Universitat Politècnica de Catalunya
UPCommons. Portal del coneixement obert de la UPCNot a member yet
290727 research outputs found
Sort by
Meteotsunamis in the Western mediterranean: a regional analysis from high-frequency sea level observations
No full textCiutadella harbor, in Menorca (Balearic Islands), is a well-known hotspot for the occurrence of meteotsunamis, i.e., tsunami-like sea level oscillations generated by atmospheric disturbances. This phenomenon represents a significant hazard for Ciutadella and other coastal locations of the Balearic Islands and the NE Iberian Peninsula, as meteotsunamis can cause flooding events and damage to harbor infrastructures. Nevertheless, scientific studies on meteotsunamis at places other than Ciutadella are scarce. In fact, this work is the first regional characterization of the phenomenon. It has been possible thanks to the availability of high-resolution (1-minute) tide gauge data from 27 stations. The analysis of the sea level records reveals that the impact of meteotsunamis is spatially heterogeneous, with large events occurring only in locations with a large resonant amplification. We have found that, aside from Ciutadella, other locations (Vilanova, Portocolom and Port de Sóller) suffer from frequent, large events. Additionally, large sea level oscillations occur simultaneously at different sites, as they are linked to synoptic-scale atmospheric patterns that can cover a significant fraction of the region. This also explains the shared meteotsunami seasonality, with most events occurring in late spring and summer. In some locations, however, the number of out-of-season events is not negligible; these events are shown to be linked to atmospheric phenomena other than those generating the typical summer meteotsunamis. Finally, the inference of amplitude relationships across sites has not been possible, because the amplitude of the oscillations is determined by local coastal topography and by small-scale features of the atmospheric disturbances.With thank Aitor González for the digitalization of the analogic sea level records of l’Estartit. This work has been funded by the R + D + I project VENOM (PGC2018-099285-B-C21, PGC2018-099285-B-C22) and the project SEAFRONT (TED2021-132132B-C21), both funded by MCIN/AEI/https://doi.org/10.13039/501100011033 and by the “European Union NextGenerationEU/PRTR. The Croatian Science Foundation also supported this work with project GLOMETS (Grant IP-2022-10-3064). J.V. has been funded by the Conselleria d’Educació, Universitat i Recerca del Govern Balear through the Direcció General de Política Universitària i Recerca and by the Fondo Social Europeo from July 2022 onwards (grant n. FPI/057/2021). We thank the data providers (Josep Pascual, Puertos del Estado, SOCIB and Ports-IB) for making their datasets freely available.Peer ReviewedPostprint (published version
Estudio y análisis del mecanismo limpiaparabrisas
No full textEl sistema eixugaparabrises és un component essencial en la seguretat dels vehicles, concretament en la part de la seguretat activa, que es tracta d'aquells components que són destinats a evitar la producció d'accidents. El correcte funcionament d'aquest sistema depèn d'una sèrie de principis mecànics i és fonamental per garantir la visibilitat del conductor en condicions adverses.
Aquest treball de fi d'estudis planteja un estudi detallat del sistema esmentat. L'objectiu principal és desenvolupar i analitzar els fonaments de la dinàmica y cinematica que duen a terme el seu funcionament, examinant detalladament la configuració que te l'estructura del mecanisme i la transmissió del moviment.
Per dur a terme aquest objectiu, la metodologia a seguir està basada en dues parts. En primer lloc, es desenvolupa un estudi analític exhaustiu per al dimensionament del mecanisme, establint les relacions geomètriques, velocitats i posicionament dels seus components basat en el mecanisme de quatre barres o també conegut com a biela-manovella.
En segon lloc, s'elabora un modelatge computaritzat mitjançant la utilització de software de càlcul, concretament MATLAB. Aquest modelatge permet la simulació dinàmica del comportament del sistema en condicions de funcionament. Els resultats de la simulació no només validen o rebutgen el dimensionament analític realitzat, sinó que també proporcionen una eina gràfica i quantitativa per la comprensió precisa del seu funcionament.
Finalment, el modelatge desenvolupat facilita la identificació de possibles optimitzacions de disseny que permet obtenir millores orientades a l'eficiència de l'escombrat, la reducció de material de fabricació o de minimitzar anomalies, contribuint així al seu perfeccionament de futurs dissenys.El sistema limpiaparabrisas es un componente esencial en la seguridad de los vehículos, concretamente en la parte de la seguridad activa, que se trata de aquellos componentes que son destinados a evitar la producción de accidentes. El correcto funcionamiento de este sistema depende de una serie de principios mecánicos y es fundamental para garantizar la visibilidad del conductor en condiciones adversas.
Este Trabajo de fin de estudios plantea el estudio detallado de dicho sistema. El objetivo principal es desarrollar y analizar los fundamentos de la dinámica y cinematica que llevan a cabo su funcionamiento, examinando al detalle la configuración que tiene la estructura del mecanismo y la transmisión del movimiento.
Para llevar a cabo este objetivo, la metodología a seguir está basada en dos partes. En primer lugar, se desarrolla un estudio analítico exhaustivo para el dimensionamiento del mecanismo, estableciendo las relaciones geométricas, velocidades y posicionamiento de sus componentes basado en el mecanismo de cuatro barras o también conocido como biela-manivela.
En segundo lugar, se elabora un modelado computarizado mediante la utilización de software de cálculo, concretamente MATLAB. Este modelo permite la simulación dinámica del comportamiento del sistema en condiciones de funcionamiento. Los resultados de la simulación no sólo validan o rechazan el dimensionamiento analítico realizado, sino que también proporcionan una herramienta gráfica y cuantitativa para la comprensión precisa de su funcionamiento.
Por último, el modelado desarrollado facilita la identificación de posibles optimizaciones de diseño que permite obtener mejoras orientadas a la eficiencia del barrido, la reducción de material de fabricación o de minimizar anomalías, contribuyendo así a su perfeccionamiento de futuros diseños.The windshield wiper system is an essential component of vehicle safety, specifically as part of the active safety systems, which are defined as components intended to prevent accidents. The proper functioning of this system depends on a series of mechanical principles, and is fundamental for ensuring driver visibility in adverse conditions.
This final degree project propose a detailed study of said system. The primary objective is to analyze and develop the dynamic fundamentals that govern its operation, examining in detail the structural configuration of the mechanism and the transmission of motion.
To achieve this objective, the methodology is divided into two main parts. First, an exhaustive analytical study is conducted for the dimensioning of the mechanism. This establishes the geometric relationships, velocities, and positions of its components, based on the four-bar linkage also known as a crank-rocker mechanism.
Secondly, computerized modeling is developed using calculation software, specifically MATLAB. This modeling allows the dynamic simulation of the behavior of the system under operating conditions. The simulation results not only validate or reject the analytical sizing performed, but also provide a graphical and quantitative tool for the precise understanding of its operation.
Finally, the developed modeling facilitates the identification of possible design optimizations that allow for improvements aimed at sweeping efficiency, reducing manufacturing material or minimizing anomalies, thus contributing to the improvement of future designs.Objectius de Desenvolupament Sostenible::9 - Indústria, Innovació i Infraestructur
Minimalist and nanoparticle-free selenium-based photocathodes for record performance solar-driven hydrogen evolution
No full textThis work reports the highest photoelectrochemical (PEC) performance for selenium (Se)-based photocathodes, achieved through a simple, sustainable, and nanoparticle-free design. A half-cell solar-to-hydrogen (HC-STH) efficiency of 2.78 ± 0.01% and a photocurrent density of 11.35 ± 0.01 mA cm-2 at 0 VRHE were obtained with bare Mo/Se devices tested in H2SO4, surpassing the previous Se-based (FTO/Se/TiO2/Pt) HC-STH benchmark by over a factor of seven. To improve sustainability and device safety, the deposition of a thin TiO2 passivation layer enabled comparable performance (2.76 ± 0.01%), even in neutral phosphate buffer, allowing to obtain the highest photoelectrocatalytic onset potential reported so far (0.74 VRHE). Unlike most PEC devices that rely on complex multilayer stacks and costly noble metals, which limit scalability and environmental compatibility, this work demonstrates that high performance can be achieved with a fully earth-abundant and low-toxicity materials set. A systematic screening of back contacts, Se phases, absorber thickness, protective overlayers, and electrolyte formulations revealed the crucial role of Mo in enhancing Se orientation, charge extraction, and photovoltage generation. These results establish multiple benchmarks for Se-based PEC water splitting and highlight the potential of streamlined and scalable architectures for efficient and sustainable green hydrogen production.Peer ReviewedPostprint (published version
Estudi del comportament de la viscositat en les pastes de cacau
No full textCurrently, the cocoa industry is one of the most relevant sectors on the market, as cocoa is a widely used product with high consumer acceptance. Its economic growth and the diversity of its applications make the study of this sector particularly interesting in order to optimize its performance. This study aims to investigate the rheology of cocoa liquor with the objective of optimizing one of the industrial processes, specifically pressing, with the perspective of the results obtained can be directly applied to production. The study was carried out using industrial samples from the Nederland S.A. factory, corresponding to two types of cocoa liquor: on the one hand, cocoa liquor with an approximate pH of 5.6; and on the other, alkalized cocoa liquor subjected to a potassium-based treatment to increase the pH to values between 6.5 and 8.0. In order to conduct the study, it was necessary to create the method to obtain viscosity data and analyse the results. The results indicate that viscosity is a multifactorial parameter that does not depend exclusively on a single physicochemical factor, but rather on the combination of several factors. Nevertheless, certain physicochemical parameters, such as temperature and fat content, have been shown to exert a significant influence: as fat content and temperature increase, viscosity decreases noticeably. In addition, the fineness parameter exhibited a slight increasing trend in viscosity as particle size increased. No clear preference was detected for a specific type of cocoa liquor in relation to viscosity, as it varies according to the physicochemical parameters applied. However, at a temperature of 80 °C, viscosity values were around 4000 mPa·s, except for the alkalized cocoa liquor PAN, which showed a viscosity of 6107 mPa·s.Actualment, la indústria del cacau és una de les més rellevants del mercat, ja que es tracta d'un producte àmpliament utilitza i amb una gran acceptació entre els consumidors. El seu creixement econòmic i la seva diversitat d'aplicacions fan que l'estudi d'aquest sector sigui especialment interessant per optimitzar-ne el rendiment. Aquest treball planteja estudiar la reologia de les pastes de cacau amb la finalitat d'optimitzar un dels processos de fàbrica, concretament el premsat, i amb la perspectiva que els resultats obtinguts puguin ser aplicats directament a la producció. L'estudi s'ha realitzat amb mostres industrials procedents de la fàbrica Nederland S.A., corresponents a dos tipus de pastes de cacau: d'una banda, pastes amb un pH aproximant de 5,6; i de l'altra, pastes alcalines sotmeses a un tractament amb potassa per incrementar el pH fins a valors compresos entre 6,5 i 8,0. Per realitzar l'estudi s'ha hagut de posar a punt el mètode per poder obtenir les dades de viscositat y analitzar els resultats. Els resultats obtinguts indiquen que la viscositat és un paràmetre multifactorial que no depèn exclusivament d'un sol factor fisicoquímic, sinó de la combinació de diversos. Tot i això, s'ha observat que hi ha alguns paràmetres fisicoquímics, com la temperatura i el contingut de greix, tenen una influència significativa: a mesura que augmenta el contingut greix i la temperatura, la viscositat disminueix de manera perceptible. A més a més, el paràmetre de la finor ens ha sortit que té una tendència lleugerament creixent de la viscositat a mesura que augmenta la mida de partícula. No s'ha detectat una preferència clara pel tipus de pasta de cacau en relació amb la viscositat, ja que aquesta varia en funció dels paràmetres fisicoquímics aplicats. Tot i això, amb una temperatura de 80 °C, els valors de la viscositat han estat al voltant de 4000 mPa·s excepte la pasta alcalina PAN amb una viscositat de 6107 mPa·s.Actualmente, la industria del cacao es una de las más relevantes del mercado, ya que se trata de un producto ampliamente utilizado y con una gran aceptación entre los consumidores. Su crecimiento económico y la diversidad de aplicaciones hacen que el estudio de este sector resulte especialmente interesante con el fin de optimizar su rendimiento. Este trabajo plantea el estudio de la reología de las pastas de cacao con el objetivo de optimizar uno de los procesos industriales, concretamente el prensado, y con la perspectiva de que los resultados obtenidos puedan aplicarse directamente en la producción. El estudio se ha llevado a cabo con muestras industriales procedentes de la fábrica Nederland S.A., correspondientes a dos tipos de pastas de cacao: por un lado, pastas con un pH aproximado de 5,6; y por otro, pastas alcalinizadas sometidas a un tratamiento con potasa para incrementar el pH hasta valores comprendidos entre 6,5 y 8,0. Para la realización del estudio ha sido necesario poner a punto el método con el fin de obtener los datos de viscosidad y analizar los resultados. Los resultados obtenidos indican que la viscosidad es un parámetro multifactorial que no depende exclusivamente de un único factor fisicoquímico, sino de la combinación de varios. No obstante, se ha observado que algunos parámetros fisicoquímicos, como la temperatura y el contenido de grasa, ejercen una influencia significativa: a medida que aumenta el contenido graso y la temperatura, la viscosidad disminuye de forma perceptible. A más a más, el parámetro de la finura ha mostrado una ligera tendencia creciente de la viscosidad a medida que aumenta el tamaño de partícula. No se ha detectado una preferencia clara por un tipo concreto de pasta de cacao en relación con la viscosidad, ya que esta varía en función de los parámetros fisicoquímicos aplicados. Sin embargo, a una temperatura de 80 °C, los valores de viscosidad se han situado en torno a 4000 mPa·s, excepto en el caso de la pasta alcalina PAN, que ha presentado una viscosidad de 6107 mPa·s.Objectius de Desenvolupament Sostenible::12 - Producció i Consum ResponsablesObjectius de Desenvolupament Sostenible::12 - Producció i Consum Responsable
Analogue hysteretic relay-based direct control of output voltage in DC-AC converters
No full textThe goal of this thesis is to design and validate an analog hysteretic controller with direct output voltage control for use in high frequency switching DC-to-AC converters. The control loop will be centered around a relay element non-linearity, which is adjusted using the locus of the perturbed relay system (LPRS) methodology[1]. To improve the performance and viable working frequency range, the base converter structure will be adjusted through a parallel feed-forward compensator (PFC)[4] which will be designed such that the resulting replacement plant achieves almost strictly positive real-ness (ASPR)[9] criteria to ensure stability and good characteristics for a wide range of working conditions
Pinocchio en DigitalTwinLand
No full textLeonardo da Vinci utilizó modelos y una especie de técnica de simulación temprana tanto en el arte como en la ingeniería, construyendo experimentos físicos y visuales para probar cómo se verían o funcionarían las cosas. Es conocido que da Vinci preparó notas detalladas, diagramas y secuencias de bocetos para realizar experimentos mentales, por ejemplo, sobre el vuelo, el flujo de fluidos y la mecánica corporal, imaginando paso a paso cómo se desarrollarían las fuerzas, el movimiento y sus restricciones. Podemos afirmar que sus bocetos secuenciales de esos mecanismos funcionan como prototipos virtuales, de forma similar a cómo los ingenieros de hoy iteran diseños en entornos digitales antes de llevarlos a fábrica.Postprint (published version
NTAC: Neuronal type assignment from connectivity
No full textRecent advances in electron microscopy and computer vision now allow the reconstruction of complete wiring diagrams, or connectomes, of animal brains. This creates an urgent need for methods that can automatically identify neuronal cell types directly from these large connectivity datasets. Here we show that synaptic connectivity alone can be used to assign neurons to cell types with high accuracy. We introduce NTAC (Neuronal Type Assignment from Connectivity), which groups neurons based only on connectivity. NTAC has two forms: a semi-supervised one that leverages a small fraction of labeled neurons to infer the types of all others, and an unsupervised one that requires no labels at all. Applied to multiple state-of-the-art fruit fly brain connectomes, NTAC achieves high accuracy within only minutes on a laptop, demonstrating that connectivity provides a powerful and scalable basis for classifying neuronal cell types across the brain.AM was supported by funding provided through grants to Murthy and Seung from the NIH BRAIN Initiative (RF1 MH117815, RF1 MH129268, U24 NS126935). GS was supported by the following research grants: KAKENHI 25K00370, JST ASPIRE JPMJAP2302 and JST CRONOS JPMJCS24K2. BJ was supported through an EPSRC Early Career Fellowship (EP/T00729). DGS was supported by the Spanish Agencia Estatal de Investigación AEI/10.13039/ 501100011033 (Project PID2020-112581GB-C21 MOTION).Peer ReviewedPostprint (published version
Explainable artificial intelligence applied to geoscience and remote sensing: development and application to wild fire forecasting related to climate change
No full text(English) this thesis presents a progressive exploration of wildfire prediction by integrating process-based understanding with machine learning and causal inference frameworks. Chapter 3 focuses on variable importance and sensitivity by applying perturbation-based interventions, altering key drivers such as vapour pressure deficit (VPD), soil moisture (SM), and jet stream metrics by up to ±25% to simulate intensified environmental conditions and assess their impact on burned area. In contrast, Chapter 4 employs formal causal inference through do-calculus, enabling targeted counterfactual analysis within a structural causal model (SCM). Unlike the continuous perturbation-based interventions in Chapter 3, the intervention scenarios here are implemented by bootstrapping input variables and setting them to the 25th, 50th, 75th, and 100th percentiles. This allows the model to simulate the impact of each variable across a range of conditions, from typical to extreme (worst-case), and to quantify both direct and indirect effects on burned area, particularly for key drivers such as ∆Z500 and v300. Chapter 5 extends the causal reasoning to a global scale by using PCMCI-derived graphs as structural priors within a deep learning framework. It introduces regime-specific directed acyclic graphs (DAGs) generated through spatial clustering using the DBSCAN algorithm, enabling the identification of region-specific land–atmosphere interactions. These causal graphs are then embedded into Graph Attention Networks (GATs), allowing the model to learn weighted connections informed by causal structure, thereby enhancing both predictive performance and physical interpretability. Finally, Chapter 6 synthesizes these advances by embedding causal graphs within a GAT to simulate complex, multiscale interventions. It incorporates explicit counterfactual scenarios simulating intensified El Niño (via doubled negative SOI) and jet stream ridging (via increased positive ∆Z500, v300, and jet core), revealing spatially distinct fire responses. The use of different intervention strategies across chapters reflects the evolving methodological focus, from assessing input sensitivity (Chapter 3), to inferring causal mechanisms (Chapter 4), validating causal structures across regions (Chapter 5), and finally quantifying scenario-based outcomes (Chapter 6).
Building on this foundation, Chapter 6 introduces a causal GAT capable of predicting global burned area by integrating physically grounded causal graphs derived from PCMCI. This approach enables the model to follow meaningful land–atmosphere interactions, improving interpretability and aligning predictions with known physical processes. The results show that the causal GAT outperforms models using fully connected graphs. Excessive or non-informative edges in fully connected structures can lead to over-smoothing, a common issue in Graph Neural Networks, where repeated message passing across redundant links blurs key distinctions among node representations. This can obscure critical predictive features and degrade overall model accuracy. By pruning spurious or weakly informative connections, the causal GAT preserves sharper, more meaningful node embeddings and avoids the performance loss typically associated with over-parameterized graph structures. Collectively, these advances underscore that correlation-based models fail to capture the complex, non-linear interactions among ignition sources, vegetation dynamics, and climate feedbacks. They advocate for a shift toward process-based and machine learning models that can better represent the multifaceted mechanisms governing wildfire regimes in a warming world.(Català) Aquesta tesi presenta una exploració progressiva de la predicció d’incendis forestals mitjançant la integració del coneixement basat en processos amb tècniques d’aprenentatge automàtic i inferència causal. El Capítol 3 se centra en la importància i sensibilitat de les variables mitjançant intervencions basades en pertorbacions, modificant factors clau com el dèficit de pressió de vapor (VPD), la humitat del sòl (SM) i les mètriques del corrent en jet fins a ±25 % per simular condicions ambientals intensificades i avaluar-ne l’impacte sobre la superfície cremada. En canvi, el Capítol 4 aplica inferència causal formal mitjançant el càlcul do, que permet realitzar anàlisis contrafactuals dins d’un model causal estructural (SCM). A diferència de les intervencions contínues del Capítol 3, aquí els escenaris es generen fent bootstrap de les variables d’entrada i fixant-les als percentils 25, 50, 75 i 100. Això permet simular l’impacte de cada variable en diferents condicions, des de les típiques fins a les extremes, i quantificar els efectes directes i indirectes sobre la superfície cremada, especialment per ∆Z500 i v300.
El Capítol 5 amplia el raonament causal a escala global utilitzant grafs derivats de PCMCI com a estructures causals dins un marc d’aprenentatge profund. S’hi introdueixen gràfics acíclics dirigits (DAGs) específics per règim, generats mitjançant agrupament espacial amb l’algoritme DBSCAN, que permeten identificar interaccions terra–atmosfera específiques per regió. Aquests grafs s’integren en Xarxes d’Atenció de Grafs (GAT), fet que permet al model aprendre connexions ponderades guiades per l’estructura causal, millorant tant el rendiment predictiu com la interpretabilitat física.
Finalment, el Capítol 6 sintetitza aquests avenços incorporant grafs causals en una GAT per simular intervencions complexes i multiescala. S’hi introdueixen escenaris contrafactuals explícits com un Niño intensificat (duplicant el SOI negatiu) i un reforç del corrent en jet (increment de ∆Z500, v300 i el nucli del jet), mostrant respostes espacials diferenciades del foc. Les diferents estratègies d’intervenció emprades reflecteixen el progrés metodològic: des de l’avaluació de la sensibilitat (Capítol 3), la inferència de mecanismes causals (Capítol 4), la validació de grafs causals per regions (Capítol 5), fins a la quantificació d’escenaris basats en contrafactuals (Capítol 6).
Sobre aquesta base, el Capítol 6 presenta una GAT causal capaç de predir la superfície cremada a escala global mitjançant la integració de grafs causals derivats de PCMCI. Aquest enfocament permet que el model segueixi interaccions terra–atmosfera significatives, millorant la interpretabilitat i alineant les prediccions amb processos físics coneguts. Els resultats mostren que la GAT causal supera els models amb grafs completament connectats. L’excés d’enllaços pot provocar un sobre-afinament, un problema habitual en les GNN, on el pas repetit de missatges entre nodes connectats de manera redundant difumina les representacions clau. Això pot ocultar trets predictius importants i reduir el rendiment del model. En eliminar connexions espúries o poc informatives, la GAT causal conserva representacions més nítides i coherents, evitant la pèrdua de precisió causada per estructures sobreparametritzades. En conjunt, aquests avenços mostren que els models basats en correlació no capten les interaccions complexes i no lineals entre fonts d’ignició, dinàmica de la vegetació i retroalimentacions climàtiques, i aposten per models híbrids basats en processos i aprenentatge automàtic que representin millor els mecanismes multifactorials que governen els règims d’incendis en un món en escalfament.(Español) Esta tesis presenta una exploración progresiva de la predicción de incendios forestales mediante la integración del conocimiento basado en procesos con enfoques de aprendizaje automático e inferencia causal. El Capítulo 3 se centra en la importancia y sensibilidad de las variables mediante intervenciones basadas en perturbaciones, modificando factores clave como el déficit de presión de vapor (VPD), la humedad del suelo (SM) y métricas de la corriente en chorro hasta ±25 % para simular condiciones ambientales intensificadas y evaluar su impacto sobre la superficie quemada. En contraste, el Capítulo 4 emplea inferencia causal formal mediante el cálculo do, lo que permite realizar análisis contrafactuales dentro de un modelo causal estructural (SCM). A diferencia de las intervenciones continuas del Capítulo 3, aquí los escenarios se implementan mediante bootstrap de las variables de entrada, fijándolas en los percentiles 25, 50, 75 y 100. Esto permite simular el impacto de cada variable en un rango de condiciones, desde típicas hasta extremas, y cuantificar sus efectos directos e indirectos sobre la superficie quemada, especialmente para variables como ∆Z500 y v300.
El Capítulo 5 amplía el razonamiento causal a escala global utilizando grafos derivados de PCMCI como estructuras causales dentro de un modelo de aprendizaje profundo. Introduce grafos dirigidos acíclicos (DAGs) específicos por régimen, generados mediante agrupamiento espacial con el algoritmo DBSCAN, lo que permite identificar interacciones tierra–atmósfera específicas de cada región. Estos grafos se integran en redes de atención de grafos (GAT), permitiendo al modelo aprender conexiones ponderadas guiadas por la estructura causal, mejorando tanto el rendimiento predictivo como la interpretabilidad física.
Finalmente, el Capítulo 6 sintetiza estos avances incorporando grafos causales en una GAT para simular intervenciones complejas y multiescalares. Se incluyen escenarios contrafactuales explícitos, como un El Niño intensificado (doblando el SOI negativo) y una intensificación de la cresta en la corriente en chorro (aumento de ∆Z500, v300 y el núcleo del chorro), revelando respuestas espaciales diferenciadas del fuego. Las distintas estrategias de intervención empleadas reflejan la evolución metodológica: desde la sensibilidad a las entradas (Capítulo 3), pasando por la inferencia de mecanismos causales (Capítulo 4), la validación de estructuras causales en distintas regiones (Capítulo 5), hasta la cuantificación de escenarios contrafactuales (Capítulo 6).
Sobre esta base, el Capítulo 6 presenta una GAT causal capaz de predecir la superficie quemada globalmente integrando grafos causales derivados de PCMCI. Este enfoque permite al modelo seguir interacciones tierra–atmósfera significativas, mejorando la interpretabilidad y alineando las predicciones con procesos físicos conocidos. Los resultados muestran que la GAT causal supera a modelos con grafos totalmente conectados. Los grafos densos generan sobre-suavizado, un problema común en las GNN, donde el paso de mensajes en enlaces redundantes difumina representaciones clave. Esto puede ocultar características predictivas importantes y degradar la precisión. Al eliminar conexiones espurias o poco informativas, la GAT causal conserva representaciones más nítidas y significativas, evitando la pérdida de rendimiento por sobreparametrización. En conjunto, estos avances demuestran que los modelos basados en correlación no logran capturar las interacciones complejas y no lineales entre fuentes de ignición, dinámica de la vegetación y retroalimentaciones climáticas, abogando por un cambio hacia modelos basados en procesos y aprendizaje automático que representen mejor los mecanismos multifactoriales que rigen los regímenes de incendios en un mundo en calentamiento.Postprint (published version
RV.S5.DR.V6 Máscaras
No full textVídeos docents de l'assignatura Representació Arquitectònica II (REVIT) impartida per Isidro Navarro, PDI de l'ETSA
Un sistema de gestion de flexibilidad para proveer servicios de potencia proximo al tiempo real: Un caso de estudio experimental en el laboratorio de Microredes PVZEN
No full textThis paper presents a novel flexibility management system to handle short-term power deviations generated by intrinsic variability in generation and demand, and behind-the-meter flexibility provision in a close-to-real-time framework (30-second intervals). The proposed system employs an adaptive autoregression algorithm as a short-term forecast of energy exchange to the grid and a cost-benefit analysis to adjust the power setpoints of the energy devices by means of redispatching and unit reassignment modules. Experimental case studies are conducted in the PVZEN microgrid laboratory to validate the proposed system, testing critical scenarios and diverse flexibility requests. The results confirm the optimal management of the power deviations and the techno-economic feasibility of flexibility supply with real-world equipment, reducing the total operation cost from 11% to 85% compared to the baseline scenario. Finally, findings of previous studies based on simulations are verified experimentally, validating the influence of variables such as sample frequency, aging cost models, and flexibility price.Open Access funding provided thanks to the CRUE-CSIC agreement with Springer Nature. This research is part of Project PLEC2021-008152, funded by MCIN/AEI/10.13039/501100011033 of Ministerio de Ciencia, Innovación y Universidades, and by the European Union “NextGenerationEU”/PRTR”.Peer Reviewed7.1 - Per a 2030, garantir l’accés universal a serveis d’energia assequibles, confiables i moderns7.2 - Per a 2030, augmentar substancialment el percentatge d’energia renovable en el conjunt de fonts d’energia7.3 - Per a 2030, duplicar la taxa mundial de millora de l’eficiència energètica7 - Energia Assequible i No Contaminant7.a - Per a 2030, augmentar la cooperació internacional per tal de facilitar l’accés a la investigació i a les tecnologies energètiques no contaminants, incloses les fonts d’energia renovables, l’eficiència energètica i les tecnologies de combustibles fòssils avançades i menys contaminants, i promoure la inversió en infraestructures energètiques i tecnologies d’energia no contaminant7.b - Per a 2030, ampliar la infraestructura i millorar la tecnologia per tal d’oferir serveis d’energia moderns i sostenibles per a tots els països en desenvolupament, en particular els països menys avançats, els petits estats insulars en desenvolupament i els països en desenvolupament sense litoral, d’acord amb els programes de suport respectius11 - Ciutats i Comunitats Sostenibles11.1 - Per a 2030, assegurar l’accés de totes les persones a habitatges i a serveis bàsics adequats, segurs i assequibles, i millorar els barris marginalPostprint (published version