1,721,061 research outputs found
Writing for Law at University
No full textCoordination: Virgínia Castillo, Enric Serra (UAB); Author, Guide in Catalan: Raquel Domingo; Consultant: Antoni Vaquer English (Adaptation and Revision): Stuart DykePublishing date: December 2018Second edition (adapted to accessibility criteria): March 2023User guide to written communication in academic disciplines (in this case law) for teachers and studentsGuia que ajuda els destinataris (professorat i alumnat) a comunicar-se, sobretot per escrit, en la seva disciplina acadèmica; dret en aquest casAquest projecte ha rebut un ajut Interlingua de la Generalitat de Cataluny
Régimen jurídico de la propiedad agraria sujeta a la nueva PAC
Get PDFAquest treball analitza, en primer lloc, l'evolució de la codificació civilespanyola i, especialment, el tractament del dret de propietat als diversos projectes deCodi, així com l'evolució doctrinal d'aquest dret. A continuació, s'ocupa d'examinar elsorígens de la codificació rural, amb especial detall dels diversos projectes que ladoctrina científica va aportar a aquest camp. L'autor dedica un interès especial alprojecte de Codi Rural de Manuel Dánvila, que suposa el major esforç codificador de lamatèria. Dánvila va realitzar dues versions del seu Codi Rural, una abans de l'aprovaciódel Codi Civil, i una altra, posterior a aquesta aprovació. Mentre que la primera escitada per la majoria d'autor que tracten del procés codificador, el segon projecte,adaptat al Codi Civil, passa incògnit als estudis doctrinals. El present treball s'encarregade realitzar un anàlisis comparatiu entre aquestos dos projectes sobre el tractament deldret de propietat, així com l'avaluació dels diferents informes que es van aportar desdeles Juntes Provincials.Posteriorment, es realitza un anàlisi de la incidència de la funció social a lapropietat agrària mitjançant els diversos textos que la recullen: Constitució de la SegonaRepública i Lleis de Conreu Forçós, l'obligació de conrear i les lleis franquistes o lanova definició de la funció social de la propietat agrària a la Llei de Reforma iDesenvolupament Agrari. Així mateix, s'analitza la seva transcendència a la Constituciói les lleis autonòmiques sobre reforma i política agrícola.Un breu capítol per presentar els fonaments de la Política Agrícola Comunaserveix per introduir el principal marc d'estudi: la propietat agrària especialíssima.D'aquesta manera, s'estudien els diferents objectes del dret de propietat agrària(l'explotació agrícola, la finca, els animals i els drets) i s'analitza la implicació de laPAC sobre aquestos.Una vegada delimitat l'objecte de la propietat agrària, s'examinen ambdeteniment cadascuna de les facultats dominicals afectades per la regulació de la PAC i,en especial, de la condicionalitat vinculada al règim de pagament únic. L'estudi de cadafacultat dominical típica ha estat subdividida en les seves diferents manifestacions. Així,trobem la llibertat d'elecció de l'ús sobre la cosa, la llibertat de transformar la finca o eldeure de conrear-la. Es realitza un anàlisis acurat dels diferents aprofitaments del dret depropietat agrària afectats per la PAC (v. gr. caça, llenya, pastures o rostollars), així comd'altres facultats que estan afectades en menor mesura.En definitiva, el present treball pretén proporcionar un anàlisis sistemàtic del'estatut de la propietat agrària sota una nova realitat jurídica com és la Política AgrícolaComuna.Este trabajo analiza, en primer lugar, la evolución de la codificación civilespañola y, especialmente, el tratamiento del derecho de propiedad en los diferentesproyectos de Código, así como la evolución doctrinal en el estudio de este derecho. Acontinuación, se ocupa de examinar los orígenes de la codificación rural, con especialdetalle de los diferentes proyectos que la doctrina científica aportó a este campo. Elautor dedica especial interés al proyecto de Código Rural de Manuel Dánvila, quesupone el mayor esfuerzo codificador de la materia. Dánvila realizó dos versiones de suCódigo Rural, una antes de la aprobación del Código Civil, y otra, posterior a dichaaprobación. Mientras que la primera es citada por la mayoría de autores que tratan delproceso codificador, el segundo proyecto, adaptado al Código Civil, pasa incógnito enlos estudios doctrinales. El presente trabajo se encarga de realizar un análisiscomparativo entre estos dos proyectos sobre el tratamiento del derecho de propiedad, asícomo la evaluación de los diferentes informes que se aportaron desde JuntasProvinciales.Posteriormente, se realiza un análisis de la incidencia de la función social en lapropiedad agraria a través de los distintos textos legales que la recogen: Constitución dela Segunda República y Leyes de Laboreo Forzoso, la obligación de cultivo y las leyesfranquistas o la nueva definición de la función social de la propiedad agraria en la Leyde Reforma y Desarrollo Agrario. Asimismo, se analiza su trascendencia en laConstitución y las leyes autonómicas sobre reforma y política agraria.Un breve capítulo para sentar las bases sobre la Política Agrícola Común servirápara introducir el principal marco de estudio: la propiedad agraria especialísima. De estamanera, se estudian los diferentes objetos del derecho de propiedad agraria (laexplotación agrícola, la finca, los animales y los derechos) para analizar la implicaciónde la PAC sobre los mismos.Una vez delimitado el objeto de la propiedad agraria, se examinan conprofundidad cada una de las facultades dominicales afectadas por la regulación de laPAC y, en especial, de la condicionalidad vinculada al régimen de pago único. Cada unade las facultades dominicales típicas ha sido subdividida en sus diferentesmanifestaciones. Así, encontramos la libertad de elección del uso sobre la cosa, lalibertad de transformar la finca o el deber de cultivar. Se realiza un análisis detenido delos diferentes aprovechamientos del derecho de propiedad afectados por la PAC (v. gr.caza, leñas, pastos o rastrojeras), así como de otras facultades que vienen afectadas enmenor medida.En definitiva, el presente trabajo pretende proporcionar un análisis sistemáticodel estatuto de la propiedad agraria bajo una nueva realidad jurídica como la PolíticaAgrícola Común.The author examines the process of the codification in Spain and, especially, thetreatment of property rights in the various Drafts, as well as the doctrinal developmentsconcerning the right of ownership. In particular, the author focuses on of Ruralcodification and analizes the different drafts elaborated by the scientific literature.Special attention receives Rural Code drafted by Dánvila which was the most perfectattempt to codify the issue. Danvila wrote two versons of his Rural Code, before theenactment of the Civil Code, and another one after it was approved. While the former iscited by most authors that deal with codification process, the second draft, adapted tothe Civil Code, has not been examined by scholar doctrine. The author carries out acomparative analysis of the treatment of property rights in these two projects, andevaluates the reports that were prepared by several Provincial Boards.Subsequently, the author analyzes the incidence of social function in landownership. The following legislation is considered: the Constitution of the SecondRepublic and Forced Tilling Laws, the obligation of cultivation during General Franco'sdictatorship or the new definition of the social function of agricultural property in theLaw on Agrarian Reform and Development. Also, he discusses its significance in theConstitution and in the regional laws on land reform and agricultural policy.A brief chapter to lay down foundations on the Common Agricultural Policyserves as introduction to the main aim of the PhD. Thesis: the very special agriculturalproperty (propiedad agraria especialísima). In this way, the author examines the objectof property right (farm, farm animals and entitlements) and discusses the implication ofthe CAP on them.After defining the object of agricultural property, the author analyses theowner's powers affected by the CAP legislation and, in particular, of cross-complianceof the Single Payment Scheme. Each power is subdivided into its various conections.Thus, we find freedom of choice for use of the thing, freedom to transform the land orthe duty to cultivate. A thorough analysis of the different uses of property rightsaffected by the CAP (eg. hunting, pasture, firewood, or stubble) is carried out, as well asof the other powers that are affected to a lesser extent.In conclusion, the PhD Thesis aims at providing a systematic analysis of thestatus of agricultural property under the new legal reality enshrined in the CommonAgricultural Policy
Good faith and contents of contracts in European private law
Get PDFsponsorship: Onderzoekseenheid Economisch recht.status: Publishe
Libertat de testar, legítima y solidaridad intergeneracional: Las legítimas alimentarias en el derecho comparado
Get PDFLa present tesi se centra l'estudi de l'origen i la regulació actual de les que podem anomenar llegitimes alimentàries en relació amb la llibertat de testar. L'estudi està desenvolupat seguint el mètode històric-comparat a causa de la implicació de 10 sistemes legals.
D'una banda, aquells ordenaments jurídics en què hi ha llibertat de testar plena solament limitada per un dret d'aliments legal en favor de determinats parents i el cònjuge; són els sistemes successoris de Mèxic, Guatemala, Nicaragua, El Salvador, Hondures, Costa Rica i Panamà. I, d'altra banda, va semblar oportú estudiar aquells drets civils espanyols que conserven la legítima, més o menys curta, ´que consisteix en un dret d'aliments; en aquest cas s'ha estudiat Catalunya, Aragó i València.
Com a objectiu accessori es traça l'evolució històrica del desenvolupament del codis, a més de trobar l'origen de la llibertat de testar a Amèrica llatina en Don Andrés Bello i establir quins van ser els motius que van fer florir la llibertat de testar a Mèxic i als països centreamericans. Més encara quan en la resta d’ex colònies espanyoles perviu el sistema legitimari castellà.La presente tesis es el estudio del origen y la regulación actual de las que podemos llamar legitimas alimentarias en relación con la libertad de testar. El estudio está desarrollado bajo el método histórico-comparado debido a la implicación de 10 sistemas legales.
Por una parte, por aquellos ordenamientos jurídicos en que los que hay libertad de testar plena solo limitada por un derecho de alimentos legal en favor de determinados parientes y el cónyuge; son los sistemas sucesorios de México, Guatemala, Nicaragua, El Salvador, Honduras, Costa Rica, y Panamá. Y por otra parte, pareció oportuno estudiar aquellos derechos civiles españoles que conservan la legítima, más o menos corta, pero en la que está legítima consiste en un derecho de alimentos; en este caso se ha estudiado Cataluña, Aragón y Valencia.
Como objetivo accesorio se trazo la evolución histórica del desarrollo del códigos, además de encontrar el origen de la libertad de testar en América latina en Don Andrés Bello y establecer cuáles fueron los motivos que hicieron florecer la libertad de testar en México y los países centroamericanos. Máxime cuando en el resto de ex colonias españolas pervive el sistema legitimario castellano.This dissertation is the study of the origin and current regulation of what we call the duty, for after de death, to provide some form of child support (alimony) to certain family members and its relation with the testamentary freedom. The study is developed under the historical-comparative method due to the involvement of 10 legal systems.
The object of the study were, in one hand, those legal systems where there is absolute testamentary freedom limited only by the duty to provide some form of child support (alimony) in favor of certain relatives and spouse. Those succession systems are Mexico, Guatemala, Nicaragua, El Salvador, Honduras, Costa Rica, and Panama. On the other hand, it seemed appropriate to study those Spanish cases where besides the forced heirs, we can find the duty to provide some form of child support (alimony) in favor of certain relatives and spouse; in this case it has been studied Catalonia, Aragon and Valencia.
Besides the above mentioned, setting the historical evolution and the development of the civil codes in America Latina was a secondary objective.
The above helped to finding the source of the testamentary freedom in Latin America and to establish the Chilean Civil Code and its author Don Andrés Bello as the origin of the testamentary freedom in Mexico and Central American countries
Reinhard Zimmermann, The new german law of obligatins. Historical and comparative perspectives, Oxford, Oxford University Press, 2005, 240 p.
No full textLa suspensión del transcurso de los plazos de prescripción y caducidad civiles durante el estado de alarma declarado por Real Decreto 463/2020, de 14 de marzo
Get PDFEn este capítulo se analiza la suspensión del transcurso de los plazos de prescripción y
caducidad civiles ordenada en el RD 463/2020, con ocasión de la declaración del estado de
alarma por razón de la pandemia. A la vista de otros modelos comparados y del precedente
contenido en la Ley de 1 de abril de 1939, se señalan las debilidades de la solución adoptada
y se afirma la necesidad de una regulación modernizada de la prescripción en el derecho
estatal. Por último, se plantea si la suspensión de los plazos alcanza también a los de
usucapiónThis chapter analyses the suspension of the running of the limitation periods established
in Royal Decree 463/2020 on the occasion of the declaration of the state of emergency.
Tracing a comparison with other legal systems and the precedent enshrined in the Act of
1 April 1939, the main flaws of the statute are highlighted and the necessity of a modernised
law of limitation is affirmed. Lastly, the chapter considers whether the suspension also
affects the periods of acquisitive prescriptio
Reflexiones para una simplificación y modernización de las formas testamentarias y la adecuación del libro cuarto del Código civil de Cataluña a la nueva regulación de la discapacidad
Get PDFL’article proposa una actualització del dret de successions en matèria de formes testamentàries.
Per un costat, la supressió del testament tancat. Per l’altre, la reconfiguració del
testament hològraf, amb inspiració en l’antic testament parentum inter liberos, de manera que
només s’hi puguin fer atribucions al cònjuge o convivent en parella estable i als fills, a fi d’evitar
la judicialització excessiva. Alhora, es proposa donar entrada a les noves tecnologies sense
que quedi afectada l’autenticitat en la forma hològrafa.This paper proposes an update of the Catalan inheritance law in terms of testamentary
forms. On the one hand, the suppression of the secret will. On the other hand, the reconfiguration
of the holographic will, seeking inspiration in the ancient parentum inter liberos, so
that it only admits attributions to the spouse or cohabitant and children, to avoid excessive
judicialization. Subsequently, it is proposed to allow the use of new technologies without
affecting the authenticity of the holographic form.El artículo propone una actualización del derecho de sucesiones catalán en materia de
formas testamentarias. Por un lado, la supresión del testamento cerrado. Por el otro, la reconfiguración
del testamento ológrafo, con inspiración en el antiguo testamento parentum inter
liberos, de modo que solo admita atribuciones al cónyuge o al conviviente y a los hijos, con
el fin de evitar la excesiva judicialización. Ulteriormente, se propone dar entrada a las nuevas
tecnologías sin que quede afectada la autenticidad en la forma ológrafa
- …
