Universitat Politècnica de Catalunya
UPCommons. Portal del coneixement obert de la UPCNot a member yet
290727 research outputs found
Sort by
Towards equitable nature-based outdoor activities in schools: Barriers, enablers and use patterns in Brussels
No full textSchools play a central role in children’s daily lives and are well-positioned to foster direct interactions with nature and reduce inequities in residential green space access. School-related green and blue infrastructure, including green elements in schoolyards and green and blue spaces visited during school hours, offers various opportunities for children to engage with nature. However, school staff experience several barriers to organising outdoor, nature-based activities. Despite the growing literature on these challenges, enabling factors remain poorly understood and equity issues are often overlooked. This research examines how use patterns of school-related green and blue infrastructure, as well as barriers and enablers to organising nature-based outdoor activities, vary across schools with different socio-economic profiles and school types. We combine data from a map-based survey of 72 schools in the Brussels Capital Region with 10 semi-structured interviews with primary school directors and teachers. Our analysis reveals that use of green spaces outside school premises is not significantly associated with schools’ socio-economic profile. However, compared to public schools, charter schools tend to organise more frequent and diverse nature-based outdoor activities. As school staff increasingly rely on well-maintained nearby public green spaces, their scarcity remains a major barrier to organising nature-based activities, particularly in deprived schools. Effective strategies for ensuring greater equity in outdoor learning include upscaling schoolyard greening initiatives, improving access to nearby public green spaces - particularly near deprived schools -, and strengthening school staff training.This paper builds on the COOLSCHOOLS project (www.coolschools.eu; “Realizing potentials of nature-based climate shelters in school environments for urban transformation”) and has received funding from the European Union’s Horizon 2020 research and innovation programme under grant agreement No 101003758 via a subsidy from the Brussels Capital Region research and innovation agency Innoviris (ERA-NET Cofund URBAN TRANSFORMATION CAPACITIES call). FB’s contribution to this work is also funded by MICIU/AEI/10.13039/501100011033 and by ESF+ through the grant RYC2023-042663-I.Peer Reviewed4 - Educació de Qualitat11 - Ciutats i Comunitats Sostenibles13 - Acció per al Clima15 - Vida d'Ecosistemes TerrestresPostprint (published version
Magnetite-integrated electrochemical sensor for efficient detection of PET microplastics in water
No full textPlastic pollution, particularly from microplastics, poses serious risks to ecosystems and human health. Polyethylene terephthalate (PET), a widely used polymer, commonly leaches into food and water sources, necessitating effective monitoring. This study presents a simple electrochemical sensor for trace detection of PET microplastics in water. The sensor was developed by modifying a screen-printed gold electrode (SPAuE) with magnetite (Fe3O4) nanoparticles valorized from mill scale. Electrochemical analysis revealed a fully irreversible, diffusion-controlled oxidation response. Under optimized conditions, the SPAuE/Fe3O4 sensor successfully detected PET in the concentration range of 6.25 to 500 mg/L, with a detection limit of 3.6¿mg/L. The improved performance is attributed to the high conductivity and surface area of Fe3O4 nanoparticles. The sensor exhibited excellent sensitivity, selectivity, reproducibility, stability, and practical applicability in both synthetic and real water samples, supporting its potential as a simple, portable, and cost-effective tool for monitoring PET pollution in aquatic environments.This work was supported by Agency for the Competitiveness of the Catalan Companies (ACCIÓ) under Grant ACE051/22/000014.Peer ReviewedPostprint (published version
Reconstrucción de vídeo Volumétrico escalable y en tiempo real
No full textAquest treball de final de grau se centra en el desenvolupament de diverses millores aplicades a un algorisme de visualització de vídeo volumètric en temps real. Concretament, s'ha mitigat l'impacte dels artefactes en la silueta de la representació, s'han eliminat altres tipus d'artefactes que generaven zones negres a la superfície, s'ha reduït l'efecte de calibracions imprecises entre càmeres i s'ha implementat un sistema de reducció del soroll de profunditat en escenes dinàmiques mitjançant el seguiment dels objectes. Addicionalment, es presenta una primera implementació i proposta per l'ompliment de forats en la representació. Finalment, s'han dut a terme proves de rendiment per comprovar que l'algorisme pot renderitzar més de 30 fotogrames per segon processant imatges d'un mínim de cinc càmeres.This Bachelor's Thesis focuses on the development of several improvements to a real-time volumetric video rendering algorithm. Specifically, the impact of artifacts on the silhouette of the representation has been mitigated, other types of artifacts that produced black regions on the surface have been eliminated, the effects of inaccurate camera calibration have been reduced, and a system for reducing depth noise in dynamic scenes through object tracking has been implemented. Additionally, an initial implementation and proposal for filling holes in the representation are presented. Finally, performance tests have been conducted to verify that the algorithm is capable of rendering more than 30 frames per second while processing images from at least five cameras.Este trabajo de final de grado se centra en el desarrollo de diversas mejoras hechas a un algoritmo de visualización de video volumétrico en tiempo real. Concretamente, se ha mitigado el impacto de artefactos en la silueta de la representación, se han eliminado otro tipo de artefactos que producía zonas negras en la superficie, se ha reducido el efecto de calibraciones imprecisas entre cámaras y se ha implementado un sistema de reducción del ruido de la profundidad en escenas dinámicas mediante el seguimiento de los objetos. Adicionalmente, se presenta una primera implementación y propuesta para rellenar agujeros en la representación. Finalmente se han llevado a cabo pruebas de rendimiento para comprobar que el algoritmo puede renderizar más de 30 fotogramas por segundo procesando imágenes de un mínimo de cinco cámaras
Talent retention practices in Spanish IT SMEs
No full text(English) Context: Hiring and retaining the best employees is one of the most important business activities for keeping a sustainable advantage for companies over time. Besides, these business activities are more crucial in knowledge-intensive industries, such as IT, where the employee’s knowledge, skills and attitudes define the company's real ability to adapt and compete in the existing markets. This Ph.D. thesis explores the existing Talent Retention challenges faced by IT SMEs in Spain, proposing a framework to help companies in the industry to cope with this relevant challenge.
Purpose: to help in the advancement of the understanding of the Talent Management (TM) field by identifying Talent Retention practices adopted by a cohort of Small and Medium-sized Enterprises (SMEs) in the Information Technology (IT) industry SMEs in Spain. Challenges in TM are higher for companies of this kind as they face higher constraints than multinational enterprises (MNEs), and their success is highly tied to their people.
Method: the research uses an inductive approach based on semi-structured interviews. A list of companies was obtained from a business directory by selecting those candidates that fall into the category of SMEs, their activity is linked to software development and are located in the Barcelona area. After curating the list, representatives were contacted, and we held semi-structured interviews with them until we reached sample saturation. Data was then coded and analysed.
Results: we identified a set of practices that could be translated into a framework of four blocks that may help IT companies set a Talent Retention agenda and help them remain competitive in the current talent competition scenario.
Conclusions / Implications: the proposed framework aims to help companies in this competitive industry to perform better Talent Retention decisions thus help them to survive and grow in a very competitive environment.
Originality: this dissertation contributes to the call for more exploratory studies in HRM and TM in SMEs in the EU contexts whilst proposing a framework for practitioners to cope with Talent Retention challenges.(Català) Context: Contractar i retenir els millors empleats és una de les activitats empresarials més importants per mantenir un avantatge sostenible per a les empreses al llarg del temps. A més, aquestes activitats empresarials són més crucials en sectors intensius en coneixement, com el de les Tecnologies de la Informació i de la Comunicació (TIC), on els coneixements, les habilitats i les actituds de l'empleat defineixen la capacitat real de l'empresa per adaptar-se i competir en els mercats existents. Aquesta tesi doctoral explora els reptes existents de retenció de talent als quals s'enfronten les pimes TIC a Espanya, proposant un marc per ajudar les empreses del sector a afrontar-los.
Propòsit: ajudar a avançar en la comprensió de l'àmbit de la Gestió del Talent (TM) mitjançant la identificació de pràctiques de Retenció de Talent adoptades per un segment de Petites i Mitjanes Empreses (PIMES) de la indústria de les Tecnologies de la Informació (TI) a Espanya. Els reptes en Gestió del Talent són més grans per a les empreses d'aquest tipus, ja que pateixen més limitacions que les empreses multinacionals (MNE), i l’èxit de l’empresa es troba molt vinculant al seu equip de persones.
Mètode: la recerca utilitza un enfocament inductiu basat en entrevistes semi-estructurades. S'ha obtingut un llistat d'empreses d'un directori empresarial, seleccionant-ne aquelles que entren en la categoria de pimes, la seva activitat està vinculada al desenvolupament de software i estan ubicades a l'àrea de Barcelona. Després de filtrar i revisar la llista, es va contactar amb els representants i es van mantenir entrevistes semi-estructurades amb ells fins que vam arribar a la saturació de la mostra. Posteriorment, es van codificar i analitzar les dades.
Resultats: es van identificar un conjunt de pràctiques que es podrien agrupar en quatre blocs, els quals poden ajudar les empreses TIC a establir un programa de retenció de talent i ajudar-les a seguir sent competitives en l'escenari actual de competència pel talent.
Conclusions / Implicacions: el marc proposat pretén ajudar les empreses d'aquest sector competitiu a realitzar millors decisions de retenció de talent i facilitar, així, la seva supervivència i creixement en un entorn molt competitiu.
Originalitat: aquesta tesi contribueix a la crida de la comunitat científica per disposar de més estudis exploratoris en gestió de recursos humans i de gestió del talent en pimes de la UE, alhora que proposa un marc perquè les empreses puguin fer front als reptes de la retenció de talent.(Español) Contexto: Contratar y retener a los mejores empleados es una de las actividades empresariales más importantes para mantener una ventaja sostenible para las empresas a lo largo del tiempo. Además, estas actividades empresariales son más cruciales en las industrias intensivas en conocimiento, como la de las Tecnologías de la Información (IT), donde los conocimientos, habilidades y actitudes del empleado definen la capacidad real de la empresa para adaptarse y competir en los mercados existentes. Esta tesis doctoral explora los retos existentes en materia de Retención de Talento a los que se enfrentan las pymes de IT en España, proponiendo un marco para ayudar a las empresas del sector a afrontarlo.
Propósito: ayudar en el avance de la comprensión del campo de la Gestión del Talento (TM) mediante la identificación de prácticas de Retención de Talento adoptadas por un segmento de Pequeñas y Medianas Empresas (PYMES) en el sector de las Tecnologías de la Información (TI) en España. Los desafíos en materia de Gestión del Talento son mayores para este tipo de empresas, ya que se enfrentan a mayores limitaciones que las empresas multinacionales (MNE), y su éxito está muy vinculado a su equipo de personas.
Método: la investigación utiliza un enfoque inductivo basado en entrevistas semi-estructuradas. Se obtuvo un listado de empresas a partir de un directorio empresarial, seleccionando aquellas que entrasen en la categoría de PYMES, su actividad estuviese vinculada al desarrollo de software y estuviesen ubicadas en el área de Barcelona. Después de filtrar y revisar la lista, se contactó a los representantes y se mantuvieron entrevistas semi-estructuradas con ellos hasta que se llegó a la saturación de la muestra. Posteriormente, se codificaron y analizaron los datos.
Resultados: se identificaron un conjunto de prácticas que podrían agruparse en cuatro bloques, los cuales pueden ayudar a las empresas de IT a establecer un programa de de retención de talento y ayudarlas a mantenerse competitivas en el escenario actual de competencia por el talento.
Conclusiones / Implicaciones: el marco propuesto pretende ayudar a las empresas de este sector competitivo a realizar mejores decisiones de Retención de Talento y facilitar, así, su supervivencia y crecimiento en un entorno muy competitivo.
Originalidad: esta tesis contribuye a la petición por parte de la comunidad científica para disponer de más estudios exploratorios sobre la gestión de los recursos humanos y la gestión del talento en pymes de la UE. A su vez, propone un marco para que las empresas puedan hacer frente a los retos de la retención del talento.Postprint (published version
Optimización de dispositivos flexoeléctricos
No full text(English) This thesis develops a strategy to study the optimization on flexoelectric devices. There are nowadays many electromechanical devices , sensors, actuators and energy harvesters, that rely on the basis of the well-known piezoelectric effect, but not all materials exhibit this effect. The most widely used piezoelectric materials show limitations in terms of fracture toughness, toxicity, biocompatibility and temperature range of operation. A novel alternative is provided by flexoelectricity, which, unlike piezoelectricity, appears in all dielectric materials. Flexoelectricity is a size dependent electromechanical coupling which manifest itself at sub micron scales and relies on the generation of field gradients inside the material. It has been recently shown, that the flexoelectric response to field gradients in the materials can be conveniently accumulated to produce a macroscopic effective piezoelectric-like response by material architecture. Through the suitable geometry of a repeating unit, piezoelectric metamaterials can be conceived to produce a net electromechanical response even when built from non-piezoelectric base materials, and thus devoid of some of the above mentioned limitations. The design of such piezoelectric metamaterials exploiting flexoelectricity poses numerous challenges both theoretical and computational. Flexoelectricity is a gradient-mediated property, and thus requires additional physical and engineering intuition beyond the homogeneous setups of piezoelectricity. The governing equations of flexoelectricity are a coupled system of fourth-order PDEs, which require solution methods beyond standard finite elements providing the required continuity. In recent work, these issues have been addressed in detail, identifying the main design concepts for piezoelectric metamaterials and developing suitable solution methods. In the present thesis, we focus on the systematic rational design of piezoelectric metamaterials and devices exploiting the flexoelectric effect. A useful tool towards this goal is topology and shape optimization with multiple and possibly conflicting objectives. An important challenge is the high-computational cost of solving flexoelectric boundary value problems in general geometries. We will thus aim at devising efficient optimization strategies to reduce the computational cost, introducing machine learning techniques to alleviate the need for detailed and accurate simulations for every design in the optimization process.(Català) Aquesta tesi desenvolupa una estratègia per estudiar l’optimització en dispositius flexoelectrics. Existeixen avui dia molts dispositius electromecànics, sensors, actuadors i recol·lectors d’energia, que es basen en el conegut efecte piezoelèctric, però no tots els materials exhibeixen aquest efecte. Els materials piezoelèctrics més utilitzats mostren limitacions en termes de tenacitat a la fractura, toxicitat, biocompatibilitat i rang de temperatura d’operació. Una alternativa innovadora la proporciona la flexoelectricitat, que, a diferència de la piezoelectricitat, apareix en tots els materials dielèctrics. La flexoelectricitat és un acoblament electromecànic depenent de l’escala que es manifesta a escales submicromètriques i es basa en la generació de gradients de camp dins del material. S’ha demostrat recentment que la resposta flexoelectrica als gradients de camp en els materials pot acumular-se convenientment per produir una resposta macroscòpica efectiva similar a la piezoelèctrica mitjançant l’arquitectura del material. A través de la geometria adequada d’una unitat repetitiva, poden concebre’s metamaterials piezoelèctrics per produir una resposta electromecànica neta fins i tot quan es construeixen a partir de materials base no piezoelèctrics, i per tant mancats d’algunes de les limitacions esmentades anteriorment.
El disseny d’aquests metamaterials piezoelèctrics que exploten la flexoelectricitat planteja nombrosos desafiaments tant teòrics com computacionals. La flexoelectricitat és una propietat mediada per gradients, i per tant requereix intuïció física i enginyeril addicional més enllà dels esquemes homogenis de la piezoelectricitat. Les equacions governants de la flexoelectricitat són un sistema acoblat d’EDPs de quart ordre, que requereixen mètodes de solució més enllà dels elements finits estàndard que proporcionen la continuïtat necessària. En treballs recents, aquestes qüestions han estat tractades amb detall, identificant els principals conceptes de disseny per a metamaterials piezoelèctrics i desenvolupant mètodes de solució adequats. En la present tesi, ens centrem en el disseny racional sistemàtic de metamaterials i dispositius piezoelèctrics que exploten l’efecte flexoelectric. Una eina útil cap a aquest objectiu és l’optimització topològica i de forma amb múltiples objectius i possiblement conflictius. Un desafiament important és l’elevat cost computacional de resoldre problemes de valors a la frontera flexoelectrics en geometries generals. Per tant, el nostre objectiu serà idear estratègies d’optimització eficients per reduir el cost computacional, introduint tècniques d’aprenentatge automàtic per alleugerir la necessitat de simulacions detallades i precises per a cada disseny en el procés d’optimització.(Español) Esta tesis desarrolla una estrategia para estudiar la optimización en dispositivos flexoeléctricos. Existen hoy en día muchos dispositivos electromecánicos, sensores, actuadores y recolectores de energía, que se basan en el conocido efecto piezoeléctrico, pero no todos los materiales exhiben este efecto. Los materiales piezoeléctricos más utilizados muestran limitaciones en términos de tenacidad a la fractura, toxicidad, biocompatibilidad y rango de temperatura de operación. Una alternativa novedosa la proporciona la flexoelectricidad, que, a diferencia de la piezoelectricidad, aparece en todos los materiales dieléctricos. La flexoelectricidad es un acoplamiento electromecánico dependiente del tamaño que se manifiesta a escalas submicrométricas y se basa en la generación de gradientes de campo dentro del material. Se ha demostrado recientemente que la respuesta flexoeléctrica a los gradientes de campo en los materiales puede acumularse convenientemente para producir una respuesta macroscópica efectiva similar a la piezoeléctrica mediante la arquitectura del material. A través de la geometría adecuada de una unidad repetitiva, pueden concebirse metamateriales piezoeléctricos para producir una respuesta electromecánica neta incluso cuando se construyen a partir de materiales base no piezoeléctricos, y por lo tanto desprovistos de algunas de las limitaciones mencionadas anteriormente.
El diseño de dichos metamateriales piezoeléctricos que explotan la flexoelectricidad plantea numerosos desafíos tanto teóricos como computacionales. La flexoelectricidad es una propiedad mediada por gradientes, y por lo tanto requiere intuición física e ingenieril adicional más allá de los esquemas homogéneos de la piezoelectricidad. Las ecuaciones gobernantes de la flexoelectricidad son un sistema acoplado de EDPs de cuarto orden, que requieren métodos de solución más allá de los elementos finitos estándar que proporcionan la continuidad requerida. En trabajos recientes, estas cuestiones han sido tratadas en detalle, identificando los principales conceptos de diseño para metamateriales piezoeléctricos y desarrollando métodos de solución adecuados. En la presente tesis, nos centramos en el diseño racional sistemático de metamateriales y dispositivos piezoeléctricos que explotan el efecto flexoeléctrico. Una herramienta útil hacia este objetivo es la optimización topológica y de forma con múltiples objetivos y posiblemente conflictivos. Un desafío importante es el alto costo computacional de resolver problemas de valores en la frontera flexoeléctricos en geometrías generales. Por lo tanto, nuestro objetivo será idear estrategias de optimización eficientes para reducir el costo computacional, introduciendo técnicas de aprendizaje automático para aliviar la necesidad de simulaciones detalladas y precisas para cada diseño en el proceso de optimización.Postprint (published version
Sensibilitzacio de la població general vers la baixa visió
No full textLa baixa visió és una condició visual que comporta una reducció significativa de la capacitat visual i que sovint és desconeguda o confosa amb la ceguesa per part de la població general. Aquest desconeixement contribueix a la manca de sensibilització social i dona lloc a estigmes i barreres que dificulten la integració i la qualitat de vida de les persones amb baixa visió.
Les causes d’aquesta condició visual són principalment patològiques. Entre les més freqüents s’hi troba el glaucoma, la degeneració macular associada a l’edat, la retinopatia diabètica i la miopia magna. L'afectació visual pot ser central, perifèrica o ambdues.
La pèrdua visual comporta limitacions en la vida diària, que poden repercutir negativament en el benestar psicològic i emocional. Les limitacions poden ser funcionals, educatives, laborals i socials.
Per a donar suport visual hi ha una sèrie d’estratègies: ajudes no òptiques, òptiques i electròniques. Alguns exemples són: bastó de mobilitat, objectes amb colors contrastants, lupes, telescopis i circuits tancats de televisió.
A més, la població general té un paper important en la integració de les persones amb baixa visió i és per aquest motiu que cal conscienciar sobre la importància de l’empatia i la col•laboració ciutadana. Les maneres d’implicar-se són: informar-se i normalitzar la baixa visió, oferir ajuda, tenir cura de l’entorn, promoure l’accessibilitat i fer un ús adequat de la comunicació.
Per a difondre-ho entre la població general, la campanya “Mira-ho amb altres ulls” té com a objectiu fomentar la sensibilització vers la baixa visió. Consisteix en infografies i un vídeo breu que simula el punt de vista d’una persona amb baixa visió.
Els resultats no es poden quantificar però les infografies s’han publicat mitjançant les xarxes socials.
En conclusió, la sensibilització de la població general vers la baixa visió és necessària per fomentar l’accessibilitat i la integració a la societat de les persones amb dèficit visual.La baja visión es una condición visual que comporta una reducción significativa de la capacidad visual y que a menudo es desconocida o confundida con la ceguera por parte de la población general. Este desconocimiento contribuye a la falta de sensibilización social y da lugar a estigmas y barreras que dificultan la integración y calidad de vida de las personas con baja visión.
Las causas de esa condición visual son principalmente patológicas. Entre las más frecuentes se encuentra el glaucoma, la degeneración macular asociada a la edad, la retinopatía diabética y la miopía magna. La afectación visual puede ser central, periférica o ambas.
La pérdida visual comporta limitaciones en la vida diaria, que pueden repercutir negativamente en el bienestar psicológico y emocional. Las limitaciones pueden ser funcionales, educativas, laborales y sociales.
Para dar soporte visual existen una serie de estrategias: ayudas no ópticas, ópticas y electrónicas. Algunos ejemplos son: bastón de movilidad, objetos con colores contrastantes, lupas, telescopios y circuitos cerrados de televisión.
Además, la población tiene un papel importante en la integración de las personas con baja visión y es por este motivo que es necesario concienciar sobre la importancia de la empatía y la colaboración ciudadana. Las formas de implicarse son: informarse y normalizar la baja visión, ofrecer ayuda, cuidar el entorno y promover la accesibilidad.
Para difundirlo entre la población general, la campaña “Míralo con otros ojos” tiene como objetivo fomentar la sensibilización hacia la baja visión. Consiste en infografías y un breve vídeo que simula el punto de vista de una persona con baja visión.
Los resultados no pueden cuantificarse pero las infografías se han publicado mediante las redes sociales.
En conclusión, la sensibilización de la población general hacia la baja visión es necesaria para fomentar la accesibilidad y la integración en la sociedad de las personas con déficit visual.Low vision is a visual condition that involves a significant reduction in visual capacity and is often unknown or confused with blindness by the general population. This lack of awareness contributes to a lack of social awareness and gives rise to stigmas and barriers that hinder the integration and quality of life of people with low vision.
The causes of this visual condition are mainly pathological. Among the most common are glaucoma, age-related macular degeneration, diabetic retinopathy and myopia magna. Visual impairment can be central, peripheral or both.
Visual loss involves limitations in daily life, which can negatively impact psychological and emotional well-being. The limitations can be functional, educational, work and social.
To provide visual support there are a series of strategies: non-optical, optical and electronic aids. Some examples are: mobility canes, objects with contrasting colors, magnifying glasses, telescopes and closed-circuit television.
In addition, the general population plays an important role in the integration of people with low vision and it is for this reason that it is necessary to raise awareness of the importance of empathy and citizen collaboration. Ways to get involved are: getting informed and normalizing low vision, offering help, taking care of the environment, promoting accessibility and making appropriate use of communication.
To spread this among the general population, the “Mira-ho amb altres ulls” campaign aims to promote awareness of low vision. It consists of infographics and a short video that simulates the point of view of a person with low vision.
The results cannot be quantified but the infographics have been published through social networks.
In conclusion, raising awareness of the general population about low vision is necessary to promote accessibility and integration into society of people with visual impairment
Estudi de l'electrificació d'un planador
No full textAquest Treball de Final de Grau presenta l'estudi de viabilitat i el disseny d'un sistema de propulsió elèctrica per a un planador biplaça, utilitzant com a model de referència l'Alexander Schleicher ASK 21. L’objectiu principal és avaluar la capacitat d'implementar un sistema d'auto-enlairament (self-launch) que substitueixi els mètodes convencionals de remolc (avioneta o torn), reduint així l'impacte ambiental i augmentant la flexibilitat d’operació del planador. La metodologia aplicada combina l'anàlisi de la normativa aeronàutica europea (EASA CS-22) amb el desenvolupament de models matemàtics de simulació. S’ha programat una eina de càlcul en l'entorn MATLAB que integra la teoria de l'element de pala (Blade Element Theory) per a la caracterització de l'hèlix i la resolució numèrica de les equacions del moviment mitjançant l'algorisme de Runge-Kutta. Cal destacar que l'eina s'ha dissenyat de manera paramètrica, permetent la seva aplicació a qualsevol altre model de planador mitjançant l'actualització de les seves constants aerodinàmiques i geomètriques. Aquest model permet simular la dinàmica del planador durant la fase crítica de l'enlairament, des de la carrera de pista fins a l'assoliment de l'altura desitjada. Els resultats obtinguts mitjançant les simulacions validen la selecció d'un motor a la part frontal del plandor de flux axial Beyond AXM2 de 30 kW, alimentat per un paquet de bateries de liti de configuració 109S 6P (cel·les 21700). L'anàlisi demostra que el sistema és capaç d'enlairar el planador amb un pes màxim (MTOW) de 700 kg en menys de 5 minuts, consumint aproximadament un 20% de la capacitat energètica total per un enlairament fins a 1000 metres. Així mateix, l'estudi de sostenibilitat revela una reducció notable de les emissions de CO2 per enlairament en comparació amb els sistemes de combustió interna tradicionals. Les conclusions del treball confirmen la viabilitat tècnica i ambiental de l'electrificació del planador. S'estableix que, tot i els reptes que presenta la certificació aeronàutica i el cost inicial dels components, la propulsió elèctrica és una alternativa madura que millora l'eficiència energètica i la versatilitat dels clubs de vol a vela. Finalment, es proposen futures vies de desenvolupament centrades en l'optimització de la gestió tèrmica de les bateries, anàlisi estructural del planador i optimització de l’eina de càlcul.Este Trabajo de Final de Grado presenta el estudio de viabilidad y el diseño de un sistema de propulsión eléctrica para un planeador biplaza, utilizando como modelo de referencia el Alexander Schleicher ASK 21. El objetivo principal es evaluar la capacidad de implementar un sistema de autodespegue (self-launch) que sustituya a los métodos convencionales el impacto ambiental y aumentando la flexibilidad de operación del planeador. La metodología aplicada combina el análisis de la normativa aeronáutica europea (EASA CS-22) con el desarrollo de modelos matemáticos de simulación. Se ha programado una herramienta de cálculo en el entorno MATLAB que integra la teoría del elemento de pala (Blade Element Theory) para la caracterización de la hélice y la resolución numérica de las ecuaciones del movimiento mediante el algoritmo de Runge-Kutta. Cabe destacar que la herramienta se ha diseñado de forma paramétrica, permitiendo su aplicación a cualquier otro modelo de planeador mediante la actualización de sus constantes aerodinámicas y geométricas. Este modelo permite simular la dinámica del planeador durante la fase crítica del despegue, desde la carrera de pista hasta la consecución de la altura deseada. Los resultados obtenidos mediante las simulaciones validan la selección de un motor en la parte frontal del planeador de flujo axial Beyond AXM2 de 30 kW, alimentado por un paquete de baterías de litio de configuración 109S 6P (celas 21700). El análisis demuestra que el sistema es capaz de despegar el planeador con un peso máximo (MTOW) de 700 kg en menos de 5 minutos, consumiendo aproximadamente un 20% de la capacidad energética total por un despegue hasta 1000 metros. Asimismo, el estudio de sostenibilidad revela una notable reducción de las emisiones de CO2 por despegue en comparación con los sistemas de combustión interna tradicionales.This Bachelor's Thesis presents a feasibility study and the design of an electric propulsion system for a high-performance two-seater glider, using the Alexander Schleicher ASK 21 as a reference model. The primary objective is to evaluate the implementation of a self-launch system to replace conventional towing methods (towplane or winch), thereby reducing environmental impact and increasing the operational flexibility of the glider. The methodology combines the analysis of European aeronautical regulations (EASA CS-22) with the development of mathematical simulation models. A calculation tool has been programmed in the MATLAB environment, integrating Blade Element Theory for propeller characterization and the numerical resolution of motion equations using the Runge-Kutta algorithm. It is important to note that the tool has been designed parametrically, allowing its application to any other glider model by updating its aerodynamic and geometric constants. This model simulates the glider's dynamics during the critical takeoff phase, from the ground roll to reaching the desired altitude. The results obtained through simulations validate the selection of a 30 kW Beyond AXM2 axial flux motor on the front of the glider, powered by a 109S 6P lithium battery pack (21700 cells). The analysis demonstrates that the system is capable of launching the glider at a Maximum Take-Off Weight (MTOW) of 700 kg in less than 5 minutes, consuming approximately 20% of the total energy capacity for a takeoff up to 1000 meters. Furthermore, the sustainability study reveals a significant reduction in CO2 emissions per takeoff compared to traditional internal combustion systems. The conclusions of this work confirm the technical and environmental feasibility of glider electrification. It is established that, despite the challenges of aeronautical certification and the initial cost of components, electric propulsion is a mature alternative that enhances energy efficiency and versatility for soaring clubs. Finally, future lines of development are proposed, focusing on the optimization of battery thermal management, structural analysis of the glider and the optimization of the tool code
Carreteras a medio tiempo: obsolescencia y oportunidad en el paisaje: el Alto Ampurdán, donde paisaje y apropiación se entrelazan
No full textLas carreteras actúan como artefactos relacionales que estructuran el territorio y contribuyen a la construcción del paisaje. Los procesos de obsolescencia a partir la construcción de nuevas vías y la reconfiguración de jerarquías relegan las precedentes a medio tiempo abriendo oportunidades para nuevos usos sociales, culturales y ecológicos. Los corredores de movilidad lenta, recreo y turismo transforman estas vías en espacios públicos dinámicos, como ejemplifican las carreteras nacionales.Postprint (author's final draft
Assessing the repeatability of the WAM-5500 open field autorefractor in measuring peripheral refraction
No full textPurpose: To evaluate the between-visit repeatability of peripheral autorefraction taken with the WAM-5500 in a sample of adult volunteer participants.
Methods: Autorefraction of the right eye was measured on 14 adults using the WAM5500. Measurements were obtained centrally and horizontally in the eccentricities of 10° and 20° in nasal and temporal periphery at two visits, separated by 7 to 15 days. Three measurements were taken at each location, converted into power vectors and averaged. Statistical analysis was conducted using paired T-tests and Bland – Altman plots.
Results: There were no significant differences in 10 out of 14 comparisons. In the other 4 measures significant differences were present (p < 0,05). That included astigmatic components J0 at an eccentricity of 20º temporal and nasal (p=0.006 and p=0.012), J45 at an eccentricity of 10º nasal (p=0.048) and the spherical component at an eccentricity of 10º nasal (p=0.004). The mean differences ranged between 0,00 D and ±0,55 D with most being under ±0,25 D. Repeatability decreased with the increase of eccentricity. No trend can be seen regarding the magnitude of the refractive error or the direction of eccentricity (nasal or temporal).
Conclusion: The WAM-5500 showed generally good between-visit repeatability for peripheral refraction, providing stable and reliable measurements at most tested eccentricities. Repeatability decreased with increasing eccentricity but overall supports its use in myopia control and longitudinal studies
Projecte de les instal·lacions d’un hotel de muntanya
No full textAquest Treball de Fi d’Estudis té com a objectiu el desenvolupament complet del projecte d’instal·lacions d’un hotel de muntanya de nova construcció, situat al municipi de Montellà i Martinet, a la comarca de la Cerdanya (Lleida). L’edifici està destinat a allotjament hoteler, restauració i espais d’ús comú, i es localitza en un entorn de caràcter muntanyós amb una climatologia exigent, fet que condiciona de manera significativa el disseny i el dimensionament de les instal·lacions. L’objectiu principal del treball és definir, dimensionar i justificar tècnicament totes les instal·lacions necessàries per garantir el correcte funcionament de l’edifici, assegurant la seguretat de les persones, la fiabilitat del subministrament, el confort dels usuaris i el compliment de la normativa vigent. El projecte inclou principalment les instal·lacions elèctriques, la climatització, les instal·lacions hidràuliques de distribució d’aigua freda i aigua calenta sanitària, les xarxes de drenatge d’aigües residuals i pluvials, la instal·lació de gas, així com els sistemes de protecció i seguretat associats. La metodologia seguida es basa en l’anàlisi prèvia de les característiques funcionals de l’edifici i del seu ús previst, així com en l’aplicació de la normativa tècnica corresponent, especialment el Reglament Electrotècnic per a Baixa Tensió (REBT), el Codi Tècnic de l’Edificació (CTE) i les normes UNE aplicables. A partir d’aquesta base, s’han realitzat els càlculs necessaris de potències elèctriques, cabals, pressions, seccions de conductors i dimensionament de canonades, amb l’objectiu de justificar les solucions tècniques adoptades. Com a resultat, s’obté un conjunt d’instal·lacions coherents i adaptades a les necessitats d’un hotel de muntanya, destacant la implantació d’un centre de transformació propi, un sistema de subministrament elèctric de seguretat mitjançant grup electrogen, la preinstal·lació per a la mobilitat elèctrica i solucions específiques per garantir la continuïtat del servei en situacions d’emergència. Finalment, el projecte constitueix una solució tècnica viable, segura i eficient, adequada per a la correcta explotació de l’edifici.The scope of this project covers the design, calculation and technical justification of the main building services installations of a newly constructed mountain hotel. The work includes the electrical installations, HVAC systems, hydraulic installations for cold water, domestic hot water, drainage and fire-fighting networks, as well as the gas installation and the associated safety systems. The project defines the power balances, load calculations, sizing of equipment, conductors and pipes, and the selection of technical solutions in accordance with current regulations. The scope also includes emergency power supply systems, electric vehicle charging infrastructure and safety-related installations. Architectural design, structural calculations and construction execution are excluded from the scope of this work