Anuario de Estudios Medievales (Institución Milá y Fontan - CSIC)
Not a member yet
1432 research outputs found
Sort by
Deute públic i renda censalista al País Valencià en el segle XV. Una proposta d’interpretació
Get PDFThe emergence of the new taxation –of the Crown, the cities and the kingdom– was undoubtedly one of the main political and economic transformations of the late Middle Ages. With taxes a consolidated public debt appeared, which in the Crown of Aragon developed by means of censals, a financial instrument similar to the French rentes constituées or English perpetual annuities. On the basis of the case of Valencia, an attempt can be made to estimate the amount of income generated by public debt in the region and how it was distributed from the geographical and social perspective. Thus, this article studies at what levels of the urban network these resources were concentrated and which social groups were their main beneficiaries, with special attention being paid to the nobility, who found in this form of income a supplement to declining or insufficient feudal rents at a time of social restructuring.L’emergència de la nova fiscalitat –de la Corona, de les ciutats i del regne– va ser, sens dubte, una de les grans transformacions polítiques i econòmiques del final de l’edat mitjana. Amb l’impost va aparèixer un deute públic consolidat que, en la Corona d’Aragó, es va desenvolupar mitjançant el censal, un instrument financer semblant a les rentes constituées franceses o les perpetual annuities angleses. A partir del cas del País Valencià, pot assajar-se una estimació del volum de rendes generat pel deute públic i de com es distribuïen des del punt de vista geogràfic i social. Així doncs, en aquest article s’estudia en quins nivells de la xarxa urbana es concentraven aquests recursos i quins grups socials eren els seus principals beneficiaris, amb especial atenció a la noblesa, que va trobar en aquesta forma d’ingressos un complement al declivi o a la insuficiència de la renda feudal en una època de reestructuració de la societat
Introducción: La jerarquización urbana en la Baja Edad Media. Aspectos políticos, socioeconómicos y devocionales
Get PDF
El conflicte de Mir Geribert en el marc de la feudalització del Penedès (1041-1058)
Get PDFThroughout the eleventh century and in various areas of Europe, noblemen assaulted the established political powers in what have been called feudal revolts. In the southern part of the county of Barcelona, Mir Geribert, a nobleman and lord of several castles in the Penedès region, challenged the power of Count Ramon Berenguer I between 1041 and 1058. The objective of this paper is to analyse this confrontation, its implications, and its resolution especially on the basis of the publication of new documentation and the contributions of previous historiography. The result was the same across Europe: feudalism prevailed.Al llarg del segle XI i a diversos llocs d’Europa, es van produir assalts de nobles contra els poders polítics establerts en el que va ser batejat com a revoltes feudals. Al sud del comtat de Barcelona, Mir Geribert, un noble i senyor de castells del Penedès, va desafiar el poder del comte Ramon Berenguer I entre 1041 i 1058. L’objectiu d’aquest article és analitzar aquest enfrontament, les seves implicacions i la seva resolució, partint d’una nova edició de documents i de les aportacions de la historiografia anterior. Arreu d’Europa el resultat va ser el mateix: el feudalisme s’havia imposat
Los mercaderes toledanos en los reinos hispánicos (1475-1520): una aproximación a partir del observatorio valenciano
Get PDFThis article examines the presence of the merchants of Toledo in the Hispanic kingdoms in the period 1475-1520. It is based on the viewpoint offered by the city of Valencia and its sources, where references to the activities of Toledo citizens are frequent. It begins with a contextual summary of the families and companies that were prominent in trade outside Toledo and, subsequently, focuses on two aspects: the areas where Toledo merchants acted, based on a series of bills of exchange witnessed in Valencia, and the relationship between the merchants of Toledo and other groups through the study of specific cases and episodes.Este artículo examina la presencia de los mercaderes toledanos en los reinos hispánicos en el periodo 1475-1520. Se basa esencialmente en el observatorio que ofrecen la ciudad de Valencia y sus fuentes, donde menudean las citas de actividades toledanas. Comienza con un balance contextual de las familias y las compañías que protagonizaron el comercio fuera de Toledo y, después, se centra en dos aspectos: los espacios donde actuaron los toledanos, a partir de una serie de letras de cambio testimoniadas en Valencia, y las relaciones entre los toledanos y otros grupos mercantiles gracias al estudio de casos y episodios concretos
Dos frontals d’altar i l’acta de consagració de Sant Serni de Tavèrnoles
Get PDFThe aim of this paper is to analyse the two Romanesque altar frontals which consecutively decorated the altar of the abbey church of Sant Sadurní de Tavèrnoles. Both panels were related, but in a very different way, to the consecration document of Tavèrnoles, a fascinating forgery that recalls the political context of the northern region of the county of Urgell. This context directly influenced the panels: it explains the destruction of the first in 1092, and it determines the iconographic programme of the second, made in the third quarter of the 12th century.L’objectiu d’aquest article és l’estudi dels dos frontals romànics que van decorar consecutivament el presbiteri de l’església monàstica de Sant Sadurní de Tavèrnoles. Totes dues taules es relacionen, encara que de maneres diferents, amb l’acta de consagració del temple, un document falsificat però molt interessant que evoca l’especial context històric de l’àrea septentrional del comtat d’Urgell. Aquest context incideix directament en la vida dels mobles: explica la destrucció del primer, l’any 1092, i condiciona la creació i el contingut iconogràfic del segon, elaborat probablement durant el tercer quart del segle XII
El capítol catedralici de Mallorca a la segona meitat del segle XV (1450-1495)
Get PDFDespite the importance of the Majorcan cathedral chapter during the second half of the fifteenth century, the canonical institution has not yet been fully studied. This paper offers a basis upon which to build subsequent research. Firstly, it determines the canons’ personal names and the period during which they occupied their prebends, with the objective of identifying them as well as the cathedral dignitaries and other office holders outside the see itself. Next, it offers some data about family relationships, which is fundamental for explaining the access certain people had to prebends, because nepotism was very common. Third, it will be shown that university degrees constituted a decisive factor in the appointment of canons. Finally, the conclusions allow us to outline the first elements for a prosopography of the canons of Majorca at the end of the Middle Ages.Tot i la importància del capítol catedralici de Mallorca durant la segona meitat del segle XV, la institució canonical no ha estat estudiada a fons. Aquest article presenta les bases sobre les quals construir una posterior investigació. En primer lloc, es fixa l’onomàstica dels canonges i els anys durant els quals ostentaren la prebenda, amb l’objectiu d’individualitzar-los i de determinar les persones que ocuparen les dignitats catedralícies i altres oficis a fora de la Seu. Tot seguit s’ofereixen algunes dades referents a les relacions familiars, fonamentals per explicar l’accés a les prebendes de certes persones, puix el nepotisme era molt habitual. En tercer lloc, els estudis universitaris també constituïen un factor determinant en el nomenament de canonges, i la normativa n’afavoria la formació. Finalment, les conclusions permeten delinear uns primers elements per a una prosopografia dels canonges de Mallorca al final de l’Edat Mitjana