1,721,104 research outputs found
Les primeres dones juristes a Catalunya: evolució del nombre de dones estudiants de dret i col·legiades a Catalunya (1910 a 1968)
Treballs Finals de Grau de Dret. Universitat de Barcelona. Curs: 2018-2019. Tutor: Turull i Rubinat, MaxRevisió històrica del camí recorregut per les dones en l’àmbit de l’ensenyança
universitària a Catalunya, més concretament el de les estudiants de la Facultat de Dret de la Universitat de Barcelona
Història i evolució de les dones al llarg del s.XX. Un estudi de cas: Maria Montserrat Serrallonga i Sivilla (1933)
Treballs Finals de Grau de Dret. Universitat de Barcelona. Curs: 2019-2020. Tutor: Turull i Rubinat, MaxEn aquest treball podem distingir dos blocs, un consistent en
una part teòrica de recerca de la història i l’evolució del paper de les dones a
Espanya, i una part pràctica consistent en descobrir el recorregut vital i
professional d’una de les primeres dones juristes a Catalunya. Aquesta recerca
d’un cas singular es du a termer a partir d’una entrevista en
profunditat amb l’actora principal del treball i en la lectura i anàlisi del llibre
que ella mateixa va escriure sobre la seva vida
María Telo Núñez (1915-2014): trayectoria y contribución a la situación jurídica de la mujer
Treballs Finals de Grau de Dret. Universitat de Barcelona. Curs: 2022-2023. Tutor: Max Turull i Rubinat.El presente Trabajo de Final de Grado trata sobre María Telo Núñez, un faro de
inspiración para las mujeres tanto en el ámbito jurídico como fuera del mismo.
Se trata de una mujer que fue jurista durante el régimen franquista, lo cual no
suponía una limitación para ella a la hora de reclamar los derechos de la mujer.
Se analizará su trayectoria de manera cronológica, haciendo hincapié en su vida
como jurista y sus triunfos.
El mayor objetivo de María Telo era la reforma del Código Civil Español, la cual
tras una larga lucha e insistencia terminó por conseguir. Fue así como, entre
otros hechos, contribuyó a la mejora de la situación jurídica en la que se
encontraba la mujer casada.
Se podrá apreciar como poco a poco la mujer casada, gracias a sus
aportaciones, iba adquiriendo cada vez más igualdad jurídica respecto a su
marido
María Telo Núñez (1915-2014): trayectoria y contribución a la situación jurídica de la mujer
Treballs Finals de Grau de Dret. Universitat de Barcelona. Curs: 2022-2023. Tutor: Max Turull i Rubinat.El presente Trabajo de Final de Grado trata sobre María Telo Núñez, un faro de
inspiración para las mujeres tanto en el ámbito jurídico como fuera del mismo.
Se trata de una mujer que fue jurista durante el régimen franquista, lo cual no
suponía una limitación para ella a la hora de reclamar los derechos de la mujer.
Se analizará su trayectoria de manera cronológica, haciendo hincapié en su vida
como jurista y sus triunfos.
El mayor objetivo de María Telo era la reforma del Código Civil Español, la cual
tras una larga lucha e insistencia terminó por conseguir. Fue así como, entre
otros hechos, contribuyó a la mejora de la situación jurídica en la que se
encontraba la mujer casada.
Se podrá apreciar como poco a poco la mujer casada, gracias a sus
aportaciones, iba adquiriendo cada vez más igualdad jurídica respecto a su
marido
Pere Turull i Sallent i la modernització de la indústria tèxtil llanera, 1841-1845
La manca d'una biografia rigorosa de Pere Turull i Sallent (1796-1869) ha donat lloc a interpretacions simplistes i esbiaixades de l'activitat econòmica i política d'aquest personatge basilar del Sabadell vuitcentista. Sabem que era comerciant de llanes, però ningú no ha estudiat a fons l'abast del negoci, la xarxa de proveïdors, la clientela, les formes de comerciaiització i de transport, etc. Fou també fabricant, i de fet provenia d'una de les famílies locals amb arrels més profundes en la paraíria, però la seva activitat industrial només és coneguda parcialment. L'arrencada econòmica de la família Turull, tot i l'existència d'unes bases sòlides al llarg del set-cents, s'origina amb Pau Turull i Font (17??-1844). A diferència d'altres empresaris locals, que es limitaren a ésser fabricants i propietaris, Pau Turull desenvolupà un ventall molt més ampli d'activitats, si bé en totes elles sobresurt la participació del fill, Pere, reconeguda en la denominació -aimenys des de 1819- de l'empresa: Pau Turull i fill
Pere Turull i Sallent i la modernització de la indústria tèxtil llanera, 1841-1845
La manca d'una biografia rigorosa de Pere Turull i Sallent (1796-1869) ha donat lloc a interpretacions simplistes i esbiaixades de l'activitat econòmica i política d'aquest personatge basilar del Sabadell vuitcentista. Sabem que era comerciant de llanes, però ningú no ha estudiat a fons l'abast del negoci, la xarxa de proveïdors, la clientela, les formes de comerciaiització i de transport, etc. Fou també fabricant, i de fet provenia d'una de les famílies locals amb arrels més profundes en la paraíria, però la seva activitat industrial només és coneguda parcialment. L'arrencada econòmica de la família Turull, tot i l'existència d'unes bases sòlides al llarg del set-cents, s'origina amb Pau Turull i Font (17??-1844). A diferència d'altres empresaris locals, que es limitaren a ésser fabricants i propietaris, Pau Turull desenvolupà un ventall molt més ampli d'activitats, si bé en totes elles sobresurt la participació del fill, Pere, reconeguda en la denominació -aimenys des de 1819- de l'empresa: Pau Turull i fill
Estudi de cas: Amparo Batalla Chulia.
Treballs Finals de Grau de Dret. Universitat de Barcelona. Curs: 2017-2018. Tutor: Max Turull i Rubinat.Avui dia tenim la sort de poder comptar amb moltíssimes dones en el cos judicial
espanyol, desenvolupant les seves activitats amb excel·lència. Això no hauria estat
possible sense el camí que van obrir les desenes de dones que es van atrevir a estudiar
dret i tornar-se juristes a principis del segle XX i durant l'època franquista. Però, què hi ha
de les centenars de dones que van haver d'enfrontar-se no sols a les dificultats de l'era
franquista sinó a més enfrontar-se a una època de completa incertesa política?
En aquest treball he volgut explorar la realitat de les dones que es van endinsar en el món
de les juristes durant una època de novetat completa, la Transició Espanyola. En arribar al
final de la dictadura moltes van veure aquest moment com una oportunitat, i aquest també
va ser el cas de la dona protagonista de l'estudi de cas d'aquest treball: Amparo Batalla.
Amb aquest TFG he decidit donar veu a una generació oblidada i contrastar els canvis
polítics amb la realitat sociològica per a les dones de l'època de Transició
Les dones a l'administració de justícia: l'evolució de l'accés de la dona a Espanya entre 1966-2018
Treballs Finals de Grau de Dret. Universitat de Barcelona. Curs: 2017-2018. Tutor: Max Turull i RubinatEl dret no deixa de ser una construcció social duta a terme
bàsicament per homes, que tradicionalment han ocupat un paper superior en la
societat, rol que els va permetre crear dret i administrar-lo situació que
lògicament no comptava amb la possibilitat que les dones fossin part del procés
ni del sistema.
Quines conseqüències per a les dones provoquen aquests antecedents? La
conseqüència principal és la total invisibilitat de la figura femenina en una cosa
tan important com la possibilitat de participar activament en la creació i en
l'administració del dret.
I aquesta conseqüència és la columna que sustenta aquesta investigació, és el
"Que" d'aquest treball. A causa de la discriminació imposada a les dones al
llarg dels segles, la seva empremta i participació en el dret i en concret a
l'administració de justícia és pràcticament nul·la fins fa molt poc.
Arran d'aquesta situació l'objectiu és donar una mica de llum a com i de quina manera s'ha
anat produint l'accés de la dona a l'administració de justícia, en concret als
papers de jutge i magistrat
Literary translation from the Middle Ages to the Twentieth Century. Comparison of Catalan and Hispanic perspectives. Traduzione letteraria dal Medioevo al Novecento: prospettive catalane e ispaniche a confronto
Round table conference on “Traduzione letteraria dal Medioevo al Novecento: prospettive catalane e ispaniche a confronto”, directed by Veronica Orazi (Università degli Studi di Torino), with the participation of Enric Bou (Università Ca’ Foscari di Venezia), Patrizio Rigobon (Università Ca’ Foscari di Venezia) and Isabel Turull (Università di Roma “La Sapienza”). The speeches remember the phases of the genesis and the development of the translation practice from/into catalan, both on a national and international level, paying special attention to the Italian context. They recall the scholars’ and translators’ profound interest for Catalan literature, from its origins to the contemporary production. This phenomenon, which is constantly increasing, had a very good reception since its appearance among critics and readers; such trend is an essential completion of the academic activity carried out by the Italian scholars
La primera mujer abogada de España: María Ascensión Chirivella Marín (1893- 1980)
Treballs Finals de Grau de Dret. Universitat de Barcelona. Curs: 2022-2023. Tutor: Turull i Rubinat, MaxEste trabajo, tiene fundamentalmente dos objetivos, el primero trata de acercar
a sus lectores a la historia de una mujer, Ascensión Chirivella Marín, que ha sido
durante años una verdadera desconocida a pesar de ser la primera mujer en
colegiarse en el ejercicio de la abogacía en España.
La historia, y probablemente, la repercusión pública y parlamentaria que tuvieron
otras mujeres, no carentes de mérito, nos ha acercado a la creencia, errónea, de
que la primera mujer en colegiarse como abogada fue Victoria Kent, Clara
Campoamor o quizá la madrileña Carmen Pérez Bonilla. Este trabajo trata de
despejar cualquier atisbo de duda sobre quién fue la primera mujer en colegiarse
en un colegio de abogados de España.
El segundo objetivo se sustenta bajo el convencimiento de que para visibilizar a
las mujeres que un día trabajaron para abrirnos las puertas de unas profesiones,
antes reservadas exclusivamente para hombres, para entrever que las cosas no
siempre fueron fáciles para nosotras, y que el conocimiento de la historia por
parte de los más pequeños es, sin lugar a dudas, el arma más letal contra las
desigualdades de cualquier índole hay que empezar explicándoles a nuestros
pequeños quienes fueron, que hicieron y cuántos obstáculos tuvieron que sortear
estas pioneras, para ello, en la última parte de este trabajo me he “atrevido” a
incorporar un pequeño taller de igualdad de género para niños, bajo el
convencimiento de que, para llegar a una sociedad justa, equitativa e igualitaria
la casa se ha de construir desde sus cimientos
- …
