7059 research outputs found
Sort by
Question session and debate on the presentations of Ewa Baginska, Başak Baysal & Lei Chen
No full textSessió de preguntes i debat a les ponències presentades per Ewa Baginska (Universitat de Gdańsk, Polònia), Başak Baysal (Universitat Kadir Has, Istanbul) i Lei Chen (Universitat de Durham, Regne Unit), dins el "2024 Symposium Tort Law Reform in Europe and Beyond: Why is Tort Law Reform so Difficult?"7684.mp4
7684.mp
Inauguració del Simposi
No full textInauguració del Simposi Trias 2024, organitzat per la Càtedra Ferrater Mora, en col·laboració amb la Revista de Catalunya i el Memorial Democràtic, i amb el suport de l’Institut d’Estudis Catalans. Aquest any el Simposi tracta del centenari de la Revista de Catalunya, concretament sobre els aspectes relacionats amb el pensament –entès en un sentit ampli- que s’ha expressat o ha traspuat en les pàgines de la revista al llarg dels seus 100 anys d’història7638.mp4
7638.mp3
La incertidumbre causal en el derecho de daños
No full textPonència a càrrec de Luis Medina Alcoz, professor de Dret administratiu de la Universitat Complutense de Madrid, sobre els problemes que suscita la qüestió de la causalitat en el dret de danys o responsabilitat civil i les possibles solucions a la incertesa causal des de la perspectiva del legislador i de l'intèrpret7697.mp4
7697.mp
El passat, la memòria i l’algoritme
No full textConferència de José María Lasalle (doctor en dret, Universidad Pontificia de Comillas) dins del marc del 10è Col·loqui Internacional Walter Benjamin "Món digital, imatges i història: memòries en tensió" celebrat a Portbou els dies 20, 21 i 22 de setembre del 2024. José María Lasalle ha aprofundit sobre com ens relacionem amb el passat i quina importància té l’algoritme7705.mp4
7705.mp3
Les fonts digitals i la historiografia. Canvi de paradigma?
No full textConferència de Matilde Eiroa (Universidad Carlos III de Madrid) en el marc del 10è Col·loqui Internacional Walter Benjamin, titulat "Món digital, imatges i història: memòries en tensió", celebrat els dies 20, 21 i 22 de setembre a Portbou. Eiroa exposa que les fonts historiogràfiques no es limiten només als documents i els seus discursos, sinó que inclouen també les imatges i l’oralitat. Integra els elements digitals com a fonts històriques que contenen informació historiogràfica rellevant.
Citant a Paul Preston, qui defensa que l’historiador estableix la seva síntesi a partir de les fonts historiogràfiques, de les quals es pot deduir coneixement sobre el passat, Eiroa explica la confluència i la classificació variada de fonts en diferents suports, localitzacions i tipologies (primàries i secundàries, qualitatives i quantitatives, etc.). A més, especifica que en l'espai digital existeix una gran quantitat de materials, molts d'ells reutilitzables i generats per una infinitat d’autors.
Segons Eiroa, un dels principals problemes d’aquestes fonts és l’abundància i l’emmagatzematge de dades, algunes de les quals tenen accés restringit (Deep Web). Davant el desafiament de la seva classificació, ella proposa fer-ho segons el seu origen tècnic (documents tradicionals digitalitzats o nascuts digitals), el suport (no físic), la seva distribució (gèneres discursius d’internet: blogs, pàgines web, etc.), els aspectes tècnics (capacitat d’actualització i interacció), l’autoria (privada, pública o anònima) i la narrativa en què es presenten.
Recalca que la narrativa és fonamental per a l’anàlisi de les fonts, recordant la cèlebre frase de Herbert Marshall McLuhan, "el mitjà és el missatge". També menciona l’existència de diverses maneres de comprovar la fiabilitat i la credibilitat d’aquestes fonts. Finalment, subratlla que hi ha un trasllat del treball dels historiadors i del coneixement cap a formats més accessibles, i que la recerca amb eines d'anàlisi de big data permet una investigació més extensiva i rigorosa. Així, Eiroa conclou que el "gir digital" ha afectat la societat i, en conseqüència, la disciplina de la Història, de manera que els historiadors han d'adoptar una actitud proactiva per aprofitar al màxim les seves possibilitats.7734.mp4
7734.mp3
Entrevista al mossèn Pere Bach
No full textEntrevista al mossèn Pere Bach, emmarcada dins la col·lecció d’Entrevistes a Mestres Exiliats.
Mossèn Pere Bach (1878-1949) va ser un sacerdot i escriptor català, reconegut per la seva tasca pastoral i la seva contribució a la cultura catalana. A més de ser un fervent defensor de la llengua i tradicions catalanes, va destacar per la seva obra literària i per la seva implicació en la comunitat religiosa. Va ser una figura rellevant en el moviment cultural del seu temps, especialment en l'àmbit eclesiàstic.
També va tenir un paper destacat en l'àmbit educatiu, especialment a través de la seva tasca com a pedagog dins del marc de l'educació religiosa. Va impulsar la formació en valors cristians i va defensar l'ús del català a les escoles, contribuint a l'educació moral i cultural dels joves. El seu compromís amb l'educació es va reflectir tant en la seva obra escrita com en la seva implicació en institucions educatives de l'època.7711.mp4
7711.mp
Opening conference of 8th International conference on artistic research and arts-based research
No full textConferència inaugural de la 8a Conferència Internacional sobre Recerca Artística i Recerca Basada en les Arts que s'ha dut a terme a la Facultat d'Educació i Psicoilogia de la UdG els passats del 20 al 22 de novembre.
A través de la jornada d'enguany, seguint les directrius de les edicions anteriors, vol fomentar un esdeveniment creatiu on aprofundir en aquesta diversidad d'enfocaments, temàtiques, mètodes i representacions, que es proporcionen a través de la RA i l'ABR.
Amb l'objectiu de transferir coneixement i genera noves perspectives en le camp, aquesta jornada anima a estudiants graduats, estudiosos i professionals del sector artístic i cultural a presentar la seva recerca. La conferència acull les presentacions que parlin sobre estudis o projectes finalitzats, treballs de camp o investigacions en curs8182.mp4
8182.mp3
El rol de la Girona Film Office i el seu impacte
No full textLa sessió de la senyora Laura Merino, Tècnica de Cultura de l’Ajuntament de Girona ha tractat sobre la gestió de rodatges a la ciutat de Girona i els passos necessaris per tal de formalitzar les autoritzacions corresponents per gravar a l’espai públic de la ciutat de Girona.
Durant la primera part de la sessió la ponent ha exposat l’evolució del número de rodatges a la ciutat de Girona, els passos necessaris per demanar les autoritzacions per gravar a l’espai públic i les consideracions necessàries per tal de garantir que els rodatges a l’espai públic compleixen amb la normativa vigent. En aquest sentit, Merino ha recalcat la rellevància de respectar els terminis i el rol dels rodatges en la promoció de la ciutat7543.mp4
7543.mp341
L'ús de la IA en la gestió cultural. Reptes i oportunitats. Part 1:Intel·ligència artificial? Part 2:Què pot fer la cultura amb la IA ?
No full textEn aquesta XII Jornada de Formació en Polítiques i Gestió Cultural que organitza la Càtedra UNESCO de Polítiques Culturals i Cooperació de la UdG juntament amb el Consell Comarcal del Gironès el doctor José Antonio Donaire reflexionarà sobre el paper que tenen, o poden tenir, les eines d’intel·ligència artificial en les polítiques culturals7566_1.mp4
7566_2.mp4
7566_1.mp3
7566_2.mp3
Biblioteca verda
No full textIntervenció a càrrec d'Irene Bosch, Montserrat Merino, Berta Pla i Montserrat Serarols sobre l'implementació de la sostenibilitat a la Biblioteca de la UdG. En primer lloc, Irene Bosch, es refereix al concepte de Biblioteca verda que ha d'incloure la sostenibilitat econòmica, ambiental i social, i per tant que disposi d'uns edificis i equipaments sostenibles, compti amb procediments de gestió ecològics, aposti per una economia i serveis bibliotecaris sostenibles, i treballi per reduir la desigualtat social. Els objectius ambientals que Biblioteca persegueixi han de ser SMART (sigles en anglès, d'especifics, mesurables, assolibles, realistes i en temps limitat) i el compromís de la Biblioteca amb els ODS i el pla d'ambientalització de la UdG. En segon lloc, Montserrat Serarols explica com des de la Biblioteca es pot complir amb el pla d'ambientalització de la UdG i donar resposta a l'ODS pertinent. Montserrat Merino explica en què consistirà el punt verd a cadascuna de les Biblioteques de Campus, que té com a objectiu recopilar i visibilitzar tota la informació disponible a la web de la UdG sobre ambientalització, sostenibilitat i igualtat de gènere a la UdG. Finalment, Berta Pla, presenta les actuacions concretes que es desenvoluparan des de la Biblioteca per ser més sostenible com, l'ús de cantimplores de vidre i bosses de roba pels préstecs de llibres entre biblioteques de la UdG7017.mp4
7017.mp31