7059 research outputs found
Sort by
Motivación de los hechos
No full textTrobada-homenatge a Marina Gascón Abellán i els quasi 25 anys de la seva rellevant obra sobre dret probatori i la importància de la prova. Es per això que la Cátedra de Cultura Jurídica de la Facultat de Dret de la Universitat de Girona i la Red Latinoamericana de Mujeres en Derecho Procesal y Razonamiento Probatorio fan possible aquest reconeixementTribute meeting to Marina Gascón Abellán and the almost 25 years of her important work on evidentiary law and the importance of evidence. This is why the Chair of Legal Culture of the Faculty of Law of the University of Girona and the Red Latinoamericana de Mujeres en Derecho Procesal y Razonamiento Probatorio make this recognition possible7350.mp4
7350.mp31
Acte de graduació de la 16a promoció del Màster Universitari en Promoció de la Salut. Conferència "Oportunidades y retos de la promoción de la salud"
No full textActe de graduació de la 16a promoció del Màster Universitari en Promoció de la Salut. El Dr. Hiram V. Arroyo-Acevedo , Catedràtic de Promoció de la Salut i Educació per a la Salut, i Director del Departamento de Ciencias Sociales, Escuela de Salud Pública de la Universidad de Puerto Rico, pronuncia la conferència "Oportunidades y retos de la promoción de la Salud”7390.mp4
7390.mp3
Con Wilson, contra Wilson: Ramiro de Maeztu, la Sociedad de Naciones y las herencias de la Gran Guerra. Internacionalistas y españoles: Madariaga, Azcárate y Plá. La gripe de 1918 y el wilsonismo: representaciones en la (pos)guerra europea.
No full textDavid Jiménez Torres (Universidad Complutense de Madrid) se centra en la citació de Ramiro de Maeztu, que defineix a Wilson en dues etapes diferents: el 1918, on elogia el seu paper, i el 1934, on el censura pel que considera un desastre, rebutjant que la base de les nacions únicament sigui la voluntat. L'evolució de la percepció de Wilson per part de Maeztu es reflecteix en la imatge que les dretes autoritàries desenvolupen sobre el wilsonisme. Jiménez també examina com es genera un mite negatiu al voltant de Wilson que les dretes autoritàries utilitzen, especialment durant les dècades dels anys 20 i 30, per explicar el fracàs de l'ordre postbèl·lic i el declivi del liberalisme i la democràcia. D'aquesta manera, Jiménez, citant Pemán, exposa la idea que el que les societats desitjaven després de la guerra no era tant la democràcia com l'ordre. Aquesta narrativa destaca com les dretes autoritàries van aprofitar una interpretació negativa del paper de Wilson per promoure una visió que prioritzava l'ordre sobre els valors democràtics, contribuint a la justificació de les alternatives autoritàries com a resposta als suposats fracassos del liberalisme i la democràcia en el període d'entreguerres. Tot seguit, Santiago de Navascués (Universidad de Navarra) vol donar a conèixer diversos intel·lectuals espanyols eminentment wilsonians, molts dels quals no experimenten desencant com Maetzu. S'analitza com aquest grup d'individus va ajustant les seves posicions al llarg de les dècades dels anys 20 i 30, i més enllà. Entre aquest col·lectiu destaquen noms com Pablo de Azcárate, Salvador de Madariaga i José Pla Cárceles. És digne de menció que tots tres exerceixen les seves activitats a Ginebra, concretament a la Societat de Nacions, ocupant càrrecs com a funcionaris internacionals, i no al servei del cos diplomàtic espanyol. En el transcurs de la seva presentació, de Navascués explora les teories del dret internacional, fent èmfasi en altres teòrics espanyols com Rafael Altamira i Adolfo Posada, entre d'altres, destacats juristes internacionals que perceben el wilsonisme com una oportunitat per articular un projecte de futur. De Navascués aborda la manera com totes aquestes figures projecten el seu pensament més enllà de les fronteres nacionals, destacant com cadascuna d'elles amplia l'horitzó de la visió internacionalista en diferents àmbits i amb perspectives diverses. Finalment, Pau Font, de la Universitat de Girona destaca que la seva ponència té una natura més cultural que política. Presenta la fenomenologia de la grip de 1918, que va ser l'epidèmia més rellevant del segle XX i va estar vinculada de manera crucial amb la Primera Guerra Mundial. Aquesta epidèmia, segons Font, ha estat omesa en la historiografia per diverses raons: la falta de dades sobre la mortalitat, la tendència de la guerra i els esdeveniments sociopolítics que eclipsen la grip, així com el seu caràcter efímer, i també per l'absència d'una memòria oficial de l'epidèmia, relegada a l'àmbit personal o familiar. La guerra mateixa, amb el trànsit de viatgers, va ser un vector important per a la propagació de l'epidèmia així com les manifestacions de celebració de la finalització d'aquesta, demostren l'impacte continuat de la grip en el període postbèl·lic. Els efectes de la grip també es fan presents en les negociacions de la pau a Versalles en què el mateix Wilson la pateix.
L'ús de la malaltia com a element discursiu en els debats d'aquest context, especialment en relació amb la neutralitat, la discussió sobre el wilsonisme o el perill del bolxevisme, és il·lustrat per Font amb exemples com algunes vinyetes i textos a l'Estat espanyol. Aquests comparen la grip, anomenada "el mal", amb el socialisme revolucionari, l'ofensiva francesa, el bolxevisme i el regionalisme, percebut com a separatisme català, que també es converteix en el "nou mal" a Espanya.7408.mp4
7408.mp3
Taula 1: memòria, veritat i justícia a l'Argentina
No full textA la Taula 1a s’aborda, explicat de manera molt succinta, tot el procés del judici a les Juntes militars a l’Argentina, les etapes en el procés de veritat/justícia així com elements fonamentals en tot el procés com la vàlua-càrrega de la prova i la seva dimensióIn Table 1rst, the entire process of the trial at the Military Boards in Argentina is addressed, explained very succinctly, the stages in the truth/justice process as well as fundamental elements in the whole process such as the value-charge of the test and its dimension7427.mp4
7427.mp31
Democratic Digitalisation and Propaganda in the Digital Era
No full textLa conferència de la senyora Simona Levi tracta sobre el rol dels algoritmes a les xarxes socials i les implicacions que això genera pel que fa a la desinformació i infotoxicació. Al seu torn, la ponent exposarà alguns dels biaixos que hi ha a internet i la relació entre xarxes socials i llibertat d'expressió. En el seu conjunt, la sessió pretén fer reflexionar sobre la doble cara de la digitalització i sobre les polítiques de digitalització i els seus efectes en la democràcia i en la societat7414.mp4
7414.mp34
eXplainable AI (2023) - Sessió 1
No full textPrimera sessió del seminari impartit pel professor convidat Sebastian Lapuschkin, de l'Institut Fraunhofer de Berlin, sobre Explainable AIFirst session of the seminar given by guest professor Sebastian Lapuschkin, Fraunhofer Institute Berlin, on Explainable AI7585.mp4
7585.mp3
Perspectives presents de l'adaptació i transformació del gir digital a les Humanitats. La història econòmica romana com a cas d'estudi
No full textJordi Pérez diu que s'ha de combatre aquesta bretxa digital de la comunitat acadèmica d'humanitats i que s'han d'assumir els nous canvis que milloren l'ofici de l'historiador. Conservant el que és útil i necessari, sense caure en la innovació per la innovació i en sense descartar els continguts (dades, textos), els continents (llibres) o la didàctica.
Les eines digitals han esdevingut una extensió quotidiana dels mètodes i les tècniques emprats per l'elaboració estudis científics en humanitats. Pérez defensa les humanitats digitals però també els mètodes tradicionals.
Afirma que les diferents tècniques computacionals es poden assumir amb els canvis de paradigma de la ciència. Utilitzant eines creu que serveixen per empoderar als investigadors, en la presa de decisions dels processos d'anàlisis, amb instruments que permeten crear una sèrie d'espais visuals que generin patrons per entendre si les seves preguntes tenen resposta guanyant en perspectiva i eficàcia. Finalment, anomena i presenta algunes d'aquestes eines que s'estan fent servir en humanitats.7021.mp4
7021.mp3
Explicació del projecte Wikiloc: fases del projecte
No full textConferència a càrrec de Maurici Carbó, director de Sports Tourism Consulting, una empresa que assessora i ajuda a organismes i empreses de turisme, d'esport i de natura adreçada als alumnes de Turisme, en el marc de la jornada "Entre subjectes & Atributs". Edició 2022-2023.
La conferència tracta de l'evolució de l'empresa Wikiloc, creada a Girona com una Web abans de l'aparició de les aplicacions per a mòbils, i com ha anat a evolucionant.
L'empresa Wikiloc és un lloc on trobar rutes a l'aire lliure a peu, amb bici i moltes altres activitats i ha esdevingut un referent mundial, obtenint molts i prestigiosos premis per la seva tasca7019.mp4
7019.mp3
Pedagogia i cultura en la lluita contra les discriminacions: Benvinguda
No full textBenvinguda als assistents a les "Converses pedagògiques 2023" i breu introducció i reflexió sobre el tema a tractar. Es diu que les jornades seran un complement al Grau de Pedagogia i que els hi proporcionaran una capacitació professional en diferents àmbits. Veuran una vessant de la pedagogia relacionada amb la cultura i l'art que actuarà com a via per a la transformació social i la lluita contra la discriminació. S'interseccionaran, al llarg de les jornades, la pedagogia, l'art, la discriminació, la subjectivitat ...7039.mp4
7039.mp3451
Taula col·loqui: realitats en l'atenció en salut i persones LGTBIQ+
No full textTaula col·loqui moderada per Concepció Fuentes, professora del Departament d'Infermeria de la Universitat de Girona, amb les intervencions de Unai Bernácer, Andrea Rodríguez i David Cámara. Tots tres expliquen les experiències discriminatòries viscudes en l'àmbit de la salut per raó de la seva identitat o orientació sexual7037.mp4
7037.mp33