159 research outputs found

    Taula d'escriptors

    No full text
    Taula d’escriptors amb Vicenç Altaió, Joaquim Carbó , Teresa Costa-Gramunt i Ramon Solsona . Moderadora: Mariàngela Vilallonga, directora de la Càtedra de Patrimoni Literari4935.mp4 4935.mp

    Inventari del Fons documental Vilallonga-Parés

    No full text
    S’ha realtizat, per part de qui subscriu, l’inventari específic del fons documental Vilallonga-Parés. En aquest article fem un repàs general als resultats d’aquest inventari, sense aprofundir en el contingut ni en les dades que ens ofereix el fons, una tasca que només es podrà fer quan aquesta documentació sigui objecte d’estudis detallats. Ens limitem, doncs, a repassar quantitativament i per segles les tipologies documentals presents i n’extraiem a tall d’exemple el regest d’alguns documents concrets que creiem que poden ser il·lustratius de cada tipologia

    Fundació Casa-museu Ramon Sala i Coy: projecte de museïtzació

    No full text
    Projecte de museïtzació de la casa de l’artista Ramon Sala i Coy, per tal de preservar la seva memòria i constatar la seva importància den la vida cultural de Calaf. També es descriu l’evolució cultural del poble en l’últim segle. El projecte cultural inclou un pla de màrqueting i un pla de comunicació, amb una anàlisi DAF

    El sector de l'exhibició cinematogràfica a Catalunya en l'era de la digitalització (2000-2013). Evolució i anàlisi. Formes d'exhibició alternatives als cinemes independents. El cas del Cinema Truffaut de Girona

    No full text
    El procés de digitalització de la indústria cinematogràfica ha afectat de forma profunda les dinàmiques professionals dels àmbits de la producció, la distribució i l’exhibició. La investigació analitza els orígens del cinema digital i la implementació de la reconversió digital en el sector de l’exhibició. Es fa un recorregut per les diverses fases d’implementació de la tecnologia digital als cinemes: des de la definició d’uns protocols tècnics universals, fins a les vies de finançament que han fet possible portar a terme el procés. També s’analitza com s’han transformat els mecanismes de la distribució i l’exhibició cinematogràfica en aquest nou context de convergència digital. Es posa un èmfasi especial en les polítiques públiques de suport a la digitalització i en la implicació i responsabilitat de les administracions per fomentar i finançar aquests canvis en el sector cinematogràfic. A més s’analitza la rellevància que les projeccions en 3D i els continguts alternatius tenen en el futur de l’exhibició, i com aquests canvis afecten els cinemes independents, especialment en el context europeu. L’estudi fa una anàlisi de l’evolució de l’exhibició cinematogràfica a Catalunya entre els anys 2000 i 2013. A partir de dades oficials de l’Institut Català de les Empreses Culturals de la Generalitat de Catalunya (ICEC), s’analitzen tots els aspectes essencials que permeten fer una radiografia del sector de l’exhibició durant el segle XXI. Així, s’estudia l’evolució del número de cinemes i pantalles, el model de sala i la seva capacitat, les oscil·lacions en el volum d’espectadors de cinema o l’evolució dels preus i les recaptacions. A més, es fa una anàlisi del cinema en versió original, de la distribució territorial de les sales, de la presència de les diverses llengues al cinema així com de les projeccions en 3D i de la situació del procés de digitalització a Catalunya. L’última part de la investigació es centra en un estudi de cas, el Cinema Truffaut de Girona. Es fa una síntesi de la seva evolució històrica i la seva singularitat de ser l’única sala d’exhibició cinematogràfica en versió original que hi ha a Catalunya fora de Barcelona i la seva àrea metropolitana. S’analitza el model d’exhibició alternativa amb suport públic que suposa el Cinema Truffaut i es fa un anàlisi de dades per valorar els seus resultats, viabilitat i impacte en el panorama cinematogràfic de la ciutat de Girona.El proceso de digitalización de la industria cinematográfica ha afectado de forma profunda las dinámicas profesionales de los ámbitos de la producción, la distribución y la exhibición. La investigación analiza los orígenes y evolución del cine digital así como la implantación de la reconversión digital en el sector de la exhibición. Se realiza un recorrido por las diversas fases de desarrollo de la tecnología digital en los cines: desde la definición de unos protocolos técnicos universales, hasta las vías de financiación que han hecho posible el proceso. También se analiza como se han transformado los mecanismos de la distribución y la exhibición cinematográfica en este nuevo contexto de convergencia digital. La investigación se focaliza especialmente en las políticas públicas de apoyo a la digitalización y en la implicación y responsabilidad de las administraciones en fomentar y financiar estos cambios en el sector cinematográfico. Además, se estudia la relevancia que las proyecciones en 3D y los llamados contenidos alternativos tienen en el futuro de la exhibición, y de qué forma estos cambios afectan a los cines independientes, sobretodo en el contexto europeo. El estudio analiza la evolución de la exhibición cinematográfica en Cataluña entre los años 2000 y 2013. A partir de datos oficiales del Institut Català de les Empreses Culturals de la Generalitat de Catalunya (ICEC), se recogen sistemáticamente todos los aspectos esenciales que permiten realizar una radiografía del sector de la exhibición durante el s.XXI. De esta forma, se estudia la evolución del número de cines y pantallas, el modelo de sala cinematográfica y su capacidad, las oscilaciones en el volumen de espectadores de cine o la evolución de los precios y las recaudaciones. Además, se analiza el cine en versión original, la distribución territorial de las salas, la presencia de las distintas lenguas oficiales en el cine así como las proyecciones tridimensionales y la situación del proceso de digitalización en Cataluña. La última parte de la investigación se centra en un estudio de caso, el Cine Truffaut de Girona. Se realiza una síntesis de su evolución histórica y su singularidad al ser la única sala de exhibición cinematográfica en versión original que hay en Cataluña fuera de Barcelona y su área metropolitana. Se estudia el modelo de exhibición alternativa con apoyo público que supone el Cine Truffaut y se realiza un análisis de datos para valorar sus resultados, viabilidad e impacto en el panorama cinematográfico de la ciudad de Girona.The process of digitization of film industry has deeply affected professional dynamics in the areas of production, distribution and exhibition. The research analyzes the origins and evolution of the digital cinema as well as the implementation of the digital conversion in the exhibition sector. It explains the different phases of the development of digital technology in cinemas: from the definition of universal technical protocols, to avenues of funding that made possible the process. And it also analyzes how the mechanisms of distribution and the film exhibition are transformed in this new context of digital convergence. The research focuses especially on public policies to support digitization and the involvement and responsibility of the authorities to promote and finance these changes in the film industry. In addition, explores the relevance that projections in 3D and alternative content will have in the future of the exhibition, and in what form these changes affect the independent cinemas, especially in the European context. The study analyzes the evolution of the film exhibition in Catalonia between 2000 and 2013. Based on official data from the Institut Català de les Empreses Culturals of the Generalitat de Catalunya (ICEC), systematically collects all the essential aspects that allow to perform an accurate display of the sector during the 21st century. In this way, it explores the evolution of the number of cinemas and screens, movie theatre models and capacity fluctuations in the volume of viewers of film or the evolution of prices and revenues. In addition, discusses cinemas in original version, the territorial distribution of the screens, the presence of the different official languages as well as three-dimensional projections and the situation of the process of digitization in Catalonia. The last part of the investigation focuses on a case study, the Cinema Truffaut of Girona. It explains a synthesis of his historical evolution and its uniqueness as the only cinema with exhibition in original version that exists in Catalonia outside Barcelona and its metropolitan area. The research focuses in the model of alternative exhibition with public support that Cinema Truffaut means. A data analysis is carried out to assess their results, feasibility and impact on the cinematic panorama of the city of Girona

    The Management of Biliary Disease in Patients with Severe Obesity Undergoing Metabolic and Bariatric Surgery-An International Expert Survey

    No full text
    Objective: This study aimed to survey international experts in metabolic and bariatric surgery (MBS) to improve and consolidate the management of biliary disease in patients with severe obesity undergoing MBS. Background: Obesity and rapid weight loss after MBS are risk factors for the development of gallstones. Complications, such as cholecystitis, acute cholangitis, and biliary pancreatitis, are potentially life-threatening, and no guidelines for the proper management of gallstone disease exist. Methods: An international scientific team designed an online confidential questionnaire with 26 multiple-choice questions. The survey was answered by 86 invited experts (from 38 different countries), who participated from August 1, 2023, to September 9, 2023. Results: Two-thirds of experts (67.4%) perform concomitant cholecystectomy in symptomatic gallstones during MBS. Half of experts (50%) would wait 6-12 weeks between both surgeries with an interval approach. Approximately 57% of the experts prescribe ursodeoxycholic acid (UDCA) prophylactically after MBS, and most recommend a 6-month course. More than the half of the experts (59.3%/53.5%) preferred laparoscopic assisted transgastric ERCP as the approach for treating CBD stones in patients who previously had RYGB/OAGB. Conclusion: Concomitant cholecystectomy is preferred by the experts, although evidence in the literature reports an increased complication rate. Prophylactic UDCA should be recommended to every MBS patient, even though the current survey demonstrated that not all experts are recommending it. The preferred approach for treating common bile duct stones is a laparoscopic assisted transgastric ERCP after gastric bypass. The conflicting responses will need more scientific work and clarity in the future

    A Risk-Based Screening Approach to Patients Needing Surgery During the De-Escalation Phase of COVID-19 Pandemic

    No full text
    Since the outbreak of COVID-19 pandemic, many national and international surgical societies have produced guidelines regarding the management of surgical patients. During the mitigation phase of the pandemic, most documents suggested to consider postponing elective procedures, unless this might have impacted the life expectancy of patients. As awareness and knowledge about COVID-19 are gradually increasing, and as we enter a phase when surgical services are resuming their activities, surgical strategies have to adapt to this rapidly evolving scenario. This is particularly relevant when considering screening policies and the associated findings. We herein describe a risk-based approach to the management of patients with surgical diseases, which might be useful in order to limit the risks for healthcare workers and patients, while allowing for resuming elective surgical practice safely

    Single port access sleeve gastrectomy: Is it reasonable?

    No full text
    This short letter is in response to the article published in your publication about single-incision laparoscopic bariatric surgery, by Chih-Kun Huang. We want to focus on the technical aspects

    1328, desembre, 13. Reconeixement

    No full text
    Dalmau de Minyana, fill de Guillem de Minyana, cavaller, difunt, reconeix a Ramon de Catllar, fill de Ramon de Catllar, difunt, que té sota el seu domini tots els masos, mig masos i bordes que posseeix als pobles de ""Llanars"", ""Lebora"" i Medinyà, i a la parròquia de Sant Martí de Vilallonga, ret homenatge a Senyor de Catllar i li paga els 35 sous barcelonesos de tern que li debia del fe

    [1346], gener 17. Possessió

    No full text
    Els guardaboscos Ramon de Seyols de Sant Iscle de Colltort i Bruguer de Ruïra de Vilallonga, a la parròquia de Saüll (S. Esteve d'en Bas) prenen possessió dels seus càrrecs i prometen honradesa i fidelitat als seus senyors (Guillem Galceran de Rocabertí, senyor d'Hostoles, i el vescomte d'en Bas per autoritat reial
    corecore