43569 research outputs found
Sort by
Tecnologías de la devoción y la oración monástica: El diagrama Monte de Perfección de San Juan de la Cruz a la luz de la experiencia sonora
No full textThis research approaches the understanding of Monte de Perfección diagram drawn by the Spanish Catholic priest Juan de la Cruz, from the study of the prayer methods coming from the ancient contemplative order of Carmel with roots in Palestine to the Theology of the Christian East. The Monte de Perfección diagram Works as pedagogical and spiritual communication device, based on vocal and mental prayer. It is analyzed from the theocentric and orbicular thinking that precedes it, establishing relationships with the circular designs of musical graphics from the second half of the 20th and 21st centuries. The objective of this research is to create a prototype of an animated score from digital environments starting from the textual and visual elements found in the design of the diagram itself. This research invites a dialogue between spirituality, art and technology.Esta investigación se acerca a la comprensión del diagrama Monte de Perfección dibujado por el carmelita español Juan de la Cruz partiendo del estudio de los métodos de oración provenientes de la antigua orden contemplativa del Carmelo con raíces en Palestina y con la Teología del Oriente Cristiano. El diagrama del Monte funciona como un dispositivo pedagógico y de comunicación espiritual que recurre al uso de la oración vocal y mental. Se analiza el diagrama desde el pensamiento teocéntrico y orbicular que le precede, entablando relaciones con los diseños circulares de las grafías musicales de mediados del siglo XX, y los diseños de partituras animadas del siglo XXI. El objetivo de esta investigación es crear un prototipo de partitura animada elaborada en entornos digitales y partiendo de los elementos textuales y visuales encontrados en el diseño del Monte. La investigación incentiva el diálogo entre espiritualidad, arte y la tecnología.Programa de Doctorat en Humanitat
Astrocytopathy is associated with CA1 synaptic dysfunction in a mouse model of Down syndrome
No full textBrain pathophysiology in Down syndrome (DS), the most common genetic cause of intellectual disability, has traditionally been considered a consequence of neuronal dysfunction. However, although it is well documented that astrocytes play a critical role in brain homeostasis, synaptic regulation, and neuronal support, and their malfunction has been associated with the onset and progression of different neurological disorders, only a few studies have addressed whether astrocyte dysfunction can contribute to the DS pathophysiology. Astrocytes are increased in number and size, and show increased levels of expression of astroglial markers like S100ß and GFAP. In this study, we detected a region-specific increase in astrocyte population in CA1 and, to a lesser extent, in the dentate gyrus. Single-nucleus transcriptomic profiling identified markers associated with reactive astroglia, synaptic transmission, and neuroinflammation in trisomic astrocytes. Functional analysis revealed abnormal Ca2+ oscillations in trisomic astrocytes and impaired astrocyte-to-neuron communication in CA1, the most affected subregion, leading to astrocyte-mediated excitatory synaptic depression. Our findings demonstrate that astrocytes play an active and critical role in the pathophysiology of DS, not only as reactive responders to neuronal injury but as key contributors to the disease process itself. This astrocytic dysfunction presents a region-specific distribution within the hippocampus, suggesting localized vulnerability and complex glial involvement in DS-related neuropathology.The lab of MD is supported by the Secretaria d¿Universitats i Recerca del Departament d'Economia I Coneixement de la Generalitat de Catalunya (Grups consolidats 2017 SGR 926). We also acknowledge the support of the Agencia Estatal de Investigación (PID2022-141900OB-I00 INTO-DS funded by MICIU/AEI/10.13039/501100011033/FEDER, UE). This project has received funding from the European Union's Horizon 2020 research and innovation programme under grant agreement No 848077). The publication is part of the grant PRE2018-084504, funded by MCIN/AEI/10.13039/501100011033 and by the FSE+ (AFB). Additionally, we have been supported by Fundació La Marató TV3 (201620-31 and 225619), and by PID2022-142617NB-I00 and PID2019-106579RB-I00 funded by MCIN/AEI/10.13039/501100011033 to G.P
Immune evasive mechanisms in breast cancer micrometastasis
No full textIn metastasis, the existence of tumor cells overcoming the immune system during early organ seeding is crucial, yet the dynamics of tumor-immune interactions during micrometastasis remain unclear. Identifying the vulnerabilities of micrometastases before outbreaking into macrometastases can change therapeutic opportunities for metastasis. Here, we report a novel function of TIM3 in tumor cells, leading micrometastasis survival and immune-escape. Examining the immune selective pressure in breast cancer (BC) metastasis mouse models, we unexpectedly found TIM3 among the most upregulated genes in metastatic surviving BC cells. The selection of TIM3+ tumor cells, is specifically occurring during early seeding of micrometastasis, escaping the immune attack and acquiring stemness. Single-cell RNA-seq of CD45+ immune cells revealed reprogramming of immunosuppressive γδ T cells in TIM3+ micrometastasis, licensing the immune escape metastatic outbreak. Mechanistically, TIM3 loss led to reduced b-catenin signaling in tumor cells, diminishing aggressiveness. Clinical data confirmed increased TIM3+ tumor cells in BC metastasis, and the presence of TIM3+ tumor cells conferred high risk of relapse and poor survival in BC patients. TIM3 blockade therapy reduced the metastatic seeding and overall metastasis in preclinical models. These findings provide a new understanding of micrometastasis and the potential use of TIM3 blockade therapies in subclinical metastasis.En metàstasi, l'existència de cèl·lules tumorals que superen el sistema immunitari durant la sembra d'òrgans primerenques és crucial, però la dinàmica de les interaccions tumor-immune durant la micrometàstasi no està clara. Identificar les vulnerabilitats de les micrometàstasis abans d'esclatar en macrometàstasis pot canviar les oportunitats terapèutiques per a la metàstasi. Aquí, informem d'una nova funció de TIM3 a les cèl·lules tumorals, que lidera la supervivència de la micrometàstasi i la fugida immune. Examinant la pressió immune selectiva en models de ratolí de metàstasi de càncer de mama (CM), vam trobar inesperadament TIM3 entre els gens més regulats a les cèl·lules CM metastàtiques supervivents. La selecció de cèl·lules tumorals TIM3+ es produeix específicament durant la sembra precoç de la micrometàstasi, escapant de l'atac immunitari i adquirint tija. L'ARN-seq d'una sola cèl·lula de cèl·lules immunitàries CD45 + va revelar la reprogramació de cèl·lules T γδ immunosupressores a la micrometàstasi TIM3 +, donant llicència al brot metastàsic d'escapament immune. Mecànicament, la pèrdua de TIM3 va provocar una reducció de la senyalització de β-catenina a les cèl·lules tumorals, disminuint l'agressivitat. Les dades clíniques van confirmar un augment de les cèl·lules tumorals TIM3+ en la metàstasi de CM i la presència de cèl·lules tumorals TIM3+ va conferir un alt risc de recaiguda i una mala supervivència en pacients amb CM. La teràpia de bloqueig TIM3 va reduir la sembra metastàtica i la metàstasi global en models preclínics. Aquestes troballes proporcionen una nova comprensió de la micrometàstasi i l'ús potencial de les teràpies de bloqueig de TIM3 en metàstasi subclínica.Programa de Doctorat en Biomedicin
Tiempo mítico y escatologia en Cemetery: una conversación entre Carlos Casas, Pol Capdevila y Alfonso Hoyos
No full textEvaluation of topoisomers of snake venom-derived peptides as potential antimicrobial and antitumor agents
No full textThis thesis reports an investigation of the effect of topoisomeric modification on the activity of two peptides: crotalicidin (Ctn), a cathelicidin from the venom of a South American rattlesnake, and Ctn[15-34], a Ctn segment with interesting antimicrobial and antitumoral properties, as well as excellent serum stability. Topoisomeric refers to composition-identical (hence isomeric) yet three-dimensionally distinct (hence topo-) variants of a biomolecule where the structural maneuvers bring about potentially useful physiological effects. For peptides, the topoisomer term is often reserved to describe all-D-amino acid versions with sequences identical [i.e., enantio (e) form] or fully reversed [i.e., retroenantio (re)] relative to the native primary structure. To comprehensively assess the properties and activities of Ctn and Ctn[15-34] e and re topoisomers, I have compared them with both the parent peptide and its sequence-inverted variant [retro (r) form, also treated as a topoisomer]. While all topoisomers were active against gram-negative bacteria and tumor cells, those featuring D-amino acids were more cytotoxic than their L- counterparts towards normal cells. Even so, the higher stability of the e and re versions in human fluids prompted further exploration. Thus Ctn[15-34], Ctn re and Ctn[15-34] re were selected for an in vivo efficacy evaluation of their anti-infective potential in a murine model of Acinetobacter baumannii systemic infection. Following an in vivo toxicology study in CD1 mice, Ctn[15-34] re was deemed too toxic at the examined doses and excluded. For the remaining two topoisomers, Ctn[15-34] and Ctn re, a single intraperitoneal dose did not ensure mice survival. For Ctn[15-34] in particular, reasonably good results warranted further investigation despite some animals' deaths. Unfortunately, a three-day regimen of Ctn[15-34] intraperitoneal injections was lethal for all animals after the first day. Based on these results, this thesis is a sobering reminder that topoisomeric modification of bioactive peptides, which has proven quite succesful in several other cases, cannot be taken for granted to provide viable antimicrobial leads and must be therefore pursued with caution until confirmed by in vivo evidence. Aside from the unexpectedly adverse outcomes, the thesis illustrates a cogent approach for evaluating antimicrobial peptide topoisomeric leads from bench to in vivo infection model stages.Aquesta tesi presenta un estudi sobre l'efecte de la modificació topoisomèrica en l'activitat de dos pèptids antimicrobians: la crotalicidina (Ctn), una catelicidina del verí d'una serp de cascavell sud-americana, i Ctn[15-34], un segment de Ctn amb propietats antimicrobianes i antitumorals interessants, així com una excel·lent estabilitat en sèrum. El terme topoisomeria fa referència a variants d'una biomolècula que són d’idèntica composició (isomeria) però tridimensionalment diferents (topo-), on les modificacions estructurals poden produir efectes fisiològics potencialment útils. En el cas dels pèptids, el terme topoisòmer s’utilitza sovint per descriure versions amb tots els aminoàcids en configuració D, amb seqüències idèntiques (forma enantio, e) o totalment invertides (forma retroenantio, re) respecte de l'estructura primària nativa. Per avaluar de manera exhaustiva les propietats i activitats dels topoisòmers Ctn i Ctn[15-34] en forma e i re, es van comparar amb el pèptid progenitor i amb la seva variant d'inversió de seqüència (forma retro, r), que també es considera un topoisòmer. Tot i que tots els topoisòmers mostraven activitat contra bacteris gramnegatius i cèl·lules tumorals, aquells amb aminoàcids en configuració D eren més citotòxics envers les cèl·lules normals que les versions amb aminoàcids en configuració L. Malgrat això, l'elevada estabilitat de les versions e i re en fluids humans va motivar una exploració més detallada. Per tant, es van seleccionar els topoisòmers Ctn[15-34], Ctn re i Ctn[15-34] re per a una avaluació in vivo del seu potencial antiinfecciós en un model murí d'infecció sistèmica per Acinetobacter baumannii. Després d’un estudi de toxicologia in vivo en ratolins CD1, es va determinar que Ctn[15-34] re era massa tòxic en les dosis examinades i es va excloure. Per als altres dos topoisòmers restants, Ctn[15-34] i Ctn re, una única dosi intraperitoneal no va garantir la supervivència dels ratolins. En particular, per a Ctn[15-34], els resultats van ser raonablement bons però es van observar morts en alguns animals. Malauradament, una administració de tres vegades al dia d’injeccions intraperitoneals amb Ctn[15-34] no va resultar eficient per a tots els animals. Basat en aquests resultats, aquesta tesi serveix com a recordatori clar que la modificació topoisomèrica de pèptids bioactius, que ha demostrat ser força reeixida en altres casos, no es pot assumir com a estratègia general per a obtenir compostos antimicrobians sense confirmació prèvia in vivo. A banda dels resultats adversos inesperats, la tesi suposa un enfocament sòlid per a avaluar candidats a pèptids antimicrobians des del laboratori fins a models d'infecció in vivo.Programa de Doctorat en Biomedicin
Scalable and privacy-preserving rectangular matrix multiplication with FHE by divide-and-conquer approach
No full textTreball de fi de Grau en Enginyeria InformàticaDirectora: Zaira Pindado TostData privacy and security are crucial in today’s world. While encryption secures data at rest and in transit, fully homomorphic encryption (FHE) offers a solution for secure processing by enabling direct computation on encrypted data. However, FHE’s practical application is limited by significant computational overhead, especially in fundamental operations like matrix multiplication. The CKKS scheme, designed for approximate arithmetic, faces challenges with matrix multiplication due to data packing constraints and the need for expensive homomorphic rotations. This dissertation addresses the efficient homomorphic multiplication of rectangular matrices within ciphertexts. It proposes and implements a divideand-conquer strategy, contrasting with the zero-padding approach. The research benchmarks this implementation across various dimensions, offering a framework for improved homomorphic rectangular matrix multiplication.La privadesa i la seguretat de les dades s´on crucials en el m´ on actual. El xifratge totalment homom` orfic (FHE) permet realitzar c`alculs directament sobre dades xifrades. No obstant aix` o, l’aplicaci´o pr`actica de FHE es veu limitada per una sobrec`arrega computacional significativa, especialment en operacions fonamentals com la multiplicaci´ o de matrius L’esquema CKKS, dissenyat per a l’aritm`etica aproximada, s’enfronta a desafiaments amb la multiplicaci´ o de matrius a causa de les restriccions d’empaquetament de dades i la necessitat de costoses rotacions homom`orfiques. Aquesta tesi aborda la multiplicaci´ o homom`orfica eficient de matrius rectangulars dins de CKKS. Proposa i implementa una estrat`egia de “divide and conquer”, contrastant-la amb l’enfocament de farciment amb zeros. La investigaci´ o avalua aquesta implementaci´ o en diverses dimensions, oferint un marc per a una millora en la multiplicaci´ o homom` orfica de matrius rectangulars
From mitochondrial markers to whole genomes: evolutionary history of African and Arabian horned and sand vipers
No full textThis thesis adds new knowledge to the evolutionary history of the genus Cerastes, a group of understudied venomous snakes highly adapted to the arid conditions of North Africa and Arabia. Using several genomic approaches, we disentangled new and unexpected evolutionary relationships within this group, contradicting previous evolutionary hypothesis based on morphology and mitochondrial markers. Then, we assembled one of the first high-quality chromosome-level reference genomes for true vipers, highlighting the absence of chromosomal rearrangements within vipers. Moreover, using RNA-seq and proteomics, we identified the main toxins in the venom of C. gasperettii, identifying their genomic location and comparing the gene copy number variation among venomous species. Using genomic data, we inferred several conservation genomic parameters for the genus Cerastes and unravelled how structural variance is an important mechanism driving venom variation in the main toxin families. Finally, we assessed the effectiveness of the genomic methods applied in this thesis and analysed their strengths and limitations in addressing both the study of venom and the evolutionary history of non-model species.Esta tesis aporta nuevo conocimiento sobre la historia evolutiva del género Cerastes, un grupo de serpientes venenosas poco estudiadas y altamente adaptadas a las condiciones áridas del norte de África y Arabia. Utilizando varios enfoques genómicos, desentrañamos relaciones evolutivas nuevas e inesperadas dentro de este grupo, contradiciendo hipótesis evolutivas previas basadas en la morfología y marcadores mitocondriales. Posteriormente, ensamblamos uno de los primeros genomas de referencia de alta calidad a nivel cromosómico para las víboras de la subfamilia Viperinae, destacando la ausencia de reorganizaciones cromosómicas dentro de las víboras. Además, mediante el uso de RNA-seq y proteómica, identificamos las principales toxinas en el veneno de C. gasperettii, ubicando su posición genómica y comparando la variación en el número de copias génicas entre especies venenosas. A partir de datos genómicos, inferimos varios parámetros genómicos de conservación para el género Cerastes y revelamos cómo la variación estructural es un mecanismo importante que impulsa la variabilidad del veneno en las principales familias de toxinas para esta especie. Finalmente, evaluamos la efectividad de los métodos genómicos aplicados en esta tesis y analizamos sus fortalezas y limitaciones para abordar tanto el estudio del veneno como la historia evolutiva de especies no modelo.Aquesta tesi aporta nou coneixement sobre la història evolutiva del gènere Cerastes, un grup de serps verinoses poc estudiades i altament adaptades a les condicions àrides del nord d'Àfrica i d'Aràbia. Utilitzant diversos enfocaments genòmics, desxifrem relacions evolutives noves i inesperades dins d'aquest grup, contradient hipòtesis evolutives prèvies basades en morfologia i marcadors mitocondrials. Posteriorment, vam ensamblar un dels primers genomes de referència d'alta qualitat a nivell cromosòmic per als escurçons de la subfamília Viperinae, destacant l'absència de reorganitzacions cromosòmiques dins dels escurçons. A més, mitjançant l'ús d'RNA-seq i proteòmica, identifiquem les principals toxines en el verí de C. gasperettii, ubicant la seva posició genòmica i comparant la variació en el nombre de còpies gèniques entre espècies verinoses. A partir de dades genòmiques, inferim diversos paràmetres genòmics de conservació per al gènere Cerastes i revelem com la variació estructural és un mecanisme important que impulsa la variabilitat del verí en les principals famílies de toxines per a aquesta espècie. Finalment, avaluem l'efectivitat dels mètodes genòmics aplicats en aquesta tesi i analitzem les seves fortaleses i limitacions per abordar tant l'estudi del verí com la història evolutiva d'espècies no model.Programa de Doctorat en Biomedicin
Taking stock on the role of the EU in a fragmenting international order
No full textBased on the previous contributions to the volume, this chapter draws some conclusions. We find plenty of variation in the ways and the extent to which fragmentation is taking place in different policy areas. We suggest that international institutions designed to be universal might fragment differently from institutions that became aspirationally universal only with the end of the Cold War—although they are all exposed to the effects of great power competition. As regards the ways the EU engages with a fragmenting LIO, we claim that the contours of the EU response are starting to emerge. According to contributions to this volume, there is a broad acceptance of the logic of fragmentation, little exclusive nationalism, frequent and differently balanced combinations of Atlanticism and Europeanism, and probably a stronger response in those issue areas in which states have delegated more powers to the EU
Code-switching and identity in digital China: language ideologies in mandarin–cantonese wechat communication
No full textTreball de fi de màster en Lingüística Teòrica i AplicadaDirectors: Dr. Joan Costa i Dr. Manuel Pavón-BelizónThis study explores how digital code choice and code-switching between Mandarin and Cantonese shape identity construction, interactional strategies, and ideological positioning in WeChat group communication. Using a mixed-methods approach, the analysis draws on 370 chat messages (3,568 characters) and 74 questionnaire responses collected from two Cantonese-speaking groups. The results show that Mandarin is dominant, especially in formal or task-oriented exchanges, while Cantonese serves key social and emotional functions. Code-switching often signals shifts in tone, intimacy, or social stance. Users adapt code use according to group type, topic, and interpersonal relationships, balancing clarity with relational goals. The study also reveals ideological perceptions that associate Mandarin with rationality and standardization, while Cantonese expresses warmth and regional identity. These findings highlight how users navigate digital contexts by managing symbolic code values, contributing to broader understandings of multilingual interaction online
