7059 research outputs found
Sort by
Aspectos metafísicos de la teoría jurídica de Ricardo Caracciolo
No full textCristina Redondo comença expressant un agraïment immens a Ricardo, a banda de personal, l’obra de crear equips entusiastes que es creen per la manera de Ricardo de relacionar-se amb la gent. Una concepció positivista del dret ha de rebutjar el realisme moral?
El treball de Ricardo és el treball sobre el realisme moral versus positivisme jurídic.
Ricardo critica AB Ligin i Hart perquè segons ell fracassen en el seu temptatiu
de mostrar que el realisme moral és incompatible amb una concepció
positivista del dret. Això és el que intentarà fer ell i mostrar
que són compatibles, i que una segona conclusió que se segueix de la primera
havent demostrat com ell creu que són posicions compatibles, llavors si el
realisme moral fos veritable no és la seva intenció mostrar el que ho sigui, per descomptat, però si ho fos això no seria o no constituiria una raó a favor de l'antipositivisme, donat que és compatible amb ell el positivisme diguemCristina Redondo begins by expressing immense gratitude to Ricardo, apart from the staff, the work of creating enthusiastic teams that are created by Ricardo's way of relating to people. Does a positivist conception of law have to reject moral realism?
Ricardo's work is the work on moral realism versus legal positivism.
Ricardo criticizes AB Ligin and Hart because according to him they fail in their attempt
of showing that moral realism is incompatible with a conception
positivist of law. This is what he will try to do and show
that they are compatible, and that a second conclusion follows from the first
having shown how he thinks they are compatible positions, then if the
moral realism were true, it is not his intention to show that it is, of course, but if it were, this would not or would not constitute a reason in favor of antipositivism, given that positivism is compatible with it, let's say7570.mp4
7570.mp31
Rosa Luxemburg: teòrica i militant, pacifista i revolucionària
No full textConferència de Maximiliano Fuentes (professor de la Universitat de Girona) en el marc del cicle de conferències "Filòsofes. La importància (o no) de ser jueva" organitzades per l'Institut d’Estudis Nahmànides (Patronat Call de Girona) i Càtedra Ferrater Mora de Pensament Contemporani (UdG). Fuentes fa una introducció a la biografia i les idees de la teòrica i militant marxista polonesa Rosa Luxemburg. Analitza les seves posicions sobre els nacionalismes i la democràcia i els debats que en derivaren en el marc de la socialdemocràcia europea en el tombant de segle, els anys anteriors a la Gran Guerra i la revolució bolxevic. Finalment, planteja una reflexió sobre els seus llegats a poc més de cent anys del seu assassinat a la Berlín de la primera postguerra mundial7556.mp4
7556.mp3
Necropolitics
No full textTercera conferència sobre filosofia política d'Achille Mbembe, historiador i filòsof i un dels grans noms del pensament polític contemporani, que actualment és professor al Wits Institute for Social and Economic Research (WISER) de la Universitat Witwatersrand de Johannesburg en el marc del Seminari "Achille Mbembe. The Earthly community" organitzat per la Càtedra Ferrater Mora de la Universitat de Girona. Mbembe introdueix al concepte de necropolítica i el límits de la sobirania i el poder polític7559.mp4
7559.mp31
Democracy as a Community of Life
No full textQuarta conferència sobre filosofia política d'Achille Mbembe, historiador i filòsof i un dels grans noms del pensament polític contemporani, que actualment és professor al Wits Institute for Social and Economic Research (WISER) de la Universitat Witwatersrand de Johannesburg en el marc del Seminari "Achille Mbembe. The Earthly community" organitzat per la Càtedra Ferrater Mora de la Universitat de Girona. Mbembe investiga la possibilitat de reimaginar la democràcia no només com una forma de mutualitat humana i llibertat, sinó també com una comunitat de vida7560.mp4
7560.mp31
Conclusiones
No full textConclusions del "IV Simposi Mediterrani de Promoció de la Salut. Reptes per a una societat sostenible, equitativa i del benestar", a càrrec de les persones que han moderat les diferents taules rodones i d'experiències del simposi7601.mp4
7601.mp331
Beyond externalists and internalists in torts: the significance of the private actor
No full textConference by María Guadalupe Martínez Alles, from the IE University in Spain, on the philosophy of lawConferència a càrrec de María Guadalupe Martínez Alles, de la Universitat IE a Espanya, sobre la filosofia del dret7658.mp4
7658.mp
SCANEO, aplicación de etiquetado inteligente de datasets de entrenamiento para modelos de IA aplicados a datos satelitales
No full textXerrada de Fran Martín en el marc de les 17enes Jornades de SIG Lliure 2024 organitzades pel SIGTE de la Universitat de Girona sobre l’escassetat de datasets d’entrenament adequats i accessibles, utilitzats per entrenar models d’IA aplicats a dades d’observació de la Terra, és només un dels múltiples problemes a què s’enfronten els usuaris que volen aplicar la intel·ligència artificial a les dades de satèl·lit. D’aquí sorgeix SCANEO, una aplicació web d’etiquetatge intel·ligent per a conjunts d’entrenament amb dades satel·litàries, impulsada a través d’intel·ligència artificial i aprenentatge actiu. SCANEO suggereix i genera etiquetes per ell mateix, i a més el seu model es pot tornar a entrenar amb etiquetes validades per l’usuari, amb què es crea un circuit de retroalimentació que augmenta la precisió i accelera l’etiquetatge, i en millora la qualitat entre un 70 % i un 90 %, i redueix el temps d’etiquetatge fins a un 90 %. D’aquesta manera, SCANEO beneficia tant els models com els conjunts de dades simultàniament, i promou la proliferació de models d’intel·ligència artificial aplicats a dades d’observació de la Terra7675.mp4
7675.mp34
Geocamp y comunidades GEO
No full textBreu explicació de Carmen Díez en el marc de les 17enes Jornades de SIG Lliure 2024 organitzades pel SIGTE de la Universitat de Girona sobre les comunitats de treball entorn el programari lliure i la celebració de GEOCAMP 2023 en el seu 10è aniversari i presentació de l’edició d’aquest any 2024 que serà a Pamplona. Exposició sobre la situació actual de les comunitats GEO7668.mp4
7668.mp36
Admisibilidad de la prueba: verdad y ponderación
No full textPonència de Leandro Giannini (Universidad Nacional de La Plata), sobre les regles d'admissió de la prova per presentar en els judicis en base criteris ponderats (rellevància, que sigui lícita, qualitat epistèmica, inclusió o exclusió d'evidència, ...). Es refereix a dos grups de regles d'admissió: les que no tenen a veure amb l'anàlisi inicial de la qualitat epistèmica i les que es recolzen en la idea de l'exclusió d'evidència, on certes persones poden ser emocionalment influenciables i cal exclore-les. Comenta exemples concrets segons les regles d'inclusió o exclusió de l'evidència en base aspectes ponderatius7693.mp4
7693.mp