146 research outputs found
La "Fábula de Prometeo y Pandora" de Miguel (Daniel Leví) de Barrios: notas sobre la diégesis mítica
No full textThe andalousian Miguel de Barrios was one of the most prolific authors in XVII century Spain. This paper edits for the first time a mythological masterpiece of the author, the burlesque Fable of Prometheus. The analyses focuses on classical models and the main practices of culto style in Spanish Baroque poetry.La prolífica obra del capitán montillano Miguel de Barrios acoge una larga serie de fábulas mitológicas, de las que sólo una parte se ha editado y estudiado en nuestros días. La contribución de Inmaculada García Gavilán se centra en el estudio de una interesante versión burlesca de la Fábula de Prometeo, enlazándola con sus modelos antiguos y con los parámetros de la escuela culta secentista
La conducta prosocial en la infància
Get PDF[cat]La conducta prosocial és considerada una habilitat social, i es defineix com un tipus de
conducta social positiva que comporta un benefici pels altres. Gonzàlez Portal (1992) la
defineixen com una conducta de caràcter voluntari i beneficiós pels altres. Per complementar
aquesta definició Roche (1998) apunta que la conducta prosocial compren diversos
comportaments com poden ser: ajudar, cooperar, compartir, escoltar o ser solidari.
Garaigordobil (2005) menciona que la influència de l’entorn és clau per l’adquisició d’aquesta
conducta. Així doncs, els factors culturals, el context familiar i escolar i les característiques
pròpies de cada persona són aspectes que influeixen en l’aprenentatge de la conducta
prosocial. Per l’autora aquesta és una conducta complexa amb implicacions cognitives i
afectives que fan que requereixi cert nivell de desenvolupament (Garaigordobil, 2005).
Pel que fa el desenvolupament d’aquesta conducta, hi ha estudis que mostren que la conducta
prosocial evoluciona amb els anys en correlació amb el desenvolupament cognitiu, moral i la
capacitat de perspectiva social (Eisenberg, 1979).
Per tal d’afavorir aquest procés de desenvolupament, cal treballar alguns aspectes que
potencien l’adquisició i millora de la conducta prosocial com són: la moral i els valors,
l’empatia i l’assertivitat. Fent referència a l’àmbit educatiu, es citen alguns recursos i
tècniques que es poden emprar per tal de potenciar aquest tipus conducta a partir dels aspectes
mencionats.
La finalitat d’aquest treball és fer una proposta didàctica destinada al segon cicle d’infantil
amb l’objectiu de potenciar la conducta prosocial. Així doncs, s’exposen una sèrie d’activitats
que engloben tant els aspectes que cal treballar per afavorir aquest comportament social
positiu, com els recursos i tècniques que es poden emprar.[eng]Prosocial behavior is considered a social skill, and is defined as a type of social behavior that
carries a positive benefit for others. Portal Gonzalez (1992) defined as the conduct voluntary
and beneficial for others. To complement this definition Roche (1998) suggests that prosocial
behavior includes various behaviors such as: assist, cooperate, share, listen and be supportive.
Garaigordobil (2005) mentions that the influence of the environment is key to the acquisition
of this behavior. Therefore, cultural factors, and the family and school context, and the
characteristics of each person are aspects that influence learning prosocial behavior. For the
author this is a complex behavior with cognitive and emotional implications that imply having
a certain level of development (Garaigordobil, 2005).
As far as the desenvolupament of this behavior, there are studies showing that prosocial
behavior evolves over the years in correlation with cognitive, moral and social perspective
capacity (Eisenberg, 1979).
To encourage this development process must work some aspects that enhance the acquisition
and improvement of prosocial behavior such as: moral and values, empathy and assertiveness.
Referring to education, there are mentioned some resources and techniques that can be used to
promote this type of behavior to apartir of the mentioned aspects.
The purpose of this work is to make a didactic desing address by preschool children with the
aim of promoting prosocial behaviour. As such, there are exposed diverse activities that
include aspects that it is necessary to work to favor this social positive behavior, as well as the
resources that we can use for it
La educación emocional como herramienta para el desarrollo integral del alumno. Propuesta de intervención en Educación Primaria
Get PDF[spa] En el marco de educación para la vida, surge la necesidad de tratar la educación
emocional proporcionando habilidades y herramientas de utilidad para alcanzar un mayor
bienestar y vida plena. Primeramente, se explican las teorías más primitivas de la emoción y sus
diferentes conceptos, tipologías y modelos. También se presenta una propuesta de intervención
en niños del 2º ciclo de Educación Primaria, que comprenden las edades de 8 a 10 años. Los
objetivos principales consisten en delimitar las bases teóricas de la educación emocional,
concretar propuestas metodológicas en educación emocional y diseñar una intervención en el
contexto de Educación Primaria para la mejora de las competencias emocionales. La propuesta
de intervención se fundamenta en el Modelo Pentagonal de Bisquerra y su equipo de trabajo,
junto con las fortalezas del programa Aulas Felices. Este último trabaja desde las bases de la
Psicología Positiva, las Fortalezas Personales de Seligman y el Mindfulness. Por su parte, el
modelo Pentagonal de Bisquerra propone trabajar las competencias emocionales en 5 bloques:
conciencia emocional, regulación emocional, autonomía emocional, competencia social y
habilidades de vida y bienestar. Finalmente, para evaluar si la propuesta ha sido efectiva, se ha
elaborado un cuestionario para el tutor/a.[eng] Within the framework of education for life, the need arises to treat emotional education
by providing useful skills and tools to achieve greater well-being and a full life. Firstly, the most
primitive theories of emotion and its different concepts, typologies and models are explained. A
proposal for intervention in children of the 2nd cycle of Primary Education is also presented,
which includes the ages of 8 to 10 years. The main objectives consist of delimiting the
theoretical bases of emotional education, specifying methodological proposals in emotional
education and designing an intervention in the context of Primary Education to improve
emotional skills. The intervention proposal is based on the Pentagonal Model of Bisquerra and
his work team together with the strengths of the Aulas Felices program. Aulas Felices works
from the bases of Positive Psychology, Seligman's Personal Strengths and Mindfulness. For its
part, Bisquerra's Pentagonal model proposes working on emotional competencies in 5 blocks:
emotional awareness, emotional regulation, emotional autonomy, social competence, and life and
well-being skills. Finally, to assess whether the proposal has been effective, a questionnaire has
been prepared for the tutor
La mediación escolar en la etapa de educación infantil como estrategia de prevención y resolución de conflictos.
Get PDFCreixem feliços ensenyant amb el cor: fomentem l’autoestima dels més petits
No full text[cat] Una autoestima positiva és un aspecte clau, ja que quan una persona es sent bé amb si
mateixa, es relacionarà millor, es sentirà més bé, sabrà afrontaran els seus problemes... en
definitiva, influirà sobre tots els aspectes importants de la seva vida.
Fomentar l’autoestima dels infants en edats primerenques és molt important, ja que és una
etapa extremadament sensible en la qual es comença a formar l’autoestima i per tant, la idònia
per poder proporcionar unes bases sòlides, positives i estables les quals repercutiran tota la
vida sobre l’infant.
Aquest projecte innovador és un recurs important per a qualsevol mestre o família interessada
en treballar l’autoestima, ja que proporciona una base teòrica amb estratègies, principis,
recursos i activitats destinades a millorar l’autoestima dels més petits.[eng] A positive self-esteem is a key aspect, because when somebody feels good about himself, he
will be able to face his problems another way. In the same way, the self-esteem influences all
the important aspects of his life.
It is very important to promote the self-esteem of children at an early age, as this stage when
the self-esteem is getting formed is an extremely sensitive moment. Therefore it is ideal to
provide at this phase a solid basis, positive and stable, so it would affect optimaly the whole
life of the child.
This innovative project is an important resource for any teacher or family interested in
working on self-esteem, because it provides a theoretical base with strategies, principles,
activities and resources aimed at improving the self-esteem of children
Treballem la por a l’Educació Infantil
No full text[cat] Aquest treball de fi de grau es centra en l’estudi de les pors en els infants del segon cicle d’educació infantil i en com els adults, pares i educadors, podem enfocar la tasca d’ensenyar-los a canalitzar i superar aquestes pors.
Parlarem en primer lloc sobre el concepte general d’emoció i els estudis que n’han fet al llarg de la història autors com McDougall, Mowrer, Wukmir, Arnold, Plutchik, Ekman, Lazarus o Goleman. A continuació, analitzarem amb més profunditat l’emoció concreta de la por i com apareix i es viu en els infants. Normalment, la por “és un factor protector i socialitzant” (M.D. Pérez Grande, 2000), que ajuda a organitzar la ment infantil però hi pot haver casos en els quals aquesta emoció pugui suposar un problema o trastorn que pugui afectar al seu desenvolupament emocional (fòbies i ansietat) (Marks, 1990a). A més, explorarem i tindrem en compte també la variable del vincle afectiu amb els pares i el temperament de l’infant, aspectes claus que influiran decisivament en la manera de gestionar les pors i la seva superació.
A continuació, oferirem una sèrie de pautes educatives apropiades per enfrontar els temors, cercant afavorir un clima de seguretat afectiva que ajudi a l’infant a encarar aquesta emoció. Es tracta d’evitar patrons educatius que puguin generar temors disfuncionals, prevenint així els trastorns causats per la por. També veurem les competències emocionals que treballarem dins l’àmbit escolar i el tipus de respostes que intentarem regular a través d’elles (respostes neurofisiològiques, comportamentals i cognitives). Finalment, descriurem un conjunt de recursos, tècniques psicopedagògiques i activitats que puguin ajudar-nos a treballar les pors tant a l’escola, com a la família, com en un context més individualitzat de treball.[eng] This final grade is based on the study of fears in children of the second cycle of childhood education and how adults, parents and educators, can focus on the task of teaching them to channel and overcome these fears.
First of all, we are going to talk about the general concept of emotion and the studies that have been made throughout history by authors as McDougall, Mowrer, Wukmir, Arnold, Plutchik, Ekman, Lazarus or Goleman. Then, we will discuss in more depth the specific emotion of fear and how it appears and is lived by children. Typically, fear “is a protective and socializing factor” (M.D. Pérez Grande, 2000) that helps to organize children's minds, but there could be cases where this emotion translates into a problem or disorder that can affect the child’s emotional development (anxiety and phobias) (Marks, 1990a). In addition, we will also consider and explore the affective bond with parents and the child's temperament, key aspects that will influence decisively the way of managing fears and how to overcome them.
Then, we will offer a series of educational guidelines suitable to face fears, seeking to encourage a climate of emotional security that could help the child to deal with this emotion. We have to avoid patterns that could generate dysfunctional fears, preventing this way future possible disorders caused by fear. We will also work on emotional skills within the school and the type of responses that we will attempt to regulate through them (neurophysiological, behavioral and cognitive responses). Finally, we will describe a set of resources, psycho pedagogy techniques and activities that can help us to work about fears at school, in the family, and in a more individualized work context
La resolució de conflictes a l’etapa d'Educació Infantil a través del cercle de diàleg
No full text[cat] Els conflictes estan presents en el dia a dia d’una escola infantil. Resulta de vital importància
treballar la resolució de conflictes a etapes primerenques, per tal de no desembocar en
conseqüències negatives, tant en l'àmbit personal com grupal. Concretament, en aquest treball
es pretén abordar els conflictes a través del cercle de diàleg, extret de les pràctiques
restauratives.
Primerament, s’ofereix un marc teòric exposant i analitzant l’origen del cercle de diàleg, la
seva definició, beneficis i funcionament. També es descriu el rol del docent com facilitador/a
dins el cercle de diàleg.
Per treballar la resolució de conflictes a l’aula, mitjançant el cercle de diàleg és necessari
treballar diferents competències emocionals: consciència emocional, regulació emocional,
competència social, autonomia emocional, habilitats per a la vida i benestar emocional. Les
quals els infants han d’assolir al llarg de la seva vida.
Un objectiu prioritari dins el cercle de diàleg es posa en els fonaments per afavorir la
resolució de conflictes dins el grup i de manera autònoma, facilitant la pràctica de la
consciència emocional, l'escolta, la comunicació i la identificació de possibles solucions
viables dins el grup.
La pràctica de la resolució de conflictes, així com la resta de competències emocionals, cal
que es treballen dins el context escolar i dins el context familiar, així serà important afavorir
l'acompanyament emocional dels progenitors, els vincles segurs familiars i una parentalitat
positiva.
Una segona part del treball presenta una proposta d'intervenció iniciada des del cercle de
diàleg, facilitant la pràctica restaurativa dins l’aula de 3 anys del CEIP Vora Mar (Can
Picafort). Es proposa el recurs d’una titella com a eix conductor de les sessions.[eng] Conflicts are present in the daily life of a nursery school. It is vitally important to work on
conflict resolution at an early stage in order to avoid negative consequences, both at a
personal and group level. Specifically, the aim of this work is to tackle conflicts through the
circle of dialogue, an extension of restorative practices.
Firstly, a theoretical framework is offered, explaining and analysing the origin of the circle of
dialogue, its definition, benefits and functioning. It also describes the role of the teacher as a
facilitator in the circle of dialogue.
In order to work on conflict resolution in the classroom, through the circle of dialogue it is
necessary to work on different emotional competences: emotional awareness, emotional
regulation, social competence, emotional autonomy, life skills and emotional well-being.
These are skills that children need to acquire throughout their lives.
A priority objective in the circle of dialogue is to focus on the fundamentals of group and
autonomous conflict resolution, facilitating the practice of emotional awareness, listening,
communication and the identification of possible viable solutions within the group.
The practice of conflict resolution, as well as the rest of emotional competences, must be
worked on in the school context and in the family context, so it will be important to promote
the emotional support of parents, secure family ties and positive parenting.
The second part of the work presents a proposal for intervention initiated from the circle of
dialogue, facilitating restorative practice in the 3-year-old classroom of CEIP Vora Mar (Can
Picafort). It proposes the use of a title as the driving force behind the sessions
La planificació del període d’adaptació al segon cicle d’Educació Infantil, tenint en compte la participació i la col·laboració de les famílies
No full text[cat] El període d’adaptació és, en general, una etapa difícil per la qual han de passar en algun moment els infants i les seves famílies. Els conflictes interns dels infants, les pors, les inseguretats davant allò que desconeixen fa que sigui complicat establir llaços afectius amb les persones que els acompanyaran al llarg d’aquesta etapa. També les famílies s’angoixen davant la idea que els seus infants sofreixen quan es du a terme el procés.
Per això, al llarg d’aquest període, els mestres també hi juguen un paper fonamental. Aquests hauran de fer costat a les famílies, demostrant que són dignes de confiar-los el seu tresor més preuat, els seus fills. Però perquè aquesta confiança es faci possible, cal que es plantegi un període d’adaptació que contempli la participació de les famílies durant tot el temps que els infants ho necessitin i per això es fa necessari realitzar una bona planificació, on hi hagi cabuda per a tots
La tasca dels mestres, entre d’altres, és conèixer les estratègies i els recursos que tenim a l’abast per planificar d’una manera acurada el període d’adaptació i així ajudar a les famílies i als infants a afrontar aquesta etapa de la manera positiva. Les unitats didàctiques són un recurs que ens permetrà organitzar aquest període.[eng] The period of adaptation is, in general, a difficult stage for which infants and their families have to pass at some point. The internal conflicts of the infants, the pors, the insecure ones due to the fact that they don't know each other make it difficult to establish the affectius llaços with the people that he will accompany throughout this stage. Families are also anxious about the idea that their children will suffocate when the process is over.
So, throughout this period, the masters also play a fundamental role. What had to cost the families, demonstrating that they are worthy of trusting them with their most prized three, their fills. But because this trust is easily possible, it is proposed a period of adaptation that contemplates the participation of the families during all the times that the children ho need and for this reason it is necessary to realize a good planning, where it is possible for all to do their best.
The task of the month, among others, is to know the strategies and resources we have at our disposal to plan the period of adaptation in a proper way and to help families and children to face this stage in a positive way. The teaching units are a resource that will allow us to organize this period
Programa emocional a Educació Infantil
Get PDF[cat] Dins les aules d’educació infantil s’ha de destacar la pràctica de l’educació emocional pel que fa a l’establiment de bons vincles dels infants amb els altres, com també, els efectes de les emocions en els infants com, és la motivació per aprendre. Per tant, en aquest treball es podrà veure com es desenvolupen les emocions en els infants, les diferents teories i emocions que existeixen, a més de la rellevància que tenen les emocions dins les aules.
Per l’altra banda, es posarà en pràctica un programa emocional on s’expliquen les activitats duites a terme dins dues aules de quatre anys a una escola de Palma i posteriorment, s’analitzaran els resultats obtinguts i les conclusions que s’han pogut extreure.[eng] In the classrooms of Nursery’s school must emphasize the emotional education practices in establishing good ties, as also the effects of emotions in children and it is the motivation to learn. So, in this project could see this emotional development in children, the different theories and emotions that exist nowadays, furthermore the relevance of emotions in the classroom.
On the other hand, this project will put in practice a emotional program which there are activities developed in two classrooms of four years old children in a Palma’s school and later, it will be analyze the results and the conclusions that it has been extracted
- …
