7059 research outputs found
Sort by
Purna Advaita vedanta, Sri Aurobindo
No full textConferència de Raquel Ferrández, professora de filosofia
índia al departament de filosofia de la UNED dins del debat filosòfic "La natura: somni o realitat" organitzat pel Seminari Raimon Panikkar de Pensament Intercultural i la Càtedra Ferrater Mora de Pensament Contemporani de la Universitat de Girona. Ferrández argumenta
les tesis de Sri Aurobindo, màxim exponent del Purna Advaita vedanta que reconeix la realitat manifestada com l'expressió del Diví en la multiplicitat més
absoluta, així com l'esperit i l'ànima individuals com a actors i cocreadors de la realitat transcendent i immanent, en un procés de constant evolució8072.mp4
8072.mp3
El rol de los hechos en una teoría (pura) del derecho
No full textSeminar by Sebastián Agüero, lawyer, doctor of law and professor at the Universidad Austral de Chile, on the role of fundamental facts in a pure theory of lawSeminari a càrrec de Sebastián Agüero, advocat, doctor en dret i professor a la Universitat Austral de Xile, sobre el rol dels fets fonamentals d'una teoria pura del dret8077.mp4
8077.mp
Resum de les presentacions de tesi de la Càtedra de Gastronomia de la UdG
No full textResum de les presentacions de tesi de la Càtedra de Gastronomia de la UdG.8092.mp4
8092.mp321
Noves figures d'arrelament. Aspectes relatius a la seva tramitació i resolució conforme a la Disposició Transitòria 2a del Reial Decret 1155/2024, de 19 de novembre
No full textJulio Alberto Simón, de la Oficina d'estrangeria de A Coruña, ens exposa les noves figures d'arrelament i dels aspectes relatius a la seva tramitació i resolució conforme a la Disposició Transitòria 2a del Reial Decret 1155/2024, de 19 de novembreJulio Alberto Simón, from the Immigration Office of A Coruña, explains the new figures for settlement and the aspects related to their processing and resolution in accordance with Transitional Provision 2 of Royal Decree 1155/2024, of November 198097.mp4
8097.mp
La IA en les arts. Conflictes i potencialitats
No full textDaniel Pitarch, professor, investigador, artista visual i membre d’Estampa, un col·lectiu de programadors, realitzadors i investigadors que treballen en els àmbits de l’audiovisual i els entorns digitals, fa una introducció a la metodologia de treball del col·lectiu basada en l’anàlisi i la investigació sobre la tecnologia de la intel·ligència artificial, per entendre com funciona aquesta tecnologia, com en parlem i fer-se preguntes; un treball amb la tecnologia de manera artesanal i local, i amb material d’arxiu. A continuació presenta alguns dels seus projectes, que es podrien agrupar segons la tecnologia utilitzada: visió artificial, generació d’imatges, generació de text i ecologia de la IA8116.mp4
8116.mp
Panel de comunicaciones en torno del despliegue del proyecto de las microcredenciales en las universidades españolas
No full textPanel de comunicaciones relacionadas con el despliegue del proyecto de las microcredenciales en las universidades españolas. Mireia Galí Reyes, coordinadora técnica de l'European Consortium of Innovative Universities, habla de la política europea en cuanto a microcredenciales y del caso concreto ECIU University. Margalida Furió Caldentey, secretaria de la Junta Directiva i de la Red Universitaria de Estudios de Posgrado y Educación Permanente, se refiere a la formación permanente en forma de microcredenciales o micromòdulos de las universidades españolas, que certifican resultados de aprendizaje. Comenta el "Plan MICROCREDS" que se presentó en Málaga en Junio de 2023, la documentación elaborada por RUEPEP-CRUE, el dinero destinado al desarrollo de microcredenciales por comunidad autónoma y ejemplos de diferentes pàginas web de universidades españolas con las microcredenciales que ofertan. Galo Sánchez Sánchez, director académico de microcredenciales de la Universidad de Salamanca, explica el "Plan Microcreds" en la Universidad de Salamanca. Finalmente, Esther Barrabés Vera, vicerectora de docència i planificació acadèmica de la Universitat de Girona, se refiere a los retos en las formaciones de microcredenciales universitarias, se plantea diferentes cuestiones relacionadas con esta nueva propuesta de formación y expone el caso concreto de implementación del "Plan MICROCREDS CAT" en la Universitat de GironaComunicacions relacionades amb el desplegament del projecte de les microcredencials a les universitats espanyoles. Mireia Galí Reyes, coordinadora tècnica de l'European Consortium of Innovative Universities, parla de la política europea quant a microcredencials i del cas concret ECIU University. Margalida Furió Caldentey, secretària de la Junta Directiva i de la Xarxa Universitària d'Estudis de Postgrau i Educació Permanent, fa referència a la formació permanent en forma de microcredencials o micromòduls de les universitats espanyoles, que certifiquen resultats d'aprenentatge. Comenta el Pla MICROCREDS que es va presentar a Màlaga al juny de 2023, la documentació elaborada per RUEPEP-CRUE, els diners destinats al desenvolupament de microcredencials per comunitat autònoma i mostra exemples de diferents pàgines web d'universitats espanyoles amb les microcredencials que ofereixen. Galo Sánchez Sánchez, director acadèmic de microcredencials de la Universitat de Salamanca, explica el Pla MICROCREDS a la Universitat de Salamanca. Finalment, Esther Barrabés Vera, vicerectora de docència i planificació acadèmica de la Universitat de Girona, es refereix als reptes a les formacions de microcredencials universitàries, es planteja diferents qüestions relacionades amb aquesta nova proposta de formació i exposa el cas concret d'implementació del Pla MICROCREDS CAT a la Universitat de Girona8155.mp4
8155.mp3
Com senten i llegeixen els poetes d'avui la poesia d'Anglada i de Fages
No full textEl joves poetes, traductors i professors de Filologia Clàssica, Eloi Creus i Adrià Targà, amb la participació com a moderador de Jaume Coll, ens parlen en aquesta darrera conferència del XV Fòrum del Patrimoni Literari de l'aportació de Carles Fages de Climent a la seva poesia, el model de llengua en el cas de Fages de Climent; també es ressalten els epigrames de l'autor empordanès.
Els joves poetes llegeixen en veu alta alguns poemes de Fages de Climent i d'Anglada.
Comenten la rima virtuosa i exagerada dels poemes de Fages de Climent, poeta una mica barroc i gongorí, comenta Adrià Targa. Fages de Climent recorda a Ovidi per la gràcia del joc i la retòrica, però ningú tracta la tradició clàssica de Fages de Climent, filòleg clàssic de formació.
No es parla tant de Maria Àngels Anglada com a poeta, perquè aquests autors han llegit més la seva prosa. Destaca Eloi Creus la traducció de les poetes gregues feta per Maria Àngels Anglada en l'obra Les germanes de Safo, aquest llibre comporta que es pot traduir poesia clàssica en la llengua literària de l'època i és un referent per a ell i per a les noves generacions i li va servir per a la seva traducció de la poetessa Safo.
Aquests dos joves poetes comenten que no saben dir quins serien els hereus d'Anglada i de Fages de Climent en la poesia actual8175.mp4
8175.mp3
Algoritmos para un turismo inteligente
No full textSessió plenària del doctor José Antonio Donaire en el marc de les 18enes Jornades de SIG Lliure 2025 organitzades pel SIGTE de la Universitat de Girona. El doctor donaire és el comisionat per a la gestió de turisme sostenible de Barcelona i directori de l'Institut d'Investigació en Turisme (INSETUR) parla sobre la importància d'analitzar les dades geogràfiques, obtenir-ne estadístiques i així poder gestionar millor el turisme8214.mp4
8214.mp3111
Desarrollo de aplicaciones de teledetección con el uso de métodos predictivos para la mejora de los resultados para aplicaciones forestales
No full textComunicació d’Estella Llorente, en el marc de les 18enes Jornades de SIG Lliure 2025 organitzades pel SIGTE de la Universitat de Girona.
En aquesta ponència s’exposa la importancia del desenvolupament d’aplicacions de teledetecció per millorar els resultats en la gestió forestal.
D'una banda, s'actualitza el model històric a partir de dades de tercer vol de LiDAR, en combinació amb sensors satel·litàries multiespectrals i SAR i tècniques d'entrenament amb Random Forest sobre segon vol de LiDAR de PNOA, imatges satel·litàries històriques del període de la classificació inicial.
D'altra banda, càlcul d'índexs de vegetació i de productes derivats a partir d'imatges multiespectrals Sentinel 2 i SAR Sentinel 1 per a reemplaçament de cobriment de núvols amb models entrenats per a índexs i núvols8228.mp4
8228.mp3