7059 research outputs found
Sort by
Paula Rego: Sèrie Avortament (1998)
Quim Vilardell, estudiant de l’assignatura «Art i gènere» del Grau en Història de l’Art de la Universitat de Girona, en el marc del projecte d’innovació docent «Els nostres cossos (no) són un camp de batalla»: representacions i activisme artístic i cultural per confrontar les violències masclistes (INDOVIG 2023), analitza una de les sèries més importants de Paula Rego, una sèrie de pintures i gravat sobre l’avortament clandestí realitzades després del resultat negatiu del referèndum sobre l’avortament a Portugal8066.mp4
8066.mp3
Residència temporal per circumstàncies excepcionals: especial atenció a l'arrelament socioformatiu i per la col·laboració amb autoritats
Mr. Eduardo Rojo Torrecilla, retired professor of Labor Law and Social Security presents the fourth presentation on Temporary Residence for exceptional circumstances: special attention to socio-educational rooting and collaboration with authoritiesEl Sr. Eduardo Rojo Torrecilla, catedràtic jubilat de Dret del Treball i Seguretat Social exposa la quarta ponència sobre la Residència temporal per circumstàncies excepcionals: especial atenció a l'arrelament socioformatiu i per la col·laboració amb autoritats8035.mp4
8035.mp
Round table: Arts-based methodologies for educational research
La presentació explica com la metodologia ABER (Recerca Educativa Basada en les Arts) ha modelat la formació de professors d’art a la Universitat Aristòtil de Tessalònica. L’autora, amb una tesi doctoral artística al Regne Unit com a referent, aposta per integrar les identitats d’artista i docent a través de pràctiques com els quaderns d’art autobiogràfics. L’objectiu és que els futurs professors desenvolupin metodologies educatives basades en la seva pròpia pràctica artística. A més, destaca com la realitat estesa (XR), dins de projectes com CREAMS, ajuda a crear exposicions interactives que enriqueixen la creativitat i el compromís del públic. Tot el treball està fortament influenciat per enfocaments com l’a/r/tografia i l’ABER.8094.mp4
8094.mp3
Interacció entre la Negociació Col·lectiva i els Drets de les Persones Estrangeres: especial referència als drets regulats en l'article 107 i 109 del Reial Decret 1155/2024, en autoritzacions de temporada
Rosa María Rodríguez Martín, de la Universitat de Vigo, ens parla de la interacció entre la negociació col·lectiva i els drets de les persones estrangeres, especialment fent referència als drets regulats en l'article 107 i 109 del Reial Decret 1155/2024, en autoritzacions de temporadaRosa María Rodríguez Martín, from the University of Vigo, talks to us about the interaction between collective bargaining and the rights of foreigners, especially referring to the rights regulated in articles 107 and 109 of Royal Decree 1155/2024, in seasonal authorizations8124.mp4
8124.mp
Drets Humans i Universitat
Segons el professor Pappé, el sistema jurídic internacional, creat per Occident després de la Segona Guerra Mundial sense comptar amb el món colonitzat, no representa els interessos del Sud global i es mostra incapaç d'afrontar reptes globals. En aquest context, les universitats —enteses tant com a estructures directives com a comunitats acadèmiques— viuen tensions internes, especialment respecte al conflicte a Gaza. Molts acadèmics i estudiants reclamen un posicionament ètic a favor de Palestina i demanen trencar vincles amb institucions israelianes. Tanmateix, aquestes demandes han estat sovint ignorades o reprimides, i s'han imposat límits a la llibertat d'expressió sota l’acusació d’antisemitisme. Això revela una deriva antidemocràtica dins els sistemes polítics i universitaris. El conferenciant es pregunta si la universitat manté encara la seva funció crítica i moral, o si ha esdevingut una corporació dominada per l'interès individual i el conformisme. Finalment, es conclou que el més urgent és aturar el genocidi a Palestina.8181.mp4
8181.mp3123101
Quines respostes són necessàries des de les universitats?: taula rodona amb la participació de Sonia Boulos, Jordi Bonet, Marta Venceslao
Taula rodona composta per Sonia Boulos, Jordi Bonet i Marta Venceslao. Presenta als participants el Doctor Marco Aparicio.
En primer lloc, intervé la Marta Venceslao qui ens parla de dues experiències de mobilització respecte del tema de Palestina i Isarel: a) Creació de la Xarxa Universitària per Palestina (fundada a principis del 2024, i, b) Accions que porta a terme la UB en resposta al conflicte.
En segon lloc, parla la Sonia Boulos, de nacionalitat palestina i que ens explica que el fet que institucions acadèmiques israelianes persegueixin acadèmics que es manifesten en contra de l'ofensiva israeliana i se'ls intenti silenciar i adoctrinar, no és només una violació de la llibertat acadèmica, sinó que ens trobem davant d'un engranatge que ajuda a crear i legitimar l'opressió que continua controlant la vida dels palestins. Aquestes institucions recolzen la normalització i habilitació de distintes formes de violència contra els palestins i les palestines.
En tercer lloc, exposa el seu punt de vista en Jordi Bonet que, segons ell, el Dret internacional públic no el qualificaria de moral ja que el creen els estats i el redacten segons el seu propi interès. Hi trobem aportacions doctrinals interessades. Moltes vegades, els valors que Occident adopta com a mostra de comportament adequat davant segons quines circumstàncies, en ocasions, aquest mateix Occident, els percep com alguna cosa que no és aplicable a ell. I, generalment, són els països més poderosos els que més sovint els vulneren. També destaca que les sentències de la Cort Internacional de Justícia solen ser genèricament declaratives i, que a voltes, sí que contenen algun mandat. Ara bé, si aquest mandat no es compleix, quins mecanismes hi ha per obligar al país en qüestió a complir-lo? Segons la seva visió, ens trobem davant un moment de fractura i ell, personalment, no té la convicció que el cas de Gaza es pugui guanyar.8180.mp4
8180.mp3123101
Inauguració de les jornades
Inauguració per part de Joaquim Salvi (rector de la Universitat de Girona) del “XIV Encuentro de la Red de Comités de Ética de Universidades y Organismos Públicos de España” celebrat a la UdG els dies 7, 8 i 9 de maig de 2025. En aquesta Trobada es reuneixen els Comitès de les Universitats espanyoles i altres organismes públics per tal de difondre i promoure debats a la Comunitat Universitària sobre qüestions bioètiques d'interès general.Inauguración por parte de Joaquim Salvi (rector de la Universidad de Girona) del “XIV Encuentro de la Red de Comités de Ética de Universidades y Organismos Públicos de España” celebrado en la UdG los días 7, 8 y 9 de mayo de 2025. En este Encuentro se reúnen los Comités de las Universidades españolas y la Comunidad Universitaria sobre cuestiones bioéticas de interés general.8114.mp4
8114.mp3
Conferencia inaugural: contra la era de la mentira. Estrategias de las bibliotecas para la promoción de la cultura lectora en las universidades españolas
Conferencia inaugural de la 32 Conferencia anual de REBIUN, a cargo de Dídac Martínez, exdirector del Servei de Biblioteques, Publicacions i Arxius de la Universitat Politècnica de Catalunya, sobre la promoción de la cultura lectora en las universidades. Comenta la estrategia conjunta de las universidades españolas entorno a la cultura lectora, titulada “LEEREBIUN: Plan de promoción de la cultura lectora de las universidades españolas 2035” y menciona otras iniciativas de promoción de la cultura lectora, como: el Manifiesto de Liubliana, la Red de Universidades lectoras, el Compromiso docente con la cultura de la Universidad de Gotemburgo. Finalmente cita algunas lecturas sobre el temaConferència inaugural de la 32 Conferència anual de REBIUN, a càrrec de Dídac Martínez, exdirector del Servei de Biblioteques, Publicacions i Arxius de la Universitat Politècnica de Catalunya, sobre la promoció de la cultura lectora a les universitats. Comenta l'estratègia conjunta de les universitats espanyoles entorn la cultura lectora, titulada “LEEREBIUN: Plan de promoción de la cultura lectora de las universidades españolas 2035” i esmenta altres iniciatives de promoció de la cultura lectora, com: el Manifest de Liubliana, la Red de Universidades lectoras, el Compromís docent amb la cultura lectora en el marc del projecte ARMIF “Mestres i lectura” i el projecte de la Universitat de Gotemburg. Finalment cita algunes lectures sobre el tema8141.mp4
8141.mp
Taula d'experiències: diferents mirades des dels col·lectius amb representació de l'àmbit penitenciari, estudiantil, poble gitano, joves migrats sols i sensellarisme
Sessió moderada per la Mariona Puigdellívol (directora d'ECAS) i comptant amb la col·laboració de les associacions SUARA, Oscobe, AASS, UdG, Intress i ATRA.
Aquesta taula té com a objectius promoure l'empatia, teixir aliances, visualitzar la diversitat ...
La conversa s'estructura a partir de tres blocs: 1) l'estigma, la mirada de l'altre; 2) estratègies que impulsem, cadascú de nosaltres, en el nostre dia a dia, per fer front a aquesta mirada discriminatòria; 3) com podem canviar socialment aquesta situació en un context tant complex.
Intervenen professionals de les diferents associacions, així com una persona gitana, un ex-presidiari i, com diu ell, toxicòman en rehabilitació i un noi migrant.8192.mp4
8192.mp31238101
Rosa Font a les Lliçons de la Càtedra. Inauguració i presentació
Inauguració i presentació de l'Edició XIII de les Lliçons de la Càtedra del Patrimoni Literari Maria Àngels Anglada-Carles Fages de Climent a càrrec de la seva directora, Mariàngela Vilallonga.
Les Lliçons es van crear el 2012 per retre homenatge a la professora de llatí Dolors Condom i a partir de llavors es convida a una personalitat perquè expliqui la seva experiència professional o creativa. En aquesta edició s'ha convidat la professora de literatura catalana i escriptora Rosa Font.
Maria Àngels Anglada va fer el pròleg de la primera obra de poesia de Rosa Font, Quadern d'Erinna de Telos i la poeta sempre ha expressat el mestratge d'Anglada en la seva obra.
Tot seguit, la vicerectora de Territori i Compromís social de la UdG, la doctora Sílvia Llach, fa una repàs del paper de les càtedres de la UdG i les defineix com un acord entre la universitat i una entitat determinada per tractar temes d'interès molt divers.
La UdG organitza prop de cinc cents actes l'any, molts dels qual són promoguts per les cinquanta-una càtedres de la UdG8176.mp4
8176.mp3