de momentos, o GIF animado consegue isolar a dinâmica do momento, eternizando-a na repetição. Ao limitar o enquadramento temporal imediato de um instante, o GIF expõe o que é de natureza invisível e expande a sua interpretação a cada repetição cíclica. Este artigo é uma experiência visual que explora graficamente a forma como esta narrativa intensifica o processo de atribuição de significado. Sugere uma representação visual sobre o olhar que o GIF empresta à percepção e construção do mundo real dentro do mundo virtual, expondo a sua natureza de mediador, entre conteúdo e fruidor (utilizador), e a sua afinidade orgânica com o meio digital. O formato foi materializado no projeto HOMINIDAE, através da construção de mini narrativas cíclicas sobre grandes primatas. O propósito foi experimentar e observar o seu potencial para a criação de vínculos visuais e de empatia entre o fruidor humano e a sua família biológica do reino animal. A experiência integra o projeto de Doutoramento em Medias Digitais do autor, intitulado: “GIFs animados no jornalismo digital: impacto nas narrativas visuais do jornalismo e na cultura participativa”
Um mundo futuro de esquecimento e barreiras em decomposição: uma entrevista com Natalie Bookchin
In this interview, the American artist and filmmaker Natalie Bookchin shares her reflection on formal practices of social and mediated experience in her working method. Bookchin is a gleaner of online video fragments organized into operatic films. She also shared some ideas about her new project, about the fate and meaning of physical barriers.Nesta entrevista, a artista e cineasta norte-americana Natalie Bookchin partilha a sua reflexão sobre as formas e as práticas da experiência social mediada, do seu método de trabalho. Bookchin é uma respigadora de fragmentos de vídeo online organizados em filmes operáticos. Também partilhou algumas ideias sobre o seu novo projeto, sobre o destino e significado das barreiras físicas
Educação, sexualidade e religião: (des) colonizando corpos femininos
When we talk about the female body, we are dealing with secular discussions on gender relations that have been demarcating spaces of struggle and empowerment of women today. Their spaces of transition and occupation, as well as the daily relationships that interfere with their subjectivities, have been an increasingly broad field of study in academia. In Brazil, the diversity of bodies can be represented based on racial, religious and/or ethnic belonging. It is in this sense that the present article aims to understand the beliefs/conceptions of Protestant faithful regarding the interference of religion in sexual education and colonization of female bodies. Anchored on field research with a qualitative approach, carried out with a group of women and leaders of the Assembly of God church, the study revealed that female bodies are not only conditioned to denominational guidelines, but are also colonized ethically and aesthetically by Western standards.Quando falamos de corpos femininos tratamos de discussões seculares sobre relações de gênero que vêm demarcando espaços de luta e poder das mulheres na contemporaneidade. Os espaços de transição e ocupação delas, assim como as relações cotidianas que interferem em suas subjetividades têm sido um campo de estudo cada vez mais ampliado no âmbito acadêmico. No Brasil, a diversidade dos corpos pode estar simbolicamente representada a partir do pertencimento religioso e/ou étnico racial. É nesse sentido que o presente artigo tem como objetivo compreender as convicções/concepções das/os fiéis protestantes a respeito da interferência da religião na educação sexual e colonização dos corpos femininos. Ancorado na pesquisa de campo de abordagem qualitativa, realizada com um grupo de senhoras e lideranças na igreja Assembleia de Deus, o estudo revelou que os corpos femininos não só são condicionados às diretrizes denominacionais como são colonizados ética e esteticamente a partir de padrões ocidentais
A crítica à dicotomia de género como forma de descolonização epistémica
The critical analysis of the gender perspective allows us to dismantle the fallacies of Eurologocentric thinking and point out the stereotypes that this episteme, tacitly colonial, has built. It is necessary to question, in the concept of gender and in the dichotomy underlying it - male / female -, the logic of western thought, of binary matrix, and how this logic appears to be the one that prevails in relation to the Other, the colonized.
What happens, both with gender studies and post-colonial studies, is that they open new epistemes and show, therefore, that the western episteme, in its disciplinary bases, reproduces stereotypes and eurologocentric logics, and also that the ontologies it builds are, above all, epistemologies anchored historically in the evaluative judgments of the so-called modern Western culture.
The analysis of the Platonic Chora, allowed leaving dichotomous thinking and rethink subjectivation processes as transubjective processes.A análise crítica à problemática de género permite desmontar as falácias do pensamento eurologocêntrico e apontar os estereótipos que a episteme, tacitamente colonial, edificou. Trata-se de questionar, no conceito de género e na dicotomia nele subjacente – masculino/feminino –, a lógica do pensamento ocidental, de matriz binária, e como essa lógica se afigura ser aquela que impera face ao olhar de e sobre o Outro, o colonizado.
O que acontece, tanto com os estudos de género, quanto com os estudos pós-coloniais, é eles abrirem novas epistemes e mostrarem, portanto, que a episteme ocidental, nas suas bases disciplinadoras, é reprodutora de estereótipos e de lógicas eurologocêntricas, e, ainda, que as ontologias que constrói são, antes de mais, epistemologias ancoradas historicamente e nos juízos avaliativos da chamada cultura ocidental moderna.
A convocação da análise à Chora platónica permitiu sair do pensamento dicotómico e repensar os processos de subjectivação como processos transubjectivos
The importance of training English as a foreign language teachers for refugee affective language teaching
When Russia initiated a full-size military invasion into Ukraine on February 24, 2022, millions of Ukrainians were forced to flee to neighbouring countries. The host countries, including Portugal, facilitated Ukrainian learners’ immediate integration in their national schooling systems, thus changing educators’ teaching realities. This has led to a reflection on the relevance of affective language teaching strategies in all situations of war, which may lead to a refugee crisis. It is therefore relevant to understand to what extent English language teachers (ELTs) feel prepared to embrace this new multicultural and sensitive educational context, and to question to what extent ELTs’ specific training on affective language teaching strategies is a necessity.
The present article addresses the need to raise ELTs’ awareness to the relevance of affective issues, highlighting the need to create a supportive classroom atmosphere. Here, learners can be encouraged to do better, to work harder and to be happier, in an effort to reach their full learning potential, especially those who have experienced traumatic events and are undergoing major changes in their lives. In this study twenty teachers from twenty different Portuguese public schools answered a questionnaire in order to attempt to understand what exactly is being done to prepare teachers to welcome and integrate Ukrainian refugees in their classes. Results show that despite being aware of the relevance of applying affective language teaching strategies, most have not yet implemented any sort of actions