Collectanea Botanica (E-Journal)
Not a member yet
323 research outputs found
Sort by
Els delphiniums de jardineria moderns
No full textThe characteristic features or modern English garden hybrid delphiniums are described. The development by Reinelt of the «Pacific» seed strain in America, and the successful introduction or red colours by Legro in Holland are discussed. The evolution of the tetraploid garden hybrid is considered in the light of species available to early breeders. The role of the Delphinium Society in the promotion of the flower and the encouragement or breeding programs is reviewed.[ca] Es descriuen les característiques dels delphiniums híbrids de jardí anglesos moderns. Es discuteix el desenvolupament de la raça de granes «Pacific» a Amèrica per Reinelt i l'èxit de la introducció de colors vermells a Holanda per Legro. L'evolució dels híbrids de jardineria tetraploides és considerada a la llum de les espècies que eren disponibles per als primers milloradors. Es revisa el paper de la Delphinium Society en la promoció de la flor i en la promoció dels programes de millora
Revisió taxonòmica i ecològica dels Delphinium de Califòrnia
No full textIncluded within the boundaries of California are all or parts of the ranges of many of the Delphinium native to North America.Currently, 28 species of Delphinium are recognized as occurring in California. In addition to nominal subspecies in these species. another 17 subspecies are recognized. A key to, and descriptions of, the taxa of Delphinium found in California are presented. 1ncludedwith descriptions are comments on distribution, habitat preferences, propensity for hybridization and abundance of each taxon. Certain hybrids which may be found (often as a result of human disturbance) are separated in the key.[ca] A l'interior dels límits de Califòrnia es troben la totalitat o parts de les àrees de bona part dels Delphinium nadius de Nordamèrica. Es reconeixen 28 espècies de Delphinium a Califòrnia; ultra llurs respectives subspècies nominals, es reconeixen 17 altres subspècies. Es presenten un a clau i les descripcions corresponents als tàxons presents a Califòrnia. Juntament amb les descripcions, s'hi inclouen comentaris sobre la distribució, preferències d'hàbitat, propensió per a ta hibridació i abundància de cada tàxon. Alguns híbrids que es poden trobar (sovint com a resultat de pertorbacions causades per l'home) són separats a les claus
L'efecte de la mida de la inflorescència sobre les visites de pol-linitzadors de Delphinium nelsonii i Aconitum columbianum
No full textTwo factors have been suggested to play a role in determin ing the limit to inflorescence size within a species: energy limitation and diminishing pollination returns for larger inflorescence sizes. In an effort to assess the significance or pollination limitation we examined the effect or inflorescence size on pol1inator visitation patterns for 2 species, Aconitum columbianum and Delphinium nelsonii. These species are similar in their pollination biology, and both have a racemose inflorescence, but they differ markedly in inflorescence size (A. columbianum has from 1-26 open flowers while D. nelsonii has 1-6 open flowers). For each species the following parameters were examined as a function of inflorescence size: visits per inflorescence, flowers visited per visit, and visits per flower. For D. nelsonii all 3 parameters increased with increasing inflorescence size although for large inflorescences the rate of increase slowed slightly for flowers per visit and visits per flower. For A. columbianum all 3 parameters also generally increased with increasing inflorescence size but for the largest sizes there was no further increase in visits per inflorescence or flowers per visit and there was a decrease in visits per flower. The pattern of a smaller increase in attractiveness with progressively larger inflorescences corresponds to what would be expected if inflorescence attractiveness were based on the concept of just noticeable difference. The observed pattern of a smaller increase in flowers per visit with increasing inflorescence size can be described accurately by a model in which there is, on average, a fixed probability of moving from one flower to another on an inflorescence. The number of visits per flower is simply the consequence of the other 2 parameters. The lack of any significant decrease in pollinator visitation with increasing inflorescence size for D. nelsonii suggests that energy is probably the factor limiting inflorescence size. For A. columbianum, the largest Inflorescences have a reduced number of visits per flower and the total number of visits per inflorescence for the very largest inflorescences is reduced. This, in conjunction with a possible reduction in visit quality for large inflorescences, raises the possibility that inflorescence size in A. columbianum may be pollination limited.[ca] S'han suggerit do s factors que juguen un paper en la determinació de la mida de la inflorescència a l'interior d'una espècie: la limitació d'energia i la disminució de la recompensa de la pol-linització per a inflorescències llargues. En un esforç per avalua r la significació de la limitació de la pol-linització, hem examinat l'efecte de la mida de la inflorescència sobre els models de visita dels pol-linitzadors per a dues espècies, Aconitum columbiamun i Delphinium nelsonii. Aquestes espècies tenen una biologia de la pol-linització similar i amb dues presenten una inflorescència racemosa, però difereixen notablement en la mida de llurs inflorescències (A. columbianum té 1-26 flors obertes, mentre que D. Nelsonii només en té 1-6). Per a cada espècie, s'han examinat els paràmetres següents, com a funció de la mida de la inflorescència: visites pe r inflorescència, flors visitades per visita i visites per flor. Per a D. nelsonii, tots tres paràmetres augmenten quan augmenta la mida de la inflorescència, tot i que per a inflorescències llargues, la taxa d'increment se suavitza un xic pel que fa a flors pe r visita i visites per flor. Per a A. columbianum. tots tres paràmetres també augmenten generalment quan augmenta la mida de la inflorescència. però, per a les mides més grans, ja no hi ha més increment en visites per inflorescència o flors per visita. i s'observa una disminució en visites per flor. El model d'un menor increment en l’atractivitat amb inflorescències progressivament més grans correspon al que hom esperaria si l'atractivitat de la inflorescència fos basada en el concepte de diferència exactament perceptible . El model observat, d'un menor increment en flors per visita a mesura que augmenta la mida de la inflorescència, pot ser descrit adequadament per mitjà d'un model en el que hi ha, per regla general, una probabilitat fixada d'abandonar una flor per anar a una altra de la mateixa inflorescència. El nombre de visites per flor és simplement la conseqüència dels altres dos paràmetres. L'absència de cap disminució significativa en les visites de pol-linitzadors a mesura que augmenta la mida de la inflorescència de D. nelsonii suggereix que l'energia és probablement el factor limitant de la mida de la inflorescència. Per a A. columbianum. les inflorescències més llargues tenen un nombre reduït de visites per flor i el nombre total de visites per inflorescència, per a les inflorescències més extremadament llargues, es veu reduït. Això, conjuntament amb la possible reducció de la qualitat de les visites a les inflorescències més llargues, fa més gran la possibilitat que la mida de la inflorescència en Aconitum columbianum pugui ser limitada per la pol-linització
Delphinium L. subgen. Delphinium: Origen i tendències evolutives
No full textThe advanced features of Delphinium lo subgen. Delphinium(annual taxa) are compared with those of subgen. Delphinastrum (DC.) Wang and subgen. Oligophyllon Dimitrova (perennial taxa). F1ower morphology shows a functional interchange between lateral petals and upper petals. and inflorescence structure favours geitonogamy-autogamy rates. Karyotype evolution is based on a decrease in the total length of chromosomes and on an increase in the degree of asymmetry: the chromosome number remains constant (2n = 16) in the subgen. Delphinium.The dispersal efficiency of the annual species is higher than that of perennials due to seed set increase and improved floatability. both in water and in air. Other advanced adaptive features are the acquisition or new chemical weapons and the emergence of a new embryonogenic type. The ecological niches or subgen. Delphinium correspond to open and disturbed habitats in contrast to the stable and relatively closed ones or subgenera Delphinastum and Oligophyllon. A final hypothesis is made concerning the evolutionary trends observed in annuals vs. perennials in connexion with biogeographical considerations, and a final taxonomic summary is given.[ca] Les característiques avançades de Delphinium L. subgèn. Delphinium (tàxons anuals) són comparades amb les del subgèn. Delphinastrum (DC.) Wang i del subgèn. Oligophyllon Dimitrova (tàxons perennes). La morfologia norai mostra un intercanvi de funcions entre els pètals laterals i els pètals superiors i l'estructura de la inflorescència de molts tàxons anuals afavoreix un augment de les taxes de geitonogàmia-autogàmia. L'evolució dels cariotips és basada en una disminució de la longitud total dels cromosomes i en un increment del grau d'asimetria; el nombre cromosòmic roman constant per a totes les espècies anuals (2n = 16). l'eficàcia de la dispersió de les espècies anuals és mes gran que no pas la de les espècies perennes, per causa d'un increment en la producció de granes i per l'augment de la flotabilitat. tant a l'aire com a l'aigua. D'altres característiques adaptatives avançades són l'adquisició de noves defenses químiques i l'aparició d'un nou tipus embriogènic. Els nínxols ecològics del subgèn. Delphiniumcorresponen a hàbitats oberts i alterats, en comparació amb els hàbitats estables i relativament tancats dels subgèneres Delphinastrum i Oligophyllon. Es presenta una hipòtesi global de les tendències evolutives observades en anuals vs. perennes en connexió amb consideracions biogeogràfiques, així com un taxonòmic final
Observaciones sobre algunos caracteres de valor taxonómico en el grupo de los carófitos
No full textThe variability of the microstructurals characters and mineralogical composition of the oogonia of some charophytes extant and fossils is described. Two types of microstructures (W & V) are find. These are conservative into populations and are not able to change by the environmental factors. Moreover, these structures are quite constant in some of the phylogenetics groups studied. Consequently it is proposed its utilization in taxonomy. The apparition of original compounds in the Charophyta (vaterite. whewelite, aragonite, etc.) is important because it supports an old idea that considerates the Charophyta as an autonomous class between the Clorophyta and the Traqueophyta.Se describe la variabilidad de los caracteres microestructurales y la composición mineralógica de las células espirales del oogonio en diversas especies actuales y fósiles del grupo de los carófitos. Se encuentran así, dos tipos de microestructuras diferentes (W y V) que se muestran conservativas en el seno de las poblaciones, no moldeables por el ambiente y relativamente constantes dentro de los distintos grupos filogenéticos. En consecuencia, se propone su utilización con fines taxonómicos. La aparición de ciertos elementos mineralógicos (vaterita, whewelita, aragonito etc.) resulta remarcable por su originalidad y su apoyo al viejo criterio que consideraba los carófitos como una clase autónoma y quizás de "enlace" entre clorófitos y traqueófitos
Errores botánicos de Plinio señalados por Leoniceno
No full textNicoló Leonicenus, humanist and physician, became the center of a polemic on the errors of Plinius that, at the end, eroded the confidence that still was posed on Plinius until the late XV century. Though Leonicenus claimed that he was guided only by the desire of helping the young physicians in those aspects related lo health and life that were menaced by the historical inertia of the errors, his antagonists tried to bound him to terminological or textual aspects. What those errors are? Which are the methods employed by Leonicenus in revealing them, and on which botanical foundations? Those are the questions that we pretend to solve.Nicoló Leoniceno, médico humanista, se convirtió en el centro de una famosa polémica sobre los errores de Plinio, que, a la postre, terminaría por minar la confianza que en el seguíase manteniendo hasta finales del siglo XV. Aunque Leoniceno profesaba que sólo le guiaba ayudar a los médicos jóvenes en aquellas cuestiones pertenecientes a la salud y la vida que se veían amenazadas por la inercia histórica de los errores, sus antagonistas Quisieron confinarle en el terreno terminológico o de traducción textual. Pero, ¿cuáles eran esos errores? ¿Qué métodos emplea en desvelarlos? ¿Cuál es el fundamento botánico? A estas preguntas pretendemos dar respuesta
Festuca paniculata (L.) Schinz & Thell. subsp. paui, nuevo taxon para la Península Ibérica
No full textA new subspecies, Festuca paniculata (L.) Schinz & Thell. subsp. paui Cebolla & Rivas Ponce (Poaceae) is described.Se describe una subespecie nueva, Festuca paniculata (L.) Schinz & Thell. subsp. paui Cebolla & Rivas Ponce (Poaceae)
