Collectanea Botanica (E-Journal)
Not a member yet
323 research outputs found
Sort by
Morfologia de les granes de les espècies ibèriques del gènere Aconitum L.
A biometric-morphological study of' the seeds of the taxons of the genus Aconitum L. occurring in the Iberian peninsula is given. The following features are treated: 1) arrangement of the seeds on the follicle, 2) definition of the parameters (general shape and ornamentation of the episperm), 3) biometry, and 4) description of the seeds of the Iberian taxa. Microcharacteristics related to the seed coat, shape and ornamentation or the insertion base (hilum and surrounding cells) have been found most useful in differentiating the taxa; furthermore, they may provide more phylogenetic information than other features.
The results given agree generally with those reported by other authors (Seitz, 1969; Cappeleti & Poldini, 1984) but some important discrepancies have been noted with reference to seminal morphology, particularly episperm ornamentation in the species A. anthora. A. napellus s.l., A. burnatii and A. vulparia subsp. ranunculifolium. Seminal polymorphism is frequently observed in different geographically isolated colonies or the same species or subspecies. both in the Iberian Peninsula and in Central and Southern Europe. We conclude that polymorphism is further evidence of the phenotypical flexibility of this genus, probably owing to genetic drift in the populations. This flexibility is particularly important in colonizing species or wide ecological valence (A . napellus, s. l.; A. vulparia s.l.).[ca] Es presenta un estudi morfològica-biomètric de les granes dels tàxons del gènere Aconitum L. presents a la Península Ibèrica. Es tracten aspectes que fan referència a: 1) disposició de les granes al fol-licle. 2) definició de paràmetres (forma general i ornamentació de l'episperma), 3) biometria i 4) descripció de les granes dels representants ibèrics. Els microcaràcters relacionats fonamentalment amb el relleu epispèrmic, forma i ornamentació de la base d'inserció (hílum i cél-lules umbil-licals), són els que es mostren més útils per discriminar els tàxons i els que proporcionen més informació filogenètica.
Els resultats Que s'exposen coincideixen, en línies generals, amb els d'altres autors (Seitz, 1969; Cappeletti & Poldini, 1984). Es presenten, tan mateix, discrepàncies importants pel que fa a la morfologia seminal, en especial de l'ornamentació de l'episperma, en les espècies A. anthora. A. Napellus s.l., A. Burnatii i A. vulparia subsp. ranunculifolium. Es presenta, sovint, polimorfisme seminal en les diferentes poblacions, amades geogràficament, d'una mateixa espècie o subspècie. tant en el context ibèric com d'Europa central i meridional. Es conclou que aquest polimorfisme és una manifestació més de la plasticitat fe no típica del gènere, particularment intensa en tes espècies colonitzadores d'àmplia valència ecològica (A . napellus, s.l.; A. vulparia. s.l.), possiblement conseqüència de la deriva genètica de les poblacions
Una nova subspècie de Consolida d'Anatòlia
A new subspecies from Anatolia. Consolida hellespontica (Boiss.) Chater subsp. rosea Misirdali & Ilarslan subsp. nova, is described.[ca] Es descriu una nova subspècie d'Anatòlia, Consolida hellespontica (Boiss.) Chater subsp. rosea Misirdali & Ilarslan subsp. nov
Revisión del género Salvia L. sect. Aethiopis Benth. (Lamiaceae) en el Mediterráneo Occidental
A taxonomic revision of Salvia L. sect. Aethiopis Benth. in Western Mediterranean is presented. 4 species and 3 subspecies are recognized. A key to the species is given, together with the correct name, synonymy, description, type, chromosome number, distribution, ecology, phytosociology and a list of localities for each taxon. The new combination Salvia phlomoides Asso subsp. boissieri (Noë) Rosúa & Blanca is proposed. The general distribution and the possible origin of the studied taxa is shortly discussed.Se revisa taxonómicamente la sect. Aethiopis Benth. del género Salvia L. en el Mediterráneo Occidental. Se reconocen 4 especies y 3 subespecies. Para cada taxon se indica el nombre correcto, sinonimia, descripción, tipo, número cromosómico, distribución, ecología, fitosociología y localidades estudiadas. Se propone la nueva combinación Salvia phlomoides Asso subsp. boissieri (Noë) Rosúa & Blanca. Se establece la distribución actual de los táxones estudiados y se analiza su posible origen
Sobre Festuca rubra L. subsp. juncea (Hackel) K. Richter en la Península Ibérica
The presence of Festuca rubra L. subsp. juncea (Hackel) K. Richter in the Iberian Peninsu la is confirmed as an orophyte frequent in the Pyrenean range. A detailed and illustrated description, a list of the Iberian localities and a map of the European distribution, based on the studied specimens and localities and on bibliographic references, are also added.Se confirma la presencia de Festuca rubra L. subsp. juncea (Hackel) K. Richter en la Península Ibérica como un orófito frecuente en la Cordillera Pirenaica. Se añade una descripción de tallada e ilustrada del taxon, la lista de las localidades ibéricas y un mapa de la distribución en Europa basado en los especímenes examinados y en referencias bibliográficas
El género Polygala (Polygalaceae) en el Mediterráneo Occidental
Polygala L. comprises about 720 species (400 American, 206 African, 32 European, 70 Asiatic and 12 Australian).The genus is extended all over the world except Polynesia. New Zealand and the polar regions. The 24 Western Mediterranean species of Polygala belong to three subgenera (5 to the subgen. Chamaebuxus, 1 to the subgen. Brachytropis and 18 to the subgen. Polygala). Looking into morphological, caryological, Palynological, anatomical and ontogenic data, subgenus Chamaebuxus looks more primitive than subgenus Polygala, and subgenus Brachytropis is perhaps derived from the former.Polygala es un género con cerca de 720 especies (400 americanas, 206 africanas, 32 europeas, 70 asiáticas y 12 australianas ) distribuidas por casi lodo el globo excepto Polinesia, Nueva Zelanda y las regiones polares. Las 24 especies de Polygala confinadas en el Mediterráneo Occidental pertenecen a 3 subgéneros (5 al subgénero Chamaebuxus, 1 al subgénero Brachytropis y 18 al subgénero Polygala). De los datos morfológicos, cariológicos, palinológicos, anatómicos y ontogénicos, se desprende que el subgénero Chamaebuxus resulta más primitivo que el subgénero Polygala y que el subgénero Brachytropis se deriva tal vez del primero de los citados
La teoría botánica de Jean Ruel (Ruellius, 1474-1537)
Following the task undertaken in our last study on the use of botanical terms in the works of Albertus Magnus, the present one is devoted 10 re-examine in the same way the botanical theories of Jean Ruel, or Ruellius (1474-1537). Ruellius has been neglected and misjudged - with a bit of superficiality, maybe as a result of an insufficient knowledge of his work- by later historical and scientific criticism, but he stands as the first author of an original (even with a hint of an empiric approach, as we shall see) treatise of Renaissance's Botany.Siguiendo la tarea emprendida en nuestro último estudio sobre el uso de los términos botánicos en la obra de San Alberto, este trabajo está dedicado a reexaminar de la misma manera las teorías botánicas de Jean Ruel, o Ruellius (1474-1537). Ruellius ha sido olvidado y pobremente juzgado -acaso con alguna ligereza, fruto de un conocimiento insuficiente de su obra- por la crítica posterior, pero sigue siendo el autor del primer tratado original (incluso con asomos de empirismo en su exposición) de Botánica del Renacimiento
Composición y estructura de los fondos de maërl de Tossa de Mar (Gerona, España)
The structure and specific composition maërl beds from Tossa de Mar is established starting from a series of samples collected with autonomous diving equipment. The species/area and diversity/area curves are analyzed; on the basis of previously established structural parameters (BALLESTEROS. 1986) the complexity of the system is evaluated. Data on irradiance, temperature and nutrient's availability are presented too, as a result of an annual cycle.A partir de una serie de muestras recogidas en inmersión con escafandra autónoma se establece la composición especifica y la estructura de los fondos de maërl de Tossa de Mar (Gerona). Se analizan las curvas especies/área y diversidad/área y sobre la base de unos parámetros estructurales previamente establecidos (BALLESTEROS, 1986) se evalúa la complejidad del sistema. También se presentan datos sobre irradiancia, temperatura y disponibilidad de nutrientes, como resultado de un ciclo anual
Prospecciones liquenológicas en África del Norte. III. Líquenes saxícolas del cabo Tres Forcas (Nador, Marruecos) y cabo Falcón (Orán, Argelia)
The results of floristic and phytosociologic studies on lichen in five localities near Nadar (Morocco) and Oran (Argelia) are presented. 67 taxa, some of them of a very high interest in this region, and 4 lichenical communities have been indentified.Se presentan los resultados florísticos y fitosociológicos del estudio de 5 localidades situadas en las proximidades de Nador (Marruecos) y Orán (Argelia). Se citan 67 táxones, varios de ellos de gran interés en la región, y 4 comunidades liquénicas
Notas agrostológicas sobre la flora balear
In order to discuse the corology of some mediterranean grasses belonging to the tribe Aveneae, the original material from H. Knoche herbarium is studied. Three taxa, Avena sterilis L. var. maxima Pérez Lara, Arrhenatherum elatius subsp. baeticum Romero Zarco, and A. album (Vahl) W.D. Clayton var. album, are new records for the Balearic lslands.Se estudia el material original del herbario de H. Knoche para discutir la corología de algunas especies de gramíneas de la tribu Aveneae. Se citan tres nuevos táxones para las Islas Baleares: Avena sterilis L. var. maxima Pérez Lara, Arrhenatherum elatius subsp. baeticum Romero Zarco y A. Album (Vahl) W.D. Clayton var. album