1,721,068 research outputs found
Jaume Ferran Obra menor i dispersa publicada a Cervera (1953-2004)
Full text linkAquell recull, que ara presentem, conté peces publicades des de juny de 1953 fins agost de 2004. Més de cinquanta anys de la vida del poeta i escriptor cerverí. Les primeres encara estan redactades i publicades en castellà, però a partir de 1971 ja ho són gairebé sense excepció en català.
Majoritàriament es tracta de textos que va publicar a la revista local Segarra (recordem que la publicació va rebre aquest nom fins desembre de 1996, i que des de gener de 1997, encetant una nova època que encara perdura, es publicà amb el nom de Segarra Actualitat, tot i que a partir d’octubre de 2009 es recuperava la capçalera històrica de Segarra). A banda d’aquesta font majoritària, també hi trobem, amb Jaume Ferran com a autor, una felicitació de Nadal (1955), un recordatori de primera comunió (1958), un text per a una exposició (1971) i diversos textos publicats en diverses seus: revista local Montserè (1985 i 1986), Miscel·lània Cerverina (1988), llibre col·lectiu sobre Tordera (1989), La Revista del CMC (1996) i Quaderns Barri de Sant Magí (1990, 1996, 2001, 2002 i 2004). Aquest recull és exhaustiu respecte de les seves contribucions a la revista Segarra i a la resta de premsa cerverina, però no exhaureix l’obra menor i dispersa de Jaume Ferran, en la recuperació de la qual hi segueix treballant Ramon M. Razquin
Les primeres dones juristes de catalunya: evolució del nombre de dones estudiants de dret i col·legiades a Catalunya (1910 a 1968)
Full text linkTreball Final de Grau de Dret. Universitat de Barcelona, Curs: 2018-2019, Tutor: Max Turull Rubinat.I Premi al millor Treball Final de Grau amb perspectiva de gènere de la Universitat de Barcelona - Clara Campoamor - Curs: 2018-2019. Accèssit a la branca de Ciències Socials i Jurídiques.A partir de l’anàlisi de les fonts primàries que obren a l’Arxiu de la Universitat de
Barcelona, aquest Treball Final de Grau vol mostrar el camí recorregut per les estudiants de
la Facultat de Dret de la Universitat de Barcelona des de l’any 1910 fins al 1968. La
incorporació de la dona a l’ensenyança universitària no ha sigut fàcil, especialment en
carreres considerades tradicionalment per a homes com és la de Dret. L’accés de la dona a
l’ensenyaça universitària és fruit d’un llarg procés de lluita però també han sigut molts els
obstacles als quals ha hagut de fer front, una vegada autoritzat el seu accés als estudis
universitaris en les mateixes condicions que l’home el 1910. Així, aquest estudi estableix la
relació entre el nombre de dones matriculades, llicenciades, col·legiades i advocades amb i
sense exercici i, amb la interpretació de les dades obtingudes, explica com han afectat a la
dona jurista les diferents situacions sociopolítiques que s’han anat donant al llarg d’aquest
període
Las primeras mujeres juristas de Catalunya: Carmen Isern Galcerán (1897-1983)
Full text linkTreballs Finals de Grau de Dret. Universitat de Barcelona. Curs: 2019-2002. Tutor: Dr. Max Turull RubinatTrabajo de investigación histórica sobre la trayectoria como jurista de Carmen Isern Galcerán, una de las prmeras mujeres licenciadas en Derecho en la Universidad de Barcelona
Les primeres dones juristes a Catalunya: evolució del nombre de dones estudiants de dret i col·legiades a Catalunya (1910 a 1968)
No full textTreballs Finals de Grau de Dret. Universitat de Barcelona. Curs: 2018-2019. Tutor: Turull i Rubinat, MaxRevisió històrica del camí recorregut per les dones en l’àmbit de l’ensenyança
universitària a Catalunya, més concretament el de les estudiants de la Facultat de Dret de la Universitat de Barcelona
La primera mujer abogada de España: María Ascensión Chirivella Marín (1893- 1980)
Full text linkTreballs Finals de Grau de Dret. Universitat de Barcelona. Curs: 2022-2023. Tutor: Turull i Rubinat, MaxEste trabajo, tiene fundamentalmente dos objetivos, el primero trata de acercar
a sus lectores a la historia de una mujer, Ascensión Chirivella Marín, que ha sido
durante años una verdadera desconocida a pesar de ser la primera mujer en
colegiarse en el ejercicio de la abogacía en España.
La historia, y probablemente, la repercusión pública y parlamentaria que tuvieron
otras mujeres, no carentes de mérito, nos ha acercado a la creencia, errónea, de
que la primera mujer en colegiarse como abogada fue Victoria Kent, Clara
Campoamor o quizá la madrileña Carmen Pérez Bonilla. Este trabajo trata de
despejar cualquier atisbo de duda sobre quién fue la primera mujer en colegiarse
en un colegio de abogados de España.
El segundo objetivo se sustenta bajo el convencimiento de que para visibilizar a
las mujeres que un día trabajaron para abrirnos las puertas de unas profesiones,
antes reservadas exclusivamente para hombres, para entrever que las cosas no
siempre fueron fáciles para nosotras, y que el conocimiento de la historia por
parte de los más pequeños es, sin lugar a dudas, el arma más letal contra las
desigualdades de cualquier índole hay que empezar explicándoles a nuestros
pequeños quienes fueron, que hicieron y cuántos obstáculos tuvieron que sortear
estas pioneras, para ello, en la última parte de este trabajo me he “atrevido” a
incorporar un pequeño taller de igualdad de género para niños, bajo el
convencimiento de que, para llegar a una sociedad justa, equitativa e igualitaria
la casa se ha de construir desde sus cimientos
Estudi de cas: Amparo Batalla Chulia.
Full text linkTreballs Finals de Grau de Dret. Universitat de Barcelona. Curs: 2017-2018. Tutor: Max Turull i Rubinat.Avui dia tenim la sort de poder comptar amb moltíssimes dones en el cos judicial
espanyol, desenvolupant les seves activitats amb excel·lència. Això no hauria estat
possible sense el camí que van obrir les desenes de dones que es van atrevir a estudiar
dret i tornar-se juristes a principis del segle XX i durant l'època franquista. Però, què hi ha
de les centenars de dones que van haver d'enfrontar-se no sols a les dificultats de l'era
franquista sinó a més enfrontar-se a una època de completa incertesa política?
En aquest treball he volgut explorar la realitat de les dones que es van endinsar en el món
de les juristes durant una època de novetat completa, la Transició Espanyola. En arribar al
final de la dictadura moltes van veure aquest moment com una oportunitat, i aquest també
va ser el cas de la dona protagonista de l'estudi de cas d'aquest treball: Amparo Batalla.
Amb aquest TFG he decidit donar veu a una generació oblidada i contrastar els canvis
polítics amb la realitat sociològica per a les dones de l'època de Transició
Las primeras mujeres juristas de Catalunya: Carmen Isern Galcerán (1897-1983)
No full textTreballs Finals de Grau de Dret. Universitat de Barcelona. Curs: 2019-2002. Tutor: Dr. Max Turull RubinatTrabajo de investigación histórica sobre la trayectoria como jurista de Carmen Isern Galcerán, una de las prmeras mujeres licenciadas en Derecho en la Universidad de Barcelona
Maria Neus Miró Comas (1907-1965), letrada en el Departamento de Sanidad de la Generalitat de Catalunya republicana
No full textTreballs Finals de Grau de Dret. Universitat de Barcelona. Curs: 2023-2024. Tutor: Max Turull RubinatEste trabajo aborda el tema relacionado con la jurista Neus Miró Comas, que empezó
siendo una brillante estudiante de Derecho en la Universitat de Barcelona y llegó a ser
una funcionaria del Departament de Sanitat de la Generalitat durante la II República
Española. Desafortunadamente, también sufrió las consecuencias del período
inmediatamente posterior, llegando a perder su empleo de funcionaria a causa de un
proceso conocido como la depuración de funcionarios de la Administración Pública,
instaurado por el régimen franquista.
Así, podrá observarse la reconstrucción, de forma cronológica, de su biografía,
destacando el periodo de su formación académica, su contexto familiar, su etapa en el
Departament de Sanitat como funcionaria y sus últimos años tras haber sufrido la
depuración, hasta su muerte. Durante la lectura podrá dictaminarse la personalidad de
la jurista, que evidencian que logró entrar en un ámbito hasta la fecha dominado por los
hombres y prevalecer en el mismo
La producció literària de Maria LLuïsa Algarra i Coma (1916-1957), la primera jutgessa a l'estat espanyol
Full text linkTreballs Finals de Grau de Dret. Universitat de Barcelona. Curs: 2023-2024. Tutor: Max Turull RubinatMaria Lluïsa Algarra i Coma (1916-1957) va ser una figura notable a la història
espanyola i mexicana, destacant-se tant en l'àmbit judicial com en el cultural. Com a
primera dona jutgessa a Espanya, va desafiar les normes de gènere del seu temps. La
seva incursió a la dramatúrgia va començar amb l'exitosa obra Judith el 1936, escrita
en català, fet que va marcar l'inici d'una carrera prometedora a les arts escèniques.
La Guerra Civil espanyola va trastocar la seva vida i la seva carrera. Durant el conflicte,
va participar activament en moviments feministes i de resistència, evidenciant el seu
compromís polítícc i social. Després de la presa de Barcelona pels franquistes el 1939,
es va veure obligada a l'exili.
La seva arribada a Mèxic el 1939 marca un nou capítol a la seva vida. Contrari a algunes
narratives mitificades sobre el seu exili, hi ha documents que revelen que va arribar al
país l'abril d'aquell any. A Mèxic, Algarra va florir com a dramaturga, destacant-se en
un escenari cultural vibrant i en constant evolució.
Tot i la seva curta vida i les incerteses que envolten el seu exili, Maria Lluïsa Algarra va
deixar una marca indeleble a la història d'Espanya i Mèxic. La seva valentia per desafiar
les expectatives de gènere a la judicatura, el seu talent com a dramaturga i la seva
resistència durant temps turbulents la converteixen en una icona de la lluita per la
justícia i l'expressió artística
María Telo Núñez (1915-2014): trayectoria y contribución a la situación jurídica de la mujer
Full text linkTreballs Finals de Grau de Dret. Universitat de Barcelona. Curs: 2022-2023. Tutor: Max Turull i Rubinat.El presente Trabajo de Final de Grado trata sobre María Telo Núñez, un faro de
inspiración para las mujeres tanto en el ámbito jurídico como fuera del mismo.
Se trata de una mujer que fue jurista durante el régimen franquista, lo cual no
suponía una limitación para ella a la hora de reclamar los derechos de la mujer.
Se analizará su trayectoria de manera cronológica, haciendo hincapié en su vida
como jurista y sus triunfos.
El mayor objetivo de María Telo era la reforma del Código Civil Español, la cual
tras una larga lucha e insistencia terminó por conseguir. Fue así como, entre
otros hechos, contribuyó a la mejora de la situación jurídica en la que se
encontraba la mujer casada.
Se podrá apreciar como poco a poco la mujer casada, gracias a sus
aportaciones, iba adquiriendo cada vez más igualdad jurídica respecto a su
marido
- …
