25949 research outputs found
Sort by
Expectations and Concerns of Adoptive Families of Children With Fetal Alcohol Spectrum Disorder
No full textEl trastorn de l'espectre alcohòlic fetal (TEAF) es considera una afecció que persisteix al llarg de la vida en persones que han estat exposades a l'alcohol durant el període de gestació. Durant les diferents etapes de la seva vida, les persones amb TAF s'enfronten a diferents reptes i adversitats que, sense els recursos i les estratègies adequats, poden contribuir a tenir un impacte negatiu en elles i en les seves famílies. L'objectiu d'aquest estudi és recopilar les experiències i perspectives dels pares adoptius en el procés de criança dels seus fills i ajudar-los a adaptar-se. Es va utilitzar un qüestionari ad hoc amb una mostra de 101 pares d'Espanya que havien adoptat un infant amb TAF. L'edat actual dels seus fills oscil·lava entre els 8 i els 37 anys ( M = 19,67). Els resultats mostren que els pares adoptius no estaven informats sobre el trastorn ni sobre la possibilitat que els seus fills el poguessin tenir, mentre que, segons els pares, un diagnòstic precoç podria ser clau. L'edat actual també és un factor crucial, amb diferències observades entre infants, adults joves i adults. Les valoracions dels pares tendeixen a ser més positives quan els seus fills encara són menors de 18 anys. Els pares van expressar preocupació pel benestar emocional dels fills i l'ús del temps i les amistats, i pessimisme respecte a les expectatives de futur. També van mostrar una alta satisfacció amb les associacions especialitzades en el trastorn. Es discuteixen les implicacions pràctiquesPla de Doctorat Industrial de l'Agència de Gestió d'Ajuts Universitaris i de Recerca (AGAUR). Número d'ajut: 2022 DI00089Open Access funding provided thanks to the CRUE-CSIC agreement with Wile
Sistema de monitoratge del benestar: actualització: protocol d'enquesta / Llistat d'indicadors
No full textAquesta és una actualització del Sistema de Monitoratge del Benestar publicat a http://hdl.handle.net/10256/27462El projecte s'emmarca en la promoció del benestar subjectiu i de la salut mental i en la prevenció
de diferents formes de violència escolar entre estudiants de 9 a 16 anys a partir del seguiment
de l'evolució d'aquestes variables amb un sistema de monitoratge del benestar (SMB). Així, es
preveu el desenvolupament, aplicació i validació d’un producte tecnològicament innovador,
basats en l'ús d'IA, fàcil d'usar i socialment compromès, i té com a target la comunitat educativa. L'SMB es basa en una plataforma d'enquestes en línia sobre la qual es bolca un sistema
d'indicadors per conèixer els nivells de benestar subjectiu, salut mental i la prevalença de
diferents formes de violència escolar. La proposta pretén una acció promotora del benestar
davant l'empitjorament de la salut mental en aquest subconjunt de poblacióProjecte "USO DE SISTEMAS TECNOLÓGICOS AVANZADOS PARA FAVORECER ENTORNOS ESCOLARES LIBRES DE VIOLENCIA Y PROMOTORES DEL BIENESTAR Y SALUD MENTAL (AT4WELL-BEING)". cONVOCATÒRIA: "Proyectos de Generación de Conocimiento" en el marco del Programa Estatal para
Impulsar la Investigación Científico-Técnica y su Transferencia, del Plan Estatal de Investigación Científica, Técnica y de Innovación 2021-2023
Anàlisi de l’estratègia de comunicació digital en marques de luxe consolidades: El cas Ferrari
No full textAquest treball analitza l’estratègia de comunicació digital de Ferrari, una de les marques més emblemàtiques del sector automobilístic de luxe. L’objectiu principal ha estat identificar els eixos comunicatius que utilitza la marca a través dels seus perfils socials, així com comprendre com aquests elements contribueixen a consolidar el seu posicionament en el mercat i en la ment del seu públic objectiu. Per assolir-ho, s’ha aplicat una metodologia mixta que combina l’anàlisi de contingut a Instagram i TikTok amb una enquesta a una mostra representativa.
Els resultats mostren que Ferrari projecta una imatge sòlida basada en el luxe, l’exclusivitat, l’adrenalina i la sofisticació, a través de la comunicació visualment cuidada, coherent i aspiracional. L’anàlisi de les xarxes socials revela una clara estratègia basada en valors intangibles, mentre que les dades de l’enquesta confirmen que aquests valors són percebuts positivament pel públic, malgrat una interacció digital força limitada.
Les conclusions reforcen la idea que Ferrari manté amb èxit el seu posicionament elitista en entorns digitals oberts i apunten a noves oportunitats de connexió emocional i fidelització. Aquest estudi aporta una base útil per a futures recerques sobre comunicació de marques de luxe i per al desenvolupament d’estratègies digitals més efectives.1
De Pedro Sánchez a perro sanxe. Connexió generacional i estratègia digital en la campanya del PSOE durant les eleccions generals del 2023
No full textEn un context destacat per la transformació de la comunicació política, d’una més tradicional a una altra més digital, el següent estudi analitza l’estratègia duta a terme pel PSOE durant les eleccions generals del 2023, per tal de connectar amb l’electorat£‰ més jove mitjançant les xarxes socials i mitjans no convencionals.
L’objectiu principal de l’estudi se centra a entendre l’ús de les estratègies digitals, les tàctiques i plataformes més efectives i com aquestes van impactar al públic objectiu.
Per tal de donar resposta, s’ha portat a terme una metodologia mixta, la qual combina mètodes d’investigació tant quantitatius com qualitatius. Aquesta inclou l’anàlisi de continguts de les xarxes oficials del partit (Twitter, TikTok i Instagram) a un mes vista de les eleccions, dos focus groups i una enquesta dirigida a joves estudiants de la Universitat de Girona (UdG) d’entre 20 i 30 anys.
Els resultats mostren que l’ús de formats innovadors com l’aparició en el pòdcast de “La Pija y la Quinqui”, juntament amb la viralització del mem de “Perro Sanxe”, va generar un fort impacte comunicatiu a curt termini, a més de la humanització del candidat, extrapolant-ho al partit com a tal. A més, s’arriba a conclusió que el contingut humorístic, el llenguatge col·loquial i l’ús dels codis interns del jovent van ser percebuts com a elements altament efectius. No obstant això, també es revela un cert sentiment negatiu a llarg termini, a causa d’una incongruència entre el que es presentava i el que finalment es duu a terme.
En conclusió, el cas estudiat demostra la gran efectivitat de les xarxes socials com a noves portes de generació de contingut amb la finalitat de la creació d’una connexió generacional entre el partit i el públic jove, però també alerta sobre els límits d’aquesta. És a dir, una estratègia similar a la del PSOE requereix una continuïtat entre el discurs digital i les polítiques aplicades, per tal que aquesta continuï amb la seva gran efectivitat a llarg termini.
Senyors, pagesia i inversions barcelonines. La llarga transició a la vall baixa del Llobregat (segles XI fins a principis del XIX)
No full textENG- This research explores how the agricultural landscape of a part of the lower Llobregat valley was shaped from the Middle Ages to the nineteenth century, specifically in the territories of Sant Feliu de Llobregat, Sant Joan Despí, Sant Just Desvern, and Santa Creu d’Olorda. The study delves into how the region’s agrarian development was closely linked to investments from Barcelona and to the way local peasantry managed their lands.
One of the main threads is to understand the relationship between large landowners and smallholdings, how the peasantry differentiated among themselves, and how processes of indebtedness could lead peasants to lose their lands. The importance of access to water is also addressed, as well as the role played by Barcelona’s elites, who, over the centuries, accumulated land in this region.
To achieve this, the research is based on sources such as property registers, tax records, wills, sharecropping or lease contracts, and legal disputes over water and land ownership. In addition, documents relating to political and social activities of the most significant case studies have been analyzed occasionally.
The study emphasizes how, over time, crops became increasingly specialized, especially in fruit trees and vineyards, and how all this transformed the rural landscape and society. Through concrete examples of estates belonging to Barcelona and local families—such as the Quadra del Palau, Torre Blanca, Can Falguera, or the Rovira and Ribes de la Iglesia families—it becomes clear how pivotal their role was in shaping the fields of the lower Llobregat.
In this way, the work offers a comprehensive look at how social, economic, and political factors gradually shaped the agrarian model of this territory, showing its evolution from feudalism to the beginnings of rural capitalismCAT- Aquesta recerca explora com es va formar el paisatge agrícola a una part de la vall baixa del Llobregat des de l’Edat Mitjana fins al segle XIX, concretament als territoris de Sant Feliu de Llobregat, Sant Joan Despí, Sant Just Desvern i Santa Creu d’Olorda. L’estudi posa el focus en el desenvolupament agrari de la zona, que va estar estretament lligat a les inversions provinents de Barcelona i a la manera com la pagesia gestionava les terres.
Un dels fils conductors és entendre la relació entre grans propietaris i petites explotacions, la manera com la pagesia es diferenciava internament i com els processos d’endeutament podien comportar la pèrdua de terres per part dels camperols. També tracta la importància de l’accés a l’aigua i el paper de les elits barcelonines, que al llarg dels segles van acumular terres en aquesta comarca.
Per assolir aquests objectius, la investigació parteix de documents com capbreus, cadastres, testaments, contractes de masoveria o arrendaments i litigis sobre l’aigua i la propietat. A més, de manera puntual, s’han analitzat documents relacionats amb activitats polítiques i socials dels casos més destacats.
L’estudi destaca com, al llarg del temps, els cultius es van especialitzar, sobretot en fruiters i vinyes, i com aquestes transformacions van alterar el paisatge i la societat rural. Mitjançant exemples concrets de patrimonis de famílies barcelonines i locals —com la Quadra del Palau, Torre Blanca, can Falguera o les famílies Rovira i Ribes de la Iglesia— es posa en evidència el paper clau que van tenir en la configuració del camp baixllobregatí.
D’aquesta manera, el treball ofereix una mirada completa sobre com els factors socials, econòmics i polítics van donar forma al model agrari d’aquest territori, tot mostrant la seva evolució des del feudalisme fins als inicis del capitalisme ruralPrograma de Doctorat en Ciències Humanes, del Patrimoni i de la Cultur
Quan els industrials no formaven part de les elits (o sí)
No full textGirona was never seen as an industrial city, but rather as a city dominated, during the industrialisation period, by the city’s resident landowners. This article attempts to recreate the atmosphere of Girona’s high society at that time in order to contextualise two key names in its industrialisation: the Planas family, in the first half of the 19th century, and the Count of Berenguer, at the beginning of the 20th centuryGirona no ha estat mai vista com una ciutat industrial i sí, en canvi, com una ciutat dominada, a l’etapa de la industrialització, pels rendistes residents a la ciutat. En aquest article, s’intenta recrear l’ambient de l’alta societat gironina en aquell temps, per tal de contextualitzar dos noms clau de la seva industrialització: els Planas, a la primera meitat del segle XIX, i el Comte de Berenguer, ja a començaments del segle X
Farina, diners i emprenedors a la Girona de principis del segle XX
No full textAt the end of the 20th century, the traditional flour production system in Girona underwent a significant modernization process within the broader technological advancements of the agri-food industry. The introduction of roller mills, known as the Austro-Hungarian system, boosted production and fostered the creation of new companies, leading to sustained industrial expansion. Key figures such as Josep Ensesa, Alfons Teixidor, and landowner Lluís Salvador played crucial roles in this transformation. Their businesses
reinvested profits into real estate and commissioned architect Rafael Masó i Valentí to design buildings that projected their economic power and social prestige. Today, the architectural legacy of the Teixidor and Ensesa flour mills and Casa Teixidor has been integrated into Girona’s cultural infrastructure, while the Farinera Maria Auxiliadora at La Creueta remains a pending
opportunity for heritage preservation. This paper examines the evolution of thes flour mills and associated residences, from their initial industrial use through periods of abandonment to their current rehabilitation as cultural spaces. It highlights the symbolic continuity of these structures as testimonies of early 20th-century entrepreneurial drive, architectural modernity, and urban integration. In the case of LaCreueta, its ongoing preservation offers a living memory of rural entrepreneurship and untapped potential linked to Girona’s greenway network.A finals del segle XX, el sistema tradicional de producció de farina a Girona va experimentar un procés de modernització important dins dels avenços tecnològics més amplis de la indústria agroalimentària. La introducció dels molins de rodets, conegut com a sistema austrohongarès, va impulsar la producció i va fomentar la creació de noves empreses, cosa que va conduir a una expansió industrial sostinguda. Figures clau com Josep Ensesa, Alfons Teixidor i el terratinent Lluís Salvador van tenir un paper crucial en aquesta transformació. Van reinvertir els beneficis dels seus negocis en béns immobles i van encarregar a l’arquitecte Rafael Masó i Valentí el disseny d’edificis que projectaven el seu poder econòmic i prestigi social.
Avui dia, el llegat arquitectònic de la farinera i de la Casa Teixidor s’ha integrat a la infraestructura cultural de Girona, mentre que la farinera Maria Auxiliadora de la Creueta continua sent una oportunitat pendent per a la preservació del patrimoni.
Aquest article examina l’evolució d’aquests molins de farina i les residències associades, des del seu ús industrial inicial passant per períodes d’abandonament fins a la seva rehabilitació actual com a espais culturals. Destaca la continuïtat simbòlica d’aquestes estructures com a testimonis de l’impuls emprenedor de principis del segle XX, la modernitat arquitectònica i la integració urbana. En el cas de la Creueta, la seva preservació ens ofereix la possibilitat de conservar la memòria viva de l’emprenedoria. La seva presència, al costat de l'antiga via del tren, ara via verda, guarda potencialitats pendents d'explorar
El sarcòfag dels Sitjar de la basílica de Sant Feliu de Girona
No full textThis impressive sarcophagus, carved from nummulitic limestone from Girona, is a remarkable object for several reasons. It is one of the earliest figural funerary monuments made from this type of stone, which can be securely dated to around the year 1200. The piece features a complex iconographic program and an epitaph commemorating two members of the Sitjar family—a father and daughter—who were buried within itAquest imponent sarcòfag obrat en calcària nummulítica de Girona és un objecte notable per diverses raons. Es tracta d’una de les primeres peces figurades de caràcter funerari, realitzades amb aquesta pedra, la qual es pot datar amb tota seguretat a l’entorn del 1200, i que comporta una complexa decoració iconogràfica i un epitafi en record de dos membres de la família Sitjar, pare i filla, que hi foren sebollit
Mujeres inmigrantes y violencia de género: principales dificultades en su acceso al sistema de justicia y propuestas de mejora
No full textThis study focuses on identifying the challenges faced by immigrant women who are
victims of gender-based violence in accessing the justice system. It considers both those who
choose to initiate criminal proceedings and those who turn to alternative services, such as the
Women's Information and Assistance Service (SIAD). To this end, a review of existing
literature on the subject was conducted, alongside semi-structured interviews with immigrant
women victims of gender-based violence, with the aim of giving voice to their experiences
and making their reality visible. In addition, interviews were carried out with two
professionals – a lawyer specializing in gender-based violence and a psychologist from the
aforementioned service – in order to delve deeper into the existing barriers. Based on a
criminological analysis of these interviews, the study proposes possible improvements to
address the identified obstaclesEl presente trabajo se centra en identificar los desafíos que enfrentan las mujeres
inmigrantes víctimas de violencia de género en su acceso al sistema de justicia, abarcando
tanto a aquellas que optan por iniciar un proceso penal como a las que acuden a servicios
alternativos, como el Servicio de Información y Atención a las Mujeres (SIAD). Para ello, se
ha llevado a cabo una revisión de estudios previos sobre la temática, así como entrevistas
semiestructuradas a mujeres inmigrantes víctimas de violencia de género, con el objetivo de
dar voz a sus experiencias y visibilizar su realidad. Por otro lado, se han realizado entrevistas
a dos profesionales – una abogada especializada en violencia de género y una psicóloga del
citado servicio – con el fin de profundizar en las barreras existentes. A partir del análisis de
estas entrevistas desde una perspectiva criminológica, se proponen posibles mejoras
orientadas a superar los obstáculos identificadosAquest treball se centra a identificar els desafiaments que enfronten les dones
immigrants víctimes de violència de gènere en l'accés al sistema de justícia, abastant
tant a aquelles que opten per iniciar un procés penal com a les que acudeixen a serveis
alternatius, com ara el Servei d'Informació i Atenció a les Dones (SIAD). Per això, s'han dut a terme una revisió d'estudis previs sobre la temàtica, així com entrevistes
semiestructurades a dones immigrants víctimes de violència de gènere, amb l'objectiu de
donar veu a les seves experiències i visibilitzar-ne la realitat. D'altra banda, s'han fet entrevistes
a dos professionals – una advocada especialitzada en violència de gènere i una psicòloga del
citat servei – per tal d'aprofundir en les barreres existents. A partir de l'anàlisi d'aquestes entrevistes des d'una perspectiva criminològica, es proposen possibles millores
orientades a superar els obstacles identificats
La mutilacó genital femenina. “Entre el llegat cultural i els drets humans: una aproximació crítica a la realitat cultural”
No full textFemale genital mutilation is a historical and cultural practice that severely violates the human
rights of women and children, constituting a form of gender-based violence. This research analyses
the practice from various perspectives, addressing the phenomenon from a socio-cultural
standpoint, as well as its regulation across different dimensions, with an emphasis on the national
context. Through a bibliographic and jurisprudential review, the limited enforcement of existing
legislation in practice is highlighted, along with the need to strengthen preventive and
participatory approaches to combat the phenomenon. Finally, the study presents a proposal for
improvement that stresses the need to adopt a tolerant and inclusive perspective as a key element
in the eradication of the practiceLa mutilació genital femenina és una pràctica de caràcter històric i cultural que vulnera greument
els drets humans de les dones i infants, constituint-se com una forma de violència de gènere. La
present investigació analitza la pràctica des de vàries perspectives, abordant el fenomen des d’una
vessant socio-cultural, així com també la seva regulació des de les diferents dimensions, ressaltant
l’àmbit nacional. A través d’una revisió bibliogràfica i jurisprudencial, es posa de manifest la poca
aplicació de la legislació vigent a la pràctica i la necessitat de reforçar la visió preventiva i
participativa per combatre el fenomen. Finalment, es planteja una proposta de millora que
manifesta la necessitat d’adoptar una mirada tolerant i inclusiva que es constitueix com l’element
clau per a l’erradicació de la pràcticaLa mutilación genital femenina es una práctica histórica y cultural que viola gravemente los derechos humanos de mujeres, niñas y niños, constituyendo una forma de violencia de género. Esta investigación analiza esta práctica desde diversas perspectivas, abordando el fenómeno desde una perspectiva sociocultural, así como su regulación en diferentes dimensiones, con énfasis en el contexto nacional. A través de una revisión bibliográfica y jurisprudencial, se destaca la limitada aplicación de la legislación vigente en la práctica, así como la necesidad de fortalecer los enfoques preventivos y participativos para combatir el fenómeno. Finalmente, el estudio presenta una propuesta de mejora que enfatiza la necesidad de adoptar una perspectiva tolerante e inclusiva como elemento clave para la erradicación de esta práctica51