EUG institutional repository (Gimbernat School)
Not a member yet
837 research outputs found
Sort by
Programa de sensibilització per reduir l’estigma en Salut Mental entre els professionals d’infermeria de l’Hospital General de Granollers
No full textL’estigma en Salut Mental es pot definir com un conjunt d’atributs que taxen a les persones amb un diagnòstic d’aquestes característiques de diferent, basant-se en estereotips, prejudicis i creences errònies que porten a la seva discriminació.
Aquest és un problema real que no només es troba entre la població general, sinó que també existeix entre els professionals d’infermeria, que comparteixen els mateixos estereotips i prejudicis. Aquests influeixen negativament alhora d’atendre les persones que pateixen una malaltia mental, repercutint així en la seva salut física i psíquica. Per aquesta raó, s’ha elaborat un programa de sensibilització dirigit als professionals d’infermeria de l’Hospital General de Granollers, amb l’objectiu de reduir l’estigma en Salut Mental entre aquest col·lectiu, per tal de que conseqüentment millori l’atenció d’aquestes persones.
El programa pretén influir en les idees, percepcions, estereotips i prejudicis que tenen els professionals d’infermeria sobre les persones que pateixen un trastorn mental, a través de cinc activitats, on es treballaran coneixements, habilitats i actituds, que es desenvoluparan al llarg de sis mesos. Aquestes activitats utilitzaran les millors estratègies per fer front l’estigma, l’educació i el contacteIn mental health, stigma can be defined as a set of artists that judge people with that diagnosis of being different, these attributes are based on stereotypes, prejudice and wrong beliefs that takes to discrimination
This is a real problem that cannot only be found among the general population but also amongst nursing professionals who share the same stereotypes and prejudice. These have a negative influence when attending people with mental illness can affect their mental and physic health.
For this reason has been created an awareness program addressed to Granollers General Hospital nursing professionals with the aims of reducing stigma in mental health among that collective, in order to improve the assistance of these people.
The program expects to have influence on the ideas, perceptions, stereotypes and prejudices that nursing professionals have about people who have a mental disorder, through five activities, in which will work knowledge, abilities and attitudes. These actions will be developed in the next six month. The best strategy will be used to confront stigma, education and contact in these activities.Grau en Infermeri
Atàxia cerebel·losa secundària: Avaluació i tractament en fisioteràpia
No full textL’atàxia cerebel·losa és un signe clínic que es caracteritza per provocar la descoordinació en el moviment de les diferents parts del cos. Aquesta descoordinació pot afectar a dits i mans, braços i cames, al tronc, a la parla, als moviments oculars i al mecanisme de deglució, entre d’altres. També pot afectar totes aquests parts conjuntament.
L’atàxia pot ser hereditària o pot estar provocada per una lesió secundària que afecti al cerebel així com també a les seves vies. L’atàxia secundària pot estar causada per: ictus (hemorràgics o isquèmics), traumatisme cranioencefàlic (TCE) o malformacions vasculars que provoquen hemorràgies.
La clínica que presenten aquests pacients és la següent: discinèrgies i incoordinació, dismètria i tremolor, dèficit en la generació de forces, dèficit d’equilibri i disfunció de la marxa, dèficit en el control oculomotor, problemes en la parla com la disàrtria i símptomes no motors com la mala funció executiva, cognició espaial deteriorada i dificultats lingüístiques.
El diagnòstic es realitza mitjançant les proves complementàries, el signes i símptomes i mitjançant una correcta valoració amb l’ajuda de tests i escales com: SARA (Scale for the Assessment and Rating of Ataxia), Trunk Control Test (TCT), BBS (Berg Balance Scale), 6MWT (6 Minutes Walking Test), Timed up and go test i l’Abilhand Questionaire.
El tractament anirà encaminat especialment a la recuperació dels dèficits en coordinació i equilibri, millorant així el control del tronc, l’autonomia i la marxa.
PARAULES CLAU : Atàxia cerebel·losa, Ictus cerebel·lós, Fisioteràpia, Rehabilitació, ValoracióCerebellar ataxia is a clinical sign characterized by produce incoordination in the movements of different parts of the body. This incoordination can affect the fingers and hands, arms and legs, the trunk, the speech, eyes movements and swallowing mechanism, among others. It also can affect all these parts together.
Ataxia may be hereditary or may be caused by a secondary lesion affecting the cerebellum as well as its tracks. The secondary ataxia can be caused by: stroke (ischemic or hemorrhagic), traumatic brain injury (TBI) or vascular malformations that will cause bleeding.
These patients present the following symptoms: dyssynergia and incoordination, dismetria and tremor, power generation deficit, balance deficit and gait dysfunction, oculomotor deficit, speech problems (dysarthria) and non motor symptoms like: poor executive function, impaired spatial cognition and language difficulties.
Diagnosis is done through complementary tests, signs and symptoms and through proper assessment with help of tests and scales including: SARA (Scale for the Assessment and Rating of Ataxia), Trunk Control Test (TCT), BBS (Berg Balance Scale) 6MWT (6 Minutes Walking test), Timed up and go test and Abilhand Questionaire.
The treatment will be aimed especially for the recovery of deficits in coordination and balance, improving control of the trunk, independence and gait.
KEYWORDS : Cerebellar ataxia, Cerebellar stroke, Physical therapy, Rehabilitation, AssessmentGrau en Fisioteràpi
Estratègies de comunicació amb el nen i la familia al final de la vida: revisió bibliogràfica
No full textL'objectiu d'aquest treball és aprofundir en el coneixement de les estratègies infermeres per dur a terme una comunicació terapèutica eficaç amb el nen i la família en situació de final de vida.
Els professionals de la salut han d’assumir que el nen i la família són una unitat a tractar en el marc de les cures pal·liatives pediàtriques. La comunicació en el marc de la pediatria pal·liativa requereix seguir unes estratègies específiques ja que els nens, en funció de l'edat, comprenen la malaltia i la mort de forma diferent i passen per diferents etapes maduratives que han de ser conegudes pels professionals. Tanmateix els nens malalts estan molt influenciats pel seu entorn i per les seves experiències prèvies. Les famílies tenen dret a rebre assistència i cura per part de la sanitat, i també d'estar informats degudament de la situació dels seus fills.
En aquest àmbit professional, la infermera ha de facilitar que la vida del nen sigui el més normal dintre d'uns límits, fent-lo partícip en la presa de decisions en la mesura del possible. Ha de conèixer els passos a seguir en la comunicació de males noticies, utilitzant unes habilitats específiques i assegurant-se de la comprensió del pacient i la família.
Per això és essencial que des de la universitat es realitzi una bona formació en estratègies comunicatives amb el pacient, tant adult com nen, per tal de poder aconseguir uns bons nivells de qualitat en l'atenció sanitària.The aim of this work is to deepen into the knowledge of the nurses strategies to carry out a therapeutic effective communication with the child and the family in the situation of end of life.
The health professionals have to assume that the child and the family are a unit of treatment in the frame of the pediatric palliative care. The communication in the frame of the palliative pediatrics needs to follow a few specific strategies since the children, depending on the age, understand the disease and death in a different way and they go through different maturational stages that have to be known by the professionals. Yet the sick children are very influenced by their environment and their previous experiences. The families have the right to receive assistance and care from the health system, and also of being informed about the situation of his children.
In this professional area, the nurse has to facilitate that the life of the child is as normal as possible, within a few limits, making him/her participant in the process of decision making. The nurse has to know the steps to follow in the communication of bad news, using specific skills and ensuring the comprehension of the patient and the family.
That's why it is essential a good training from the university in communicative strategies with the patient, both adult and child, in order to obtain good levels of quality in the healthcare system.Grau en Infermeri
El contacte terapèutic disminueix el dolor en el preoperatori de fractura de maluc en la gent gran
No full textINTRODUCCIÓ: El contacte terapèutic és una teràpia alternativa i complementària coneguda des de fa segles i consisteix en la imposició de les mans amb l’objectiu d’ influir en els camps energètics que envolten i romanen en el cos humà. Infermeria disposa del NIC 5465, el Contacte terapèutic per atendre a l’individu des de una vessant integral.
OBJECTIU: Evidenciar que el Contacte terapèutic com a intervenció d’infermeria durant el preoperatori de les fractures de maluc, en pacients ancians, redueix el dolor aconseguint disminuir les mesures farmacològiques.
MATERIAL I MÈTODES: El treball es basa en un assaig quantitatiu amb la finalitat de conèixer si incorporant el Contacte terapèutic com a eina, dins de les intervencions d’infermeria, en el preoperatori de fractura de maluc els valors del dolor en l’escala EVA disminueixen. Aquest estudi esta compost per el grup control, el qual no se li aplicarà el contacte terapèutic sinó que el dolor el tractarà amb mesures farmacològiques. I el grup d’intervenció on s’aplicarà el contacte terapèutic quan el pacient refereixi dolor amb un valor superior a 4 en l’escala EVA.
CONCLUSIONS: Realitzar aquest estudi permet evidenciar científicament l’eficàcia del Contacte terapèutic en presència de dolor. Encara que aquest estudi es centra en el dolor, el NIC és pot incloure en qualsevol intervenció infermera amb el fi d’ aportar beneficis als usuaris. Empènyer a incorporar les teràpies naturals dins el sistema sanitari és important per curar des d’una visió holística del subjecte. A més, aplicar aquesta teràpia natural no té cap cost afegit al temps de dedicació.INTRODUCTION : Therapeutic touch is an alternative and complementary therapy known for centuries and involves the imposition of hands in order to influence the energy fields and remain in the human body. Nursing has the NIC 5465, Therapeutic Touch keep an integral care.
OBJECTIVE: To demonstrate that the therapeutic contact as a nursing intervention during the preoperative hip fractures in elderly patients, reduces pain getting pharmacological decrease.
METHODS: The study is based on a quantitative test in order to know whether incorporating Therapeutic Touch as a tool within the nursing interventions in the preoperative hip fracture values VAS pain scale. This study is composed of the control group, which will apply treatment pharmacological. And the intervention group which applied therapeutic Contact when the patient refers pain to a value of 4 in the VAS scale.
CONCLUSIONS: This study can demonstrate scientifically the efficacy of therapeutic contact in the presence of pain. Although this study pain, it can include any NIC nursing intervention in order to bring benefits to users. Push to incorporate natural therapies within the health system is important take care from a holistic view of the subject. Moreover, applying this natural therapy has no added cost.Grau en Infermeri
Valoració del risc i intervenció preventiva en la transició d’un corredor calçat a descalç
No full textEn aquest treball, en primer lloc, es fa una introducció a la incidència de lesions relacionades amb la pràctica de córrer, així els factors de risc influents i les estructures que es veuen més involucrades. A continuació, es tracta en detall la diferenciació entre els tipus de biomecànica que pot adoptar un corredor i la seva possible repercussió en la fisiopatologia i el desenvolupament de lesions. Paral·lelament, també es valoren les patologies més freqüents en corredors descalços, els factors de risc que hi influeixen i la seva predisposició a adquirir un d’aquests patrons biomecànics. Seguidament, s’analitza el fenomen de conversió d’un patró biomecànic a l’altre i les seves possibles repercussions. Per últim, es fa referència al coneixement actual sobre mètodes i bases científiques, els quals poden ser útils en la prevenció del desenvolupament de lesions arrel d’aquesta transició a córrer descalç.
A partir de la informació trobada, es proposa un pla d’actuació preventiva per a disminuir els factors de risc amb els quals es troba un corredor de llargues distàncies que pretén fer la transició a córrer descalç.
En les conclusions, s’ha observat que, al ser un àmbit de recerca molt recent i amb poca base d’evidència científica, es requereix molta més investigació per a poder ampliar el coneixement i el camp d’actuació.
PARAULES CLAU : Correr, transición, biomecánica, calzado, pie, prevención de lesiones.In this project, firsty, it has been made an introduction about long distance running-related injuries, as well as their relation with the risk factors. It continues with the differentiation between the foot strike types biomechanics observed in runners and their possible impact on the development of those pathologies. Moreover, it’s then analized in the same way, the barefoot running-related injuries and also their risk factors. Then, assesses what represents the convertion from one type of footstrike to the other. Finally, the actual methods and science basis treatment of the risk factors related to this convertion are analized.
After this research, it is presented a plan of preventive action to reduce the risk factors related with the convertion from standard running to barefoot running.
In conclusion, it has been observed that after all research, there is only little science based evidence about this field and much more research is required to expand the knowledge and the field of action.
KEYWORDS : Barefoot, forefoot, biomechanics, injury prevention, foot, footwear.Grau en Fisioteràpi
Análisis y tratamiento de los déficits motores en pacientes que no pueden realizar las transferencias en el Síndrome de inmovilidad
No full textEl síndrome de inmovilidad es uno de los grandes síndromes geriátricos, éste se define por una disminución en la capacidad de desempeñar las actividades de la vida diaria. Dentro de estas actividades las transferencias suponen una parte esencial para mantener la autonomía funcional de los pacientes.
Es importante analizar los movimientos necesarios para llevar a cabo dichas transferencias y así poder valorar los déficits musculares causantes de los déficits motores. Una vez conseguido este objetivo, el siguiente punto es plantear un abordaje terapéutico capaz de eliminar estos déficits motores y así recuperar la independencia funcional en estos pacientes.
PALABRAS CLAVE : Inmovilización, dependencia funcional, discapacidades de movilidad, ejercicios para gente mayor, ejercicios de control motor, atrofia muscular.Immobility Syndrome is one of the main geriatric syndromes, characterized by a decrease in the ability to perform daily activities. Within these activities transfers are essential in maintaining the functional autonomy of patients.
It is important to analyse the movements necessary to carry out these transfers in order to evaluate muscular deficit causing motor deficiencies. Once this objective has been accomplished, the next step is to propose a therapeutic approach which will eliminate these motor deficiencies and thereby recover the functional independence of patients.
KEYWORDS : Immobilization, functional dependency, mobility disabilities, exercises for the elder, motor control exercises, muscle atrophy.Grau en Fisioteràpi
Como afecta el síndrome de Burnout en los cuidados que ofrece enfermería a los pacientes
No full textEl burnout es un síndrome caracterizado por una respuesta inapropiada al estrés laboral como consecuencia del desgaste profesional. Es muy común en el trabajo de los profesionales de la salud ya que tratan directamente con personas. Los tres factores clave de este síndrome son: Realización Personal, Cansancio Emocional y Despersonalización.
OBJETIVO: Analizar los factores que afectan al Burnout en enfermeros y enfermeras y cómo afectan en el cuidado al paciente en el ámbito hospitalario y de atención primaria en la población de Barcelona en el año 2015.
MÉTODOS: Se realizó a partir de un enfoque cuantitativo y un estudio descriptivo transversal. Participaron enfermeros y enfermeras con distintos rangos de edad y diferentes características sociodemográficas tanto de atención primaria como de hospitalización. Por un lado, se midió como variable principal el Burnout (Cuestionario Maslach Burnout Inventory) y por otro, las variables secundarias como son: datos sociodemográficos; el tipo de personalidad y estrategias de afrontamiento (Ten-item personality inventory), estado de salud general y salud autopercibida (Cuestionario de salud general de Goldberg), clima laboral y bienestar laboral (Cuestionario de Bienestar Laboral General) y el apoyo social percibido mediante una pregunta de respuesta libre y abierta. Las mediciones se realizaron vía encuestas por SurveyMonkey®. La intervención duró 1 año y los análisis se realizaron con el paquete estadístico IBM SPSS Stadistics v.20 para Windows.
CONCLUSIONES: No existe un acuerdo unánime para diferenciar qué variables producen directamente el Burnout y en cambio sí que observamos que existe una relación directa con los cuidados que ofrecemos a los pacientes. Se demuestra que existen niveles más elevados de Burnout en las áreas donde se trabaja con pacientes críticos y terminales como pueden ser los servicios de urgencias, unidades de cuidados intensivos o áreas de oncologíaBurnout is a syndrome characterized by an inappropriate response to job stress. It is very common in the work of health professionals as they key factors of this syndrome are: personal accomplishment, emotional exhaustion and depersonalization.
OBJECTIVE: Analyze the factors that affect burnout in nurses and how they affect patient care in hospitals and primary care in the city of Barcelona in 2015.
METHODS: We performed from a quantitative approach and descriptive study. They are participating nurses with different age ranges and different sociodemographic characteristics of both primary care and hospitalization. On the one hand, primary endpoint was measured as Burnout by Maslach Burnout Inventory, and other secondary endpoints such as: demographic data, type of personality and coping strategies (Ten-item personality inventory), general health and perceived health (General Health Questionnaire Goldberg), working environment and labor welfare (General Labor Welfare Questionnaire) and perceived social support by asking a question of free and open response. Measurements were made via SurveyMonkey®. The intervention lasted 1 year and the analyzes were performed using the statistical package SPSS Stadistics v.20 for Windows.
CONCLUSIONS: There isn't unanimous agreement to differentiate which variables produce directly and instead Burnout. Instead we observe that there is a direct relationship with the care they provide to patients. It's shown that there are higher levels of Burnout in the areas where they word with critically ill patients and terminals such as emergency services, intensive care units or oncology.Grau en Infermeri
Evaluación y reeducación neuromuscular propioceptiva en una lesión de grado ii del ligamento colateral medial de rodilla post-traumático sin cirugía. En mujeres jugadoras de baloncesto de entre 20-25 años
No full textEl baloncesto es un deporte donde están implicados los saltos, y como consecuencia las recepciones. La lesión del ligamento colateral medial puede ser debida a una recepción incorrecta, provocando una inestabilidad a nivel articular.
La inestabilidad provoca una sensación de inseguridad en la vida de la persona. Por ello es de vital importancia evaluarla de manera correcta y una vez diagnosticada, comenzar el tratamiento idóneo para garantizar a la persona la estabilidad articular y de esta forma, la eficiencia del movimiento
Un fallo en el control neuromuscular de cualquier articulación, en este caso de la rodilla, puede incrementar la fatiga impuesta sobre las estructuras ligamentosas pasivas, que superan las fuerzas de fallo. Esto conlleva a una disminución de la estabilidad dinámica y podrá incrementar el riesgo de lesiones.
Actualmente, se sabe que las estrategias neuromusculares son modificables con el entrenamiento. Aprendiendo nuevos movimientos, se puede llegar a un equilibrio entre la coactivación, dando estabilidad y protección a la articulación, y la activación recíproca, que aumenta la eficacia muscular.
El objetivo final de los ejercicios donde se trabaja la reeducación neuromuscular, es asimilar las diversas sensaciones periféricas que tienen relación con la posición articular, y de esta manera procesarlas y enviarlas de nuevo a la periferia, en forma de respuesta motora eferente.
Con la realización de este trabajo se presenta un protocolo donde se explica de forma detallada, como valorar una lesión de este ligamento, clasificarla y tratarla para conseguir una recuperación total.
PALABRAS CLAVE:
Fisioterapia, ligamento colateral medial de la rodilla, inestabilidad de la articulación, propiocepción.Basketball is a sport that implies jumping and consequently receptions. The medial collateral ligament injury can be caused by a wrong reception, which can produce a joint instability.
Instability can also cause a sensation of lack of confidence in a person’s life. That’s the reason why it is so important to check it properly and give the patient the most suitable treatment once it has been diagnosed to guarantee joint stability and therefore, movement efficiency.
Failure in the neuromuscular control of a joint, in this case in relation to the knee, can increase the fatigue on the passive ligamentous structures exceeding the failure of the muscular balance. This entails a reduction of the dynamic stability which could increase the risk of injuries.
Nowadays, it is known that neuromuscular strategies can be modified with training. A balance between the alpha and reciprocal activation can be achieved by learning new movements. The first one provides stability and protection to the joint and the second one increases muscle efficiency.
The final objective of the neuromuscular reeducation work is to assimilate the peripherial sensations related to the joint position and in this way process them and send them back to the periphery in the form of efferent motor response.
With the completion of this work, we submit a protocol that explains in detail how to rate and treat the ligament injury to get full recovery.
KEYWORDS:
Physical therapy specialty, medial collateral ligament knee, joint instability, proprioception.Grau en Fisioteràpi
Valoración de necesidades del trastorno mental severo a partir de la evolución de la enfermería en salud mental
No full textEn los últimos años ha habido una evolución muy significativa por lo que refiere al paciente con un trastorno mental. Antiguamente se consideraba que el origen de las patologías mentales, eran consecuencia de fenómenos espirituales/religiosos. Con el paso del tiempo y a causa de las necesidades y demandas que presentaban los pacientes en la comunidad se crea la figura de la enfermera comunitaria que será el nexo de unión entre el enfermo psiquiátrico y su integración en la sociedad.
OBJETIVO : Descubrir las necesidades del paciente de trastorno mental severo (TMS) en la comunidad. Establecer los criterios, para la mejora de una escala de valoración enfermera en TMS, ya existente.In recent years there has been a significant evolution for what concerns the patient with a mental disorder. Formerly it was believed that the origin of mental disorders, were the result of spiritual / religious phenomena. With the passage of time and because of the needs and demands presented by the patients in the community the figure of the community nurse will be the link between psychiatric patients and their integration into society is created.
OBJECTIVE : Discover the patient's needs severe mental disorder (TMS) in the community. Establish criteria for the improvement of nursing assessment scale in TMS, existing.Grau en Infermeri
Las cicatrices derivadas de la cesárea y la episiotomía y sus repercusiones en el organismo
No full textLa cesárea y el parto por episiotomía, son dos procedimientos obstétricos que cada vez se practican con más frecuencia.
La mujer que se somete a este tipo de intervenciones quirúrgicas debe conocer los riesgos y repercusiones que pueden tener en su organismo. Mayoritariamente, las repercusiones que se producen son a nivel del abdomen y del suelo pélvico. No obstante, en la mayoría de los casos acaba provocando una disminución de la calidad de vida en la mujer.
Es importante llevar a cabo de forma inmediata la valoración y tratamiento de la cicatriz obstétrica para prevenir las repercusiones que puede crear en el organismo. De lo contrario, si ha transcurrido un cierto tiempo desde la intervención a la realización de la valoración y tratamiento, estos estarán enfocados a identificar las principales repercusiones de la paciente y trabajar en la recuperación de ellas.
A partir de la revisión bibliográfica se pretende crear un protocolo de valoración y tratamiento que comprende, en primer lugar, el tratamiento de la cicatriz obstétrica, un tratamiento global a nivel abdomino-diafragmático, seguido de un tratamiento específico del abdomen si se trata de una cesárea, o la recuperación del suelo pélvico para devolver su funcionalidad a las mujeres a las que se les ha realizado una episiotomía.
PALABRAS CLAVE : “Cicatriz”, “piel”, “episiotomía”, “cesárea”, “adherencia”, “suelo pélvico”.Caesarean and episiotomy labours, are two obstetrical procedures that are used with more frequency every day.
The woman subjected to this kind of surgical interventions must know the risk and the consequences that her body can have. Mainly, the aftermath occurring are at the level of the abdomen and the pelvic floor. However, in most cases, it ends inducing a decrease in quality of life in women.
It’s important to immediately carry out the evaluation and treatment of the obstetrical cicatrix to prevent the consequences that can create in the organism. Otherwise, if a period of time have passed since the intervention to the performance of this evaluation and treatment, this would be focused to identify the principal repercussions of the patient, and to work for the recuperation of those.
From the systematic revision of the bibliography, the aim is to create an evaluation and treatment protocol that compounds, firstly, the treatment of the obstetrical cicatrix, an abdominal-diaphragmatic global treatment, followed by a specific treatment of the abdomen, if we are talking about the caesarean wound, or the recuperation of the pelvic floor to restore his functionality to the women that have been through an episiotomy.
KEYWORDS : “Cicatrix”, “skin”, “episiotomy”, “cesarean section”, “adherence”, “pelvic floor”.Grau en Fisioteràpi