e-Revistes de la Universitat Jaume I
Not a member yet
    4612 research outputs found

    Rafael Balaguer Ferrer: músico, republicano, director de la Escuela Normal de Castelló y depurado por la dictadura franquista

    No full text
    Rafael Balaguer, republicà, professor numerari i Director de l’Escola Normal de Castelló durant la Segona República, va sofrir la depuració com a funcionari públic dedicat al Magisteri per la seva vinculació destacada amb el republicanisme i participació en actes institucionals representant a l’Escola com a Director i per l’evacuació i trasllat del Centre a València. Encara que declarat com arepublicà moderat i amb nombroses declaracions al seu favor, va ser condemnat per auxili a la rebel·lió a pena de presó, separat del seu càrrec docent per a prestar serveis en Escoles Nacionals de Primer Ensenyament, fora de la província i condemnat a una multa pecuniària. Després de quinze anys d’inhabilitació, es va incorporar de nou com a professor de la Normal de Castelló.Rafael Balaguer, a Republican, tenured professor and Director of the Teacher Training College of Castelló during the Second Republic, was purged as a civil servant dedicated to teaching due to his prominent links to Republicanism and participation in institutional events representing the College as Director, and due to the evacuation and transfer of the Centre to Valencia. Although he declared himself a moderate republican and had numerous statements in his favour, he was convicted of aiding the rebellion and sentenced to prison, removed fromhis teaching post to work in national primary schools outside the province, and fined. After fifteen years of disqualification, he rejoined the Castelló TeacherTraining College as a teacher.Rafael Balaguer, republicano, profesor numerario y Director de la Escuela Normal de Castellón durante la Segunda República, sufrió la depuración como funcionario público dedicado al Magisterio por su vinculación pública con el republicanismo y participación en actos institucionales representando a la Escuela como Director y por la evacuación y traslado del Centro a Valencia. Aunque declarado como republicano moderado y numerosas personas atestiguaron a su favor, fue condenado por auxilio a la rebelión a pena de cárcel, separado de su cargo docente para prestar servicios en Escuelas Nacionales de Primera Enseñanza, fuera de la provincia y condenado a una multa pecuniaria. Tras quince años de inhabilitación, se incorporó de nuevo como profesor de la Normal de Castellón

    Evaluación del ecosistema expositivo del Centro Andaluz de Arte Contemporáneo (2000-2022) y su relación con la realidad de género. Una aproximación desde la minería de datos

    No full text
    El present article analitza l'ecosistema expositiu del Centre Andalús d'Art Contemporani (CAAC) des dels seus inicis, abordant els paràmetres de gènere de les i els participants (com a artistes o exercint labors de comissariat) en les successives programacions expositives de la institució entre 2000 i 2022. Per a això s'ha utilitzat com a mecanisme d'investigació el programa ExpoFinder, una ferramenta dissenyada des de iArtHis_Lab (Universitat de Màlaga) per a generar coneixement per mitjà de la mineria de dades en línia. Tota esta informació ha sigut confrontada i croada amb l'Estadística de museus gestionats per la Conselleria de Turisme, Cultura i Esport, de la Junta d'Andalusia, i amb l'Informe de museus i centres d'art espanyols, 2019-2023, elaborat per l'associació MAV (Dones en les Arts Visuals). Donades les ingents possibilitats que oferix el sistema de processament i gestió de la informació, s'ha delimitat la indagació a un marc cronològic i a unes variables concretes, la qual cosa ha permés extrapolar conclusions més precises.This article analyzes the exhibition ecosystem of the Centro Andaluz de Arte Contemporáneo (CAAC) since its inception, addressing gender parameters of the artists and curators participating in the institution's successive exhibition programs between 2000 and 2022. For this, the ExpoFinder program has been used as a research mechanism, a tool designed by iArtHis_Lab (University of Málaga) to generate knowledge through data mining. All this information has been compared and cross-referenced with the Statistics of museums managed by the Ministry of Tourism, Culture and Sports, of the Government of Andalusia, and with the Report on Spanish museums and art centers, 2019-2023, prepared by the association MAV (Women in the Visual Arts). Given the enormous possibilities offered by this information processing and management system, the investigation has been limited to a chronological framework and specific variables, which has allowed more precise conclusions to be extrapolated.El presente artículo analiza el ecosistema expositivo del Centro Andaluz de Arte Contemporáneo (CAAC) desde sus inicios, abordando los parámetros de género de las y los participantes (como artistas o ejerciendo labores de comisariado) en las sucesivas programaciones expositivas de la institución entre 2000 y 2022. Para ello se ha utilizado como mecanismo de investigación el programa ExpoFinder, una herramienta diseñada desde iArtHis_Lab (Universidad de Málaga) para generar conocimiento por medio de la minería de datos en línea. Toda esta información ha sido confrontada y cruzada con la Estadística de museos gestionados porla Consejería de Turismo, Cultura y Deporte, de la Junta de Andalucía, y con el Informe de museos y centros de arte españoles, 2019-2023, elaborado por la asociación MAV (Mujeres en las Artes Visuales). Dadas las ingentes posibilidades que ofrece el sistema de procesamiento y gestión de la información, se ha acotado la indagación a un marco cronológico y a unas variables concretas, lo que hapermitido extrapolar conclusiones más precisas

    El lenguaje simbólico de Lorca: análisis de las representaciones del agua en Libro de poemas (1921)

    Get PDF
    La presència de símbols d'empremta modernista és una constant a l'obra F. G. Lorca. En aquest article s'analitzen aquestes representacions vinculades a l'aigua recollides al primer poemari publicat, Llibre de poemes (1921). Es parteix en aquesta investigació que els símbols associats a l'aigua transllueixen sentiments del poeta que, alhora, responen a sentits universals de l'existència humana. Per abordar l'estudi, s'aplica la metodologia interpretativa basada en la Poètica de l'Imaginari (Durand, Bachelard) el sistema de catalogació simbòlica universal de la qual relaciona els significats amb una perspectiva més àmplia que respon a la recerca del sentit de la vida. L'anàlisi efectuada revela, efectivament, que els valors dels diversos símbols (mar, riu, pluja…) ofereixen un sistema de relacions que vinculen el sentir del poeta el més general de la realitat antropològica. Es conclou que el món simbòlic que recrea -nodrit principalment en fonts folklòriques i en el simbolisme- coadjuva a l'expressió de tristesa que recorre el poemari.Modernist symbols are frequent in Lorca's works. In this article we analyze the representations related to water that we have found in Libro de poemas (1921), de F. G. Lorca. In this investigation we consider that the symbols related to water are feelings of the poet and also universal meanings of human existence. To carry out the study, we have applied the methodology based on the Poetics of the Imaginary (Durand, Bachelard), the universal symbolic cataloging system relates meanings to the search for the meaning of life- The analysis indicates that the meanings of the symbols (sea, river, rain...) offer a system of relationships that unites the feelings of the poet and the anthropological reality. We finish this investigation and consider that the symbolic world -folkloric sources and symbolism- contributes to the expression of sadness in the collection of poems.La presencia de símbolos de huella modernista es una constante en la obra F. G. Lorca. En este artículo se analizan dichas representaciones vinculadas al agua recogidas en su primer poemario publicado, Libro de poemas (1921). Se parte en esta investigación de que los símbolos asociados al agua translucen sentimientos del poeta que, a su vez, responden a sentidos universales de la existencia humana. Para abordar el estudio, se aplica la metodología interpretativa basada en la Poética del Imaginario (Durand, Bachelard) cuyo sistema de catalogación simbólica universal relaciona los significados con una perspectiva más amplia que responde a la búsqueda del sentido de la vida. El análisis efectuado revela, efectivamente, que los valores de los diversos símbolos (mar, río, lluvia…) ofrecen un sistema de relaciones que vinculan el sentir del poeta al más general de la realidad antropológica. Se concluye que el mundo simbólico que recrea -nutrido principalmente en fuentes folklóricas y en el simbolismo- coadyuva a la expresión de tristeza que recorre el poemario

    Mordiendo la amarga realidad: una exploración metafórica de los trastornos

    Get PDF
    Aquest article investiga la representació metafòrica dels trastorns de l'alimentació (TA) en un corpus bilingüe de blogs. S'han trobat tres metàfores comunes: TA ÉS UN VIATGE, TA ÉS UNA GUERRA i TA ÉS UN CONTENIDOR. D'altra banda, han sorgit dues metàfores lingüístiques específiques: TA ÉS A UNA ENTITAT VIVA al subcorpus espanyol i TA ÉS UN COS al subcorpus anglès. Les metàfores del viatge i de la guerra mostren subtils matisos lingüístics, ja que els hispanoparlants emfasitzen els reptes de la malaltia i els angloparlants les perspectives de recuperació. Les metàfores específiques TA ÉS A UNA ENTITAT VIVA i TA ÉS UN COS han posat de manifest variacions culturals a l'agentivitat, ja que els hispanoparlants es descrivien a si mateixos com a malalts passius mentre que els angloparlants es veien a si mateixos com a agents actius en el procés de recuperació. Aquesta divergència cultural concorda amb les diferents orientacions de valors de les cultures estatunidenques i espanyola. Tot i que el corpus textual limitat impedeix assolir conclusions definitives, els resultats són consistents amb investigacions prèvies sobre metàfores conceptuals en el discurs relacionat amb els TA. Es necessitaria una investigació més àmplia per avaluar el potencial figuratiu dels dos idiomes i determinar si algun d' ells empra més metàfores en l'àmbit comunicatiu dels TA.This study investigated the metaphorical representation of eating disorders in a bilingual corpus of blogs. The analysis yielded three common metaphors: ED IS A JOURNEY; ED IS A WAR and ED IS A CONTAINER. Two language-specific metaphors emerged: ED IS A LIVING ENTITY in the Spanish subcorpus and ED IS A BODY in the English subcorpus. The journey and war metaphors demonstrated subtle linguistic nuances, with the Spanish speakers emphasizing the disease’s challenges and the English speakers emphasizing the prospects for recovery. The specific metaphors ED IS A LIVING ENTITY and ED IS A BODY highlighted cultural variations in agency, with the Spanish speakers portraying themselves as passive sufferers and the English speakers viewing themselves as active agents in the recovery process. This cultural divergence aligns with the distinct value orientations of American and Spanish cultures. While the limited text corpus precludes definitive conclusions, the findings align with previous research on conceptual metaphors in ED discourse. Further investigation is warranted to establish the figurative potential of different languages and determine whether either language employs more metaphors in the ED communicative domain.Este artículo investiga la representación metafórica de los trastornos de la alimentación (TA) en un corpus bilingüe de blogs. Se han encontrado tres metáforas comunes: TA ES UN VIAJE, TA ES UNA GUERRA y TA ES UN CONTENEDOR. Por otra parte, han surgido dos metáforas lingüísticas específicas: TA ES A UNA ENTIDAD VIVA en el subcorpus español y TA ES UN CUERPO en el subcorpus inglés. Las metáforas del viaje y de la guerra muestran sutiles matices lingüísticos, ya que los hispanohablantes hacen hincapié en los retos de la enfermedad y los angloparlantes en las perspectivas de recuperación. Las metáforas específicas TA ES A UNA ENTIDAD VIVA y TA ES UN CUERPO han puesto de manifiesto variaciones culturales en la agencia, ya que los hispanohablantes se describían a sí mismos como enfermos pasivos mientras que los angloparlantes se veían a sí mismos como agentes activos en el proceso de recuperación. Esta divergencia cultural concuerda con las distintas orientaciones de valores de las culturas estadounidense y española. Aunque el corpus textual limitado impide alcanzar conclusiones definitivas, los resultados son consistentes con investigaciones previas sobre metáforas conceptuales en el discurso relacionado con los TA. Se necesitaría una investigación más amplia para evaluar el potencial figurativo de los dos idiomas y determinar si alguno de ellos emplea más metáforas en el ámbito comunicativo de los TA

    Variación denominativa en la representación terminológica de la salud de la mujer

    Get PDF
    El llenguatge mèdic es caracteritza per la seua veracitat, precisió i claredat (Navarro, 2009). Tanmateix, a causa de les diferents situacions i contextos comunicatius en què s'utilitza, és una de les llengües d'especialitat amb més variació terminològica (Bowker and Hawkins, 2006). Des del punt de vista del treball terminològic, en qualsevol de les seues aplicacions: planificació lingüística, normalització o traducció, els primers passos consisteixen a estructurar l'àrea temàtica i definir amb precisió el camp conceptual (Cabré, 2005; ISO, 2022; Wright, 1997), i la variació sol ser un obstacle durant aquesta etapa. Aquest article presenta els resultats d' un estudi per a l' elaboració de recursos terminològics sobre la salut de la dona a partir d'un corpus d'articles acadèmics especialitzats en anglès. Els resultats preliminars revelen una manca d'uniformitat en la identificació de les unitats lèxiques més representatives en relació amb els temes que afecten específicament la salut de la dona. Aquesta anàlisi ofereix una tipologia de la variació en el camp temàtic de la salut de la dona en revistes acadèmiques en anglès abans d' iniciar la delimitació del camp conceptual en espanyol i estandarditzar l'equivalència terminològica per tal de garantir una comunicació eficaç.Medical language is characterized by its veracity, precision and clarity (Navarro, 2003). However, due to the different communicative situations and contexts in which it is used, it is one of the special languages with more terminological variation (Bowker and Hawkins, 2006). From the point of view of terminology work, in any of its applications: language planning, standardization or translation, the first steps consist of structuring the subject area and accurately define the conceptual field (Cabré, 2005; ISO, 2022; Wright, 1997), and variation is usually an obstacle during this stage. This paper presents the findings of a study for the elaboration of terminological resources on Women’s Health from a corpus of specialized academic articles in English. Preliminary results reveal a lack of uniformity in the identification of the most representative lexical units regarding issues that specifically affect Women’s Health. This analysis offers a typology of denominative variation in the subject field of Women’s Health in academic journals in English prior to initiate the delimitation of the conceptual field in Spanish and standardize terminology equivalence in order to ensure efficient communication.El lenguaje médico se caracteriza por su veracidad, precisión y claridad (Navarro, 2009). Sin embargo, debido a las diferentes situaciones y contextos comunicativos en los que se utiliza, es una de las lenguas de especialidad con mayor variación terminológica (Bowker and Hawkins, 2006). Desde el punto de vista del trabajo terminológico, en cualquiera de sus aplicaciones: planificación lingüística, normalización o traducción, los primeros pasos consisten en estructurar el área temática y definir con precisión el campo conceptual (Cabré, 2005; ISO, 2022; Wright, 1997), y la variación suele ser un obstáculo durante esta etapa. Este artículo presenta los resultados de un estudio para la elaboración de recursos terminológicos sobre la salud de la mujer a partir de un corpus de artículos académicos especializados en inglés. Los resultados preliminares revelan una falta de uniformidad en la identificación de las unidades léxicas más representativas en relación con los temas que afectan específicamente a la salud de la mujer. Este análisis ofrece una tipología de la variación denominativa en el campo temático de la salud de la mujer en revistas académicas en inglés antes de iniciar la delimitación del campo conceptual en español y estandarizar la equivalencia terminológica con el fin de garantizar una comunicación eficaz

    No lo atropellaron, lo asesinaron: interacciones conflictivas en Twitter en torno a la atribución de responsabilidad por abusos de derechos humanos en Chile

    Get PDF
    Aquest article se centra en l'anàlisi discursiva d'interaccions conflictives a Twitter sobre l'atribució de responsabilitat per abusos de drets humans. Aquesta investigació s'enfoca en un estudi de cas, és a dir, la mort d'un home després d'haver estat atropellat per Carabineros el 29 de gener de 2020, que va provocar interaccions conflictives a Twitter al voltant de la conceptualització de la responsabilitat. En conseqüència, el corpus està compost per piulades publicades per canals/programes televisius en aquest context, i les seves respostes. Per tal de comprendre com els usuaris reaccionen davant d'aquests tuits i interactuen per defensar el seu punt de vista i gestionar el conflicte, l'anàlisi es fixa en la responsabilitat i l'agentivitat, la representació dels actors socials i els mecanismes lingüístics utilitzats per atenuar o intensificar la responsabilitat. L'anàlisi mostra que els usuaris solen conceptualitzar la responsabilitat de diferents maneres, que recorren a intensificadors o atenuadors per aconseguir-ho i que aquests varien segons que reaccionen al titular oa la intervenció d'un altre usuari.This article offers a discursive analysis of conflictive interactions on Twitter about the attribution of responsibility for human rights abuses. This research focuses on a case study, namely the death of a man after being run over by Carabineros on January 29, 2020, which provoked conflictive interactions on Twitter around the conceptualisation of responsibility. Consequently, the corpus is composed of tweets posted by TV channels/programmes in this context, and their replies. In order to understand how users react to these headlines and interact to defend they point of view and manage the conflict, the analysis looks at responsibility and agentivity, the representation of social actors and the linguistic mechanisms used to attenuate or intensify the responsibility. The analysis shows that the users tend to conceptualise responsibility in different ways, that they use intensification or attenuation in order to do so, and that their strategies vary according to whether they react to the headline or to the intervention of another user. Este artículo se centra en el análisis discursivo de interacciones conflictivas en Twitter sobre la atribución de responsabilidad por abusos de derechos humanos. Esta investigación se enfoca en un estudio de caso, a saber, la muerte de un hombre después de haber sido atropellado por Carabineros el 29 de enero de 2020, que provocó interacciones conflictivas en Twitter alrededor de la conceptualización de la responsabilidad. En consecuencia, el corpus está compuesto por tuits publicados por canales/programas televisivos en este contexto, y sus respuestas. A fin de comprender cómo los usuarios reaccionan ante estos tuits e interactúan para defender su punto de vista y gestionar el conflicto, el análisis se fija en la responsabilidad y la agentividad, la representación de los actores sociales, y los mecanismos lingüísticos utilizados para atenuar o intensificar la responsabilidad. El análisis muestra que los usuarios suelen conceptualizar la responsabilidad de distintas maneras, que recurren a intensificadores o atenuadores para logarlo y que estos varían según reaccionan al titular o a la intervención de otro usuario

    Mirada al arte indígena ecuatoriano plasmado por el pueblo Puruhá. Una interpretación semiótica

    Get PDF
    The Puruha culture, representative of the Ecuadorian Andean region, stands out for its rich cultural heritage, including artistic and aesthetic expressions. Its legacy endures thanks to abundant iconography that reflects deep reverence for nature. Through geometric forms in their artistic creations, the Puruha have conveyed their spiritual connection with the environment. These forms, analyzed in contemporary studies, unveil their worldview. The Puruha culture remains a living testament to Andean cultural richness and its ability to communicate its relationship with nature through art and symbolism.La cultura Puruhá, representativa de la región andina ecuatoriana, se destaca por su rica herencia cultural que incluye expresiones artísticas y estéticas. Su legado perdura gracias a una abundante iconografía que refleja su profundo respeto por la naturaleza. A través de formas geométricas en sus creaciones artísticas, los Puruhá han transmitido su conexión espiritual con el entorno. Estas formas, analizadas en el presente estudio contemporáneos, revelan su cosmovisión. La cultura Puruhá sigue siendo un testimonio vivo de la riqueza cultural andina y su capacidad para comunicar su relación con la naturaleza a través del arte y la simbología

    Entre Castellnovo y Segorbe: dos conflictos de aguas en el siglo XIV

    Get PDF
    El conflicto social es, sin lugar a duda, un aspecto fundamental en el estudio de los regadíos históricos, puesto que se ha visto en él un factor de estímulo de la actividad, un moldeador de las gestiones de control social, y un reflejo de las dinámicas internas y externas de las comunidades de regantes tradicionales. Este trabajo tiene el objetivo de aportar dos nuevos documentos inéditos sobre la conflictividad hidráulica presente en el tramo alto del río Palancia durante el siglo XIV

    Jorge Ayala Blanco, apuntes biográficos para la aventura del crítico mexicano

    Get PDF
    Este texto es una biografía comentada al crítico cinematográfico Jorge Ayala Blanco (n. 1942). A partir de varias entrevistas personales se explica la historia del crítico vivo más incisivo, mordaz e influyente de México. Se recorre su temprana pasión por el cine, la influencia de Tomás Pérez Turrent, su encuentro y desencuentro con el otro gran crítico Emilio García Riera, y finalmente la estrategia de sus críticas en la prensa y en su producción bibliografía

    2,479

    full texts

    4,612

    metadata records
    Updated in last 30 days.
    e-Revistes de la Universitat Jaume I
    Access Repository Dashboard
    Do you manage Open Research Online? Become a CORE Member to access insider analytics, issue reports and manage access to outputs from your repository in the CORE Repository Dashboard! 👇