7059 research outputs found
Sort by
Entrevista a Emil Velinov
REMOTE: Assessing and evaluating remote learning practices in STEM, projecte Erasmus finançat en el marc del programa Erasmus+; Projecte: Grant Agreement number: 2022-1-ES01-KA220-HED-000085829Dr. Emil Velinov, Adjunct Associate Professor at RISEBA Riga University of Applied Science and Full Assistant Professor at Skoda Automobile University in Prague, answers the following questions: 1. How do you imagine the university of the future? a. What teaching and assessment methodologies do you mostly imagine? b. Which learning technologies do you think will prevail?; 2. How will the students of the future differ from those of today? (demands, expectations,...); 3. How will online/remote assessment methodologies impact learning practices in STEM, differently depending on… gender? (students/teachers) and the type of studies? And in the end, will STEM studies be different from the rest?7367_01.mp4
7367_01.mp3
7367_02.mp4
7367_02.mp3
7367_03.mp4
7367_03.mp
Presentació de la Jornada
Jornada de reconeixement a Eduardo Rojo Torrecilla, en la seva jubilacióRecognition day for Eduardo Rojo Torrecilla, on his retirement7401.mp4
7401.mp31
Un canvi de mirada dels Museus d’Olot: projectes comunitaris
Rosa Rebugent Gelis, responsable de comunicació d’Olot Cultura, Ajuntament d’Olot, descriu el Pla de desenvolupament d’audiències i el Projecte educatiu dels Museus d’Olot, desplegat en un procés participatiu i que acabà esdevenint el Projecte estratègic dels Museus d’Olot, situant la persona al centre i amb dos pilars transversals, el disseny i l’accessibilitat. Montserrat Mallol, directora dels Museus d’Olot, presenta els processos artístics comunitaris i de mediació artística7439_CAT.mp4
7439_CAT.mp3
7439_CAST.mp4
7439_CAST.mp33
Does Legal Epistemology Rest on a Mistake? On Fetishism, Two-Tier System Design, and Conscientious Fact-Finding
Conference by David Enoch from The Hebrew University on the consistency of legal epistemology in the criminal processConferència a càrrec de David Enoch de The Hebrew University sobre la consistència de la epistemología jurídica en el procés penal6991.mp4
6991.mp
Las pautas de conducta y diligencia en el derecho
Aquest treball reflexiona sobre l'ús que es fa en el dret de les clàusules del tipus «diligència deguda», «a cura», «bon pare de família», «lex artis», etc. Per això s'ofereix, en primer lloc, una caracterització dels conceptes que es fan servir en aquestes expressions; en segon lloc, es defensa que, en utilitzar aquestes clàusules, el dret utilitza una tècnica normativa diferent de la determinació a priori de deures d'acció concrets, tècnica que consisteix en la definició de responsabilitats (en el sentit de deures vinculats a un rol). ; i en tercer i darrer lloc, s'aborda la suposada afectació a la seguretat jurídica que se sol atribuir a l'ús d'aquestes clàusules, relativitzant aquestes crítiques«good father of a family», «lex artis», etc. For this, it is offered, firstly, a characterization of the concepts that are used in these expressions; Secondly, it is argued that, when using these clauses, the law uses a normative technique other than the a priori determination of specific duties of action, a technique that consists in the definition of responsibilities (in the sense of duties linked to a role). ; and thirdly and lastly, the alleged affectation to legal certainty that is usually attributed to the use of these clauses is addressed, relativizing these criticisms7027.mp4
7027.mp31
Pla d'ambientalització a la UdG
Intervenció a càrrec de Pep Juandó, cap de l'Oficina verda, sobre el Pla d'ambientalització de la UdG7015.mp4
7015.mp31
Vine a la UdG en transport sostenible
Presentació a càrrec de Nicolás Valencia, estudiant de la UdG, del projecte "Vine a la UdG en transport sostenible", campanya engegada per un grup d'estudiants de la UdG que té per objectiu fomentar l'ús del transport públic entre els estudiants7016.mp4
7016.mp3111
Benvinguda
Benvinguda del rector de la Universitat de Girona a les Segones Jornades Institut de Recerca Històrica "Història, Humanitats Digitals i Noves Tecnologies"7024.mp4
7024.mp3
La història i l'horitzó digital
Elisa Varela fa la presentació de les jornades en la que destaca la relació de les humanitats i les noves tecnologies. Concretament, parla que els estudis històrics que parteixen de les fonts amb profunditat crítica i que les noves tecnologies ajuden, i afavoreixen, aquests estudis. Recorda que cal tenir sempre present la consciència crítica i la metodologia històrica per continuar formulant i responen les hipòtesis amb la recerca. Amb la docència, les humanitats s'escriuen, s'ensenyen i es difonen i destaca el perill que les noves tecnologies puguin originar la pèrdua d'una part de l'esperit crític personal i de profunditat i l'entrada d'una certa superficialitat i desordre en la disciplina. Tot seguit presenta a Anaclet Pons, catedràtic d'història contemporània de la Universitat de València, especialitzat en història cultural, història social i historiografia digital. Pons recorda que en la disciplina històrica l'important no és el document sinó quines preguntes se li fan, i afirma que és com es fan aquestes preguntes el que determinen els estudis històrics. A partir dels anys quaranta es crea una eina de processament del llenguatge natural que és l'origen de les humanitats digitals i es passa de la interpretació del document subjectiva a l'actual tractament objectiu i automatitzat de les dades lingüístiques. Aquest tractament implica codificar i representar unes dades, que al final és un procés de formalització i una selecció de determinades característiques de l'objecte que esdevé també mediatitzat. Continua dient que les noves tecnologies han canviat els formats de la nostra memòria i de l'arxiu i aquest fet refunda la disciplina. La major part dels testimonis de la memòria de les persones estan escrits, per això la preocupació bàsica ha estat digitalitzar els documents perquè és un instrument pontentíssim de conservació i de gestió. També parla de que hi ha un canvi de suport que afecta l'escriptura, a la reproducció i a la difusió i la conseqüència és la desmaterialització i l'abundància que porta al big data. En el cas de la Història ens retorna a la història quantitativa, ja que els mètodes digitals analitzen les dades creades a partir de les fonts històriques, així aquest enfocament remet sempre a qüestions metodològiques, a un acte d'interpretació històrica: les dades en brut no existeixen, són captades, recollides, interpretades o representades. Finalment, Ponts afirma que un historiador, actualment, hauria de preguntar-se en quina informació s'ha basat per fer la seva recerca (només digitalitzada o no) i quina mediació tenen les fonts que consulta, així com que també hauria d'alfabetitzar-se digitalment.7023.mp4
7023.mp3
Pedagogia i cultura en la lluita contra les discriminacions: Espais Púb(l)ics
L'Ingrid i la Maria (cofundadores del Col·lectiu artístic "La noia del monyo"), ens expliquen el seu projecte "Espais Púb(l)ics". Ens apunten que l'art ha de ser una eina social. Dins l'estona que dura la sessió, també s'hi porten a terme taller de dinàmiques7048.mp4
7048.mp3451