1,723,104 research outputs found

    José Bergamín, dramaturgo católico

    No full text
    > Ponencia < Teresa Santa María (GEXEL-CEFID-Universitat Autònoma de Barcelona): "José Bergamín, dramaturgo católico". Jueves 10 de marzo 16:30-17:30 SEGUNDAS JORNADAS SOBRE EL EXILIO TEATRAL REPUBLICANO DE 1939* HOMENAJE A LA MEMORIA DE RICARDO DOMÉNECH UNIVERSITAT AUTÒNOMA DE BARCELONA FACULTAT DE FILOSOFIA I LLETRES SALA DE GRA

    José Bergamín, dramaturgo católico

    No full text
    > Ponencia < Teresa Santa María (GEXEL-CEFID-Universitat Autònoma de Barcelona): "José Bergamín, dramaturgo católico". Jueves 10 de marzo 16:30-17:30 SEGUNDAS JORNADAS SOBRE EL EXILIO TEATRAL REPUBLICANO DE 1939* HOMENAJE A LA MEMORIA DE RICARDO DOMÉNECH UNIVERSITAT AUTÒNOMA DE BARCELONA FACULTAT DE FILOSOFIA I LLETRES SALA DE GRA

    Los buscavidas: nómadas del capitalismo

    No full text
    Esta investigación se propone describir los rasgos esenciales de un tipo de personajes que hemos denominado, a efectos de generalización teórica, como “buscavidas”, peregrinos antihéroes del sistema laboral contemporáneo, deficientemente integrados a los valores del capitalismo e irreductibles a sus principios disciplinarios, que podemos hallar en la novelística del s. XX. He escogido a título de ejemplo cuatro novelas emblemáticas: Viaje al fin de la noche (1932), de Louis-Ferdinand Celine (1894-1961); La Conjura de los Necios (1980), de John Kennedy Toole (1937-1969); Factotum (1975), de Charles Bukowski (1920-1994) y Los Hermanos Tanner (1907), de Robert Walser (1878-1956). Asimismo, en el tercer capítulo de esta investigación, tendremos en cuenta la novela El Desaparecido (1927), de Franz Kafka (1883-1924), como un contrapunto iluminador que contribuye a analizar el tejido problemático de las dinámicas laborales en el pasado siglo. Karl Rossman, “el desaparecido”, no pertenece a la categoría de los buscavidas, porque a diferencia de estos, aspira a progresar en su carrera, pero sufre los golpes bajos de un sistema que tiene reservado a su condición de emigrante la misma suerte ingrata

    Escenografia i participació en el teatre festiu tradicional: la Festa de l’Ós, la Dansa de la Mort i el Salt de Plens

    No full text
    Anàlisi contemporani de la teatralitat i l’espectacularitat de tres festes populars: la Festa de l’Ós de Prats de Molló, de la Dansa de la Mort de Verges i del Salt de Plens de la Patum de Berga. S’aprofundeix en l’escenografia, la plàstica, de les tres figures complexes que s’hi representen: “la bèstia” en la Festa de l’Ós, “la Mort” en la Dansa de la Mort i “el geni de la Naturalesa” en el salt de Plens. El que es pretén amb aquest estudi és observar fins a quin punt la plasticitat de la indumentària i de l’escenografia influencia en la relació actuant-espectador i com l’estètica de cadascuna d’aquestes obres esdevé una eina socialitzadora

    Strindberg a Barcelona (1903-1936)

    No full text
    Recepció del teatre d’August Strindberg (1849-1912) a Barcelona tant de la representació de les seves obres com de la publicació dels seus textos des de la darrera dècada del segle XIX fins a l’esclat de la Guerra Civil. El treball s’estructura en dues parts clarament diferenciades i desiguals quant a l’extensió. En la primera part, s’ofereix una aproximació sumària a l’obra de Strindberg en el marc del teatre europeu, a cavall del Naturalisme i la seva possible identificació com a precedent de l’Expressionisme sorgit a Alemanya en el període d’entreguerres. En aquest bloc es realitza també un recorregut per l’obra dramàtica de l’autor suec, tot destacant-ne algunes de les seves aportacions més significatives. El gruix de la investigació es concentra en la segona part sobre la recepció de Strindberg a Barcelona. Es tracta de plantejar-se si les obres de Strindberg van ser representades amb certa regularitat a la capital catalana entre finals del XIX i el primer terç de segle XX

    Aspectos del teatro de guerrilla en Barcelona, 1965-1973 : el teatro como vehículo de encuentro

    No full text
    Prenent com a referència les aportacions de diversos estudis i codificacions que han tractat sobre la performance i el teatre com a acte polític i manera d'intervenció cultural, sense perdre de vista possibles generadors d'acció com la fantasia i la memòria creadora, analitzarem una manera concreta de fer teatre que es va donar a Barcelona entre els anys 1965 i 1973: el teatre de guerrilles, més concretament, el teatre de guerrilles de Jordi Dodero. Des de el seu context context, social i teatral, i amb aquest marc teòric de referència, atenent a la forma d'organització i de relació donarem compte d'una hipotètica possibilitat del teatre practicada a Barcelona durant els últims anys del franquisme en el si d'una forta convulsió social: el teatre com a vehicle de trobada.Tomando como referencia las aportaciones de diversos estudios y codificaciones que han tratado sobre la performance y el teatro como acto político y modo de intervención cultural, sin perder de vista posibles generadores de acción como la fantasía y la memoria creadora, vamos a analizar un modo concreto de hacer teatro que se dio en Barcelona entre los años 1965 y 1973: el teatro de guerrillas, más concretamente el teatro de guerrillas de Jordi Dodero. Desde su contexto, social y teatral, y con este marco teórico de referencia, atendiendo a la forma de organización y de relación vamos a dar cuenta de una hipotética posibilidad del teatro practicada en Barcelona durante los últimos años del franquismo en el seno de una fuerte convulsión social: el teatro como vehículo de encuentro
    corecore