70 research outputs found

    VII Jornades de Medi Ambient de les Illes Balears. Ponències i resums. Pons, G. X., del Valle, L. Vicens, D. Pinya, S., McMin, M., i Pomar, F. (eds.) 2018

    No full text
    És ressenya de: VII Jornades de Medi Ambient de les Illes Balears. Ponències i resums. Guillem X. Pons (ed. lit.), Laura del Valle (ed. lit.), Damià Vicens (ed. lit.), Samuel Pinya (ed. lit.), Miguel McMinn (ed. lit.), Francesc Pomar (ed. lit.). Palma de Mallorca : Universitat de les Illes BalearsEs reseña de: VII Jornades de Medi Ambient de les Illes Balears. Ponències i resums. Guillem X. Pons (ed. lit.), Laura del Valle (ed. lit.), Damià Vicens (ed. lit.), Samuel Pinya (ed. lit.), Miguel McMinn (ed. lit.), Francesc Pomar (ed. lit.). Palma de Mallorca : Universitat de les Illes Balear

    La tomba de Pere Descatlar a l'Església de Sant Francesc de Palma, obra de l'escultor Pere Joan Pinya

    No full text
    [cat]L’escultura funerària d’època moderna a Mallorca ha estat poc estudiada. Per aquest motiu és important conèixer millor les vicissituds constructives de les obres més monumentals i documentar-ne l’autoria. Ara es presenta la documentació que permet adjudicar la tomba de Pere Descatlar (c. 1595-1651), conservada a l’església de Sant Francesc de Palma, a l’escultor Pere Joan Pinya (c. 1600-1680), fins ara conegut sobretot com a autor de retaules i talles de fusta, alhora que es contextualitza en el panorama del sepulcre monumental barroc a l’illa.[eng]The Majorcan modern funerary sculpture has not been thoroughly studied, yet. It is nevertheless important to understand the constructive vicissitudes of the most monumental tombs and to document their authors. This paper provides the documentation that leads to ascribing Pere Descatlar’s tomb in the church of Saint Francis of Palma to the sculptor Pere Joan Pinya (c. 1600- 1680), known until now especially as the author of altarpieces and wood carving. At the same time, this piece of art is placed in the broader context of baroque monumental tomb crafting on the island

    Variació espacial dels paràmetres demogràfics de les poblacions d'Anemonia Sulcata (Pennant 1777) a l'illa de Mallorca

    No full text
    [cat] L’abundància i els patrons de distribució de les espècies, particularment les bentòniques costaneres, es troben altament condicionades per agents espacials i temporals. Anemonia sulcata, cnidari de la família dels actínids representa una espècie emblemàtica dels ecosistemes marins costaners de tot el Mediterrani. El modus operandi d’aquesta espècie es troba considerablement influenciat per tots els components abiòtics de la zona, com per exemple la lluminositat que li arriba i la força de les onades. Per mitjà d’un mostreig total de 18 transsectes repartits per l’infralitoral mallorquí en sis estacions, s’obtingueren les dades a partir de les quals s’analitzaren les dinàmiques de poblacions de l’anemone. Els resultats manifesten unes poblacions clarament joves i sense evidències significatives pel que fa a la preferència d’exposició del tipus de cala on s’habita. D’altra banda, a dins una mateixa localitat sí que s’han observat diferències significatives entre els transsectes realitzats, el que evidencia poblacions heterogènies dins una mateixa estació. Aquests resultats es proposen com a una base per tal d’impulsar un possible monitoreig i investigació d’aquesta espècie a fi de conèixer cada vegada més sobre l’ecosistema que ens envolta.[spa] La abundancia y los patrones de distribución de las especies, particularmente las bentónicas costeras se hallan altamente condicionadas por agentes espaciales y temporales. Anemonia sulcata, cnidario de la familia de los actínidos representa una especie emblemática de los ecosistemas marinos costeros de todo el Mediterráneo. El modus operandi de dicha especie se encuentra considerablemente influenciado por todos los componentes abióticos de la zona, como por ejemplo la luminosidad que le llega y la fuerza del oleaje. Por medio de un muestreo total de 18 transectos repartidos por el infralitoral mallorquín en seis estaciones, se obtuvieron los datos a partir de los cuales se analizaron las dinámicas poblacionales de la anémona. Los resultados manifestaron unas poblaciones claramente jóvenes y sin evidencias significativas por lo respecta a la preferencia de exposición del tipo de cala donde se habita. Por otra parte, en una misma localidad sí se pudieron observar diferencias significativas entre los transectos efectuados, hecho que evidencia poblaciones heterogéneas en una misma estación. Estos resultados se proponen como una primera base para impulsar un posible monitoreo e investigación de la especie con el fin de conocer cada vez más sobre el ecosistema que nos rodea.[eng] The abundance and distribution patterns of species, particularly coastal benthic species, are highly conditioned by spatial and temporal agents. Anemonia sulcata, a cnidarian of the actinide family, represents a flagship species of coastal marine ecosystems throughout the Mediterranean. The modus operandi of this species is considerably influenced by all the abiotic features of the area, such as the light that reaches it and the strength of the waves. By a total sampling of 18 transects distributed along the Mallorcan infralittoral in six stations, data were obtained from which the population dynamics of the anemone were analysed. The results showed clearly young populations and no significant evidence regarding the exposure preference of the type of beach inhabited. On the other hand, in the same locality, significant differences could be observed between the transects carried out, which is evidence of heterogeneous populations in the same season. These results are proposed as a first base to promote a possible monitoring and research on the specie in order to learn more about the ecosystem that surrounds us

    Determinación de la edad de Caretta Caretta (Testudines: Cheloniidae) por Osteocronología y su aplicación en la determinación de los factores de amenaza de la especie en las Islas Baleares

    No full text
    [spa] Los varamientos de Caretta caretta en las costas de las Islas Baleares han sido documentados durante el periodo 1993-2020. De todos los casos se registró: fecha, localización, biometría y causa de varamiento. Durante esos años ha habido un total de 1034 varamientos, de los cuales la mayoría fueron ejemplares inmaduros: subadultos (n = 626), juveniles (n = 211), y un número reducido de adultos (n = 46). El mayor número de varamientos documentados entre las islas de Baleares fue registrado en la isla de Mallorca. Dentro de la isla de Mallorca, la zona comprendida entre el Faro de ses Salines y el Cap des Llebeig (zona E), acumuló el mayor porcentaje de casos. Durante los meses de Verano y Otoño se registraron la mayoría de varamientos de C. caretta, fechas que coinciden con el aumento del tráfico marítimo, el turismo de playa y el esfuerzo pesquero. Se aprecia una tendencia positiva en el número de varamientos totales por año, registrándose la máxima incidencia en 2020 (n = 80). La principal causa de varamiento del periodo 1993-2020 fue el anzuelo de palangre aunque debido a la reducción de flota palangrera en Baleares de 2014 a 2019 el número de casos en los últimos tres años de registro 2017-2020 es muy reducido (n = 5). El Centro de Recuperación Palma Aquarium dentro del marco del convenio con la Universidad de las Islas Baleares nos proporcionó 65 aletas derechas de ejemplares fallecidos o amputados. La edad de los ejemplares fue estimada mediante osteocronología de secciones de húmero (n = 49). Este estudio utilizó el modelo de crecimiento no lineal de Von Bertalanffy para hallar las edades de las tortugas bobas en relación a su LCC. Las edades de los individuos estimados (n = 883), variaron de 3 a 26 años (media = 14,9, SD = 3,4). Finalmente, se relacionaron las diferentes clases de edad según madurez con los parámetros: meses, años, zona de localización y causa de varamiento para encontrar el factor de amenaza más importante.[eng] The strandings of Caretta caretta in Islas Baleares coasts have been documented during the period 1993-2020. In all the cases date, location, biometry and cause of stranded were recorded. During these years there have been 1034 strandings, the majority of them of immature turtles: subadults (n = 626), juveniles (n = 211), and a minority of adults (n = 46). The island of Mallorca registered the most of the strandings, and inside the island of Mallorca the area between Faro de ses Salines and Cap des Llebeig (area E). The majority of the strandings of C. caretta have been documented during Summer and Autumn. In these months the maritime traffic, the tourism and the fishing effort increase. There is an increment in the total strandings per year, with the maximum cases registered in 2020 (n = 80). The most common cause of stranding during 1993-2020 was hook although in recent years (2017-2020), the strandings caused by hook are decreasing (n = 5). This is because of the reduction since 2014 of the fleet specialized in fishing by hook. The Palma Aquarium Conservation Centre in association with the University de las Islas Baleares provided us 65 right C. caretta flippers of dead or amputated individuals. The age of the individuals were estimated by skeletochronology from humeri sections (n = 49). This study used the non linear growth model of Von Bertalanffy to find the ages of loggerhead turtles from their curved carapace length. The age was estimated in 883 individuals, with ages from 3 to 26 years (mean = 14,9 , SD = 3,4). Finally, the age classes were analyzed with the parameters: months, years, area of location and cause of stranding trying to find the most important threat for each age class

    Estudio sobre el uso de albercas por parte de la rana común (Pelophylax perezi) en la Serra de Tramuntana

    No full text
    [spa] La Sierra de Tramuntana, en el noroeste de la isla de Mallorca presenta un paisaje mediterráneo característico dispuesto en bancales. Se denomina bancal a la porción de tierra dedicada a la actividad agrícola donde, generalmente, encontramos estructuras artificiales de almacenamiento de agua, las albercas. Estas estructuras de origen antrópico reciben agua tanto de fuentes como de precipitaciones, dando lugar a ambientes acuáticos que pueden ser aprovechados por gran diversidad de especies animales. Entre las especies destacadas, encontramos la presencia de anfibios que seleccionan estos cuerpos de agua como hábitats reproductores. En nuestro caso, se ha observado la actividad de la rana común (Pelophylax perezi) en las albercas del municipio de Banyalbufar. Se estudiaron las características de las albercas y las propiedades fisicoquímicas del agua para conocer los requerimientos básicos en cuanto a selección de cuerpos de agua. Los resultados sugieren que P. perezi presenta una gran capacidad de adaptación a todo tipo de ambientes acuáticos y está condicionada únicamente por la presencia de agua.[eng] The Sierra de Tramuntana, in the northwest of the island of Mallorca, presents a characteristic Mediterranean landscape arranged in terraces. The terrace is called the portion of land dedicated to agricultural activity where, generally, we find artificial structures for storing water, the pools. These structures of anthropic origin receive water from both sources and rainfall, giving rise to aquatic environments that can be used by a great diversity of animal species. Among the outstanding species, we find the presence of amphibians that select these bodies of water as reproductive habitats. In our case, the activity of the common frog (Pelophylax perezi) has been observed in the pools of the municipality of Banyalbufar. The characteristics of the pools and the physicochemical properties of the water were studied to know the basic requirements regarding the selection of water bodies. The results suggest that P. perezi has a great capacity to adapt to all types of aquatic environments and is conditioned only by the presence of water

    Estudi dels requeriments ecològics de l'Anemone Anemonia sulcata (Pennant, 1777) a l'illa de Mallorca: anàlisi del microhàbitat

    No full text
    [cat] El cnidari Anemonia sulcata és una anemone de distribució mediterrània i a l’Atlàntic oriental, a l’infralitoral del litoral rocós, en aigües no gaire profundes; fins als 25 m. És un animal bentònic que viu fixat sobre el substrat dur, i s’alimenta per mitjà dels nombrosos tentacles urticants que presenta. És una alimentació principalment basada en crustacis, mol·luscs, partícules en suspensió i en la simbiosi amb zooxantel·les; organismes fotosintètics que proporcionen el color violaci als tentacles de l’anemone. Així, a escala d’hàbitat, la seva distribució es veu condicionada pels factors lumínics, les oscil·lacions mareals i els corrents de l’aigua. Però a escala de microhàbitat els requeriments ecològics d’aquesta espècie són bastant desconeguts, especialment a les Illes Balears. Aquest estudi se centra en l’anàlisi de les comunitats d’A. sulcata al litoral mallorquí, per tal d’avaluar les possibles semblances entre aquestes, i així establir quines condicions de microhàbitat requereix l’espècie. Els resultats obtinguts no demostren cap classe de requeriment biòtic a escala de microhàbitat, ja que no es troba similitud entre aquestes comunitats. En conseqüència, es proposa que siguin factors abiòtics com la disponibilitat de substrat i l’hidrodinamisme els quals determinin la presència d’aquesta espècie. Aquests resultats permeten avançar els escassos coneixements de l’espècie al litoral balear.[spa] El cnidario Anemonia sulcata es una anémona de distribución mediterránea y del Atlántico oriental, en el piso infralitoral del litoral rocoso, en aguas no muy profundas; hasta los 25 m. Es un animal bentónico que vive fijado sobre el sustrato duro, y se alimenta por medio de los numerosos tentáculos urticantes que presenta. Es una alimentación principalmente basada en crustáceos, moluscos, partículas en suspensión y en la simbiosis con zooxantelas; organismos fotosintéticos que proporcionan el color violáceo a los tentáculos de la anémona. Así, a escala de hábitat, su distribución se ve condicionada por los factores lumínicos, las oscilaciones mareales y las corrientes del agua. Pero a escala de microhábitat, los requerimientos ecológicos de esta especie son bastante desconocidos, especialmente en las Islas Baleares. Este estudio se centra en el análisis de las comunidades de A. sulcata en el litoral mallorquín, para evaluar los posibles parecidos entre estas, y así establecer qué condiciones de microhábitat requiere la especie. Los resultados obtenidos no demuestran ninguna clase de requerimiento biótico a escala de microhábitat, puesto que no se encuentra similitud entre estas comunidades. En consecuencia, se propone que sean factores abióticos como la disponibilidad de sustrato y el hidrodinamismo los cuales determinen la presencia de esta especie. Estos resultados permiten avanzar los escasos conocimientos de la especie en el litoral balear.[eng] The cnidarian Anemonia sulcata is an anemone of Mediterranean and eastern Atlantic distribution, in the infralittoral of the rocky coastline, in shallow waters; up to 25 m deep. It is a benthic animal that lives attached to the hard substrate, and feeds through the numerous urticant tentacles it presents. It has a diet based mainly on crustaceans, molluscs, suspended particles, and symbiosis with zooxanthellae; photosynthetic organisms that provide the violet colour to the tentacles of the anemone. Thus, at habitat level, its distribution is conditioned by the light conditions, tidal oscillations, and water currents. However, at microhabitat level, the ecological requirements of this species are quite unknown, especially in the Balearic Islands. This study focuses on the analysis of the communities of A. sulcata on the coast of Mallorca, to assess possible similarities between them, and thus establish what conditions of microhabitat the species requires. The results obtained do not demonstrate any kind of biotic requirement at microhabitat level, as there is no similarity between these communities. Consequently, it is proposed that abiotic factors such as substrate availability and hydrodynamism determine the presence of this species. These results allow us to advance the little knowledge of this species on the Balearic coast

    Variación espacial de parámetros demográficos de las poblaciones de Paracentrotus lividus (Lamarck, 1816), y Arbacia lixula (Linnaeus, 1758) en la isla de Mallorca

    No full text
    [eng] Sea urchins are echinoderms that are widely distributed in coastal areas, they are benthic species with a greater commercial interest in shell fishing. The understanding of its demographic parameters and population dynamics is of vital importance, it is necessary for a correct management of the species. The aim of this work was to study the variations in demographic parameters of the species Paracentrotus lividus and Arbacia lixula in the different study areas of the island of Mallorca to establish a zero time for sustainable shell fishing in the future and that facilitates biodiversity conservation studies. Six study stations were monitored. In each station three transects of 15 m were carried out. The quantity of these two species and the population structure according to body size were studied. The result showed that in the unexposed rocky coastline, with relatively strong wind and with many Posidonia patches, the species P. lividus can be found, and the species A. lixula is found more in the unexposed rocky coastline with little or no corrent and also many Posidonia dead patches[cat] L'eriçó de mar és un equinoderm que es troba àmpliament distribuït a les zones costaneres, són espècies bentònic amb un major interès comercial al marisqueig. La comprensió dels seus paràmetres demogràfics i dinàmica de les poblacions té una importància vital, és necessària per a una gestió correcta de les espècies. L'objectiu del present treball va ser l'estudi de les variacions de paràmetres demogràfics d'espècies Paracentrotus lividus i Arbacia lixula a les diferents zones d'estudi de l'illa Mallorca per tal d'establir un temps zero per a un marisqueig sostenible en futur i que facilita als estudis de conservació de la biodiversitat. Es va realitzar el seguiment de sis estacions de seguiment. A cada estació es realitzaren tres transsectes de 15 m. Es registra la quantitat d'aquestes dues espècies i la mida individual de cadascun. Després de l'anàlisi de dades, s'obté el resultat que, a la zona litoral rocosa no exposada, amb vent relativament fort i amb moltes deposicions de posidònies es pot trobar l'espècie P. lividus, i l'espècie A. lixula es troba més a la zona litoral rocosa no exposada amb poc vent o sense vent i també moltes deposicions de posidònies[spa] El erizo de mar es un equinodermo que se encuentra ampliamente distribuido en las zonas costeras, son especies bentónico con un mayor interés comercial en el marisqueo. La comprensión de sus parámetros demográficos y dinámica de las poblaciones tiene una importancia vital, es necesario para una gestión correcta de las especies. El objetivo del presente trabajo fue el estudio de las variaciones de parámetros demográficos de especies Paracentrotus lividus y Arbacia lixula en las diferentes zonas de estudio de la isla Mallorca con el fin de establecer un tiempo cero para un marisqueo sostenible en futuro y que facilita a los estudios de conservación de la biodiversidad. Se realizó el seguimiento en seis estaciones de seguimiento. En cada estación se realizaron 3 transectos de 15 m. Se registró la cantidad de estas dos especies y el tamaño individual de cada uno de ellos. Los resultados mostraron qué en la zona litoral rocosa no expuesta, con viento relativamente fuerte y con muchas deposiciones de posidonias se puede encontrar la especie P. lividus, y la especie A. lixula se encuentra más en la zona litoral rocosa no expuesta con poco viento o sin viento y también muchas deposiciones de posidonias

    Estudio de las relaciones tróficas de las aguas oligomesotróficas calcáreas con vegetación bentónica en la Sierra de Tramuntana

    No full text
    [spa] A la hora de observar la distribución histórica de Alytes muletensis, ocupa una gran parte de Mallorca . Presente en la Sierra de Tramuntana, lo encontramos en 37 localidades, de la cual se ha estudiado el torrente de Comafreda en la poza 6, este hábitat presenta unas características idóneas para un conjunto de especies. En el estudio se pueden encontrar una serie de especies características como Meladema coriacea, Notonecta maculata, Gerris. sp, Odonata, Gastropoda, Chara. sp, Enteromorpha. sp y Fontinalis. sp. Se han muestreado todas las especies nombradas anteriormente además de filtros de agua, raspado de roca y hojarasca en superficie. Se realizó un análisis de isótopos estables de C 13 y N 15 para intentar aproximarse a la red trófica del hábitat de A.muletensis. Los resultados han demostrado una mayor presencia de consumidores que de productores, posicionando el ferreret en el centro de la red. Además con los resultados obtenidos, se predice que es un sistema dependiente de entrada externa de materia orgánica.[eng] When it comes to observing the historical distribution of Alytes muletensis, it fills a large part of Mallorca. Present in the Sierra de Tramuntana, we find it in 37 localities, of which the Comafreda torrent in pool 6 has been studied, this habitat presents suitable characteristics for a group of species. In the study, a series of characteristic species such as Meladema coriacea, Notonecta maculata, Gerris . sp, Odonata, Gastropoda, Chara. sp, Enteromorpha. sp and Fontinalis. sp. All the species named above have been sampled in addition to water filters, rock scraping and surface litter. An analysis of stable isotopes of C 13 and N 15 was carried out to try to approximate the trophic web of the habitat of A.muletensis. The results have shown a greater presence of consumers than producers, positioning the ferreret at the center of the network. In addition, with the results obtained, it is predicted that it is a system dependent on external input of organic matter

    La tomba de Pere Descatlar a l'esglesia de Sant Francesc de Palma, obra de l'escultor Pere Joan Pinya

    No full text
    L’escultura funerària d’època moderna a Mallorca ha estat poc estudiada. Per aquest motiu és important conèixer millor les vicissituds constructives de les obres més monumentals i documentar-ne l’autoria. Ara es presenta la documentació que permet adjudicar la tomba de Pere Descatlar (c. 1595-1651), conservada a l’església de Sant Francesc de Palma, a l’escultor Pere Joan Pinya (c. 1600-1680), fins ara conegut sobretot com a autor de retaules i talles de fusta, alhora que es contextualitza en el panorama del sepulcre monumental barroc a l’illa.The Majorcan modern funerary sculpture has not been thoroughly studied, yet. It is nevertheless important to understand the constructive vicissitudes of the most monumental tombs and to document their authors. This paper provides the documentation that leads to ascribing Pere Descatlar’s tomb in the church of Saint Francis of Palma to the sculptor Pere Joan Pinya (c. 1600- 1680), known until now especially as the author of altarpieces and wood carving. At the same time, this piece of art is placed in the broader context of baroque monumental tomb crafting on the island

    Assessing population dynamics and environmental influences of Balearic green toad in the Balearic Islands

    No full text
    Understanding the demography and spatial ecology of amphibian species is crucial for developing effective conservation measures under increasing environmental pressures. Over 4 years, we used capture–mark–recapture methods to investigate the population dynamics, apparent survival, dispersal, and body condition of the Mediterranean toad Bufotes balearicus across multiple ponds in the Balearic Islands. While movement patterns were assessed across different breeding sites, demographic estimates, body condition, and survival analyses were primarily derived from Pond 3, where sufficient recapture data were available. Our study suggests that adult B. balearicus exhibit limited movement between breeding ponds, likely influenced by the fragmented landscape of Mondragó Natural Park. We also found that individuals arriving earlier at breeding sites exhibited higher body condition indices. Estimated male population size in Pond 3 fluctuated from 32 to 108 individuals among the study years, and model-averaged analyses suggested a constant annual apparent survival probability of 0.38. Daily capture numbers were positively correlated with rainfall and negatively correlated with temperature, underscoring the importance of hydrological and thermal conditions in determining breeding activity. Collectively, these findings highlight the need to maintain suitable aquatic habitats and account for environmental variability when devising conservation strategies for B. balearicus in fragmented landscapes.Universitat de les Illes Balears; Mondragó Natural Park; Govern de les Illes Balears; Biodibal project; Red Eléctrica de Españ
    corecore