e-Revistes de la Universitat Jaume I
Not a member yet
4612 research outputs found
Sort by
Desafiando los peligros de la democracia: repertorios prefigurativos a nivel local
We are facing a time of profound political instability, environmental crisis and a clear distrust of the democratic system. In this situation, authoritarian positions appear to be gaining ground, promising hope and security in response to the uncertainty and precariousness of the present moment. The left’s traditional strategies have become obsolete, and the alternatives for new ecological transitions seem unconvincing to those who are largely excluded from the system. In this situation, the following special issue proposes local political prefiguration as a democratic repertoire that allows us to act in the present in order to imagine the societies of tomorrow. Specifically, it presents three contributions from which to reflect on past and present political prefigurations, taking into account historical and contemporary forms of organisation and institutionalisation that envisage a new emancipatory order within and beyond the state.Nos encontramos ante un momento de profunda inestabilidad política, crisis medioambiental y una clara desconfianza hacia el sistema democrático que se ha forjado en los últimos años. Ante esta situación, las posiciones autoritarias parecen que están ganando cada vez un mayor peso, prometiendo esperanza y seguridad ante la incertidumbre y precariedad del presente. Las recetas tradicionales de la izquierda han caducado y las alternativas hacia las nuevas transiciones ecológicas parecen no convencer a los grandes excluidos del sistema. Ante esta situación, el siguiente special issue propone la prefiguración política local como un tipo de repertorio democrático que permite actuar en el presente para imaginar sociedades del mañana. En concreto, se presentan tres trabajos que nos permiten reflexionar sobre prefiguraciones políticas pasadas y presentes teniendo en cuenta formas de organización e institucionalización históricas y contemporáneas que piensen un nuevo orden emancipatorio desde y más allá del Estado
Signos rotos. Fracturas de lenguaje en la esfera pública, de Beatriz Gallardo Paúls. Valencia: Tirant Lo Blanch, 2022.
Estrategias de lenguaje no sexista en programas electorales (2023)
En aquest article, analitzem l’ús d’estratègies de llenguatge no sexista en programes electorals presentats a les eleccions generals espanyoles de juliol de 2023 per determinar com es correlacionen amb la ideologia política i fins a quin punt contribueixen a manifestar polarització ideològica. Analitzem els programes de tres partits d’esquerra (Sumar, PSOE, ERC) i tres de dreta (PP, Vox, Junts), dels quals dos són d’àmbit català (ERC, Junts). Comparem els resultats amb anàlisis prèvies de debat parlamentari. L’anàlisi quantitativa i qualitativa dels programes mostra que l’ús de marques de visibilització de les dones s’ha consolidat com un emblema de la ideologia d’esquerres, cosa que produeix un increment de freqüència d’ús, en detriment del masculí genèric. Entre els mecanismes de llenguatge no sexista, perden terreny els desdoblaments i s’incrementen col·lectius, genèrics i epicens, usats sovint de manera forçada o fins i tot incorrecta gramaticalment.This paper deals with the use of non-sexist strategies in manifestos of the Spanish general election of July 2023. The analysis of the strategies as compared with the use of generic masculine aims to determine how they correlate with political ideology and to what extent they contribute to manifesting ideological polarization. We analyze the programs of three left-wing parties (Sumar, PSOE, ERC) and three right-wing parties (PP, Vox, Junts), two of which are from the Catalan area (ERC, Junts). We compare the results with previous analyses of parliamentary debate. The quantitative and qualitative analysis of the manifestos shows that the use of non-sexist language has consolidated as an emblem of left-wing ideology, which produces an increase in the frequency of use of non-sexist strategies and a decrease of generic masculine. Among the mechanisms of non-sexist language, doublings are losing ground and collectives, generics and epicenes are increasing, often used in a non-natural or even grammatically incorrect way.En este artículo, analizamos el uso de estrategias de lenguaje no sexista en programas electorales presentados en las elecciones generales españolas de julio de 2023 para determinar cómo se correlacionan con la ideología política y hasta qué punto contribuyen a manifestar polarización ideológica. Analizamos los programas de tres partidos de izquierda (Sumar, PSOE, ERC) y tres de derecha (PP, Vox, Junts), de los cuales dos son de ámbito catalán (ERC, Junts). Comparamos los resultados con análisis previos de debate parlamentario. El análisis cuantitativo y cualitativo de los programas muestra que el uso de marcas de visibilización de las mujeres se ha consolidado como un emblema de la ideología de izquierdas, produciendo un incremento de frecuencia de uso, en detrimento del masculino genérico . Entre los mecanismos de lenguaje no sexista, pierden terreno los desdoblamientos y se incrementan colectivos, genéricos y epicenso, usados a menudo de forma forzada o incluso incorrecta gramaticalmente
Los neologismos semánticos como medio de activación del lenguaje especializado, a través de la metáfora conceptual en el contexto colombiano
Aquest estudi gira al voltant de dos conceptes importants: els neologismes semàntics i la metàfora conceptual. En primer lloc, es té en compte la neologia semàntica com a possible font d' activació del llenguatge especialitzat; en ella els neologismes semàntics són paraules "formades per una modificació del significat d'una base" (Cabré, 2006). En segon lloc, la metàfora conceptual analitzada com un fenomen de la cognició en què una àrea semàntica o domini es representa conceptualment en termes d'un altre, sota elements del domini font i el domini meta (Soriano, 2012). En aquest treball aquests dos conceptes conflueixen per activar matisos terminològics des del domini font al domini meta en diferents àrees d' especialitat. Per tant, aquest estudi pretén demostrar que els neologismes semàntics migren cap a camps de coneixement on adquireixen un valor terminològic en el camp d' arribada, a través de la metàfora conceptual. Per a això es parteix d'un corpus textual pres de la Xarxa d'Antenes Neològiques, al node de Colòmbia, entre els anys 2018-2019 i d'un corpus d'anàlisi de tres neologismes semàntics pertanyents a tres àrees diferents del coneixement, a saber: maquinària (enginyeria), alfil (esport) i melmelada (gastronomia). Posteriorment, s'estableixen els criteris per a la seva caracterització com a termes, tenint en compte la Teoria Comunicativa de la Terminologia TCT (Cabré, 1999). A manera de conclusió, aquest treball permet afirmar que, els neologismes semàntics que es troben en camps temàtics específics migren a altres camps d' especialitat, en aquest cas cap a la política, on adquireixen un valor terminològic diferent al seu significat en el domini font i aquest fenomen es manifesta a través de la metàfora conceptual.This study revolves around two important concepts: semantic neologisms and conceptual metaphor. Semantic neology is considered a potential source of specializedlanguage activation, wherein words undergo modifications in their meanings (Cabré, 2006). On the other hand, conceptual metaphor is analyzed as a cognitive phenomenon wherein one domain is represented in terms of another through elements of a source domain and atarget domain (Soriano, 2012). In this article, these two concepts converge to activate terminological nuances across different areas of specialization. Therefore, this study aims to demonstrate that semantic neologisms migrate towards fields of knowledge where they acquire terminological value in the receiving domain, through conceptual metaphor. To achieve this, a textual corpus initially comprised 41 neologisms was used, sourced from the Neological Antennas Network, Colombia node, between 2018 and 2019. Following the application of frequency and specialty criteria, a corpus of analysis was delimited, consisting of three semantic neologisms from three different knowledge areas: maquinaria [machinery] in engineering, alfil [bishop] in sports, and mermelada [jam] in gastronomy. Subsequently, criteria were established for their characterization as terms, considering the Communicative Theory of Terminology (CTT) (Cabré, 1999). In conclusion, this work asserts that semantic neologisms from specific thematic fields migrate to other fields ofspecialization, such as politics, where they acquire a terminological value different from their meaning in the source domain. This phenomenon, manifested through conceptual metaphor, enables the communication of complex concepts as well as encapsulates specific political dynamics. In summary, semantic neologisms not only convey meanings but also reflect and provide perspectives on the political and social complexity within the Colombian context.Este estudio gira en torno a dos conceptos importantes: los neologismos semánticos y la metáfora conceptual. En primer lugar, se tiene en cuenta a la neología semántica como posible fuente de activación del lenguaje especializado; en ella los neologismos semánticos son palabras “formadas por una modificación del significado de una base” (Cabré, 2006). En segundo lugar, la metáfora conceptual analizada como un fenómeno de la cognición en el que un área semántica o dominio se representa conceptualmente en términos de otro, bajo elementos del dominio fuente y el dominio meta (Soriano, 2012). En este trabajo estos dos conceptos confluyen para activar matices terminológicos desde el dominio fuente al dominio meta en diferentes áreas de especialidad. Por tanto, este estudio pretende demostrar que los neologismos semánticos migran hacia campos de conocimiento en donde adquieren un valor terminológico en el campo de llegada, a través de la metáfora conceptual. Para ello se parte de un corpus textual tomado de la Red de Antenas Neológicas, en el nodo de Colombia, entre los años 2018-2019 y de un corpus de análisis de tres neologismos semánticos pertenecientes a tres áreas diferentes del conocimiento, a saber: maquinaria (ingeniería), alfil (deporte) y mermelada (gastronomía). Posteriormente, se establecen los criterios para su caracterización como términos, teniendo en cuenta la Teoría Comunicativa de la Terminología TCT (Cabré, 1999). A manera de conclusión, este trabajo permite afirmar que, los neologismos semánticos que se encuentran en campos temáticos específicos migran a otros campos de especialidad, en este caso hacia la política, donde adquieren un valor terminológico diferente a su significado en el dominio fuente y este fenómeno se manifiesta a través de la metáfora conceptual
Patrones de empatía en la gestión de conflictos entre padres e hijos. Perspectivas chinas y españolas
L'empatia juga un rol important en les interaccions socials i sol modelar-se segons els codis culturals. Davant de situacions idèntiques, és probable que les respostes empàtiques revelen patrons culturals particulars, diferenciant-se en dimensions tant cognitives com afectives. Aquest estudi va reclutar participants xinesos i espanyols (N=20) i els va situar a escenaris per induir empatia (conflictes familiars). Es van analitzar les narratives orals per identificar patrons culturals a l'empatia. Els resultats mostren similituds i diferències culturals entre xinesos i espanyols, tant en l'adopció de perspectives a la història del conflicte com a les estratègies triades per gestionar una història alternativa.Empathy plays an important role in social interactions and tends to be shaped by cultural codes. It is likely that in response to identical situations, empathetic reactions will reveal specific cultural patterns, differing across both cognitive and affective dimensions. This study recruited Chinese and Spanish participants (N=20) and situated them in scenarios to induce empathy (family conflicts). The oral narratives were analyzed to identify cultural patterns in empathy. The results show similarities and cultural differences between Chinese and Spanish participants, both in the adoption of perspectives in the conflict story and in the strategies chosen to manage an alternative story.
La empatía juega un rol importante en las interacciones sociales y suele moldearse según los códigos culturales. Ante situaciones idénticas, es probable que las respuestas empáticas revelen patrones culturales particulares, diferenciándose en dimensiones tanto cognitivas como afectivas. Este estudio reclutó participantes chinos y españoles (N=20) y los situó en escenarios para inducir empatía (conflictos familiares). Se analizaron las narrativas orales para identificar patrones culturales en la empatía. Los resultados muestran similitudes y diferencias culturales entre chinos y españoles, tanto en la adopción de perspectivas en la historia del conflicto como en las estrategias elegidas para gestionar una historia alternativa
Relatos de dolor: las metáforas conceptuales en la construcción del padecimiento crónico de mujeres chilenas:
L'objectiu d'aquest treball és determinar les conceptualitzacions del dolor associades al patiment crònic d'endometriosi a partir dels usos metafòrics relacionats amb el dolor, identificats en 30 entrevistes a pacients d'aquesta malaltia ginecològica. L'anàlisi va incloure la identificació de concordances, assistida pel programa Sketch Engine, i el rastreig de les paraules de més freqüència. Des del grup d'unitats lèxiques es van estudiar dos lemes característics del discurs: dolor i sentir, en el marc de 200 concordances aleatoritzades. Posteriorment, i aplicant la proposta del procediment de Cameron i Maslen (2010), es van identificar els usos metafòrics, que van ser categoritzats i interpretats segons el domini font en els quals es contextualitzaven en termes cognitius. D'aquesta manera, es van establir les conceptualitzacions metafòriques sobre el sentir de les pacients que experimenten endometriosi i els tipus de dolor que comuniquen. Els resultats indiquen que les conceptualitzacions més freqüents refereixen a tipus i intensitats del dolor, que impliquen un desafiament per a les parlants. A més, es va detectar una sèrie de metàfores conceptuals vinculades amb la reacció d'altres subjectes davant de qui pateix endometriosi o a la construcció dels efectes de la patologia en el seu estat emocional. Les conceptualitzacions refereixen a intensitats extremes de dolor, falta de credibilitat percebuda per part de les pacients i sentiments de «despersonalització». Tots aquests són, tristament, aspectes que aquestes dones han d'enfrontar quotidianament i que el llenguatge de metàfores els ajuda a conceptualitzar.This study aims to determine the conceptualizations of pain associated with the chronic suffering of endometriosis based on the metaphorical uses related to pain identified in 30 interviews with patients of this gynaecological disease. The analysis included the identification of concordances, assisted by the Sketch Engine software, and the determination of the most frequent words. From the group of lexical units, two lemmas characteristic of this discourse were studied: pain and feeling, within the framework of 200 randomized concordances. Subsequently, and applying the proposal of the Cameron and Maslen’s (2010) procedure, the metaphorical uses were identified and then categorized and interpreted according to the source domain in which they were contextualized in cognitive terms. In this way, metaphorical conceptualizations were established about the feelings of patients experiencing endometriosis and the types of pain that they communicate. Results indicate that the most frequent conceptualizations refer to types and intensities of pain, which imply a challenge for speakers. Besides, conceptual metaphors related to others’ reactions towards endometriosis sufferers and to the construction of the effects of the pathology on their emotional state were identified. Conceptualizations refer to extreme intensities, lack of credibility perceived by the patients and feelings of «depersonalization». Unfortunately, all of them are aspects that these women must face daily, conceptualized in language through metaphors.El objetivo de este trabajo es determinar las conceptualizaciones del dolor asociadas al padecimiento crónico de endometriosis a partir de los usos metafóricos relacionados con el dolor, identificados en 30 entrevistas a pacientes de esta enfermedad ginecológica. El análisis incluyó la identificación de concordancias, asistida por el programa Sketch Engine, y el rastreo de las palabras de mayor frecuencia. Desde el grupo de unidades léxicas se estudiaron dos lemas característicos del discurso: dolor y sentir, en el marco de 200 concordancias aleatorizadas. Posteriormente, y aplicando la propuesta del procedimiento de Cameron y Maslen (2010), se identificaron los usos metafóricos, que fueron categorizados e interpretados según el dominio fuente en los cuales se contextualizaban en términos cognitivos. De esta manera, se establecieron las conceptualizaciones metafóricas sobre el sentir de las pacientes que experimentan endometriosis y los tipos de dolor que comunican. Los resultados indican que las conceptualizaciones más frecuentes refieren a tipos e intensidades del dolor, que implican un desafío para las hablantes. Además, se detectó una serie de metáforas conceptuales vinculadas con la reacción de otros sujetos ante quien padece endometriosis o a la construcción de los efectos de la patología en su estado emocional. Las conceptualizaciones refieren a intensidades extremas de dolor, falta de credibilidad percibida por parte de las pacientes y sentimientos de «despersonalización». Todos estos son, tristemente, aspectos que estas mujeres deben enfrentar cotidianamente y que el lenguaje de metáforas les ayuda a conceptualizar
Género y salud reproductiva: Base cognitiva de la terminología relativa a las infecciones de transmisión sexual (ITS) y análisis de su uso discursivo
La salut de les dones i els homes mostra diferències a causa de la seua conformació biològica per sexe, però també derivades del gènere per circumstàncies socioculturals. Així, hi ha una relació entre la construcció social del gènere i els comportaments i actituds d'homes i dones davant la salut, la sexualitat i la reproducció (Moreno i Carrillo 2016; Ruiz Cantero 2019). Amb la incorporació de la perspectiva de gènere, s'ha mostrat la persistència i la prevalença de certes ideologies sexistes relacionades amb el cos i la llibertat sexual de les dones. Probablement, un dels temes que millor reflecteix aquests patrons ideològics és el de les Infeccions de Transmissió Sexual (ITS). L'objectiu d' aquest estudi és analitzar la base cognitiva de la terminologia emprada en l'àmbit de les ITS i mostrar la seua representació discursiva en els mitjans de comunicació. Per a això, creem un corpus textual ad hoc a partir de revistes divulgatives i blogs de salut sexual en el qual comprovarem si els articles aborden les ITS més freqüents amb perspectiva de gènere. Els resultats mostren que els termes per si mateixos no presenten una càrrega ideològica ni tampoc els seus usos en el discurs, ja que les revistes mostren sensibilitat de gènere en el tractament de les ITS.Women’s and men’s health shows biological sex differences, but there are also gender-related differences due to socio-cultural circumstances. Thus, there is a relationship between the social construction of gender and the behaviours and attitudes of men and women towards health, sexuality and reproduction (Moreno y Carrillo 2016; Ruiz Cantero 2019). With the incorporation of the gender perspective the persistence and prevalence of certain sexist ideologies related to women’s bodies 9and sexual freedom has been shown. Probably one of the topics that best reflects these ideological patterns is Sexually Transmitted Infections (STI). The aim of this study is to analyse the cognitive basis of the terminology used in the field of STIs and to show its discursive representation in the media. To do this, we have created an ad hoc textual corpus from magazines and sexual health blogs in which we will check whether the articles address the most frequent STIs from a gender perspective. The results show that the terms themselves are not ideologically loaded, nor are their uses in the discourse, as the magazines show gender sensitivity in their treatment of STIs.La salud de las mujeres y los hombres muestra diferencias debido a su conformación biológica por sexo, pero también derivadas del género por circunstancias socioculturales. Así, existe una relación entre la construcción social del género y los comportamientos y actitudes de hombres y mujeres ante la salud, la sexualidad y la reproducción (Moreno y Carrillo 2016; Ruiz Cantero 2019). Con la incorporación de la perspectiva de género, se ha mostrado la persistencia y la prevalencia de ciertas ideologías sexistas relacionadas con el cuerpo y la libertad sexual de las mujeres. Probablemente, uno de los temas que mejor refleja estos patrones ideológicos es el de las Infecciones de Transmisión Sexual (ITS). El objetivo de este estudio es analizar la base cognitiva de la terminología empleada en el ámbito de las ITS y mostrar su representación discursiva en los medios de comunicación. Para ello, creamos un corpus textual ad hoc a partir de revistas divulgativas y blogs de salud sexual en el que comprobaremos si los artículos abordan las ITS más frecuentes con perspectiva de género. Los resultados muestran que los términos por sí mismos no presentan una carga ideológica ni tampoco sus usos en el discurso, pues las revistas muestran sensibilidad de género en el tratamiento de las ITS
Las mariofanías inmaculistas: un arma devocional al servicio de Roma, 1830-1870.
The triumph of the liberal revolutions in Europe and America led to the collapse of the prevailing political, social, and religious order. The fall of the Ancien Régime forced the Catholic Church to consider a Religious Reform that would put into action a plan to rescue its lost temporal and spiritual power. The rescue of the Mariofanies will become a very important element in this strategy of devotional political rearmament. In this article we will analyse the first period of this "Marian mobilisation" which brought about the "appearance", especially in France, of the most important and influential Immaculate Virgins.El triunfo de las revoluciones liberales en Europa y América propició el desmoronamiento del orden político, social y religioso imperante. La caída del Antiguo Régimen obligó a la Iglesia católica a plantear una Reforma Religiosa que pusiera en acción in plan de rescate de su perdido poder temporal y espiritual. El rescate de las mariofanías se convertirá en un elemento importantísimo dentro de esta estrategia de rearme político devocional. En el presente artículo analizaremos el primer periodo de esta «movilización mariana» que trajo consigo la «aparición», sobre todo en Francia, de las más importantes e influyentes Vírgenes inmaculadas
Violencia de género en Cuba: el decreto presidencial como antesala a la reforma penal
On March 8th, 2021, the Cuban State approved the Presidential Decree 198/2021 on the National Program for the Advancement of Women, which gives form to the first legislative instrument of the Republic specifically aimed at combating gender inequalities among women and men. This article analyzes, from a socio-legal perspective, the situation in which this decree places the institutional approach to gender violence in Cuba. To do this, the challenges, strengths and obstacles that this form of articulation of measures presents will be studied. The authors will begin by contextualizing the approved presidential decree; subsequently, we will examine its content and ascertain whether it incorporates the advances made by similar instruments of international reference, as well as identify its strengths and limitations are. Finally, we will take into consideration the incidences of the 2022 penal reform in this presidential decree and its contributions to the legal treatment of gender violence in the Cuban context.El 8 de marzo de 2021, el Estado cubano aprobó el Decreto Presidencial 198/2021 sobre el Programa Nacional para el Adelanto de las Mujeres, que da forma al primer instrumento legislativo de la República específicamente orientado a combatir las desigualdades de género entre mujeres y hombres. En este artículo analizamos, desde una perspectiva sociojurídica, la situación en que este decreto coloca el tratamiento institucional de la violencia de género en Cuba. Para ello, estudiamos los retos, fortalezas y obstáculos que presenta esta forma de articulación de medidas. Comenzamos contextualizando el decreto presidencial aprobado, para posteriormente examinar su contenido e identificar si incorpora los avances aportados por instrumentos similares de referencia internacional, así como determinar cuáles son sus fortalezas y limitaciones. Por último, valoramos las incidencias de la reforma penal de 2022 en este decreto presidencial y sus aportes al tratamiento jurídico de la violencia de género en el contexto cubano
Reseña de «Amazonas y serranas. Guardianas del territorio materno»
El patriarcat vincula pautes socials i psicològiques en l'imaginari col·lectiu servint-se dels mites grecs, la literatura i els recursos discursius de la cultura popular. Es crea així una visió etnocèntrica que deixa de costat la consideració de models de caràcter uxirolocal en els quals la dona governa el seu territori. Amazonas y serranas és un llibre que partint del mite de les amazones investiga les maneres d'organització social de les dones de les regions muntanyenques de Burgos, Sòria i la Rioja on la transhumancia ha afavorit la seua posició de guardianes de les terres i depositàries de funcions de gestió col·lectiva que en altres parts estan assignades als homes. L'obra, fruit d'un extens i prolongat treball de camp, suposa un reconeixement a la rellevància dels models de parentiu en la construcció social i la seua rellevància per a la ubicació de les persones en la jerarquia social.Reseña de Amazonas y serranas. Guardianas del territorio materno, de Maria-Àngels Roque Alonso