Plataforma de Revistas e Livros Revistas NOVAFCSH
Not a member yet
    1320 research outputs found

    Representações urbanas alicerçadas em dados: o pensamento sistémico como desafio operacional para uma leitura profunda das cidades contemporâneas

    No full text
    Contemporary urban conditions, where different agencies are associated through various spatial confrontations, are redefined as a system with all its components; socioeconomic, biological, geographical, ecological, and experiential. Incorporating these coexistences in the definition of urban conditions necessitates a multi-focal rendering of the associations and a speculative practice of a new methodological approach. This article considers the use of data-driven urban representations for achieving a ‘systems thinking’ approach as a new methodology to research the pluralities, contradictions, degradations, and climatic challenges of contemporary cities. In this respect, experienced data avalanche and interaction with the large scale of bytes used for data-driven practices can be considered as a challenging transformation that proposes deep readings of cities and hence can be used in practising a ‘systems thinking’ approach. Mapping the information and producing data-driven urban representations can be considered as a challenge in defining the systems thinking approach and responding to the transformations, definitions and conditions of contemporary cities. This new method of engagement with data-driven practices cultivates an architectural transformation by sourcing, inspiring, and informing the architectural design processes for understanding the notion of resilient cities. The article speculates on the potential of systems thinking initiated by data visualizations in producing deep readings of contemporary cities and its use as a methodological approach in architectural design education. Massive amounts of data collected, studied, and represented at different scales expose the city’s visible and invisible features and enable alternative readings and representations of the city. Various data sets translated into different forms of mapping strategies are believed to unfold a series of discussions on the capacities of the city to reinvent itself constantly, correlate innovation at many scales, and therefore, bring out alternative frameworks for urban innovability in the digital transition era.As condições urbanas contemporâneas, onde diferentes agências se encontram associadas através de vários confrontos espaciais, estão a ser redefinidas como um sistema com todas as suas componentes:socioeconômico, biológico, geográ- fico, ecológico e experiencial. Incorporar estas coexistências na definição de con- dições urbanas exige uma representação multifocal das associações e uma prática especulativade uma nova abordagem metodológica. Este artigo pondera no uso de representações urbanas alicerçadas em dados para actualizar uma aproximação assente num ‘pensamento sistémico’ enquanto nova metodologia para investigar as pluralidades,contradições, degradações e desafios climáticos das cidades contemporâneas. A este respeito, a avalanche de dados e a interacção com a com a elevada escala de bytes utilizados para práticas fomenta- das pordados podem ser consideradas como uma transformação desafiadora que propõe leituras aprofundadas de cidades e, consequentemente, podem ser usadas na prática de uma abordagem por meio de um ‘pensamentosistémico’. O mapear da informação e a produção de representações urbanas assentes em dados podem ser consideradas como um desafio na definição da abordagem de um pensamen- to sistémico e na resposta àstransformações, definições e condições das cidades contemporâneas. Este novo método de envolvimento com práticas baseadas em dados cultiva uma transformação arquitectural ao fundar, inspirar e informar osprocessos de design arquitectónico em vista de compreender a noção de cidades resilientes. O artigo especula sobre o potencial de um pensamento sistémico ini- ciado pelas visualizações de dados na produção de leituras aprofundadas das ci- dades contemporâneas e o seu uso enquanto uma aproximação metodológica na educação do design arquitectónico. Quantidades massivas de dados recolhidos, estudados erepresentados em diferentes escalas expõem os traços visíveis e in- visíveis das cidades e permitem leituras e representações alternativas da cidade. Acredita-se que vários data sets traduzidos para diferentesestratégias de mapea- mento desdobram-se numa série de discussões sobre as capacidades da cidade em se reinventar constantemente, correlacionando inovação em múltiplas esca- las e, consequentemente, desvelando enquadramentos alternativos para a inova- bilidade urbana na era da transição digital

    Introdução

    Get PDF
    IntroductionIntroduçã

    De Deus noutra ocasião tratarei: o mito-Pessoa segundo Eduardo Lourenço

    Get PDF
    This paper discusses the dual mythic dimension of Fernando Pessoa as a symbol of universal significance after his death and as a poet-symbol of Portugal. Eduardo Lourenço’s hermeneutic reflection focuses on these two aspects of Pessoa. While Pessoa’s critical and editorial success abroad is undisputed, especially due to widespread translations and in Brazil, the domestication of Pessoa’s identity in Portugal as part of the Pessoa myth remains a complex and unresolved chapter in the history of his canonization.O artigo propõe-se refletir sobre a dupla dimensão mitográfica de Fernando Pessoa como ícone de uma universalidade póstuma e como poeta-símbolo de Portugal. Dois processos estão no centro da reflexão hermenêutica de Eduardo Lourenço sobre a figura do poeta da Mensagem como mito. Se não existem dúvidas acerca do papel da fortuna crítica e editorial de Pessoa fora de Portugal (através das traduções mas não só, se se pensa no caso do Brasil), mais problemático é entender a canonização (quase domesticação) identitária a que foram submetidas a obra e a figura de Pessoa como um dos capítulos (ainda por desvendar) da história da invenção do mito-Pessoa

    E Agora, José? de José Cardoso Pires e a memória antifascista

    Get PDF
    E Agora, José? (1977) is the first book that José Cardoso Pires publishes after the Portuguese Revolution (1974-1976), bringing together essays, testimonial texts, speeches, published before, during or after to this major milestone in contemporary Portuguese history. The duty of memory leads the writer to recapitulate the emasculating effects of the dictatorship on the cultural field and to highlight the counter-hegemonic anti-fascist response in which neorealism stood out. Subsequently, it identifies the anti-fascist substrate of the revolutionary flowering, analyzing its achievements, impasses and defeats in democratic Portugal born on April 25, 1974. This combines the self-representation of the writer who looks in the mirror after the age of 50 and the assumption of a collective time in which the emancipatory joy of April had already suffered a counter-revolutionary blow and the winners of that historic process forged a consensus to obliterate the memory of anti-fascist resistance.E Agora, José? (1977) é o primeiro livro que José Cardoso Pires publica depois da Revolução Portuguesa (1974-1976), reunindo ensaios, textos testemunhais e de intervenção pública, anteriores, coevos ou posteriores a esse marco maior da história portuguesa contemporânea. O dever de memória leva o escritor a recapitular os efeitos castradores da ditadura sobre o campo cultural e a evidenciar a resposta contra-hegemónica antifascista em que se destacou o neo-realismo. Subsequentemente identifica o substrato antifascista da floração revolucionária, analisando as suas conquistas, impasses e derrotas no Portugal democrático nascido a 25 de Abril de 1974. Assim se conjugam a auto-representação do escritor que se olha ao espelho depois dos 50 anos e a assunção de um tempo colectivo em que o júbilo emancipatório de Abril sofreu já um golpe contra-revolucionário e os vencedores daquele processo histórico forjam um consenso para obliterar a memória da resistência antifascista

    La diplomatie des princes héritiers (XIIIe-XVIe siècles) – une introduction

    Get PDF
    Bibliographic References Printed sources La Correspondance de Girolamo Zorzi. Ambassadeur vénitien en France (1485-1488). Éds. Joël Blanchard, Giovanni Ciappelli et Matthieu Scherman. Genève: Droz, 2020. Fuero Real de Alfonso X El Sabio. Éd. Real Academia de la Historia. Madrid: Agencia Estatal Boletín Oficial del Estado, 2015 [1ère éd. 1836]. Ordenacions fetes per lo molt alt senyor en Pere terç rey d’Aragó sobra lo regiment de tots los officials de la sua Cort. Éd. Prosper de Bofarull i Mascaró. (Colección de Documentos inéditos del Archivo de la Corona de Aragón, t. V). Barcelone: D. José Eusebio Monfort, 1850. Las Siete Partidas. t. II. Madrid: Real Academia de la Historia [éd. lit.], Imprenta Real, 1807. Studies El acceso al trono: concepción y ritualización. Actas de la XLIII Semana de Estudios Medievales. Estella. Pampelune: Gobierno de Navarra, 2017. ADOT LERGA, Álvaro – “Infancia y adolescencia de Enrique II de Navarra. Educación y papel político del príncipe de Viana”. Zangotzarra 13 (2009), pp. 11-65. AURELL, Martin – "Rompre la concorde familiale: typologie, imaginaire, questionnements". In AURELL, Martin (éd.) – La parenté déchirée: les luttes intrafamiliales au Moyen Âge. Turnhout: Brepols, 2010, pp. 9-59. BALLARD, Mark H. A. – "An Expedition of English Archers to Liège in 1467, and the Anglo-Burgundian Marriage Alliance". Nottingham Medieval Studies 34 (1990), pp. 152-174. BARTHÉLEMY, Dominique; GUYOT-BACHY, Isabelle; LACHAUD, Frédérique; MOEGLIN, Jean-Marie (dirs.) – Communitas regni: la communauté de royaume de la fin du Xe siècle au début du XIVe siècle: Angleterre, Écosse, France, Empire, Scandinavie. Paris: Sorbonne Université Presses, 2019. BEAUCHAMP, Alexandra – "Les mentions de chancellerie de l’infant Jean d’Aragon jusqu’à son accès au trône (1361-1386). Implication du prince dans la gestion de ses affaires et traçabilité du travail en chancellerie". In CANTEAUT, Olivier (éd.) – Le discret langage du pouvoir: les mentions de chancellerie du Moyen Âge au XVIIe siècle. Paris: École nationale des chartes, 2019, pp. 455-479. BECHER, Matthias (éd.) – Die mittelalterliche Thronfolge im europäischen Vergleich. Ostfildern: Jan Thorbecke, 2017. BEEM, Charles (éd.) – The Royal minorities of medieval and Early Modern England. New York:  Palgrave Macmillan, 2008. BLANCHARD, Joël – Louis XI. Paris: Perrin, 2015. FAVIER, Jean – Louis XI. Paris: Fayard, 2001. FORT I COGUL, Eufemià – “Una vocació monàstica obstinadament inèdita. El primogènit de Jaume II i el seu vot de professar a Santes Creus”. Studia Monàstica III/2 (1961), pp. 357-376. FORT I COGUL, Eufemià – La farsa de Gandesa. Barcelone: Dalmau, 1969. FRANCISCO OLMOS, José María de – La figura del heredero del trono en la Baja Edad Media hispánica. Madrid: A.C. Castellum, 2003. GARCÍA GALLO, Alfonso – "La sucesión del trono en la corona de Aragón". Anuario de Historia del Derecho Español 36 (1966), pp. 5-188. JOUANNA, Arlette – Le sang des princes: les ambiguïtés de la légitimité monarchique. Paris: Gallimard, 2022. KOSTO, Adam J. – Hostages in the Middle Ages. Oxford: Oxford University Press, 2012. LACHAUD, Frédérique; PENMAN, Michael A. – "Introduction". In LACHAUD, Frédérique; PENMAN, Michael A. (éds.) – Making and breaking the rules. Succession in medieval Europe, c. 1000-c. 1600. Turnhout: Brepols, 2008, pp. 1-12. MARTÍNEZ FERRANDO, Jesús Ernesto – Jaime II. Su vida familiar. vol. II. Barcelone: CSIC, 1948. MIRET Y SANS, Joaquim – El forassenyat primogènit de Jaume II. Barcelone: Institut d’Estudis Catalans, 1957. MOEGLIN, Jean-Marie (dir.) ; PÉQUIGNOT, Stéphane – Diplomatie et “relations internationales” au Moyen Âge (IXe-XVe siècle). Paris: Presses universitaires de France, 2017. MORA CAÑADA, Adela – "La sucesión al trono en la Corona de Aragón". In SERRANO DAURA, Josep (coord.) – El territori i les seves institucions històriques. Actes de les jornades d’estudi commemoratives del 650e aniversari de la incorporació definitiva del marge dret del riu Ebre a Catalunya [Ascó, 28-30 novembre 1997]. vol. II. Barcelone: Fundació Noguera, 1999, pp. 547-566. OFFERGELD, Thilo – Reges pueri. Das Königtum Minderjähriger im frühen Mittelalter. Hanovre: Hahnsche Buchhandlung, 2001. OUDART Hervé – "Introduction générale. Prince et principat durant l’Antiquité et le Moyen Âge: jalons historiographiques". In OUDART, Hervé; PICARD, Jean-Michel; QUAGHEBEUR, Joëlle (dirs.) - Le prince, son peuple et le bien commun de l’Antiquité tardive à la fin du Moyen Âge. Rennes : Presses de l'Université de Rennes, 2013, pp. 7-52. PACAUT Marcel – "Recherches sur les termes ‘Princeps, principatus, prince, principauté’ au Moyen Âge". In Les Principautés au Moyen Âge. Actes des Congrès de la Société des historiens médiévistes. Bordeaux : Société des historiens médiévistes, 1979, pp. 19-27. PAULY, Michel (éd.) – Johann und Elisabeth. Die Erbtochter, der fremde Fürst und das Land. Die Ehe Johanns des Blinden und Elisabeths von Böhmen in vergleichender europäischer Perspektive/Jean et Élisabeth. L’héritière, le prince étranger et le pays. Le mariage de Jean l’Aveugle et d’Élisabeth de Bohême dans une perspective comparative européenne. Luxembourg: Imprimerie Centrale, 2013. PELAZ FLORES, Diana – “Hacedoras de reyes. Influencia materna y conciencia reginal sobre el príncipe heredero en la Castilla Trastámara”. De Medio Aevo 14 (2020), pp. 29-41. PÉNEAU, Corinne (éd.) – Élections et pouvoirs politiques du VIIe au XVIIe siècle. Pompignac-près-Bordeaux: Bière, 2008. PÉQUIGNOT, Stéphane – "Les ambassadeurs dans les miroirs des princes en Occident au Moyen Âge". In ANDRETTA,   Stefano; PÉQUIGNOT, Stéphane; WAQUET, Jean-Claude (éds.) - De l’ambassadeur. Les écrits relatifs à l’ambassadeur et à l’art de négocier du Moyen Age au début du XIXe siècle. Rome: École Française de Rome, 2015, pp. 33-55. PÉQUIGNOT, Stéphane; SCHAUB, Marie-Karine – "Gender matters? Genre et histoire de la négociation". Revue historique 702 (2022/2), pp. 431-456. PRZYTARSKI, Damien – "Relations internationales" et diplomatie de Louis 1er d’Anjou. Entre ambitions personnelles et intérêts français. Paris: mémoire de master 2 soutenu à l’École pratique des hautes études, 2022. RUIZ GÓMEZ, Francisco; PLAZA SERRANO, Gonzala – “La escritura y la ley. Los códices de la II Partida y la elaboración del derecho político medieval en Castilla”. In MONFERRER SALA, Juan Pedro, ALDÓN, Manuel Marcos (éds.) – Grapheion: códices, manuscritos e imágenes. Estudios filológicos e históricos. Cordoue: Publicaciones de la Universidad de Córdoba, 2003, pp. 187-240. SABATÉ CURULL, Flocel (éd.) – Ruptura i legitimació dinàstica a l’edat mitjana: reunió científica. 17 Curs d’Estiu Comtat d’Urgell, celebrat a Balaguer els dies 4, 5 i 6 de julio de 2012. Lleida: Pagès, 2015. SCHWEDLER, Gerald – Herrschertreffen des Spätmittelalters. Formen – Rituale –Wirkungen. Ostfildern: Thorbecke, 2008. SESMA MUÑOZ, José Ángel – “Parlamentarismo y sucesión al trono en la Corona de Aragón. El compromiso de Caspe”. Hidalguía 362 (2014), pp. 55-84. STURCKEN, Henry Tracy – “The unconsummated marriage of Jaime of Aragon and Leonor of Castile (October 1319)”. Journal of Medieval History 5 (1979), pp. 185-201. TIXIER DU MESNIL, Emmanuelle; LECUPPRE, Gilles (dirs.) – Désordres créateurs. L’invention politique à la faveur des troubles. Paris: Kimé, 2014. UBL, Karl – "The Concept of princeps in Late Medieval Political Thought: A Preliminary Survey". In HUTHWELKER Thorsten; PELTZER, Jörg; WEMHÖHNER Maximilian (éds.) – Princely rank in late medieval Europe: trodden paths and promising avenues. Ostfildern: Jan Thorbecke, 2011, pp. 259-280. VATIN, Nicolas – Sultan Djem: un prince ottoman dans l'Europe du XVe siècle d'après deux sources contemporaines: Vâki'ât-i Sultân Cem, Oeuvres de Guillaume Caoursin.  Ankara: Impr. de la société turque d'histoire, 1997. WARD, Emily Joan – Child Kingship in England, Scotland, France, and Germany, c. 1050–c. 1250. Cambridge : University of Cambridge, 2017. Thèse de doctorat (disponible en ligne). WOLF, Armin – "Prinzipien der Thronfolge in Europa um 1400". In WOLF, Armin – Verwandtschaft – Erbrecht – Königswahlen. Sieben neue und 26 aktualisierte Beiträge. t. II. Francfort-sur-le-Main: V. Klostermann, 2013, pp. 1033-1083.Les infants Jacques d’Aragon et Louis de France, respectivement fils aînés de Jacques II d’Aragon (1291-1327) et de Charles VII (1422-1461), ont des parcours qui ne se ressemblent guère. Le premier est surtout connu des chroniqueurs et des historiens par un acte d’éclat[1]. Le 17 octobre 1319, lors de la célébration à Gandesa de son mariage avec la princesse Éléonore de Castille, après que la messe est dite, Jacques d’Aragon s’enfuit et fait échouer l’union actée avec le royaume voisin depuis une décennie. Il renonce ensuite à la succession et entre dans les ordres. Cent-vingt années plus tard, au retrait du monde, le dauphin Louis, futur Louis XI (1461-1483), préfère sans ambages le pouvoir.[2] Il est même impatient de l’exercer, et les tensions avec son père Charles VII s’exacerbent. En 1440, le jeune Louis se lie dans la Praguerie à des princes contre le roi de France; il négocie ensuite son propre mariage, avec Charlotte de Savoie, à l’insu de Charles VII; de 1456 à 1461, exilé en Brabant, sur les terres et souvent à la cour du duc de Bourgogne Philippe le Bon, il attend la mort de son père, entretient des correspondances et échange des messagers avec de nombreuses puissances. Ces deux trajectoires, l’une particulièrement erratique, l’autre, qui l’est aussi, mais tout entière tendue vers le pouvoir, témoignent, selon des modalités presque opposées, de l’importance potentiellement décisive des princes héritiers dans les échanges avec l’étranger à la fin du Moyen Âge. Leur rôle dans la diplomatie est l’objet de ce dossier thématique de Medievalista. En guise d’introduction, l’on procédera ici en quatre temps. Après des considérations préliminaires sur le vocabulaire employé, l’on situera l’action diplomatique des princes héritiers dans un cadre comparatiste, avant de revenir au cas de l’infant Jacques d’Aragon, pour aboutir enfin à un questionnaire de portée générale.   Références bibliographiques Sources imprimées La Correspondance de Girolamo Zorzi. Ambassadeur vénitien en France (1485-1488). Éds. Joël Blanchard, Giovanni Ciappelli et Matthieu Scherman. Genève: Droz, 2020. Fuero Real de Alfonso X El Sabio. Éd. Real Academia de la Historia. Madrid: Agencia Estatal Boletín Oficial del Estado, 2015 [1ère éd. 1836]. Ordenacions fetes per lo molt alt senyor en Pere terç rey d’Aragó sobra lo regiment de tots los officials de la sua Cort. Éd. Prosper de Bofarull i Mascaró. (Colección de Documentos inéditos del Archivo de la Corona de Aragón, t. V). Barcelone: D. José Eusebio Monfort, 1850. Las Siete Partidas. t. II. Madrid: Real Academia de la Historia [éd. lit.], Imprenta Real, 1807. Études El acceso al trono: concepción y ritualización. Actas de la XLIII Semana de Estudios Medievales. Estella. Pampelune: Gobierno de Navarra, 2017. ADOT LERGA, Álvaro – “Infancia y adolescencia de Enrique II de Navarra. Educación y papel político del príncipe de Viana”. Zangotzarra 13 (2009), pp. 11-65. AURELL, Martin – "Rompre la concorde familiale: typologie, imaginaire, questionnements". In AURELL, Martin (éd.) – La parenté déchirée: les luttes intrafamiliales au Moyen Âge. Turnhout: Brepols, 2010, pp. 9-59. BALLARD, Mark H. A. – "An Expedition of English Archers to Liège in 1467, and the Anglo-Burgundian Marriage Alliance". Nottingham Medieval Studies 34 (1990), pp. 152-174. BARTHÉLEMY, Dominique; GUYOT-BACHY, Isabelle; LACHAUD, Frédérique; MOEGLIN, Jean-Marie (dirs.) – Communitas regni: la communauté de royaume de la fin du Xe siècle au début du XIVe siècle: Angleterre, Écosse, France, Empire, Scandinavie. Paris: Sorbonne Université Presses, 2019. BEAUCHAMP, Alexandra – "Les mentions de chancellerie de l’infant Jean d’Aragon jusqu’à son accès au trône (1361-1386). Implication du prince dans la gestion de ses affaires et traçabilité du travail en chancellerie". In CANTEAUT, Olivier (éd.) – Le discret langage du pouvoir: les mentions de chancellerie du Moyen Âge au XVIIe siècle. Paris: École nationale des chartes, 2019, pp. 455-479. BECHER, Matthias (éd.) – Die mittelalterliche Thronfolge im europäischen Vergleich. Ostfildern: Jan Thorbecke, 2017. BEEM, Charles (éd.) – The Royal minorities of medieval and Early Modern England. New York:  Palgrave Macmillan, 2008. BLANCHARD, Joël – Louis XI. Paris: Perrin, 2015. FAVIER, Jean – Louis XI. Paris: Fayard, 2001. FORT I COGUL, Eufemià – “Una vocació monàstica obstinadament inèdita. El primogènit de Jaume II i el seu vot de professar a Santes Creus”. Studia Monàstica III/2 (1961), pp. 357-376. FORT I COGUL, Eufemià – La farsa de Gandesa. Barcelone: Dalmau, 1969. FRANCISCO OLMOS, José María de – La figura del heredero del trono en la Baja Edad Media hispánica. Madrid: A.C. Castellum, 2003. GARCÍA GALLO, Alfonso – "La sucesión del trono en la corona de Aragón". Anuario de Historia del Derecho Español 36 (1966), pp. 5-188. JOUANNA, Arlette – Le sang des princes: les ambiguïtés de la légitimité monarchique. Paris: Gallimard, 2022. KOSTO, Adam J. – Hostages in the Middle Ages. Oxford: Oxford University Press, 2012. LACHAUD, Frédérique; PENMAN, Michael A. – "Introduction". In LACHAUD, Frédérique; PENMAN, Michael A. (éds.) – Making and breaking the rules. Succession in medieval Europe, c. 1000-c. 1600. Turnhout: Brepols, 2008, pp. 1-12. MARTÍNEZ FERRANDO, Jesús Ernesto – Jaime II. Su vida familiar. vol. II. Barcelone: CSIC, 1948. MIRET Y SANS, Joaquim – El forassenyat primogènit de Jaume II. Barcelone: Institut d’Estudis Catalans, 1957. MOEGLIN, Jean-Marie (dir.) ; PÉQUIGNOT, Stéphane – Diplomatie et “relations internationales” au Moyen Âge (IXe-XVe siècle). Paris: Presses universitaires de France, 2017. MORA CAÑADA, Adela – "La sucesión al trono en la Corona de Aragón". In SERRANO DAURA, Josep (coord.) – El territori i les seves institucions històriques. Actes de les jornades d’estudi commemoratives del 650e aniversari de la incorporació definitiva del marge dret del riu Ebre a Catalunya [Ascó, 28-30 novembre 1997]. vol. II. Barcelone: Fundació Noguera, 1999, pp. 547-566. OFFERGELD, Thilo – Reges pueri. Das Königtum Minderjähriger im frühen Mittelalter. Hanovre: Hahnsche Buchhandlung, 2001. OUDART Hervé – "Introduction générale. Prince et principat durant l’Antiquité et le Moyen Âge: jalons historiographiques". In OUDART, Hervé; PICARD, Jean-Michel; QUAGHEBEUR, Joëlle (dirs.) - Le prince, son peuple et le bien commun de l’Antiquité tardive à la fin du Moyen Âge. Rennes : Presses de l'Université de Rennes, 2013, pp. 7-52. PACAUT Marcel – "Recherches sur les termes ‘Princeps, principatus, prince, principauté’ au Moyen Âge". In Les Principautés au Moyen Âge. Actes des Congrès de la Société des historiens médiévistes. Bordeaux : Société des historiens médiévistes, 1979, pp. 19-27. PAULY, Michel (éd.) – Johann und Elisabeth. Die Erbtochter, der fremde Fürst und das Land. Die Ehe Johanns des Blinden und Elisabeths von Böhmen in vergleichender europäischer Perspektive/Jean et Élisabeth. L’héritière, le prince étranger et le pays. Le mariage de Jean l’Aveugle et d’Élisabeth de Bohême dans une perspective comparative européenne. Luxembourg: Imprimerie Centrale, 2013. PELAZ FLORES, Diana – “Hacedoras de reyes. Influencia materna y conciencia reginal sobre el príncipe heredero en la Castilla Trastámara”. De Medio Aevo 14 (2020), pp. 29-41. PÉNEAU, Corinne (éd.) – Élections et pouvoirs politiques du VIIe au XVIIe siècle. Pompignac-près-Bordeaux: Bière, 2008. PÉQUIGNOT, Stéphane – "Les ambassadeurs dans les miroirs des princes en Occident au Moyen Âge". In ANDRETTA,   Stefano; PÉQUIGNOT, Stéphane; WAQUET, Jean-Claude (éds.) - De l’ambassadeur. Les écrits relatifs à l’ambassadeur et à l’art de négocier du Moyen Age au début du XIXe siècle. Rome: École Française de Rome, 2015, pp. 33-55. PÉQUIGNOT, Stéphane; SCHAUB, Marie-Karine – "Gender matters? Genre et histoire de la négociation". Revue historique 702 (2022/2), pp. 431-456. PRZYTARSKI, Damien – "Relations internationales" et diplomatie de Louis 1er d’Anjou. Entre ambitions personnelles et intérêts français. Paris: mémoire de master 2 soutenu à l’École pratique des hautes études, 2022. RUIZ GÓMEZ, Francisco; PLAZA SERRANO, Gonzala – “La escritura y la ley. Los códices de la II Partida y la elaboración del derecho político medieval en Castilla”. In MONFERRER SALA, Juan Pedro, ALDÓN, Manuel Marcos (éds.) – Grapheion: códices, manuscritos e imágenes. Estudios filológicos e históricos. Cordoue: Publicaciones de la Universidad de Córdoba, 2003, pp. 187-240. SABATÉ CURULL, Flocel (éd.) – Ruptura i legitimació dinàstica a l’edat mitjana: reunió científica. 17 Curs d’Estiu Comtat d’Urgell, celebrat a Balaguer els dies 4, 5 i 6 de julio de 2012. Lleida: Pagès, 2015. SCHWEDLER, Gerald – Herrschertreffen des Spätmittelalters. Formen – Rituale –Wirkungen. Ostfildern: Thorbecke, 2008. SESMA MUÑOZ, José Ángel – “Parlamentarismo y sucesión al trono en la Corona de Aragón. El compromiso de Caspe”. Hidalguía 362 (2014), pp. 55-84. STURCKEN, Henry Tracy – “The unconsummated marriage of Jaime of Aragon and Leonor of Castile (October 1319)”. Journal of Medieval History 5 (1979), pp. 185-201. TIXIER DU MESNIL, Emmanuelle; LECUPPRE, Gilles (dirs.) – Désordres créateurs. L’invention politique à la faveur des troubles. Paris: Kimé, 2014. UBL, Karl – "The Concept of princeps in Late Medieval Political Thought: A Preliminary Survey". In HUTHWELKER Thorsten; PELTZER, Jörg; WEMHÖHNER Maximilian (éds.) – Princely rank in late medieval Europe: trodden paths and promising avenues. Ostfildern: Jan Thorbecke, 2011, pp. 259-280. VATIN, Nicolas – Sultan Djem: un prince ottoman dans l'Europe du XVe siècle d'après deux sources contemporaines: Vâki'ât-i Sultân Cem, Oeuvres de Guillaume Caoursin.  Ankara: Impr. de la société turque d'histoire, 1997. WARD, Emily Joan – Child Kingship in England, Scotland, France, and Germany, c. 1050–c. 1250. Cambridge : University of Cambridge, 2017. Thèse de doctorat (disponible en ligne). WOLF, Armin – "Prinzipien der Thronfolge in Europa um 1400". In WOLF, Armin – Verwandtschaft – Erbrecht – Königswahlen. Sieben neue und 26 aktualisierte Beiträge. t. II. Francfort-sur-le-Main: V. Klostermann, 2013, pp. 1033-1083

    La diplomacia del heredero en Castilla: el caso de Alfonso X

    Get PDF
    Alfonso X was, while he was crown prince, politically active. It is known that he carried out important activities alongside his father. This article analyses his use of diplomacy in these activities. Using the available chronicles and archival sources, his diplomacy is shown both in its characteristics as well as in its relationship with the politics of Ferdinand III of León and Castile.   Bibliographic references Archives Lisboa, Archivo Nacional da Torre do Tombo [ANTT], Chancelaria Afonso III, Livro III. Barcelona, Archivo de la Corona de Aragón [ACA], Bulas pontificias, leg. 10. Barcelona, Archivo de la Corona de Aragón [ACA], Real Cancillería, Cartas reales, Jaime I. Barcelona, Archivo de la Corona de Aragón [ACA], Real Cancillería, Pergaminos, Jaime I. Vaticano, Archivio Apostolico Vaticano [AAV], Reg. Vat. 21. Edited sources Colección de documentos para la historia del Reino de Murcia. vol. 2. Documentos del siglo XIII. Ed. Juan Torres Fontes. Murcia: Real Academia Alfonso X el Sabio, 1969. Colección diplomática de Jaime I el Conquistador. vol. 1. Ed. Ambrosio Huici Miranda. Valencia: Renovación Tipográfica, 1919 Colección diplomática de los Reyes de Navarra de la dinastía de Champaña. vol. 1. Teobaldo I (1234-1253). Ed. Margarita Martín González. San Sebastián: Sociedad de Estudios Vascos, 1987. Documentos de Jaime I de Aragón. 7 vols. Eds. María Desamparados Cabanes Pecourt; Ambrosio Huici-Miranda. Valencia: Anubar, 1976. Estoria de Espanna digital. Ed. Aengus Ward, 2019. (https://blog.bham.ac.uk/estoriadigital/ y DOI: 10.5281/zenodo.2593588). [Consultada por última vez el 1 de marzo de 2024.] GONZÁLEZ GONZÁLEZ, Julio – Reinado y diplomas de Fernando III. 3 vols. Córdoba: Monte de Piedad y Caja de Ahorros de Córdoba, 1980-1986. Llibre dels feits del rei En Jaume. Éd. Ferran Soldevila. Les Quatre grans Cròniques. Rév. Jordi Bruguera; Maria Teresa Ferrer i Mallol. Barcelona: Institut d’estudis catalans, 2007. MARCOS BURRIEL, Andrés – Memorias para la vida del santo rey Fernando III, dadas a la luz con apéndices y otras ilustraciones por Miguel de Manuel Rodríguez. Madrid:  Viuda de Joaquín Ibarra, 1800. Memorial histórico español. Vol. I. Madrid: Real Academia de la Historia, 1851. PASCUAL MARTÍNEZ, Lope – “Documentación de Jaime I referida al Reino de Murcia”. Anales de la Universidad de Murcia. Letras 42/3-4 (1983-1984), pp. 159-160. Primera crónica general. Estoria de España que mandó componer Alfonso el Sabio y se continuaba bajo Sancho IV en 1289. Ed. Ramon Menéndez Pidal. Madrid: Bailly-Baillière é hijos, 1906. QUINTANA PRIETO, Augusto – La documentación pontificia de Inocencio IV (1243-1254). 2 vols. Roma: Instituto Español de Historia Eclesiástica, 1988. Les registres d’Innocent IV. Recueil des bulles de ce pape. vol. 1. Ed. Élie Berger. París: Ernest Thorin, 1884. ZURITA, Jerónimo – Anales de la Corona de Aragón. Edición electrónica de José Javier Iso (coord.), María Isabel Yagüe; Pilar Rivero sobre la edición de Ángel Canellas López. Zaragoza: Institución Fernando el Católico, 2003. Bibliography AYALA MARTÍNEZ, Carlos de – Directrices fundamentales de la política peninsular de Alfonso X: relaciones castellano-aragonesas de 1252 a 1263. Madrid: Universidad Autónoma de Madrid, 1986. BIANCHINI, Janna – Power and Authority in the Reign of Berenguela of Castile. Filadelfia: University of Pennsylvania Press, 2012 CARCELLER CERVIÑO, Pilar; VILLARROEL GONZÁLEZ, Óscar – Catalina de Lancáster. Una reina y el poder. Madrid: Sílex ediciones, 2021. CORONAS GONZÁLEZ, Santos M. – “Príncipe y principado de Asturias: Historia dinástica y territorial de un título”. Anuario de historia del derecho español 71 (2001), pp. 49-74. FERNÁNDEZ ORDÓÑEZ, Inés – “Decisiones editoriales. La nueva edición crítica de la Estoria de España de Alfonso X el Sabio”. In AYALA MARTÍNEZ, Carlos de; JIMÉNEZ LÓPEZ DE EGUILETA, Javier E.; SÁNCHEZ SAUS, Rafael (eds.) – Alfonso X. Su reinado y su legado ocho siglos después. Sevilla: Editorial Universidad de Sevilla, 2023, pp. 121-140. FERNÁNDEZ-ORDÓÑEZ, Inés – “La lengua de los documentos del rey: del latín a las lenguas vernáculas en las cancillerías regias de la península ibérica”. In MARTÍNEZ SOPENA, Pascual; RODRÍGUEZ LÓPEZ, Ana María (eds.) – La construcción medieval de la memoria regia. Valencia: Edicions de la Universitat de València, 2011, pp. 323-362. FRANCISCO OLMOS, José María de – El príncipe heredero en las coronas de Castilla y Aragón durante la Baja Edad Media. Madrid: Universidad Complutense, 2001. FRANCISCO OLMOS, José María – “La evolución de la sucesión al trono en la Europa Medieval Cristiana: II. Siglo XIII. Los casos de Castilla y Aragón”. Anales de la Real Academia Matritense de Heráldica y Genealogía 14 (2011), pp. 169-276. FUENTE PÉREZ, María Jesús – Violante de Aragón, reina de Castilla. Madrid: Dykinson, 2017. GARCÍA FERNÁNDEZ, Manuel – Los poderes y los hombres del reino de Castilla em los conflictos com el reino de Portugal (1250-1350). Murcia: Editum, 2020 GONZÁLEZ GONZÁLEZ, Julio – Reinado y diplomas de Fernando III. 3 vols. Córdoba: Monte de Piedad y Caja de Ahorros de Córdoba, 1980-1986. GONZÁLEZ JIMÉNEZ, Manuel – “Alfonso X infante”. Acta historica et archaeologica mediaevalia 22 (2001), pp. 291-310. GONZÁLEZ JIMÉNEZ, Manuel – “Alfonso X y Portugal”. Alcanate 4 (2004-2005), pp. 19-34. GONZÁLEZ JIMÉNEZ, Manuel – Alfonso X el Sabio. Barcelona: Ariel, 2004. LINEHAN, Peter – The Spanish church and the papacy in the thirteenth century. Cambridge: Cambridge University Press, 1971. MOEGLIN, Jean Marie (dir.), PÉQUIGNOT, Stéphane – Diplomatie et “relations internationales” au Moyen Âge (IXe-XVe siècle). París: PUF, 2017. MOLINA LÓPEZ, Emilio – “El gobierno de Zayyân B. Mardanîs en Murcia (1239-1241)”. Miscelánea Medieval Murciana 7 (1981), pp. 157-182. MONSALVO ANTÓN, José María – “ El reino que heredó Alfonso X: la Castilla de Fernando III”. In AYALA MARTÍNEZ, Carlos de, JIMÉNEZ LÓPEZ DE EGUILETA, Javier E., y SÁNCHEZ SAUS, Rafael (eds.) – Alfonso X. Su reinado y su legado ocho siglos después. Sevilla: Editorial Universidad de Sevilla, 2023, pp. 13-62. MOXÓ Y MONTOLIÚ, Francisco de – “El enlace de Alfonso de Castilla y Violante de Aragón: marco político y presiones cronológicas”. Hispania 49 (1989), pp. 69-110. PÉREZ MARTÍN, Antonio – “Jacobo de las Leyes: Ureña tenía razón”. Anales de Derecho. Universidad de Murcia 26 (2008), pp. 251-273. ROSENWEIN, Barbara (coord.) – Angers past. The social uses of an emotion in the Middle Ages. Ithaca-Londres: Cornell University Press, 1998. SALVADOR MARTÍNEZ, Heraclio – Berenguela la Grande y su época (1180-1246). Madrid: Polifemo, 2012. SHADIS, Miriam – Berenguela of Castile (1180-1246) and political women in the High Middle Ages. Nueva York: Palgrave-MacMillan, 2009. TORRES FONTES, Juan – “La delimitación del sudeste peninsular (tratados de partición de la Reconquista)”. Anales de la Universidad de Murcia 8 (1950), pp. 687-689. VALLS-TABERNER, Ferran – “Relacions familiars i politiques entre Jaume el Conqueridor i Anfos el Savi”. Bulletin hispanique 21-1 (1919), pp. 9-52. VILLARROEL GONZÁLEZ, Óscar – “Corte y diplomacia en la Castilla bajomedieval”. Mélanges de la Casa de Velázquez 45-2 (2015), pp. 105-124. VILLARROEL GONZÁLEZ, Óscar – “La diplomacia al servicio del poder: una aproximación al caso de Alfonso X”. In MAREY, Alexander; AUROV, Oleg (dir.) – La Historia y el poder, el historiador en el poder. Madrid: Iberoamericana-Vervuert, (en prensa).Es conocido que, durante su período como infante heredero, Alfonso X desarrolló una cierta actividad política junto a su padre. Aquí se analiza el uso que hizo de la diplomacia dentro de esa actividad política, revisando las causas para su utilización, los momentos, así como las formas en que se sirvió de ella mientras era heredero del reino y en vida de su padre. Para ello se releen las crónicas y las fuentes de archivo disponibles que nos transmiten una actividad ciertamente relevante y con características interesantes: tanto por sus formas, como por su relación con la política de su padre Fernando III de León y Castilla.   Referências Bibliográficas Archivos Lisboa, Archivo Nacional da Torre do Tombo [ANTT] Lisboa, Archivo Nacional da Torre do Tombo [ANTT, Chancelaria Afonso III, Livro III. Barcelona, Archivo de la Corona de Aragón [ACA], Bulas pontificias, leg. 10. Barcelona, Archivo de la Corona de Aragón [ACA], Real Cancillería, Cartas reales, Jaime I. Barcelona, Archivo de la Corona de Aragón [ACA], Real Cancillería, Pergaminos, Jaime I. Vaticano, Archivio Apostolico Vaticano [AAV], Reg. Vat. 21. Fuentes editadas Colección de documentos para la historia del Reino de Murcia. vol. 2. Documentos del siglo XIII. Ed. Juan Torres Fontes. Murcia: Real Academia Alfonso X el Sabio, 1969. Colección diplomática de Jaime I el Conquistador. vol. 1. Ed. Ambrosio Huici Miranda. Valencia: Renovación Tipográfica, 1919 Colección diplomática de los Reyes de Navarra de la dinastía de Champaña. vol. 1. Teobaldo I (1234-1253). Ed. Margarita Martín González. San Sebastián: Sociedad de Estudios Vascos, 1987. Documentos de Jaime I de Aragón. 7 vols. Eds. María Desamparados Cabanes Pecourt; Ambrosio Huici-Miranda. Valencia: Anubar, 1976. Estoria de Espanna digital. Ed. Aengus Ward, 2019. (https://blog.bham.ac.uk/estoriadigital/ y DOI: 10.5281/zenodo.2593588). [Consultada por última vez el 1 de marzo de 2024.] GONZÁLEZ GONZÁLEZ, Julio – Reinado y diplomas de Fernando III. 3 vols. Córdoba: Monte de Piedad y Caja de Ahorros de Córdoba, 1980-1986. Llibre dels feits del rei En Jaume. Éd. Ferran Soldevila. Les Quatre grans Cròniques. Rév. Jordi Bruguera; Maria Teresa Ferrer i Mallol. Barcelona: Institut d’estudis catalans, 2007. MARCOS BURRIEL, Andrés – Memorias para la vida del santo rey Fernando III, dadas a la luz con apéndices y otras ilustraciones por Miguel de Manuel Rodríguez. Madrid:  Viuda de Joaquín Ibarra, 1800. Memorial histórico español. Vol. I. Madrid: Real Academia de la Historia, 1851. PASCUAL MARTÍNEZ, Lope – “Documentación de Jaime I referida al Reino de Murcia”. Anales de la Universidad de Murcia. Letras 42/3-4 (1983-1984), pp. 159-160. Primera crónica general. Estoria de España que mandó componer Alfonso el Sabio y se continuaba bajo Sancho IV en 1289. Ed. Ramon Menéndez Pidal. Madrid: Bailly-Baillière é hijos, 1906. QUINTANA PRIETO, Augusto – La documentación pontificia de Inocencio IV (1243-1254). 2 vols. Roma: Instituto Español de Historia Eclesiástica, 1988. Les registres d’Innocent IV. Recueil des bulles de ce pape. vol. 1. Ed. Élie Berger. París: Ernest Thorin, 1884. ZURITA, Jerónimo – Anales de la Corona de Aragón. Edición electrónica de José Javier Iso (coord.), María Isabel Yagüe; Pilar Rivero sobre la edición de Ángel Canellas López. Zaragoza: Institución Fernando el Católico, 2003. Bibliografía AYALA MARTÍNEZ, Carlos de – Directrices fundamentales de la política peninsular de Alfonso X: relaciones castellano-aragonesas de 1252 a 1263. Madrid: Universidad Autónoma de Madrid, 1986. BIANCHINI, Janna – Power and Authority in the Reign of Berenguela of Castile. Filadelfia: University of Pennsylvania Press, 2012 CARCELLER CERVIÑO, Pilar; VILLARROEL GONZÁLEZ, Óscar – Catalina de Lancáster. Una reina y el poder. Madrid: Sílex ediciones, 2021. CORONAS GONZÁLEZ, Santos M. – “Príncipe y principado de Asturias: Historia dinástica y territorial de un título”. Anuario de historia del derecho español 71 (2001), pp. 49-74. FERNÁNDEZ ORDÓÑEZ, Inés – “Decisiones editoriales. La nueva edición crítica de la Estoria de España de Alfonso X el Sabio”. In AYALA MARTÍNEZ, Carlos de; JIMÉNEZ LÓPEZ DE EGUILETA, Javier E.; SÁNCHEZ SAUS, Rafael (eds.) – Alfonso X. Su reinado y su legado ocho siglos después. Sevilla: Editorial Universidad de Sevilla, 2023, pp. 121-140. FERNÁNDEZ-ORDÓÑEZ, Inés – “La lengua de los documentos del rey: del latín a las lenguas vernáculas en las cancillerías regias de la península ibérica”. In MARTÍNEZ SOPENA, Pascual; RODRÍGUEZ LÓPEZ, Ana María (eds.) – La construcción medieval de la memoria regia. Valencia: Edicions de la Universitat de València, 2011, pp. 323-362. FRANCISCO OLMOS, José María de – El príncipe heredero en las coronas de Castilla y Aragón durante la Baja Edad Media. Madrid: Universidad Complutense, 2001. FRANCISCO OLMOS, José María – “La evolución de la sucesión al trono en la Europa Medieval Cristiana: II. Siglo XIII. Los casos de Castilla y Aragón”. Anales de la Real Academia Matritense de Heráldica y Genealogía 14 (2011), pp. 169-276. FUENTE PÉREZ, María Jesús – Violante de Aragón, reina de Castilla. Madrid: Dykinson, 2017. GARCÍA FERNÁNDEZ, Manuel – Los poderes y los hombres del reino de Castilla em los conflictos com el reino de Portugal (1250-1350). Murcia: Editum, 2020 GONZÁLEZ GONZÁLEZ, Julio – Reinado y diplomas de Fernando III. 3 vols. Córdoba: Monte de Piedad y Caja de Ahorros de Córdoba, 1980-1986. GONZÁLEZ JIMÉNEZ, Manuel – “Alfonso X infante”. Acta historica et archaeologica mediaevalia 22 (2001), pp. 291-310. GONZÁLEZ JIMÉNEZ, Manuel – “Alfonso X y Portugal”. Alcanate 4 (2004-2005), pp. 19-34. GONZÁLEZ JIMÉNEZ, Manuel – Alfonso X el Sabio. Barcelona: Ariel, 2004. LINEHAN, Peter – The Spanish church and the papacy in the thirteenth century. Cambridge: Cambridge University Press, 1971. MOEGLIN, Jean Marie (dir.), PÉQUIGNOT, Stéphane – Diplomatie et “relations internationales” au Moyen Âge (IXe-XVe siècle). París: PUF, 2017. MOLINA LÓPEZ, Emilio – “El gobierno de Zayyân B. Mardanîs en Murcia (1239-1241)”. Miscelánea Medieval Murciana 7 (1981), pp. 157-182. MONSALVO ANTÓN, José María – “ El reino que heredó Alfonso X: la Castilla de Fernando III”. In AYALA MARTÍNEZ, Carlos de, JIMÉNEZ LÓPEZ DE EGUILETA, Javier E., y SÁNCHEZ SAUS, Rafael (eds.) – Alfonso X. Su reinado y su legado ocho siglos después. Sevilla: Editorial Universidad de Sevilla, 2023, pp. 13-62. MOXÓ Y MONTOLIÚ, Francisco de – “El enlace de Alfonso de Castilla y Violante de Aragón: marco político y presiones cronológicas”. Hispania 49 (1989), pp. 69-110. PÉREZ MARTÍN, Antonio – “Jacobo de las Leyes: Ureña tenía razón”. Anales de Derecho. Universidad de Murcia 26 (2008), pp. 251-273. ROSENWEIN, Barbara (coord.) – Angers past. The social uses of an emotion in the Middle Ages. Ithaca-Londres: Cornell University Press, 1998. SALVADOR MARTÍNEZ, Heraclio – Berenguela la Grande y su época (1180-1246). Madrid: Polifemo, 2012. SHADIS, Miriam – Berenguela of Castile (1180-1246) and political women in the High Middle Ages. Nueva York: Palgrave-MacMillan, 2009. TORRES FONTES, Juan – “La delimitación del sudeste peninsular (tratados de partición de la Reconquista)”. Anales de la Universidad de Murcia 8 (1950), pp. 687-689. VALLS-TABERNER, Ferran – “Relacions familiars i politiques entre Jaume el Conqueridor i Anfos el Savi”. Bulletin hispanique 21-1 (1919), pp. 9-52. VILLARROEL GONZÁLEZ, Óscar – “Corte y diplomacia en la Castilla bajomedieval”. Mélanges de la Casa de Velázquez 45-2 (2015), pp. 105-124. VILLARROEL GONZÁLEZ, Óscar – “La diplomacia al servicio del poder: una aproximación al caso de Alfonso X”. In MAREY, Alexander; AUROV, Oleg (dir.) – La Historia y el poder, el historiador en el poder. Madrid: Iberoamericana-Vervuert, (en prensa)

    Literatura Desenvolta e Surrealismo

    Get PDF
    This article explores the relationships between the Portuguese surrealist movement and the fictional phenomenon that is analysed by Eduardo Lourenço in “Uma Literatura Desenvolta ou os Filhos de Álvaro de Campos” (1966). Following a brief presentation of the type of critique that defines what Lourenço calls “uninhibited literature”, I discuss an essay by Nelly Novaes Coelho and a lecture by Maria Lúcia Lepecki on the importance of surrealism in the transformations of subsequent narrative prose. In “Psicanálise Mítica do Destino Português” (1978), Lourenço revisits the idea of uninhibited literature, incorporating an element that was absent in the 1966 essay – which is surrealism. The movement led by Mário Cesariny and António Maria Lisboa is now presented as fundamental in the process of subverting national images and in reestablishing the modernist tradition that paved the way for the emergence of new fiction in the 1950s and 1960s.Neste artigo abordo as relações entre o movimento surrealista português e o fenômeno ficcional que Eduardo Lourenço analisa em “Uma Literatura Desenvolta ou os Filhos de Álvaro de Campos” (1966). Após uma breve apresentação do tipo de contestação que, segundo Lourenço, define a prosa desenvolta, comento um ensaio de Nelly Novaes Coelho e uma conferência de Maria Lúcia Lepecki sobre a importância do surrealismo nas transformações da prosa narrativa que lhe é subsequente. Em “Psicanálise Mítica do Destino Português” (1978) Lourenço retoma a tese da literatura desenvolta, inserindo em seu esquema interpretativo um elemento ausente no ensaio de 1966: o surrealismo. O movimento de Mário Cesariny e António Maria Lisboa é-nos agora apresentado como fundamental no processo de subversão das imagens pátrias e no reatar da tradição modernista, que preparou o terreno para o advento da nova ficção nas décadas de 50 e 60 do século XX

    Las residencias regias del reino de Mallorca (ss. XIII-XV). Un estúdio de la arquitectura medieval en contexto

    Get PDF
    La creación de la Corona de Mallorca en 1276 dio lugar al nacimiento de una nueva entidad -territorial y política- y de una nueva dinastía. Jaime II, Sanç y Jaime III de Mallorca dominaron un territorio híbrido formado por el reino insular de Mallorca, el condado del Rosellón, Cerdaña, Vallespir, Capcir, Conflent, los vizcondados de Omeladés y Carladés y el señorío de Montpellier. Las dificultades a las que tuvieron que hacer frente los reyes de Mallorca -entre ellas, el tratado de vasallaje a la Corona de Aragón (1279), la ocupación insular (1285-1298) o la anexión definitiva de los territorios por parte de Pedro IV de Aragón (1343-1344)- concluyeron en la desaparición de la efímera corona apenas 60 años después de su formación. A pesar de esta realidad, los programas artísticos promovidos por la dinastía de Mallorca dan cuenta del esplendor de este breve periodo histórico y de la alta capacidad de sus promotores. Las residencias regias (re)construidas entre finales del siglo XIII y principios del siglo XIV son parte del patrimonio gótico monumental impulsado por los reyes de Mallorca en sus territorios.   Referencias bibliográficas Fuentes AGUILÓ, Estanislao – “Notes d’un llibre de l’obre del Castell de l’Almudayna. 1309”. Bolletí de la Societat Arqueològica Lul·liana 8 (1900), pp. 262-263 y 269. ANSELM TURMEDA –Llibre de Bons Amonestaments i altres obres. Ed. Mikel de Epalza. Palma: Moll, 1987. CABANES PECOURT, María Desamparados; HUICI MIRANDA, Ambrosio – Documentos de Jaime I de Aragón (1216-1236), Valencia: Anubar, 1976. CHRÉTIEN DE TROYES – Li contes del Graal. El cuento del Grial. Ed. Martín de Riquer. Madrid: Sirmio, 1989. CHRISTINE DE PIZAN – Le Livre des Faits et Bonnes Moeurs du roi Charles V le Sage. Traduction, avec introduction, chronologie et index par Eric Hicks et Thérèse Moreau. París: Éd. Stock, 1997. ESTAL, Juan Manuel del – Itinerario de Jaime II de Aragón (1291-1327). Zaragoza: Institución Fernando el Católico, 2009. GIMENO, Francisco M.; GOZALBO, Daniel; TRENCHS, Josep (eds.) – Ordinacions de la Casa i Cort de Pere el Cerimoniós. València: Universitat de València, Acadèmia Valenciana de la Llengua, 2009. GIRONA I LLAGOSTERA, Daniel – “Itinerari del rey en Martí (1396-1402)”. Anuari de l’Institut d’Estudis Catalans 4 (1911), pp. 81-184. GIRONA I LLAGOSTERA, Daniel – “Itinerari del rey en Martí (1403-1410)”. Anuari de l’Institut d’Estudis Catalans 5 (1914), pp. 515-654. GIRONA I LLAGOSTERA, Daniel – “Itinerari del rey en Joan I (1387-1396)”. Estudis Universitaris Catalans XIII-XV (1928-1930). JOANOT MARTORELL, MARTÍ JOAN DE GALBA – Tirant lo Blanc. Ed. Martí de Riquer. Barcelona: Seix Barral, 1969. Les quatre grans Cròniques. I. Llibre dels feits del rei En Jaume. Ed. Ferran Soldevila, rev. filològica de J. Bruguera, rev. històrica de M. T. Ferrer i Mallol. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans, 2007. Les quatre grans Cròniques. II. Crònica de Bernat Desclot. Ed. Ferran Soldevila, rev. filològica de J. Bruguera, rev. històrica de M. T. Ferrer i Mallol. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans, 2008. Les quatre grans Cròniques. III. Crònica de Ramon Muntaner. Ed. Ferran Soldevila, rev. filològica de J. Bruguera, rev. històrica de M. T. Ferrer i Mallol. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans, 2011. Les quatre grans Cròniques. IV. Crònica de Pere III el Cerimoniós. Ed. Ferran Soldevila, rev. filològica de J. Bruguera, rev. històrica de M. T. Ferrer i Mallol. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans, 2014. Libro del caballero Zifar. Ed. J. González Muela. Madrid: Castalia, 1982. MIRET I SANS, Joaquim – Itinerari de Jaume I el Conqueridor, Barcelona: Institut d’Estudis Catalans, 2007 (1918). MUT, Antonio – “Inventarios de los castillos de Alaró, Bellver y Pollensa y del palacio de Valldemossa, de mediados del siglo XIV”. Bolletí de la Societat Arqueològica Lul·liana 51 (1985), pp. 57-78. PÉREZ, Lorenzo – “Corpus documental balear (I). Reinado de Jaime I”. Fontes Rerum Balearium 1 (1977), pp. 1-112. PÉREZ MARTÍNEZ, Lorenzo; LLOMPART, Gabriel; DURLIAT, Marcel – Jaume III rei de Mallorca. Lleis Palatines. 2 vols. Palma de Mallorca: J. J. de Olañeta, 1991. SASTRE, Jaume – “El alcázar de Manacor (Mallorca). Datos para su estudio”. Estudis Baleàrics 14 (1984), pp. 75-81. SASTRE, Jaume – “El castillo de Bellver bajo la dinastía de los Reyes de Mallorca, 1300-1343”. Estudis Baleàrics 36 (1990), pp. 51-62. SASTRE, Jaume – Els llibres d’obra del Palau Reial de l’Almudaina: 1309-1314. Palma: UIB, 2001. SASTRE, Jaume – “Palaus rurals a Mallorca: la reestructuració del Palau de Sineu (1309)”. Bolletí de la Societat Arqueològica Lul·liana 60 (2004), pp. 63-100. SASTRE, Jaume – “El Llibre d’obra del Castell de Bellver (1309-1310)”. Bolletí de la Societat Arqueològica Lul·liana 63 (2007), pp. 165-202. TRENCHS, Josep – Documents de cancelleria i de mestre racional sobre la cultura catalana medieval. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans, 2011. TRÉTON, Rodrigue (ed.); CATAFAU, Aymat; VERDON, Laure (col.) – Les capbreus du roi Jacques II de Majorque (1292-1294). 2 vols. París: CTHS, 2011. URGELL, Ricard (dir.) – Llibre dels Reis. Llibre de franqueses i privilegis del regne de Mallorca. Còdex número 1 de l’Arxiu del Regne de Mallorca. Estudis i transcripcions. Palma: J. J. de Olañeta, UIB, 2010. Estudios BAUÇÀ DE MIRABÒ, Concepció – La Real Cartuja de Jesús de Nazaret de Valldemossa: formación y evolución de su patrimonio histórico-artístico. Palma: J. J. de Olañeta, 2008. Bellver 1300-2000. 700 anys del castell. Palma: Ajuntament de Palma, 2001. CARRERO, Eduardo – La catedral habitada. Historia viva de un espacio arquitectónico. Barcelona: UAB, 2019. DOMENGE, Joan – “Arquitectura palatina del reino de Mallorca. Símbolos de poder para una efímera dinastía”. Anales de Historia del Arte 23-Núm. Esp. II (2013), pp. 79-106. DURLIAT, Marcel – L’art en el Regne de Mallorca, Mallorca: Moll, 1989 (1964). ESPAÑOL, Francesca – Els escenaris del rei. Art i monarquia a la Corona d’Aragó. Barcelona: Angle, 2001. ESTABÉN, Francisco – La Almudaina. Castillo real de la Ciudad de Mallorca. Palma de Mallorca: Asociación Española de Amigos de los Castillos, 1975. FERNÁNDEZ SIRIA, Marta – “Sala, tinell y palau. Espacios y elementos representativos en la arquitectura regia y señorial mallorquina”. In SABATER, Tina (coord.) – La casa medieval en Mallorca y el Mediterráneo: elementos constructivos y decorativos. Gijón: Trea, 2021, pp. 221-249. FERNÁNDEZ SIRIA, Marta – “Las residencias reales del reino de Mallorca y la construcción ex novo de un reino”. In Construir para perdurar. Riqueza petrificada e identidad social. Siglos XI-XIV. XLVII Semana Internacional de Estudios Medievales de Estella-Lizarra. Pamplona: Gobierno de Navarra, 2022, pp. 425-433. FERNÁNDEZ SIRIA, Marta – Las residencias regias del reino de Mallorca en época medieval (ss. XIII-XV). Una aproximación a sus elementos y a la función y uso de los espacios. Palma: Universitat de les Illes Balears, 2023. Tesis Doctoral Inédita. FIGUÈRES, Roger – Les rois de Majorque. Résidence et déplacements. Montpellier: Université Paul Valéry Montpellier 3, 2006. Mémoire de Master 2. Sous la direction de D. Le Blevec. Trabajo Inédito. FIGUÈRES, Roger – “La résidence des rois de Majorque”. e-Spania. Revue interdisciplinaire d’études hispaniques médiévales et modernes [Em linha] 28 (2017) [Consultado a 9 abril 2024]. Disponível em https://doi.org/10.4000/e-spania.27179 MAÍZ, Jorge – Los judíos de Baleares en la Baja Edad Media. Economía y política. La Coruña: Netbiblo, 2010. MARIN, Agnès (dir.) – Le palais des rois de Majorque, Perpignan (Pyrénées-Orientales). Rapport d’étude archéologique du bâti. HADÈS, Bureau d’Investigation Archéologique, Conseil Général des Pyrénées-Orientales. Vols. I-IX. 2007. Trabajo Inédito. PASSARRIUS, Olivier; CATAFAU, Aymat (dirs.) – Un palais dans la ville. Vol. 1-2. Canet: Trabucaire, 2014. PÉQUIGNOT, Stéphane – “La correspondencia de María de Anjou, reina de Mallorca. Entre conformismo y precariedad, discreción y escándalo”. In LAZZARINI, Isabella; NIETO SORIA, José Manuel; ROCHWERT-ZUILI, Patricia (dirs.) – Correspondances de femmes et diplomatie (Espagne, France, Italie, IXe-XVe s.) [Em linha]. París: e-Spania Books, 2021. [Consultado a 9 abril 2024]. Disponível em https://books.openedition.org/esb/3927 SABATER, Tina – “El renacimiento de las artes en los inicios de un reino. Mallorca 1298-1317”. Hortus Artium Medievalium 16 (2010), pp. 171-178

    The Influence of Contemporary Social and Political Factors on Portuguese Translations of Kipling’s Poem “If”: : A Tentative Chronology (1910-1960)*

    No full text
    Written in 1895 and first published in 1910 in Kipling’s collection of stories, Rewards and Fairies, and that same year in The American Magazine, the continuing appeal of Kipling’s poem “If” is apparent from the countless framed copies which are hung in schools and other public places around the world and from the many different versions to be found on the internet. Remarkably, and despite the profound changes in attitudes and moral codes which have occurred since Edwardian times, Kipling’s sermon-like eulogy of the supposedly masculine virtues of stoicism, determination and leadership is still popular today, over a century later. It is also, unquestionably, one of the most-translated, adapted and parodied pieces of poetry in the history of literature. This article is a first attempt to reveal the translations which were made into Portuguese in the first half-century after its publication and to trace the political and social motives which inspired its translators and publishers.Escrito em 1895 e publicado pela primeira vez em 1910 na coleção de histórias de Kipling, Rewards and Fairies, e nesse mesmo ano na The American Magazine, o apelo contínuo do poema "If" de Kipling é visível nas inúmeras cópias emolduradas que estão penduradas em escolas e outros locais públicos em todo o mundo e nas muitas versões diferentes que podem ser encontradas na internet. É notável que, apesar das profundas mudanças de atitudes e códigos morais que ocorreram desde os tempos eduardianos, o sermão de Kipling sobre as virtudes supostamente masculinas do estoicismo, da determinação e da liderança ainda seja popular hoje, mais de um século depois. É também, inquestionavelmente, uma das peças de poesia mais traduzidas, adaptadas e parodiadas da história da literatura. Este artigo é uma primeira tentativa de revelar as traduções feitas para português no primeiro meio século após a sua publicação e de traçar os motivos políticos e sociais que inspiraram os seus tradutores e editores

    Portugal: A Historical View of the Age of Revolutions, from 1814 to 1827, by an English Eyewitness

    No full text
    IIn 1827, a book was published in London with the lengthy title   An Historical View of the Revolutions of Portugal Since the Close of the Peninsular War: Exhibiting a Full Account of the Events Which Have Led to the Present State of That Country, by an Eye-Witness. This work was anonymous and received excellent reviews in the British Press. The author’s name is easily guessed by the clues expressed in the Preface of the book. Only one Englishman fulfils all the criteria: Major John Murray Browne (1792-1828). This is a unique document, written by a foreigner with extensive knowledge of the country and the people of Portugal and highly connected with the King’s court. The book reveals a most exciting period in the history of Portugal. It covers the period that followed the Peninsular War, with the country wholly devastated, up to the 1820 revolution. It continues by analysing the years that followed (1820-1827), with revolutionary and counterrevolutionary events. The political aspects of the Constitution of 1822 and the Portuguese Charter of 1826 are also described

    624

    full texts

    1,320

    metadata records
    Updated in last 30 days.
    Plataforma de Revistas e Livros Revistas NOVAFCSH
    Access Repository Dashboard
    Do you manage Open Research Online? Become a CORE Member to access insider analytics, issue reports and manage access to outputs from your repository in the CORE Repository Dashboard! 👇