25949 research outputs found
Sort by
Avaluació de les altes capacitats i nivells d’ansietat en la població infantil i juvenil de Catalunya: una exploració multidimensional
High abilities (HA) refer to those people with intellectual potential significantly above average. This includes giftedness, with an IQ (intelligence quotient) above 130; talent, which is manifested in exceptional ability in one or more specific areas; and intellectual precocity, an advanced development compared to age. In addition to a great capacity for learning, creativity and critical thinking, they tend to have high sensitivity and a deeper perception of their environment, interpreting it differently and with greater intensity.
16
The prevalence of the child population detected with HA varies according to the criteria and methodologies used in different studies and countries. Worldwide, it is estimated that between 2% and 10% of the child population can be considered HA. However, in Spain, according to recent data from the Ministry of Education, in the 2021-2022 academic year, 46,238 children with AC were identified, representing approximately 0.56% of the student population in general non-university education. In Catalonia, this figure is 3,814 students with AC identified, representing only 0.27% of schoolchildren. This low detection has implications, since many adults with AC not identified during childhood present difficulties such as disorganization, social difficulties, anxiety, depression, low self-esteem and low frustration tolerance.
Health promotion seeks to empower people and improve their well-being, integrating principles such as equity and the social determinants of health. Salutogenesis, introduced by the sociologist A. Antonovsky (1979), focuses on the factors that promote people's health and well-being. In the field of AC, this approach is particularly relevant to address the needs of the study population. This group often presents overexcitabilities (emotional, intellectual, sensory, imaginative and psychomotor), which can be protective or risk factors depending on the contextLes altes capacitats (AC) fan referència a aquelles persones amb un potencial intel·lectual significativament superior a la mitjana. Això inclou la superdotació, amb un coeficient intel·lectual (QI) superior a 130; el talent, que es manifesta en una habilitat excepcional en una o més àrees específiques i la precocitat intel·lectual, un desenvolupament avançat respecte a l'edat. A més d'una gran capacitat d'aprenentatge, creativitat i pensament crític, solen presentar una elevada sensibilitat i una percepció més profunda del seu entorn, interpretant-lo de manera diferent i amb més intensitat.
La prevalença de població infantil detectada d'AC varia segons els criteris i metodologies utilitzades en diferents estudis i països. A nivell mundial, s'estima que entre el 2% i el 10% de la població infantil pot ser considerada d'AC. No obstant això, a Espanya, segons dades recents del Ministeri d'Educació, en el curs 2021-2022, es varen identificar 46.238 nens/nenes amb AC, el que representa aproximadament el 0.56% de la població estudiantil en ensenyament general no universitari. A Catalunya, aquesta xifra és de 3.814 alumnes amb AC identificats, representant només el 0,27% de l'alumnat escolaritzat. Aquesta baixa detecció té implicacions, ja que molts adults amb AC no identificades durant la infància presenten dificultats com desorganització, dificultats socials, ansietat, depressió, baixa autoestima i baixa tolerància a la frustració.
La promoció de la salut busca apoderar les persones i millorar el seu benestar, integrant principis com l'equitat i els determinants socials de la salut. La Salutogènesi, introduïda pel sociòleg A. Antonovsky (1979), es centra en els factors que promouen la salut i el benestar de les persones. A l'àmbit de les AC, aquest enfocament resulta especialment rellevant per abordar les necessitats de la població d'estudi. Aquest col·lectiu sovint presenta sobreexcitabilitats (emocional, intel·lectual, sensorial, imaginativa i psicomotriu), les quals poden ser factors protectors o de risc segons el context
Absolute and relative redistribution and individualism-collectivism dimension : the role of cultural values in income redistribution policies
This thesis examines the role of cultural values, specifically the individualism-collectivism (I-C)
dimension, in shaping income redistribution policies across countries. Previous literature finds
that individualistic societies tend to support greater state-led redistribution, while collectivist
cultures rely more on informal support networks, thereby reducing pressure for formal welfare
systems. However, much of this research has depended on narrow cultural measures and has
paid limited attention to the potential bidirectional relationship between culture and
redistribution.
This study contributes to the literature by analysing both absolute redistribution (the raw
reduction in income inequality via taxes and transfers) and relative redistribution (the
proportional reduction relative to pre-tax inequality), using a broader set of cultural indicators—
Hofstede’s individualism scores, Schwartz’s value orientations, and the Global Collectivism Index
(GCI). It also accounts for possible reverse causality using cross-sectional regression models with
robustness checks.
The results confirm that individualism is positively associated with both forms of redistribution,
especially in countries with strong institutional frameworks. In contrast, collectivist societies
exhibit weaker links to formal redistribution, consistent with greater reliance on informal
mechanisms. These findings highlight the importance of aligning welfare design with underlying
cultural values to ensure policy effectiveness and public acceptance11
Getting insight into C-H functionalization and cross-coupling reactions mediated by nickel and other first-row transition metals
ENG- Unfortunately, the implementation of first-row transition metals in catalysis presents certain challenges. Often, the high complexity of reaction mechanisms, as well as the difficulty in studying key intermediates due to their high reactivity, results in limited understanding of the reaction pathways in catalysis involving these metals. This lack of knowledge poses a significant problem, as greater insight into reaction mechanisms is essential for improving catalyst efficiency.
This doctoral thesis, therefore, focuses on the synthesis of compounds containing first-row transition metals, employing ligands specifically designed to stabilize reactive intermediates that would otherwise be highly reactive and difficult to study. This strategy serves as a valuable tool to elucidate the reaction mechanisms underlying the formation of new bonds, such as carbon-oxygen, carbon-nitrogen, or carbon-carbon bonds, from carbon-hydrogen bonds.
In the first part of the thesis, the use of redox non-innocent ligands is explored to stabilize reactive complexes in high oxidation states that are relevant to C-O, C-N, and C-C bond formation. In the second part, the focus is placed on high-valent nickel complexes involved in C-O bond formation, using two distinct approaches: the generation of species containing nickel-oxygen bonds, and the synthesis of organometallic nickel compoundsCAT- Malauradament, la implementació de metalls de la primera sèrie de transició en catàlisi comporta certs desafiaments. Sovint, l’alta complexitat dels mecanismes de reacció, així com la dificultat d’estudiar els intermedis més rellevants a causa de la seva elevada reactivitat, fa que el coneixement sobre els mecanismes de reacció en catàlisi amb metalls de la primera sèrie de transició sigui escàs. Aquest desconeixement és un problema important, ja que, com millor es comprenguin els mecanismes de reacció, més fàcil serà millorar l’eficiència dels catalitzadors.
Així doncs, aquesta tesi doctoral es centra en la síntesi de compostos amb metalls de la primera sèrie de transició utilitzant lligands dissenyats per tal d’estabilitzar intermedis de reacció que, d’una altra manera, serien altament reactius i difícils d’estudiar. Aquesta estratègia és una eina útil per desxifrar els mecanismes de reacció que s’amaguen darrere la formació de nous enllaços, com ara enllaços carboni-oxigen, carboni-nitrogen o carboni-carboni, a partir d’enllaços carboni-hidrogen.
En la primera part de la tesi s’explora l’ús de lligands redox no-innocents amb l’objectiu d’estabilitzar complexos reactius en alt estat d’oxidació que siguin rellevants en la formació d’enllaços C-O, C-N i C-C. En la segona part de la tesi, ens centrem en l’estudi de compostos de níquel en alt estat d’oxidació rellevants en la formació d’enllaços C-O utilitzant dues estratègies diferenciades: la generació d’espècies amb enllaços níquel-oxigen, i la síntesi de compostos organometàl·lics de níquelPrograma de Doctorat en Químic
DFT calculations towards predictive organo/organometallic chemistry
ENG- In the early 20th century, the development of quantum mechanics laid the groundwork for analysing the mechanisms underlying chemical processes. Today, studying the mechanism of a reaction allows for intervention in the chemical process to accelerate the reaction or improve its selectivity. Density Functional Theory (DFT) provides an efficient theoretical framework with low computational complexity for simulating various chemical processes. First, the enzymatic-like behaviour of iridium catalysts developed by Gramage-Doria et al. was studied by examining the distortions produced on the reagent and identifying which steric and electronic factors affect the reactivity of this system. Later modifications on first coordination sphere leads to a very fast reaction and DFT explains those experimental findings by means of non-covalent interactions. Similar analysis was then applied to the case of benzamides borylation. In this latter reaction, DFT and kinetic studies indicate the C – B bond formation as the TON – determining state. Then, the focus shifted to a computational analysis of a series of reactions catalysed by potassium tert-butoxide (KOtBu). The use of this potassium salt obviates the need for transition metals, and studying its reactivity led to the development of more eco friendly reactions. At the beginning, the research focuses on the reaction of 2-amino benzyl alcohols with aryl amides. Once unveiled the effect of potassium on this reaction, modifications on reactants were proposed. Consequently, new reactions were developed, tested and analysed. Moreover, DFT calculations could play a role in understanding wine chemistry, and it was helpful to unravel the complex scenario in wine solutions leading to the catechin oligomerization catalysed by acetaldehyde. On the other hand, the field of cross-metathesis was also investigated. DFT calculations predicted and analysed the greater reactivity of germasilsesquioxanes in alkene metathesis reactions with styrene catalysed by first-generation Grubbs catalysts. The reaction was explained in terms of strain and non-covalent interactions. Still in the realm of metathesis reactions, only by means of DFT it was possible to determine the role played by isomerization processes in alkyne metathesis catalysed by Jia’s new catalysts. Finally, DFT calculations and LFERs were used to determine which factors influence the cis trans equilibrium of benzanilides or the various properties of sterically hindered amines. In the first case, additionally predictive models were generated by using LOOCV and the prediction was verified experimentally. In the second case, trends and correlations were analysed by means of LFERs with the aim of maintaining a clear chemical results interpretationCAT- . A principis del segle XX, el desenvolupament de la mecànica quàntica va establir les bases per analitzar els mecanismes subjacents dels processos químics. Avui dia, l'estudi del mecanisme d'una reacció permet intervenir en el procés químic per accelerar la reacció o millorar-ne la selectivitat. La Teoria del Funcional de la Densitat (Density Functional Theory, DFT) proporciona un marc teòric eficient amb baixa complexitat computacional per a la simulació de diversos processos químics. En primer lloc, es va estudiar el comportament enzimàtic dels catalitzadors d’iridi desenvolupats per Gramage-Doria et al., examinant les distorsions produïdes en el reactiu i identificant quins factors estèrics i electrònics afecten la reactivitat d'aquest sistema. Posteriorment, modificacions a la primera esfera de coordinació van conduir a una reacció molt ràpida, i la DFT va explicar aquests resultats experimentals mitjançant interaccions no covalents. Una anàlisi similar es va aplicar després al cas de la borilació de benzamides. En aquesta última reacció, els estudis de DFT i cinètica indiquen que la formació de l’enllaç C–B és l’estat determinant del número de recanvi catalític (TON). A continuació, l’enfocament es va traslladar a una anàlisi computacional d’una sèrie de reaccions catalitzades per tert-butòxid de potassi (KOtBu). L'ús d'aquesta sal de potassi elimina la necessitat de metalls de transició, i l'estudi de la seva reactivitat va permetre el desenvolupament de reaccions més ecològiques. Inicialment, la recerca es va centrar en la reacció d’alcohols 2-amino benzílics amb aril amides. Un cop desvelat l'efecte del potassi en aquesta reacció, es van proposar modificacions en els reactius. Com a resultat, es van desenvolupar, provar i analitzar noves reaccions. A més, els càlculs de DFT podrien tenir un paper en la comprensió de la química del vi i van ser útils per desxifrar l’escenari complex de les solucions vínques que condueixen a l’oligomerització de catequina catalitzada per acetaldehid. D'altra banda, també es va investigar el camp de la cross-metathesis. Els càlculs de DFT van predir i analitzar la major reactivitat dels germasilsesquioxans en reaccions de metàtesi d'alquens amb estirè catalitzades pels catalitzadors de Grubbs de primera generació. La reacció es va explicar en termes de tensió i interaccions no covalents. Seguint amb les reaccions de metàtesi, només mitjançant la DFT va ser possible determinar el paper que juguen els processos d’isomerització en la metàtesi d’alquins catalitzada pels nous catalitzadors de Jia. Finalment, els càlculs de DFT i les relacions lineals d’energia lliure (Linear Free Energy Relationships, LFERs) es van utilitzar per determinar quins factors influeixen en l’equilibri cis trans de les benzilanilides o en les diverses propietats de les amines estèricament impedides. En 11 el primer cas, a més, es van generar models predictius utilitzant validació creuada leave-one out (LOOCV) i la predicció es va verificar experimentalment. En el segon cas, es van analitzar tendències i correlacions mitjançant LFERs amb l'objectiu de mantenir una interpretació química clara dels resultatsPrograma de Doctorat en Químic
Cuidados comunes y autonomías colectivas. Estrategias de las mujeres indígenas para la defensa de la vida y el territorio en la Amazonía ecuatoriana
ENG- The thesis is developed through three articles that follow a common thread of analysis regarding the intersections between the coloniality of power, the injustices suffered by cuerpos-territorios in the Ecuadorian Amazon, and the transformation strategies employed by women through collective care and autonomies as forms of their own justice.
A first article concerns the response of the Plurinational State of Ecuador and Indigenous organizations in the Amazon to the emergency caused by the COVID-19 pandemic, which revealed the homogenizing nature of the State and its limitations in implementing intercultural policies. The second part of the research approaches the group of the Amazonian Women Defenders of the Jungle, their demands for Indigenous self-determination, their axes of dispute within the framework of internal colonialism, and the exercise of self-governance. The third article, on the other hand, complements the research with an examination of the women's organization, their care practices, and their justice mechanisms for transforming inequalities and violence.
In the fieldwork, these scales are addressed through a qualitative methodology that proposes to facilitate dialogue through the representation of the experiences and practices of the territory defenders, with the intention of valuing their narratives and strengthening their and their communities' exercise of autonomy.
I present collective autonomies as a critical proposal against the processes of invisibilization of the specific experiences of racialized and poor women, historically marginalized and oppressed by a hegemonic system sustained by colonial, patriarchal, and racist practices.
Throughout the research, the Amazonian Women Defenders of the Forest describe situated realities of suffering and abuse related to being a woman-Indigenous-leader in the rainforest. According to their accounts, this responds to a context in which economic and political interests lack limits. The women maintain that the State serves capital, dehumanizing and exploiting cuerpos-territorios-selva (bodies-territories-forest) in complicity with a naturalization and trivialization of violence reproduced at all levels of life. To cope with and, in some cases, transcend these forms of exploitation and domination of cuerpos-territorios in the Ecuadorian Amazon, the women defenders propose strategies that I have grouped into three interdependent and complementary areas that require permanent reflection and learning: (1) fair and equitable distribution of resources, responsibilities, and benefits; (2) healing and recognition; and (3) common care, a transformative justice for community praxisCAT- La tesis se desarrolla mediante tres artículos que siguen un hilo común de análisis sobre las intersecciones entre colonialidad del poder, las injusticias que sufren los cuerpos-territorios en la Amazonía de Ecuador y las estrategias de transformación que emplean las mujeres desde los cuidados y autonomías colectivas como formas de justicia propia.
Un primer artículo tiene que ver con la respuesta del Estado Plurinacional de Ecuador y las organizaciones indígenas en la Amazonía en la emergencia provocada por la enfermedad de la COVID-19 que dio cuenta del carácter homogeneizador del Estado y sus límites para implementar políticas interculturales. La segunda parte de la investigación hace una aproximación al colectivo de las Mujeres Amazónicas Defensoras de la Selva, sus demandas sobre la autodeterminación indígena, sus ejes en disputa en el marco del colonialismo interno y el ejercicio del autogobierno. El tercer artículo, complementa la investigación con un acercamiento a la organización de las mujeres, sus prácticas de cuidados y justicia para transformar las desigualdades y la violencia.
En el trabajo de campo se abordan estas escalas mediante una metodología cualitativa que propone facilitar el diálogo mediante la representación de experiencias y prácticas de las defensoras de los territorios con la intención de valorizar sus narrativas y fortalecer el ejercicio de autonomía de ellas y sus comunidades.
Presento a las autonomía colectivas como una propuesta crítica frente a los procesos de invisibilización de las experiencias específicas de las mujeres racializadas y pobres, históricamente marginadas y oprimidas por un sistema hegemónico que se sostiene en prácticas coloniales, patriarcales y racistas.
A lo largo de la investigación las Mujeres Amazónicas Defensoras de la Selva describen unas realidades situadas de sufrimiento y abusos que tienen que ver con el ser mujer-indígena-lideresa- en la selva. Esto responde, de acuerdo con sus relatos, a un contexto en el que los intereses económicos y políticos carecen de límites. Las mujeres sostienen que el Estado está al servicio del capital deshumanizando y explotando cuerpos-territorios-selva en complicidad con una naturalización y banalización de la violencia reproducida en todos los niveles de la vida. Para sobrellevar y en algunos casos, trascender estas formas de explotación y dominación de cuerpos-territorios en la Amazonía ecuatoriana, las mujeres defensoras plantean estrategias que las he agrupado en tres ámbitos, mismas que son interdependientes, complementarias y que deben estar en permanente reflexión y aprendizaje: (1) repartición justa y equitativa de recursos, responsabilidades y beneficios; (2) sanación y reconocimiento y; (3) cuidados comunes, una justicia transformadora para la praxis comunitariaPrograma de Doctorat Interuniversitari en Dret, Economia i Empres
El paper de les dones en el món del vi. Anàlisi de les associacions femenines i el seu impacte en el turisme enològic
Aquest treball analitza el paper de les dones en la indústria vinícola, amb un èmfasi especial
en l’estudi i enteniment del rol actual d’associacions femenines en el sector com a eina de
transformació en aquest. A partir d’una metodologia qualitativa basada en divuit entrevistes
a professionals del sector, amb perfils com sommeliers, enòlegs/es, comunicadors/es,
responsables d’enoturisme així com líders o membres d’associacions, s’estudien i analitzen
experiències personals, reptes, perspectives així com la valoració dels avenços en tema
d’equitat de gènere. Els resultats d’aquest estudi mostren en definitiva, un sector en
transformació, on les dones cada cop guanyen més presència, visibilitat i lideratge, tot
valorant les xarxes com Mujeres del Vino o Mujeres in Taninos impulsen i treballen pel canvi.
Els resultats demostren que tot i els progressos, la igualtat no és plena. A més, el procés
d’investigació d’aquest treball ha revelat vincles entre Mèxic i Catalunya, posant en valor
l’abast global d’aquest fenomen i la possible vinculació transatlàntica.
Paraules clau: dones, vi, associacions, enoturisme, igualtat de gènere.
Evolució cronològica, arquitectònica i urbanística del poblat ibèric de Sant Sebastià de la Guarda (Palafrugell, Baix Empordà)
ENG- The archaeological research carried out in this thesis focuses on the chronological, architectural and urban evolution of the Iberian settlement of Sant Sebastià de la Guarda (Palafrugell, Baix Empordà). The data provided demonstrate uninterrupted activity from the ancient Iberian to the late Iberian, specifically from the second half of the late 6th century BC to the first quarter of the 1st century BC. Over the course of these five centuries, three construction phases are identified in which architectural techniques and materials of Iberian tradition are observed. There is sparse information available about the first phase, between the end of the 6th century BC and the middle of the 5th century BC. However, some modest constructions, typical of a small settlement, are identified. As for phase II, between the mid-5th century BC and the mid-4th century BC, it is characterized by the construction of a block of houses that responds to architectural models known and standardized in the Indiget territory. On the other hand, the research process has identified that within the framework of phase III, from the mid-4th century BC, a reform began. It implied a new approach to the distribution of houses, the occupation of space and urban organization. It was a wholly different option from that deployed in phase II and lasted until it was consolidated and expanded between the end of the 3rd century BC and the 2nd century BC. Furthermore, it is an atypical organization of space in the Indiget territory, with no known parallels, since it was deployed from the construction of houses that were always isolated, mostly simple, with a rectangular plan and distributed in two rooms. All of them were surrounded by open spaces, where in some of them combustion structures and silos are documented. The model of the urban plot of phase III of Sant Sebastià is incorporated as a new case for the research of the architecture and urban planning of the settlements of Indigècia. During the late Iberian period, a growth of the settlement in a southerly direction is documented, occupying the entire upper surface of the mountain of Sant Sebastià de la Guarda. The last data of activity is documented in the early years of the 1st century BCCAT- La recerca arqueològica duta a terme en aquesta tesi se centra en l’evolució cronològica, arquitectònica i urbanística de l’assentament ibèric de Sant Sebastià de la Guarda (Palafrugell, Baix Empordà). Les dades aportades demostren una activitat ininterrompuda des de l’ibèric antic fins a l’ibèric tardà, concretament des de la segona meitat avançada del segle VI aC fins al primer quart del segle I aC. En el transcurs d’aquests cinc segles s’identifiquen tres fases constructives on es constaten tècniques arquitectòniques i materials de tradició ibèrica. De la primera fase, entre finals del segle VI aC i mitjan segle V aC, es disposa d'una informació esparsa. No obstant això, s'identifiquen algunes construccions modestes, propi d'un assentament de poca entitat. Pel que fa a la fase II, entre mitjan segle V aC i mitjan segle IV aC, es caracteritza per la construcció d’una illa de cases que respon a models arquitectònics coneguts i estandarditzats en el territori indiget. En canvi, el procés de recerca ha identificat que en el marc de la fase III, a partir de mitjan segle IV aC, s’inicià una reforma que implicà un nou plantejament de distribució de les cases, d’ocupació de l’espai i d’organització urbanística. Fou una opció totalment diferenciada de la desplegada a la fase II i perdurà fins a consolidar-se i ampliar-se entre finals del segle III aC i el segle II aC. És una organització de l’espai atípica en el territori indiget, sense paral·lels coneguts, atès que es configurà a partir del bastiment de cases sempre aïllades, majoritàriament simples, de planta rectangular i distribuïdes en dues estances. Totes elles estigueren envoltades per espais oberts, on en alguns dels quals es documenten estructures de combustió i sitges. El model de la trama urbana de la fase III de Sant Sebastià s’incorpora com a un nou cas per a la recerca de l’arquitectura i urbanisme dels assentaments de la Indigècia. Durant l’ibèric tardà es documenta un creixement del poblat en direcció sud, ocupant tota la superfície superior de la muntanya de Sant Sebastià de la Guarda. Les darreres dades d’activitat es documenten en els primers anys del segle I aC.Programa de Doctorat en Ciències Humanes, del Patrimoni i de la Cultur
Lligar al supermercat, el fenomen viral de l’estiu. Fenomen espontani o campanya publicitària?
El màrqueting viral espontani és un fenomen emergent que, malgrat el seu impacte creixent a les xarxes socials, encara ha estat poc abordat des de l’àmbit acadèmic. Aquest estudi analitza el cas viral de lligar al Mercadona, —una tendència viral sorgida a la plataforma TikTok durant l’estiu de 2024—, amb l’objectiu de determinar si es tracta realment d’un exemple genuí de màrqueting viral espontani o si hi ha indicis d’una estratègia planificada al darrere. La investigació combina l’anàlisi de sentiment de comentaris publicats a TikTok amb entrevistes a professionals del sector publicitari i representants de Mercadona. Els resultats indiquen que el fenomen presenta una durada breu, però intensa i que s’ajusta als principals patrons identificats en aquest tipus de fenòmens: contingut generat pels usuaris, espontaneïtat i autenticitat, to humorístic i alta participació col·lectiva. A més, constata que la viralitat va ser afavorida per l’algoritme de TikTok i per la notorietat prèvia de la marca, tot i que aquesta no va intervenir activament en la tendència. Aquesta recerca contribueix a ampliar el coneixement sobre un camp encara incipient i obre noves línies d’investigació en l'àmbit del màrqueting digital i la comunicació de marques.1
La recuperació de les vegueries a Catalunya. Evolució històrica i viabilitat jurídica al territori
This paper analyses the vegueries system in Catalonia as a possible alternative to the current
provincial model. Through a multidisciplinary approach that combines historical, legal and
political studies, it examines the origin and evolution of the vegueries, their place in the current
legal framework, as well as the main obstacles to their effective implementation as a territorial
division. In this context, the viability of the transition from the provincial system to the vegueries
system is discussed, considering both the constitutional limitations and the organizational and
institutional challenges it entails.
The final part of the paper focuses on a comparative analysis between the results of the elections
to the Parliament of Catalonia on 12 May 2024 according to the current provinces and a simulation
based on the vegueries proposed by the Generalitat. All this allows observing the possible political
implications of a change in the electoral constituencies, in terms of representation and territorial
balance. The results suggest that, although the impact does not drastically alter the political
landscape, it does introduce significant shifts that could benefit certain traditionally
underrepresented territoriesAquest treball analitza el sistema de les vegueries a Catalunya com una possible alternativa al
model provincial vigent. A través d’un enfocament multidisciplinari que combina l’estudi històric,
jurídic i polític, s’examina l’origen i evolució de les vegueries, el seu encaix en el marc legal
actual, així com els principals obstacles per la seva implementació efectiva com a divisió
territorial. En aquest context, es planteja la viabilitat del pas del sistema de províncies al sistema
veguerial, tenint en compte tant les limitacions constitucionals com els reptes organitzatius i
institucionals que comporta.
La part final del treball es centra en una anàlisi comparada entre els resultats de les eleccions al
Parlament de Catalunya del 12 de maig de 2024 segons el Sistema de circumscripció actual i una
simulació realitzada a partir de les vegueries propostes per la Generalitat. Tot plegat permet
observar les possibles implicacions polítiques d’un canvi en les circumscripcions electorals, en
termes de representació i equilibri territorial. Els resultats suggereixen que, si bé l’impacte no
altera de forma dràstica el panorama polític, sí introdueix matisos rellevants que podrien
beneficiar certs territoris tradicionalment infrarepresentatsEste trabajo analiza el sistema de las veguerías en Cataluña como una posible alternativa al
modelo provincial vigente. A través de un enfoque multidisciplinar que combina el estudio histórico,
jurídico y político, se examina el origen y evolución de las veguerías, su encaje en el marco legal
actual, así como los principales obstáculos por su implementación efectiva como división
territorial. En este contexto, se plantea la viabilidad del paso del sistema de provincias al sistema
veguerial, teniendo en cuenta tanto las limitaciones constitucionales como los retos organizativos y
institucionales que comporta.
La parte final del trabajo se centra en un análisis comparado entre los resultados de las elecciones al
Parlamento de Cataluña del 12 de mayo de 2024 según el Sistema de circunscripción actual y una
simulación realizada a partir de las veguerías propuestas por la Generalitat. Todo permite
observar las posibles implicaciones políticas de un cambio en las circunscripciones electorales, en
términos de representación y equilibrio territorial. Los resultados sugieren que, si bien el impacto no
altera de forma drástica el panorama político, sí introduce matices relevantes que podrían
beneficiar ciertos territorios tradicionalmente infrarrepresentados1
Los hechos notorios en el razonamiento probatorio
The purpose of this paper is to clarify the concept of notorious facts and explore their role in evidential legal reasoning. Even if the notorious facts category is frequently used in the evidence sphere, in general scholarly legal opinion has scarcely studied the notion underlying this term. Currently, this category should be problematized.El trabajo pretende esclarecer el concepto de hechos notorios y explorar el rol que cumplen en el razonamiento probatorio. Si bien es frecuente la utilización de la categoría de hechos notorios en el ámbito probatorio, la doctrina en general poco se ha ocupado por estudiar la noción que subyace al término. Al día de hoy, se trata de una categoría que debe problematizarse1