7059 research outputs found
Sort by
Inversiones Publicitarias: perspectiva del sector turístico en 2024
No full textLa conferència tracta sobre l'impacte econòmic de les campanyes del sector turístic, així com els principals insights vinculats a les inversions publicitàries del sector turístic en el conjunt d'Espanya. En addició, la ponent exposa l'evolució i tendències relacionades amb la inversió publicitària al sector turístic i els principals perfils d'anunciants8076.mp4
8076.mp3
2. Countercultures of Respect
No full textSegona conferència d'Axel Honneth, filòsof i sociòleg alemany, considerat una de les figures més destacades de la Teoria Crítica i catedràtic de Filosofia Social a la Goethe Universität Frankfurt i a la Columbia University de Nova York. La conferencia s’emmarca en el seminari “Escape from oppression. Some variants of Social Resistance”, organitzat per la Càtedra Ferrater Mora de Pensament Contemporani de la Universitat de Girona entre el 7 i el 10 d’abril del 2025 a la Sala de Graus de la Facultat de Lletres de la UdG. En aquestes sessions, Honneth preten donar eines per la superació de la realitat social quan aquesta és injusta, posant de manifest que “per aconseguir el coratge necessari per transformar les injustícies de la societat, abans cal desactivar la vergonya social.” Els interessos de Honneth en la filosofia social són múltiples, però al llarg de la seva obra ha treballat sobretot la temàtica de les relacions de poder i el problema del reconeixement i el respecte social8082.mp4
8082.mp3101
3. Illusions of Omnipotence
No full textTercera conferència d'Axel Honneth, filòsof i sociòleg alemany, considerat una de les figures més destacades de la Teoria Crítica i catedràtic de Filosofia Social a la Goethe Universität Frankfurt i a la Columbia University de Nova York. La conferencia s’emmarca en el seminari “Escape from oppression. Some variants of Social Resistance”, organitzat per la Càtedra Ferrater Mora de Pensament Contemporani de la Universitat de Girona entre el 7 i el 10 d’abril del 2025 a la Sala de Graus de la Facultat de Lletres de la UdG. En aquestes sessions, Honneth preten donar eines per la superació de la realitat social quan aquesta és injusta, posant de manifest que “per aconseguir el coratge necessari per transformar les injustícies de la societat, abans cal desactivar la vergonya social.” Els interessos de Honneth en la filosofia social són múltiples, però al llarg de la seva obra ha treballat sobretot la temàtica de les relacions de poder i el problema del reconeixement i el respecte social8083.mp4
8083.mp4101
La "capitania cubana" de Barcelona: la importància decisòria d'un artefacte político-militar (1919-1923)
No full textXavier Casals (Universitat de Barcelona), especialista en l’estudi de l’extrema dreta, qüestiona la visió historiogràfica tradicional que presenta el primer terç del segle XX a Catalunya com un període centrat exclusivament en la construcció del poder catalanista. Sosté que hi conviuen dos projectes polítics simultanis: el catalanista, representat per Puig i Cadafalch, i el militar, encarnat per Joaquín Milans del Bosch i Carrió. Casals analitza l’origen i la persistència d’una estructura de poder que denomina “capitania cubana”, sorgida al segle XIX en el context colonial de l’Havana, basada en l’aliança entre el poder militar, les elits econòmiques i una milícia civil. Argumenta que aquest model s’implanta a la península i es manté actiu fins al final del franquisme, donant forma a una extrema dreta subordinada als militars. Destaca el paper de Barcelona com a centre de poder militar regional entre 1918 i 1923, amb els governs autoritaris dels capitans generals Milans del Bosch, Martínez Anido i Miquel Primo de Rivera, recolzats també per elits i milícies. Aquest període converteix la ciutat en un laboratori de repressió i d’assaig de formes de govern autoritari, que culminen amb la dictadura de Primo de Rivera a Madrid. Casals emfasitza la influència ideològica de la seva dona, Casilda Sáenz de Heredia, vinculada a una família peninsular enriquida a Cuba i ultranacionalista espanyola, i mare del fundador del partit feixista espanyol, la Falange, José Antonio Primo de Rivera. La conferència traça la genealogia de l’extrema dreta espanyola, definida com a feble, marginal i sempre lligada al poder militar, a través de grups com la Lliga Patriòtica Espanyola, l’Espanya Club i Fuerza Nueva de Blas Piñar. Casals conclou que la història del feixisme espanyol és essencialment urbana i que l’extrema dreta no constitueix un bloc homogeni. El torn de preguntes final obre connexions amb la política actual.8093.mp4
8093.mp341
Informe del GT del Plan Estratégico: primera revisión y balance del Plan Estratégico
No full textPresentación del informe del Grupo de Trabajo del Plan estratégico de REBIUN con una primera valoración y balance de la implementación del mismo, en base a una encuesta pasada a las diferentes bibliotecasPresentació de l'informe del Grup de Treball del Pla Estratègic de REBIUN amb una primera valoració i balanç de la implementació del pla, en base una enquesta passada a les diferents biblioteques8145.mp4
8145.mp
Observatorio IA: presentación del Foro IA y Bibliotecas. Base de datos de Prompts
No full textPresentación del Observatorio IA de REBIUN y de la base de datos de Prompts aplicado a Bibliotecas para facilitar la automatización o hacer más eficientes algunas de sus tareasPresentació de l'Observatori IA de REBIUN i de la base de dades de Prompts aplicat a Biblioteques per facilitar l'automatització o fer més eficients algunes de les seves tasques8146.mp4
8146.mp
Mesa redonda: Bibliotecas universitarias ¿Representa la investigación en Ciencias de la Documentación su realidad profesional?
No full textMesa de debate sobre si la investigación académica refleja la realidad profesional de las bibliotecas universitarias. Intervienen: Natalia Arroyo, docente del Área de Biblioteconomía y documentación de la Universidad de León; Judith Casals, directora del CRAI de la Universitat de Barcelona; Daniela de Filippo, investigadora de Filosofía del Consejo Superior de Investigaciones Científicas y Miquel Tèrmens, decano de la Facultat d'Informació i Mitjans audiovisuals de la Universitat de Barcelona. Modera la mesa redonda, Isabel Iribarren, directora de la Biblioteca de la Universidad de NavarraTaula de debat sobre si la investigació acadèmica reflexa la realitat professional de les Biblioteques universitàries. Intervenen: Natalia Arroyo, docent de l'area de Biblioteconomia i documentació de la Universitat de Lleó; Judith Casals, directora del CRAI de la Universitat de Barcelona; Daniela de Filippo, investigadora de Filosofia del Consejo Superior de Investigaciones Científicas i Miquel Tèrmens, degà de la Facultat d'Informació i Mitjans audiovisuals de la Universitat de Barcelona. Modera la taula rodona, Isabel Iribarren, directora de la Biblioteca de la Universitat de Navarra8152.mp4
8152.mp
Inauguració de la I Jornada "Biblioteca Impacta"
No full textActe d'inauguració i benvinguda de la jornada, a càrrec del vicerector de Qualitat i transparència, Pepus Daunis-i-Estadella; de la directora de la Biblioteca de la Universitat de Girona, Àngels Merino i el vicerector d'investigació de la Universitat de València, Carlos Hermenegildo8153.mp4
8153.mp
Mesa redonda: La comprensión lectora de los jóvenes universitarios: ¿Tenemos un problema?
No full textMesa redonda dedicada a la comprensión lectora de los jóvenes universitarios, en la que se plantean y se debaten cuestiones sobre si realmente es así, sobre las posibles causas del bajo hábito lector, las consecuencias y las posibles estrategias de solución y de buenas prácticas que se podrían llevar a cabo. Intervienen: Jordi Garcia, del Departament de Teoria i Història de l'Educació de la Universitat de Barcelona; Mar Campos, catedrática de la Universidad de Almería, en representación de la Red Internacional de Universidades Lectoras i Joan Subirats, exministro de Universidades y catedrático de Ciencia Política de la Univesitat Autònoma de Barcelona. Modera: Carme Fenoll, directora del àrea de Cultura i Comunitat de la Universitat Politècnica de CatalunyaTaula rodona dedicada a la comprensió lectora dels joves universitaris, en què es plantegen i debaten qüestions sobre si realment és així, sobre les possibles causes del baix hàbit lector, les conseqüències i les possibles estratègies de solució i de bones pràctiques que es podrien dur a terme. Hi intervenen: Jordi Garcia, del Departament de Teoria i Història de l'Educació de la Universitat de Barcelona; Mar Campos, catedràtica de la Universitat d´Almeria, en representació de la Xarxa Internacional d´Universitats Lectores i Joan Subirats, exministre d´Universitats i catedràtic de Ciència Política de la Universitat Autònoma de Barcelona. Modera: Carme Fenoll, directora de l’àrea de Cultura i Comunitat de la Universitat Politècnica de Catalunya8159.mp4
8159.mp3
Segona lliçó: "Ensenyar i educar: Experiències i reflexions"
No full textRosa Font ens parla en aquesta segona lliçó de la seva trajectòria com a professora d'ensenyament secundari.
En primer lloc ressalta la distinció i del significat dels mots "ensenyar" i "educar".
Rosa Font reflexiona al voltant de l'ensenyament i de la seva experiència en la carrera docent i el que ha après al llarg d'aquests anys com a professora.
Quan la poeta va començar a donar classes la seva tasca era ensenyar, amb el temps ha esdevingut la d'educar en valors, un paper que han de fer les famílies i l'entorn social.
En els temps actuals ensenyar ha esdevingut un repte més difícil perquè hi ha molts factors que conflueixen al professorat a adaptar-se als canvis supersònics que es viuen en la societat actual.
Adquiri valors vol dir esmerçar-hi esforç, sacrifici i avui dia la rapidesa mensyprea la paciència i la perseverança, fins a vegades l'afany i la curiositat, que són fonamentals per a qualsevol classe d'aprenentage. S'ha entronitzat el "carpe diem" com a sinònim de felicitat, com una fórmula gairebé única de viure millor quan en el fons mostra una insatisfacció continuada.
Rosa Font pensa que potser ha hagut un abús de pantalles en les escoles.
Cal establir una diferència entre formació i informació, hi ha un excés d'informació que impedeix l'assimilació i la consolidació de l'aprenentatge.
La gran dificultat d'avui dia és destriar en el missatge el que és veritat del que és fals, com podem saber quina informació és certa de tot el que ens arriba.
Hi ha un creixement del desinterès per esbrinar què hi ha de veritat en una informació, és més fàcil acceptar una informació que es va repetint que no pas preguntar-se si és certa.
Quan Rosa Font va començar a donar classes de català a l'institut de Sant Feliu de Guíxols l'any 1979 no hi ha havia llibres de text en català. Eren els primers a exercir com a professors de català als instituts.
El 1981 es va traslladar a Girona i va començar a donar classes a l'Institut Santiago Sobrequés, intervenint en les múltiples activitats culturals que es es feien en el centre. Va fer també edicions d'obres literàries catalanes i adaptacions, destinades a l'ensenyament i llibres de text de llengua catalana.
El que ha après en tots aquests anys és que educar no és una tasca fàcil, cal tenir una formació àmplia i ganes d'ensenyar; cal buscar la manera de vehicular uns coneixemnets amb mètodes adequats a l'edat dels alumnes i el curs; comporta hores de preparació i de treball individual i en grup de professors. Tots els alumnes tenen un portencial i cal saber-ho descobrir i extreure del seu interior; cal donar sempre una oportunitat als alumnes.
La literatura catalana ha estat la materàia que ha impartir amb més complaença i entusiasme.
Rosa Font conclou en què la literatura també parla de coses que preocupen als alumnes8179.mp4
8179.mp3