Universitat Politècnica de Catalunya
UPCommons. Portal del coneixement obert de la UPCNot a member yet
290727 research outputs found
Sort by
Implementation of environmental policies at CIRSA Italy: a strategic approach to sustainability
No full textThis thesis presents the implementation of environmental policies at CIRSA Italy, focusing on developing a unified strategy for sustainable waste management. The project continues a previous collaboration in which the company’s environmental and biodiversity policies were designed, further consolidating CIRSA’s commitment to corporate sustainability. The present research addresses the lack of a standardized waste management system among CIRSA’s Italian branches and aims to strengthen the company’s environmental governance structure.
The main objective of this study is to unify waste management practices across all Italian branches and to establish measurable and traceable systems for waste generation and disposal.
The research methodology included structured interviews with CIRSA’s subsidiaries, gaming halls, and bingo centres in Italy. After an initial assessment, the analysis focused on the branch network. Data collected through interviews were used to define operational needs and to identify potential private waste management providers capable of handling all types of waste (including WEEE) on a national scale. Two detailed requirements tables, covering administrative and technical requirements, have been created to evaluate each provider’s compliance and select the most suitable contractor.
The results indicate that, while waste collection was properly conducted, the absence of systematic measurement and reporting represented a major gap. Considering CIRSA’s recent entry into the stock market, reliable environmental data and transparent indicators are essential for accurate ESG reporting and corporate reputation.
Future developments include contracting the selected provider and extending the unified waste management system to gaming halls and bingo centres across Italy, thereby strengthening CIRSA’s overall sustainability and operational efficiency
Experimental analysis of energy and exergy efficiency in a novel solar evaporator prototype for brine treatment
No full textWaste brine generated by industry and desalination must be treated to prevent environmental harm. Zero liquid discharge systems are commonly employed for brine treatment, but current processes consume between 20 and 66 kWh/m3. An advanced solar evaporator, consisting of a covered pond equipped with a controlled fan to enhance evaporation, offers a promising solution to brine management challenges. This study presents the design, construction, and experimental evaluation of a small-scale advanced solar evaporator prototype and analyses its performance. Eight experiments were conducted during the spring: four using tap water and four using salty water. In the freshwater experiments, different ventilation rates were tested, achieving evaporation rates up to 2.05 m3/m2·year and electrical consumption as low as 0.9 kWh/m3. In the saline experiments, initial salt concentrations ranged from 5.4 % to 13 %, with evaporation rates reaching 3.03 m3/m2·year and energy consumption of 2.8 kWh/m3. Thermal efficiency across all experiments ranged from 49.4 % to 65.9 %, with a maximum exergy efficiency of 1.71 %. Furthermore, hourly evaporation rates were correlated with environmental variables. These results demonstrate that the advanced solar evaporator is a highly promising, low-cost alternative to current brine treatments, offering a significant reduction in energy consumption.This work was financially supported by the Catalan Government through the funding grant ACCIO-Eurecat (TRAÇA BIOREF-2024).Postprint (author's final draft
The fluvial architecture of the amazonian neighborhood of Belen, Peru
No full textThe city of Iquitos (Peruvian Amazon) is composed of flood-prone urban communities that relate collective and economic activities to the river dynamics. The research objective is to describe architecture types of the Belen neighborhood (one of the most commercially and touristically important areas of Iquitos) during the Amazonian fluvial dynamics in the flood and ebb cycle of the Itaya River. Data were collected through observations, interviews, photographs, and hand-drawings. The riverside neighborhoods of Belen show architectural qualities that are adaptable to river dynamics through three types of systems: fixed, pile, and floating. In addition, these neighborhoods are located along the course of six natural streams or ‘caños’ that redirect rainwater and wastewater into the Itaya River. The research shows that the urban configuration of the upper, middle, and lower zones undergoes adaptation processes in their commercial, cultural, and constructive dimensions due to the influence of the Itaya River. This social-spatial configuration is supported by the positive attitude of the residents of the Belen neighborhood toward the Amazonian river dynamics.Peer ReviewedPostprint (published version
Optogenetic control of force transmission in pluripotent epithelia
No full text(English) Development requires a combination of three phenomena: increasing the number of cells, specifying their fates and undergoing morphogenesis, which means acquiring the correct shapes. Apical constriction is an important driving mechanism of morphogenesis, occurring within a cell but bridging with tissular scale to acquire and maintain shape. Apical constriction is well studied at the cellular level and conserved through the animal kingdom, but the forces that need to be generated and transmitted through the tissue in the process have never been measured and described. To fill this gap, we used a novel optogenetic tool to induce apical constriction in human pluripotent stem cells, combined with traction force microscopy to measure the mechanical forces involved in the process. With this techniques, we discovered that constriction creates a consistent but small signature in traction maps, compatible with apical contractility increase and volume conservation. In addition, we subjected regions of a monolayer to apical constriction and revealed that the cellular displacement field obeys a screened Poisson equation in two dimensions, which implies the existence of a lengthscale with a rheological origin and allows to obtain the Green's function of the tissue. While deformations can be tailored in space and time, we also find that jamming transitions cannot be engineered through apical contractility, which exposes a strong unjammed nature of this pluripotent epithelium. These insights reveal key rheological aspects of human pluripotent stem cells at timescales relevant for morphogenesis, inaccessible through other techniques. Because this cells are used around the globe to derive organoids and embryo models but are highly understudied mechanically, this work establishes a key building block for future works that require shape or force control in stem cell-derived tissues.(Català) El desenvolupament necessita una combinació de tres fenòmens: augmentar el nombre de cèl·lules, determinar-ne la identitat i realitzar la morfogènesi, que significa adoptar la forma correcta. La constricció apical és un mecanisme principal per dur a terme aquesta morfogènesi, succeint a escala cel·lular però provocant canvis de forma a nivell tissular. Tot i que la constricció apical està ben estudiada pel que fa a la cèl·lula i és un mecanisme molt conservat en el regne animal, mai s'han descrit ni mesurat les forces generades ni transmeses per a realitzar-la. Per omplir aquest buit, hem emprat una eina optogenètica nova per a provocar constricció apical en cèl·lules mare humanes pluripotents, i ho hem combinat amb microscòpia de forces de tracció per tal de mesurar les forces mecàniques involucrades en el procés. Amb aquesta combinació hem descobert que aquesta constricció crea una petjada petita però consistent en el mapa de traccions, compatible amb un increment de contractilitat apical i conservació del volum cel·lular. Estimulant regions finites de la monocapa hem descobert que el camp de desplaçament cel·lular obeeix una equació de Poisson amb apantallament en dues dimensions, cosa que implica l'existència d'una escala de longitud amb un origen reològic i permet obtenir la funció de Green del teixit. Tot i que les deformacions es poden controlar en l'espai i el temps amb un alt nivell de detall, trobem que la contractilitat apical no pot provocar transicions en l'estat d'embussament d'aquest epiteli pluripotent. Aquests fets revelen aspectes importants de la reologia d'aquestes cèl·lules en escales temporals rellevants per a la morfogènesi, inaccessibles emprant altres mètodes. Ja que aquestes cèl·lules s'utilitzen arreu del món per a generar organoides i embrioides, i també degut al poc coneixement mecànic sobre elles, aquesta tesi estableix un fonament important per a futurs treballs que requereixin control de forces o formes en teixits derivats de cèl·lules mare.(Español) El desarrollo requiere una combinación de tres fenómenos: aumentar el número de células, determinar su identidad y realizar la morfogénesis, que significa adoptar la forma correcta. La constricción apical es un mecanismo principal para generar esta morfogénesis, sucediendo a escala celular pero provocando cambios de forma a nivel tisular. Aunque la constricción apical está bien caracterizada para una célula y es un mecanismo muy conservado en el reino animal, las fuerzas generadas y tansmitidas durante ella nunca han sido medidas. Para realizar estas medidas hemos utilizado una herramienta optogenética nueva para provocar constricción apical en células madre humanas pluripotentes, y la hemos combinado con microscopía de fuerzas de tracción para calcular las fuerzas mecánicas involucradas en el proceso. Con esta combinación hemos descubierto que esta constrición crea una huella pequeña pero consistente en el mapa de tracciones, compatible con un incremento de contractilidad apical y conservación del volumen celular. Estimulando regiones finitas de la monocapa hemos descubierto que el campo de desplazamiento celular obedece una ecuación de Poisson apantallada en dos dimensiones, lo que implica la existencia de una escala de longitud con origen reológico y permite obtener la función de Green del tejido. Aunque las deformaciones se pueden controlar al detalle en el espacio y en el tiempo, encontramos que la contractilidad apical no puede provocar transiciones en el estado de embozamiento de este epitelio pluripotente. Estos hechos revelan aspectos importantes sobre la reología de estas células en escalas de tiempo relevantes para la morfogénesis, inaccessibles a través de otras técnicas. Debido a que estas células son usadas alrededor del mundo para generar organoides y embrioides, y también debido al poco conocimiento mecánico sobre ellas, esta tesis establece un fonamento importante para futuros trabajos que requieran control de fuerzas y formas en tejidos derivados de células madre.Postprint (published version
Full-scale water distribution networks modelling for disinfection by-products estimation
No full text(English) The quality of the water that reaches our homes depends on multiple factors: the origin of the water, the treatment it undergoes, and the distribution network that delivers it. To ensure water safety not only at the treatment plant’s outlet but also at the points of consumption, chemical disinfectants are often added. Chlorine is one of the most widely used disinfectants worldwide due to its low cost, versatility, and its ability to maintain residual disinfectant power throughout the network. However, despite these advantages, chlorine can form potentially harmful by-products under certain conditions. For this reason, the latest European Union directive (2023) mandates the regulation of several disinfection by-products: trihalomethanes (THMs), haloacetic acids (HAAs), chlorate, chlorite, and bromate.
This thesis presents the development of several models to estimate the concentration of by-products resulting from the use of hypochlorite as a disinfectant. Two case studies have been examined: one high-pressure distribution network and another with both high and low-pressure distribution. Over the course of a year, multiple sampling campaigns were carried out to collect sufficient data to calibrate and validate the estimation models. Prior to this, hydraulic models were adjusted to provide input for the water quality models.
The study focuses on three types of disinfection by-products regulated by European standards: the THM family, the HAA family, and chlorate. It was observed that the speciation of THMs and HAAs is strongly influenced by the water source. Moreover, the evolution of the concentration of these compounds varies depending on network operation and the number of rechlorination stations. For chlorate, its formation was studied in relation to the use and storage of concentrated hypochlorite, both in primary disinfection and in rechlorination stations.
Two modelling approaches were applied for THMs and HAAs: mechanistic models and data-driven models. The mechanistic models are based on the relationship between compound formation and chlorine decay, whereas data-driven models identify patterns among variables without explicitly relying on the underlying physical or chemical processes. In the latter case, specific models were developed for each case study, as well as a general model applicable to both networks, despite their differences in size, water origin, and operation.
All models developed for THMs and HAAs were applied both to individual compounds and to the regulated totals (TTHMs and THAAs). The study assessed which strategy yields better estimations: summing individual models or directly modelling the total concentrations. In this study, direct estimation of totals gave slightly better results. However, modelling individual compounds can provide added value, both from a risk management perspective (since each compound may have a different impact) and for a deeper understanding of their formation mechanisms.
Finally, for chlorate, a mechanistic model was developed based on the known kinetics of hypochlorite degradation. The formation of chlorate in concentrated hypochlorite storage tanks was integrated into a hydraulic model simulating the behavior of the water tank receiving chlorination, enabling estimation of the chlorate concentration at the outlet. The model provided accurate predictions and can be applied to other distribution networks.(Català) La qualitat de l’aigua que arriba a les nostres llars depèn de múltiples factors: l’origen de l’aigua, el tractament aplicat i la xarxa de distribució que la transporta. Per tal de garantir que l’aigua sigui segura no només a la sortida de la planta de tractament, sinó també en els punts de consum, sovint s’hi afegeixen desinfectants químics. El clor és un dels desinfectants més utilitzats arreu del món, gràcies al seu baix cost, la seva versatilitat i la seva capacitat de mantenir un efecte desinfectant residual al llarg de la xarxa. Malgrat els avantatges d’aquest compost, en determinades condicions pot generar subproductes potencialment nocius per a la salut humana. Per aquest motiu, el darrer decret de la Unió Europea (2023) obliga a regular certs subproductes de la desinfecció: trihalometans (THMs), àcids haloacètics (HAAs), clorat, clorit i bromat.
Aquesta tesi presenta el desenvolupament de diversos models per estimar la concentració de subproductes derivats de l’ús d’hipoclorit com a desinfectant. S’han estudiat dos casos d’estudi: una xarxa de distribució en alta i una altra amb distribució en alta i baixa. Al llarg d’un any, s’han dut a terme diferents campanyes de mostreig amb l’objectiu de recopilar dades suficients per calibrar i validar els models d’estimació. Prèviament s’han ajustat els models hidràulics per tal d’utilitzar-ne els resultats com a entrada per als models de qualitat de l’aigua.
L’estudi se centra en tres tipus de subproductes regulats per la normativa europea: la família dels THMs, la dels HAAs i el clorat. S’ha observat que l’especiació dels THMs i HAAs està fortament condicionada per l’origen de l’aigua. A més, l’evolució de la concentració d’aquests compostos varia en funció de la gestió operativa de la xarxa i del nombre d’estacions de recloració. Pel que fa al clorat, s’ha analitzat la seva formació a partir de l’ús i l’emmagatzematge d’hipoclorit concentrat, tant en la desinfecció primària com en les estacions de recloració.
Per a la modelització dels THMs i HAAs s’han aplicat dos enfocaments: models mecanístics i models basats en dades. Els primers es fonamenten en la relació entre la formació d’aquests compostos i el decaïment del clor residual, mentre que els segons identifiquen patrons entre variables sense basar-se explícitament en els processos físics o químics subjacents. En aquest darrer cas, s’han desenvolupat models específics per a cada cas d’estudi, així com un model global aplicable a ambdues xarxes, tot i les seves diferències en mida, origen de l’aigua i operació.
Tots els models desenvolupats per a THMs i HAAs s’han aplicat tant a compostos individuals com als totals regulats (TTHMs i THAAs). S’ha avaluat quina estratègia proporciona millors estimacions: la suma dels models individuals o la modelització directa dels totals. En aquest estudi, la segona opció ha proporcionat lleugerament millors resultats. No obstant això, l’estudi detallat de cada compost individual pot aportar un valor afegit important, tant des d’un enfocament de gestió del risc (ja que cada compost pot tenir un impacte diferent) com per a una comprensió més profunda dels mecanismes de formació.
Finalment, pel que fa al clorat, s’ha desenvolupat un model mecanístic basat en la cinètica coneguda de degradació de l’hipoclorit. La formació de clorat en els dipòsits d’hipoclorit concentrat s’ha integrat amb un model hidràulic que simula el comportament del dipòsit d’aigua on es duu a terme la cloració, permetent estimar la concentració de clorat a la sortida. Aquest model ha proporcionat estimacions acurades i és aplicable a altres xarxes de distribució.(Español) La calidad del agua que llega a nuestros hogares depende de múltiples factores: el origen del agua, el tratamiento aplicado y la red de distribución que la transporta. Para garantizar que el agua sea segura no solo a la salida de la planta de tratamiento, sino también en los puntos de consumo, a menudo se añaden desinfectantes químicos. El cloro es uno de los desinfectantes más utilizados en todo el mundo, gracias a su bajo coste, su versatilidad y su capacidad para mantener un efecto desinfectante residual a lo largo de la red. A pesar de sus ventajas, en determinadas condiciones este compuesto puede generar subproductos potencialmente nocivos para la salud humana. Por este motivo, el último reglamento de la Unión Europea (2023) obliga a regular ciertos subproductos de la desinfección: trihalometanos (THMs), ácidos haloacéticos (HAAs), clorato, clorito y bromato.
Esta tesis presenta el desarrollo de varios modelos para estimar la concentración de subproductos derivados del uso de hipoclorito como desinfectante. Se han estudiado dos casos: una red de distribución en alta y otra con distribución en alta y baja. A lo largo de un año, se llevaron a cabo diferentes campañas de muestreo con el objetivo de recopilar datos suficientes para calibrar y validar los modelos de estimación. Previamente se ajustaron los modelos hidráulicos para poder usar sus resultados como entrada en los modelos de calidad del agua.
El estudio se centra en tres tipos de subproductos regulados por la normativa europea: la familia de los THMs, la de los HAAs y el clorato. Se ha observado que la especiación de los THMs y HAAs está fuertemente condicionada por el origen del agua. Además, la evolución de la concentración de estos compuestos varía según la gestión operativa de la red y el número de estaciones de recloración. En cuanto al clorato, se ha analizado su formación a partir del uso y almacenamiento de hipoclorito concentrado, tanto en la desinfección primaria como en las estaciones de recloración.
Para la modelización de los THMs y HAAs se han aplicado dos enfoques: modelos mecanísticos y modelos basados en datos. Los primeros se basan en la relación entre la formación de estos compuestos y el decaimiento del cloro residual, mientras que los segundos identifican patrones entre variables sin apoyarse explícitamente en los procesos físicos o químicos subyacentes. En este último caso, se han desarrollado modelos específicos para cada caso de estudio, así como un modelo global aplicable a ambas redes, a pesar de sus diferencias en tamaño, origen del agua y operación.
Todos los modelos desarrollados para THMs y HAAs se han aplicado tanto a compuestos individuales como a los totales regulados (TTHMs y THAAs). Se ha evaluado qué estrategia proporciona mejores estimaciones: la suma de los modelos individuales o la modelización directa de los totales. En este estudio, la segunda opción ha proporcionado resultados ligeramente mejores. Sin embargo, el estudio detallado de cada compuesto individual puede aportar un valor añadido importante, tanto desde un enfoque de gestión del riesgo (dado que cada compuesto puede tener un impacto diferente), como para una comprensión más profunda de los mecanismos de formación.
Por último, en el caso del clorato, se ha desarrollado un modelo mecanístico basado en la cinética conocida de degradación del hipoclorito. La formación de clorato en los depósitos de hipoclorito concentrado se ha integrado con un modelo hidráulico que simula el comportamiento del depósito de agua que recibe la cloración, permitiendo estimar la concentración de clorato a la salida. Este modelo ha proporcionado estimaciones precisas y es aplicable a otras redes de distribución.Postprint (published version
A01 Guia temàtica encenalls aglomerats de fusta (llana de fusta)
No full textDefinició, història, procediment de construcció i més informació sobre els encenalls aglomerats de fusta, material de construcció de la família dels aïllants.2025/202
The limitations on vergence responses to naturalistic images resulting from simulated central scotomas and defocused peripheral retina
No full textPURPOSE: Clinical visual disorders are associated with interocular suppression and scotomas of the central visual field. The goal of this study was to understand the ability of the peripheral retina to drive reflex vergence responses in the presence of refractive defocus. METHODS: Vergence responses to steps in horizontal disparity were recorded from functionally emmetropic adults (15–51 years of age) viewing grayscale outdoor natural images. Mean luminance central scotomas of 0°–25° radius in 5° steps were simulated in Experiment 1. In a second experiment, bilateral (1.50 D and 3.00 D) or unilateral (0, 0.75 D, 1.50 D, 2.25 D and 3.00 D) defocus, computed for each participant’s pupil size, was simulated with scotoma radii of 0°, 5°, 8° and 10°. RESULTS: Vergence responses to these disparity steps demonstrated a stereotypical tuning function in the absence of scotomas or defocus. In Experiment 1, bilateral scotoma radii of 10° or more led to significant decreases in open-loop vergence response amplitude (p 1.50 D in order for the peripheral retina to support vergence function fully.Peer ReviewedPostprint (author's final draft
Anàlisis de l’eficiència d’una de les principals estratègies de trading: una aproximació quantitativa
No full textAquest treball analitza de manera quantitativa l’estratègia de trading de reversió a la mitjana àmpliament divulgada en cursos de trading dirigits a inversors minoristes, amb l’objectiu d’avaluar si aquest tipus de metodologia pot generar un avantatge estadístic real, estable i replicable sota diferents condicions de mercat. En particular, s’estudia una estratègia intradia basada en situacions de sobrevenda (RSI < 30), proximitat a nivells de suport i regles fixes de sortida mitjançant take profit, stop loss i breakeven. La metodologia adoptada consisteix en la formalització completa de l’estratègia mitjançant codi propi en Pine Script i la seva simulació històrica (backtesting) a la plataforma TradingView. L’estratègia ha estat parametritzada de manera sistemàtica, transformant un enfocament habitualment subjectiu en un conjunt de configuracions discretes i reproduïbles. En total, s’han analitzat 48 configuracions diferents per combinacions de take profit-stop loss, nivell de breakeven i distància al suport. Les simulacions s’han aplicat sobre cinc accions de gran capitalització (AAPL, MSFT, GOOGL, AMZN i NVDA) i diferenciant explícitament entre règims de mercat alcista i baixista. Els resultats s’han avaluat mitjançant mètriques de rendibilitat i risc, com el profit anualitzat, el drawdown màxim i la ràtio de Sharpe. Els resultats mostren una elevada dependència del rendiment respecte al context de mercat, l’actiu analitzat i la configuració escollida. En períodes alcistes, algunes configuracions presenten rendiments anualitzats positius, especialment aquelles amb objectius de benefici més amplis, breakeven tardà i filtres d’entrada més permissius. Tanmateix, en períodes baixistes, el rendiment es deteriora de manera generalitzada, amb un augment significatiu dels drawdowns i ràtios de Sharpe baixes o negatives. L’anàlisi de la distribució dels resultats revela una manca de robustesa transversal, ja que els bons resultats es concentren en un subconjunt reduït de configuracions i no es mantenen de forma consistent entre actius ni entre règims de mercat. L’estudi conclou que, tot i que l’estratègia de reversió a la mitjana pot generar beneficis puntuals en contextos favorables i amb configuracions específiques, no presenta l’estabilitat ni la consistència necessàries per considerar-la una font fiable de rendiments sostinguts o d’ingressos recurrents. En conseqüència, els resultats qüestionen la viabilitat de les estratègies simplificades de trading divulgades en cursos com a eina suficient per assolir una rendibilitat estable a llarg termini, i posen de manifest la importància d’una validació quantitativa rigorosa, una gestió del risc exigent i una interpretació crítica dels resultats històrics