1,720,970 research outputs found
Joan Bernat i Baldoví: l'estètica de la paròdia
No full textEl present article té com a objectiu demostrar la importància de la paròdia en el procés creatiu
de Josep Bernat i Baldoví. És sabut que la comicitat i el burlesc constitueixen la base del sainet.
I en el cas de la producció de l'autor valencià no és cap excepció. Però, a més a més, sense
abandonar el joc còmic, Bernat dedica una part molt considerable dels seus esforços creatius a fer
ús de la paròdia, és a dir de la recreació lúdica de la tradició literària, de tal manera que arriba a
ser un tret característic de la seua producció. I no sols de la teatral, car també impregna la seua
poesia i la seva narrativa, com exemplifica la novel.la inacabada Els misteris de Patraix, versió
paròdica de la ben coneguda obra mestra del fulletó francès d'Eugène Sue. Aquest treball sobre la
paròdia teatral bernatiana permet descobrir la complexitat i riquesa dels diversos procediments
emprats i la diversitat de resultats obtinguts.The present article is an attempt to show the importance of parody in the literary output of
Josep Bernat i Baldoví. It is a well-known fact that humour and burlesque are the basis of the
sainet (short farce). And the Valencian author in question is no exception. Moreover, without
abandoning humorous play, Bernat directs a very considerable part of his creative effort towards
exploitation of parody, that is, ludic recreation of literary tradition, so that it becomes a typical feature
of his work. And it is not present solely in his plays, but also abounds in his narrative, as manifest
by the unfinished novel Els misteris de Patraix (The mysteries of Patraix), a parody of the
well-known masterpiece of the French newspaper serial by Eugène Sue. The present study of
Bernats dramatic parody enables us to discover the complexity and richness of the various different
procedures he used and the diversity of the results obtained
Llorenç Vilallonga: la ironia o la civilització
Get PDFIn the present article the author studies the importance of irony in Llorenç Villalonga’s work using as a touchstone the novel «Flo la Vigne». In the first place he analyzes the conception of irony that the writer has: a tool for approaching the world and a virtue that characterizes the person or the civilization that possesses it. Secondly, he examines the practice of irony in the aforesaid novel: verbal irony (antiphrasis, paradox, «reductio ad absurdum»...) and the narratologic irony in a wide sense, including the paratextual and the intertextual one. Special attention is paid to the conception of transmitter of information, which has diverse voices and narrative levels. Finally, it relates Villalonga’s irony to modern irony
La Renaixença al País Valencià
No full textThe autor covers the development of the Renaixença in Valencia (1830-1909), and divides it into two periods, the beginning (1830-1859) and splendor (1859-1909). This latter stage is further sub-divided into the period between 1859 and 1874, which was dominated by Llorente and his conservative group, and that between 1874 and 1909, which was characterized by the incorporation into the movement of Constantí Llombart and his progressive group
Llorente, «La Opinión» i la Renaixença
No full textAs director of «La Opinión» from 1861 to 1866, Llorente presented his conception of the Renaixença in Valencia
A l'entorn de la Renaixença valenciana
No full textPresentació del volum monogràfic amb estudis sobre la Renaixença valenciana
Maria Aurèlia Capmany reescriptora: de Traduït de l’americà a Ves-te’n ianqui o, si voleu, traduït de l’americà
No full textEl present article té com a objectiu analitzar amb atenció el procés de reescriptura que Maria Aurèlia Capmany va fer de la seua novel·la curta Traduït de l’americà (1959) per a transformar-la en la novel·la Ves-te’n ianqui o, si voleu, traduït de l’americà (1980). Hi ha, doncs, un procés d’«allargament» del text original que permet doblar-ne l’extensió. A partir dels estudis de la crítica textual genètica francesa o de les variants italiana i, sobretot, de les aportacions dels estudis generals sobre la intertextualitat i dels estudis de Genette sobre la hipertextualitat el present article mostra els recursos que han permès un canvi de subgènere (de la nouvelle a la novel·la), la modificació del relat (l’estructura, amb la segmentació en capítols parells i imparells, i els canvis en la tipologia del narrador autodiegètic) així com també les innovacions en la història (aparició de nous personatges i de nous motius). En les conclusions es fa un balanç de les conseqüències de tal remodelació.The aim of this paper is to carefully analyse the rewriting process that Maria Aurèlia Capmany did of her short novel Traduït de l’americà (1960, written 1959) to transform it into the novel Ves-te’n ianqui o, si voleu, traduït de l’americà (1980, written 1979). There is, therefore, a process of «lengthening», of the original text that doubles its length. Based on the studies of French genetic textual criticism or the Italian variants and, above all, the contributions of general studies on intertextuality and Gérard Genette’s studies on hypertextuality, this paper shows the resources that have allowed a change of subgenre (from the short story to the novel), the modification of the narration (the changes in the typology of the autodiegetic narrator) and the modification of the text (the structure, with the segmentation into even and odd chapters) as well as the innovations in the story (appearance of new characters and new motives). The conclusions take stock of the consequences of such remodeling.Le but de cet article est d’analyser attentivement le processus de réécriture entrepris par Maria Aurèlia Capmany de sa nouvelle Traduït de l’americà (1960, écrite en 1959) pour la transformer en roman dans Ves-te’n ianqui o, si voleu, traduït de l’americà (1980, écrit 1979). Il y a donc un processus « d’allongement » du texte original dont la longueur double. À partir des études de la critique textuelle génétique française ou des variantes italiennes et, surtout, des apports des études générales sur l’intertextualité et des études de Gérard Genette sur l’hypertextualité, cet article montre les ressources qui ont permis un changement de sous-genre (de la nouvelle à le roman), la modification de la narration (les changements dans la typologie du narrateur autodiégétique) et la modification du récit (la structure, avec la segmentation en chapitres pairs et impairs) ainsi que les innovations dans l’histoire (apparition de nouveaux personnages et de nouveaux motifs). Les conclusions font le point sur les conséquences d’un tel remodelage
Ironies de la modernitat : la ironia del modernisme al noucentisme /
No full textCollected essaysIncludes bibliographical reference
La proposta gramatical del P. Lluís Fullana i Mira
Get PDFBy studying step by step, from beginnig to end, Father Fullana's grammatical studies, Prof. Simbor offers the reader the possibility of following the ideological evolution of this outstanding Valencian grammarian during three main periods: A unitarian one (1902-1915), a secessionist one (1915-1932), and a final one (1932-1948), when, after being the first to accept and to sign the unitarian ortography of Castelló de la Plana, he seems to have closed the process by accepting P. Fabra's proposals
- …
