7059 research outputs found
Sort by
Sesgos y Inteligencia Artificial
No full textJuli Ponce Solé, professor of administrative law at the UB, talks about the problems of artificial intelligenceJuli Ponce Solé, catedràtic de dret administratiu de la UB, exposa sobre els problemes de la intel·ligència artificial7982.mp4
7982.mp
Ensayos sobre derecho, moral y política
No full textThe Chair of Legal Culture and the Research Group in Philosophy of Law of the UdG are organizing a conference with Professor Horacio Spector, from the Torcuato Di Tella University in Argentina and also from the University of San Diego in California, to discuss the topic of his new book: law, morality and politicsLa Cátedra de cultura jurídica y el Grupo de investigación en filosofía del derecho de la UdG organizan una conferencia con el profesor Horacio Spector, de la Universidad Torcuato Di Tella en Argentina y también de la Universidad de San Diego en California, para hablar del tema de su nuevo libro: derecho, moral y política.La Càtedra de cultura jurídica i el Grup de recerca en filosofia del dret de la UdG organitzen una conferència amb el professor Horacio Spector, de la Universitat Torcuato Di Tella a Argentina i també de la Universitat de Sant Diego a Califòrnia, per parlar del tema del seu nou llibre: dret, moral i política8008.mp4
8008.mp
Violència masclista i depressió
No full textPresentació sobre la violència envers les dones, sigui física o mental, i com afecta a la salut mental de les dones, realitzada per alumnes de 3r curs del Grau d'Infermeria en el marc de l'assignatura Gènere i Salut8039.mp4
8039.mp33
Entrevista a Victòria Vigo
No full textEntrevista Victòria Vigo, emmarcada dins la col·lecció d’Entrevistes a Mestres del Fons Salomó Marquès. Victoria Vigo i Benia (1943) és una pedagoga i activista catalana, reconeguda pel seu compromís amb la renovació pedagògica i la defensa dels drets dels infants. Ha treballat en diversos àmbits de l'educació, sempre amb un enfocament progressista i inclusiu, influenciada per les idees de l'Escola Nova i el moviment de renovació pedagògica a Catalunya. Com a mestra i formadora, ha estat part activa en la modernització de les metodologies educatives, promovent una educació basada en el respecte, la llibertat i el desenvolupament integral de l'alumne.
Vigo i Benia també ha col·laborat amb entitats com Rosa Sensat, i la seva tasca ha estat clau en la formació de noves generacions de mestres a Catalunya. Al llarg de la seva vida, ha destacat pel seu enfocament en una educació pública, catalana i de qualitat, contribuint significativament a la millora del sistema educatiu del país.7724.mp4
7724.mp
Memorias del Contacto. Las relaciones blanco-indios-criollos en Misiones, Argentina (1920-1960)
No full textLa conferència a càrrec de Marilyn Cebolla Badie, organitzada dins el marc del Seminari XXII Seminari d'Antropologia Social, aborda la situació de la província de Misiones (Argentina) cap a l'any 1919, moment en què es van establir les primeres colònies. La ponent analitza les relacions entre els colons d’origen europeu, els criolls paraguaians i els indígenes de diverses ètnies guaranís, destacant una "fricció interètnica", com ho defineix Roberto Carlos Oliveira. Segons Cebolla, la identitat ètnica de les diferents comunitats es va construir per contrast: mentre que els indígenes preservaven la seva identitat mitjançant estratègies d’evasió, els colons negaven la identitat indígena, adoptant una visió etnocèntrica. La ponent subratlla que, tot i que el seu treball se centra en les dinàmiques des de la perspectiva dels colons, caldria incorporar també la perspectiva indígena, dos aspectes poc explorats en la bibliografia existent, tant en l’àmbit de l’antropologia com en el de la història. Els pobles indígenes van ser gairebé invisibles en els relats històrics tradicionals, tot i que la seva organització política i social, així com els seus patrons de mobilitat, es van veure profundament afectats. Cebolla conclou que el paper de l'estat argentí va ser fonamental en legitimar els actors considerats preferits, mentre que la seva acció va marcar negativament al col·lectiu indígena, de manera que, amb el temps, els descendents dels colons europeus van acabar convertint-se en els propietaris de la terra, mentre que els indígenes es van veure relegats a la condició d’ocupants.7957.mp4
7957.mp31810131
Aprenentatge basat en problemes. Cas: l’Anna no està bé. Consulta d’hospitalització domiciliària de salut mental
No full textSimulació d’una cas a la consulta d'hospitalització domiciliària de salut mental per treballar l’aprenentatge basat en problemes (ABP) al Grau d’Infermeria. Aquest cas es treballa a l’assignatura "Cures infermeres en salut mental", de 3r curs.
A través d’aquesta activitat l’alumnat treballa l’abordatge infermer integral d’una persona en un procés de trastorn depressivopsicòtic postpart, aprofundint en la seva simptomatologia, els tractaments farmacològics i no farmacològics i les intervencions infermeres específiques en l’àmbit de la salut mental comunitària i l’hospitalització domiciliària. A més, el cas permet incorporar la perspectiva de gènere i l’anàlisi de la violència masclista com a determinant clau de salut, abordant tant els conceptes bàsics com les formes i àmbits en què aquesta violència es manifesta, així com el cicle de la violència i les principals estratègies infermeres per a detectar-la i intervenir-hiSimulación de un caso en la consulta de hospitalización domiciliaria de salud mental para trabajar el aprendizaje basado en problemas (ABP) en el Grado de Enfermería. Este caso se trabaja en la asignatura "Cuidados enfermeros en salud mental", de 3er curso.
A través de esta actividad el alumnado trabaja el abordaje enfermero integral de una persona en un proceso de trastorno depresivo-psicótico posparto, profundizando en su sintomatología, los tratamientos farmacológicos y no farmacológicos y las intervenciones enfermeras específicas en el ámbito de la salud mental comunitaria y la hospitalización domiciliaria. Además, el caso permite incorporar la perspectiva de género y el análisis de la violencia machista como determinante clave de salud, abordando tanto los conceptos básicos como las formas y ámbitos en los que esta violencia se manifiesta, así como el ciclo de la violencia y las principales estrategias enfermeras para detectarla e intervenir en ella7945-cat.mp4
7945-spa.mp4
7945.mp3
Fonaments de les exposicions de museus des d'una perspectiva centrada en els visitants
No full textConferència de Beverly Serrell amb el títol de "Fonaments de les exposicions de museus des d’una perspectiva centrada en el visitant”. Serell, autora de treballs com "Assessing Excellence in Exhibitions from a Visitor-Centered Perspective" i una de les principals expertes en la matèria, ha explicat que els centres han d’aconseguir que els visitants surtin amb sensacions positives i no negatives. En aquest sentit ha ressaltat algunes claus perquè les mostres puguin ser més atractives per a tothom: escriure textos més clars i més curts, fer un recorregut entenedor i fàcil i organitzar exposicions més petites, entre d’altres propostes7962-cas.mp4
7962-cas.mp3
7962-cat.mp4
7962-cat.mp3
7962-eng.mp4
7962-eng.mp3
Primera taula rodona. Àmbits d'Arqueologia i d'Història de l'Art. Com contstruir la història des de la materialitat
No full textPrimera taula rodona de les Terceres Jornades de l'Institut de Recerca Històrica, titulada "Com construir la història des de la materialitat", dins dels àmbits d'Arqueologia i Història de l'Art. La sessió és presentada per Josep Burch, qui introdueix els ponents Jordi Principal Pons, director del Museu d'Història de Catalunya, i Marc Sureda Jubany, conservador del Museu Episcopal de Vic. Burch planteja tres preguntes, basades en les teories dels arqueòlegs Ian Hodder, Andrea Carandini i David Clarke, sobre com construir el discurs històric des de la materialitat. Jordi Principal argumenta que és possible construir un discurs històric des de la materialitat, però adverteix sobre els biaixos que poden sorgir si no es fa amb cura. La materialitat explica no només la història, sinó també les persones que van interactuar amb els objectes. Principal afirma que, tot i que les accions individuals són importants, aquestes també es connecten amb esdeveniments culturals i comunitaris més amplis, cosa que fa que l'estudi de la materialitat ens permeti entendre tant l'individu com la col·lectivitat. Marc Sureda destaca que l'estudi de la materialitat aporta subjectivitat, però aquesta té valor perquè dona veu als que no han estat representats en els textos. Sureda també subratlla el prejudici contra el text escrit, afirmant que la matèria permet contrastar i complementar l'estudi documental. També diu que l'evolució de l'estudi de la materialitat ha passat d'un enfocament més visual i estètic en el segle XIX a un on també es té interès pels materials i la seva funcionalitat. La ponència finalitza amb un debat entre els assistents i els ponents.7972.mp4
7972.mp3
Quarta taula rodona. Àmbits de les Ciències i Tècniques Historiogràfiques i d'Història de les Dones. Els estudis, la política de les dones i l'escriptura de la història
No full textLa quarta taula rodona de les Terceres Jornades de l'Institut de Recerca Històrica, titulada “Els estudis, la política de les dones i l’escriptura de la història” dins dels àmbits de Ciències i Tècniques Historiogràfiques i d’Història de les Dones. Moderada per Elisa Varela, la sessió compta amb les intervencions d’Angela Muñoz Fernández (Universidad de Castilla la Mancha- UCLM) i Laura Mercader Amigó (Universitat de Barcelona). Elisa Varela explora la historiografia feminista i com l'estudi de la història de les dones s'ha abordat des de perspectives metodològiques diverses. Inicialment, va estar influenciada pel feminisme dels anys seixanta, mediatitzat per homes d'esquerres, i més tard es va endinsar en àmbits com la microhistòria i la història de la vida quotidiana. Posteriorment, es van introduir noves metodologies com la genealogia femenina, l'estudi de la llibertat i l'autoritat femenina, centrant-se en aspectes simbòlics com el cos i els sentiments, elements no tractats en altres corrents historiogràfics. Angela Muñoz examina l'evolució i consolidació de la historiografia sobre la història de les dones, confirmant la "llei de Lina Vannucci", que posa de manifest la invisibilitat de les dones en els relats històrics tot i que estan en els processos socials, demostrant que hi ha un problema de les representacions en les fonts i que hi ha un problema estructural de dèficit de representació. Així el procés d’historització reverteix invisibilitat de les dones en la història i fa que es reconstrueixin les genealogies femenines en àmbits com la literatura, la ciència o l'art. Laura Mercader presenta un estudi de cas sobres escriptura divulgativa, a partir de la guia de la visita virtual feminista de l’edifici històric de la Universitat de Barcelona, que combina rigor acadèmic amb escriptura política i crítica. La guia revisa el paper de la universitat (com a continent i com a contingut), el paper de les dones i el seu desig d’entrar a la universitat i els relats fundacionals de la institució.
La guia té diferents punts de partida: el paper de la universitat, com a continent i com a contingut (per la ciutat, per les dones, per la cultura, el seu origen), el paper de les dones i el seu desig d’entrar a la universitat. I l'últim punt de partida d’aquesta guia es pretén fer una revisió dels relats fundacionals perquè com diu Mercader, citant a Griselda Pollock, a les dones a l'acadèmia no se’ns ha omès per un descuit sinó pel sexisme propi de l'acadèmia. Fent una escriptura interpretativa, crítica i política de la guia, les autores, han posat títols amb intenció política, han signat els textos per responsabilitzar-se d’allò que escriuen i per negar el subjecte “fals neutre” patriarcal de l'acadèmia, recordant que sempre hi ha un “jo” que escriu. I han citat per fer explícit que qualsevol text és un intertext, reivindicant que el coneixement i l’escriptura sempre és compartida.7994.mp4
7994.mp3451
Turisme Gastronòmic: La Campanya Gastronòmica "La Garoinada, Palafrugell". Dels orígens a l'actualitat
No full textEl document tracta sobre la campanya gastronòmica "La Garoinada" a
Palafrugell, analitzant la seva evolució històrica, l'impacte socioeconòmic, i les
estratègies de màrqueting utilitzades per promoure-la. Es destaca la importància
de la gastronomia del Baix Empordà, incloent ingredients locals i tradicions
culinàries que contribueixen a la identitat cultural de la regió. També s'avalua
l'impacte de "La Garoinada" en l'economia local, especialment en el turisme, amb
un enfocament en la desestacionalització i la promoció de productes locals.
Finalment, es proposen millores per augmentar la participació i l'impacte de la
campanya en el futur.7989.mp4
7989.mp