895 research outputs found
Actuació de Pete Seeger al Bar Llopart, febrer de 1971
No full textFilmació feta principalment per en Pere Botella (catedràtic de la FIB, aleshores estudiant de l’ETSEIB) en Super8, i editada posteriorment per ell mateix.
La filmació mostra l’actuació de Pete Seeger el 15/02/1971, al Bar Llopart del carrer Guadiana de Sants, propietat dels pares de Jordi Llopart, l’endemà de la fallida actuació a l’ETSEIB.
Va ser el cantant Raimon qui va portar en Pete Seeger a Barcelona i que va organitzar la seva actuació a Terrassa el 7/02/1971, que es va poder fer, tot i la tensió per la presència policial fora del pavelló.
En Raimon coneixia a dos germans, de cognom Amigó, que estudiaven Física, i que sabien que a l’ETSEIB el DAC (Departament d’Activitats Culturals de la delegació d’alumnes) podia organitzar actes que a altres llocs seria impossible (gràcies a les facilitats que posava el llavors director, Gabriel Ferraté). Van contactar amb en Jordi Llopart, professor de Mecànica, que va contactar amb el DAC. Es va fer una reunió a casa d’en Raimon, amb en Jordi Llopart, els germans Amigo i en Pere Botella. A partir d’aquí en Pere Botella va començar a preparar el concert a l’ETSEIB amb l’ajut d’altres estudiants del DAC.
El concert, que s’havia de fer al pàrquing de l’Escola, es va haver de suspendre per la presència de la policia (tot i que Pete Seeger entre el 7 i el 14 va actuar per Espanya sense problemes). En Pete Seeger va dir que volia fer el concert en privat per als estudiants organitzadors, i es va fer al Bar Llopart amb els organitzadors, més alguns amics i amigues, parelles...
Al vídeo, al costat de Pete Seeger, es pot veure, el seu contacte, el Jordi Llopart.
Un cap ros que surt just davant del Pete Seeger és en Pere Botella, després surt durant el vermouth.
A la seva dreta, n’Eusebi Casanelles (aleshores estudiant de l’ETSEIB, dret), i, asseguts, en Lluís Pérez-Vidal (també estudiant de l’ETSEIB) i n’Enric Casasses (el poeta).
En algun moment es veu, amb el cabell llarg i negre, en Josep Maria Clua (compositor i cantant català, Dos+Un i Ia & Batiste), amic de Pere Botella que va ajudar en l’acte.
Quan en Pete fa el vermouth, al seu costat es veu en Rafael Bonet, becari junt amb en Pere Botella del Laboratori de Càlcul (dirigit per Martí Vergès, i on treballava Jordi Llopart).Filmació feta principalment per en Pere Botella (catedràtic de la FIB, aleshores estudiant de l’ETSEIB) en Super8, i editada posteriorment per ell mateix.
La filmació mostra l’actuació de Pete Seeger el 15/02/1971, al Bar Llopart del carrer Guadiana de Sants, propietat dels pares de Jordi Llopart, l’endemà de la fallida actuació a l’ETSEIB.
Va ser el cantant Raimon qui va portar en Pete Seeger a Barcelona i que va organitzar la seva actuació a Terrassa el 7/02/1971, que es va poder fer, tot i la tensió per la presència policial fora del pavelló.
En Raimon coneixia a dos germans, de cognom Amigó, que estudiaven Física, i que sabien que a l’ETSEIB el DAC (Departament d’Activitats Culturals de la delegació d’alumnes) podia organitzar actes que a altres llocs seria impossible (gràcies a les facilitats que posava el llavors director, Gabriel Ferraté). Van contactar amb en Jordi Llopart, professor de Mecànica, que va contactar amb el DAC. Es va fer una reunió a casa d’en Raimon, amb en Jordi Llopart, els germans Amigo i en Pere Botella. A partir d’aquí en Pere Botella va començar a preparar el concert a l’ETSEIB amb l’ajut d’altres estudiants del DAC.
El concert, que s’havia de fer al pàrquing de l’Escola, es va haver de suspendre per la presència de la policia (tot i que Pete Seeger entre el 7 i el 14 va actuar per Espanya sense problemes). En Pete Seeger va dir que volia fer el concert en privat per als estudiants organitzadors, i es va fer al Bar Llopart amb els organitzadors, més alguns amics i amigues, parelles...
Al vídeo, al costat de Pete Seeger, es pot veure, el seu contacte, el Jordi Llopart.
Un cap ros que surt just davant del Pete Seeger és en Pere Botella, després surt durant el vermouth.
A la seva dreta, n’Eusebi Casanelles (aleshores estudiant de l’ETSEIB, dret), i, asseguts, en Lluís Pérez-Vidal (també estudiant de l’ETSEIB) i n’Enric Casasses (el poeta).
En algun moment es veu, amb el cabell llarg i negre, en Josep Maria Clua (compositor i cantant català, Dos+Un i Ia & Batiste), amic de Pere Botella que va ajudar en l’acte.
Quan en Pete fa el vermouth, al seu costat es veu en Rafael Bonet, becari junt amb en Pere Botella del Laboratori de Càlcul (dirigit per Martí Vergès, i on treballava Jordi Llopart)
Actuació de Pete Seeger al Bar Llopart, febrer de 1971
No full textFilmació feta principalment per en Pere Botella (catedràtic de la FIB, aleshores estudiant de l’ETSEIB) en Super8, i editada posteriorment per ell mateix.
La filmació mostra l’actuació de Pete Seeger el 15/02/1971, al Bar Llopart del carrer Guadiana de Sants, propietat dels pares de Jordi Llopart, l’endemà de la fallida actuació a l’ETSEIB.
Va ser el cantant Raimon qui va portar en Pete Seeger a Barcelona i que va organitzar la seva actuació a Terrassa el 7/02/1971, que es va poder fer, tot i la tensió per la presència policial fora del pavelló.
En Raimon coneixia a dos germans, de cognom Amigó, que estudiaven Física, i que sabien que a l’ETSEIB el DAC (Departament d’Activitats Culturals de la delegació d’alumnes) podia organitzar actes que a altres llocs seria impossible (gràcies a les facilitats que posava el llavors director, Gabriel Ferraté). Van contactar amb en Jordi Llopart, professor de Mecànica, que va contactar amb el DAC. Es va fer una reunió a casa d’en Raimon, amb en Jordi Llopart, els germans Amigo i en Pere Botella. A partir d’aquí en Pere Botella va començar a preparar el concert a l’ETSEIB amb l’ajut d’altres estudiants del DAC.
El concert, que s’havia de fer al pàrquing de l’Escola, es va haver de suspendre per la presència de la policia (tot i que Pete Seeger entre el 7 i el 14 va actuar per Espanya sense problemes). En Pete Seeger va dir que volia fer el concert en privat per als estudiants organitzadors, i es va fer al Bar Llopart amb els organitzadors, més alguns amics i amigues, parelles...
Al vídeo, al costat de Pete Seeger, es pot veure, el seu contacte, el Jordi Llopart.
Un cap ros que surt just davant del Pete Seeger és en Pere Botella, després surt durant el vermouth.
A la seva dreta, n’Eusebi Casanelles (aleshores estudiant de l’ETSEIB, dret), i, asseguts, en Lluís Pérez-Vidal (també estudiant de l’ETSEIB) i n’Enric Casasses (el poeta).
En algun moment es veu, amb el cabell llarg i negre, en Josep Maria Clua (compositor i cantant català, Dos+Un i Ia & Batiste), amic de Pere Botella que va ajudar en l’acte.
Quan en Pete fa el vermouth, al seu costat es veu en Rafael Bonet, becari junt amb en Pere Botella del Laboratori de Càlcul (dirigit per Martí Vergès, i on treballava Jordi Llopart).Filmació feta principalment per en Pere Botella (catedràtic de la FIB, aleshores estudiant de l’ETSEIB) en Super8, i editada posteriorment per ell mateix.
La filmació mostra l’actuació de Pete Seeger el 15/02/1971, al Bar Llopart del carrer Guadiana de Sants, propietat dels pares de Jordi Llopart, l’endemà de la fallida actuació a l’ETSEIB.
Va ser el cantant Raimon qui va portar en Pete Seeger a Barcelona i que va organitzar la seva actuació a Terrassa el 7/02/1971, que es va poder fer, tot i la tensió per la presència policial fora del pavelló.
En Raimon coneixia a dos germans, de cognom Amigó, que estudiaven Física, i que sabien que a l’ETSEIB el DAC (Departament d’Activitats Culturals de la delegació d’alumnes) podia organitzar actes que a altres llocs seria impossible (gràcies a les facilitats que posava el llavors director, Gabriel Ferraté). Van contactar amb en Jordi Llopart, professor de Mecànica, que va contactar amb el DAC. Es va fer una reunió a casa d’en Raimon, amb en Jordi Llopart, els germans Amigo i en Pere Botella. A partir d’aquí en Pere Botella va començar a preparar el concert a l’ETSEIB amb l’ajut d’altres estudiants del DAC.
El concert, que s’havia de fer al pàrquing de l’Escola, es va haver de suspendre per la presència de la policia (tot i que Pete Seeger entre el 7 i el 14 va actuar per Espanya sense problemes). En Pete Seeger va dir que volia fer el concert en privat per als estudiants organitzadors, i es va fer al Bar Llopart amb els organitzadors, més alguns amics i amigues, parelles...
Al vídeo, al costat de Pete Seeger, es pot veure, el seu contacte, el Jordi Llopart.
Un cap ros que surt just davant del Pete Seeger és en Pere Botella, després surt durant el vermouth.
A la seva dreta, n’Eusebi Casanelles (aleshores estudiant de l’ETSEIB, dret), i, asseguts, en Lluís Pérez-Vidal (també estudiant de l’ETSEIB) i n’Enric Casasses (el poeta).
En algun moment es veu, amb el cabell llarg i negre, en Josep Maria Clua (compositor i cantant català, Dos+Un i Ia & Batiste), amic de Pere Botella que va ajudar en l’acte.
Quan en Pete fa el vermouth, al seu costat es veu en Rafael Bonet, becari junt amb en Pere Botella del Laboratori de Càlcul (dirigit per Martí Vergès, i on treballava Jordi Llopart)
Rediseño y mejora de una botella de gel de ducha
No full textEl punto de inicio es una propuesta por parte de marketing de desarrollar una nueva botella de 500ml que sustituya a una que lleva varios años en el mercado. El atractivo de la botella a
diseñar debe estar en el cuerpo de la misma.
El material en que se fabricará dicha propuesta es HDPE, Polietileno de Alta densidad, ya que cumple con los requisitos adecuados, y está suficientemente probado porque la botella predecesora también era de este material y todas las de la competencia también lo son.
Será fabricada mediante extrusión-sopado, ya que es la forma más económica de fabricar envases huecos y la calidad obtenida mediante el mismo cumple con los requerimientos mínimos que debe cumplir el envase.
Llegado este punto ha de escogerse el grosor con que se fabricarán los prototipos de la nueva botella. Para ello se realizarán análisis de elementos finitos, mediante simulaciones por ordenador. Después de varias pruebas el grosor escogido es de 1,1mm.
Antes de empezar a estudiar los diferentes prototipos han de definirse los ensayos a los que
serán sometidos dichos prototipos. Estos son: análisis dimensional, ensayo de estanqueidad,
ensayo de compresión, ensayo de caída y ensayo de cracking.
Llegado este punto comienza a estudiarse el primer prototipo (PE1), este es únicamente a
nivel de plano, es la primera tentativa con unas dimensiones fijadas. El segundo prototipo (PE2), también es a nivel de plano y en este se retocan las dimensiones para acercarse más al volumen a obtener, 500ml más un 8% de cámara de seguridad. En el tercer prototipo (PE3) ya se fabrican varias muestran y se realiza un análisis de estanqueidad donde se detecta que el cuello de la botella no encaja correctamente con el tapón, y se producen pérdidas. El cuarto prototipo (PE4), ya es el definitivo, está fabricado a partir de un molde de 2 cavidades con una capacidad máxima de 5,4 millones de unidades anuales. En este se realizan todos los ensayos anteriormente mencionados, y al tratarse del último prototipo no se realiza un ensayo diferente hasta que no se supera satisfactoriamente el anterior, repitiéndose las ocasiones que sea necesario y realizando las rectificaciones oportunas.
Una vez obtenida la botella final, se diseñan las cajas de embalaje. En cada una de las cajas
irán 12 botellas en retráctiles de 6 unidades. Dichas cajas irán agrupadas en europalets
Rediseño y mejora de una botella de gel de ducha
No full textEl punto de inicio es una propuesta por parte de marketing de desarrollar una nueva botella de 500ml que sustituya a una que lleva varios años en el mercado. El atractivo de la botella a
diseñar debe estar en el cuerpo de la misma.
El material en que se fabricará dicha propuesta es HDPE, Polietileno de Alta densidad, ya que cumple con los requisitos adecuados, y está suficientemente probado porque la botella predecesora también era de este material y todas las de la competencia también lo son.
Será fabricada mediante extrusión-sopado, ya que es la forma más económica de fabricar envases huecos y la calidad obtenida mediante el mismo cumple con los requerimientos mínimos que debe cumplir el envase.
Llegado este punto ha de escogerse el grosor con que se fabricarán los prototipos de la nueva botella. Para ello se realizarán análisis de elementos finitos, mediante simulaciones por ordenador. Después de varias pruebas el grosor escogido es de 1,1mm.
Antes de empezar a estudiar los diferentes prototipos han de definirse los ensayos a los que
serán sometidos dichos prototipos. Estos son: análisis dimensional, ensayo de estanqueidad,
ensayo de compresión, ensayo de caída y ensayo de cracking.
Llegado este punto comienza a estudiarse el primer prototipo (PE1), este es únicamente a
nivel de plano, es la primera tentativa con unas dimensiones fijadas. El segundo prototipo (PE2), también es a nivel de plano y en este se retocan las dimensiones para acercarse más al volumen a obtener, 500ml más un 8% de cámara de seguridad. En el tercer prototipo (PE3) ya se fabrican varias muestran y se realiza un análisis de estanqueidad donde se detecta que el cuello de la botella no encaja correctamente con el tapón, y se producen pérdidas. El cuarto prototipo (PE4), ya es el definitivo, está fabricado a partir de un molde de 2 cavidades con una capacidad máxima de 5,4 millones de unidades anuales. En este se realizan todos los ensayos anteriormente mencionados, y al tratarse del último prototipo no se realiza un ensayo diferente hasta que no se supera satisfactoriamente el anterior, repitiéndose las ocasiones que sea necesario y realizando las rectificaciones oportunas.
Una vez obtenida la botella final, se diseñan las cajas de embalaje. En cada una de las cajas
irán 12 botellas en retráctiles de 6 unidades. Dichas cajas irán agrupadas en europalets
Proyecto de Red de GN canalizado en MPB para suministrar al Polígono Industrial Canastell de San Vicente del Raspeig
No full textBotella Aguado, V. (2013). Proyecto de Red de GN canalizado en MPB para suministrar al Polígono Industrial Canastell de San Vicente del Raspeig. https://riunet.upv.es/handle/10251/36574.Archivo delegad
Proyecto de instalaciones de un garaje aparcamiento
No full text[EN] Project facilities of Parking[ES] Proyecto de instalaciones reglamentarias de un Garaje aparcamientoGracia Botella, J. (2016). Proyecto de instalaciones de un garaje aparcamiento. https://riunet.upv.es/handle/10251/72798.TFG
El canon de la figura humana mochica en pintura de línea fina en cerámica botella gollete asa estribo fase IV, en la colección del Museo Arqueológico Rafael Larco Herrera
No full textDetermina las características plásticas de la figura humana mochica para proponer la existencia de un canon en la pintura de línea fina representada en botella gollete asa estribo estilo mochica fase IV con piezas del Museo Arqueológico Rafael Larco Herrera. Esclarece el contexto histórico artístico en el que se desarrolla la pintura de línea fina sobre cerámica botella gollete asa estribo en el que se representa la figura humana. Establece tipologías para clasificar la figura humana representada en la pintura de línea fina de la cerámica mochica fase IV. Establece un canon a partir de la medición de las figuras humanas representadas en la pintura de línea fina de la cerámica mochica fase IV, en piezas de la colección estudiada.Tesi
Perros de Luna
No full textTreballs de l'alumnat del Grau de Comunicació Audiovisual, Facultat de Biblioteconomia i Documentació, Universitat de Barcelona, [Projectes II - Grup II]. Curs: 2016-2017, Tutora: Paula Ortiz.Director: Alejandro Grande; Aj. direcció: Júlia Sala; Productor: Javier Botella; Guionistes: Alejandro Grande, Javier Botella; Directora de fotografia: Melània Bermejo; Càmera: Júlia Sala, Alejandro Grande, Javier Botella, Melània Bermejo; Il·luminadora: Melània Bermejo; Direcció de so: Cristian Muñoz; Microfonista: Àlex Artigas; Muntatge: Alejandro Grande; Making of: Marina Botí; Postproducció: Samara Suaaidi; Equip artístic: Ferran González, Marc Folch, Carlos Castillo, Alex Marteen, Georgina Latre, Víctor Rebull, Àlex Artigas, Clara Lapeira, Mateo Vergara, Rafael Amargo.No importa el gènere d'aquells que s'estimen, o això creu Gonzalo. L'actor està enamorat d'Enrique qui, tanmateix, aparenta viure dins els cànons que la societat heteropatriarcal espera d'ell. Gonzalo, en canvi, s'ha rebel·lat contra la manca d'igualtat, vol demostrar al món que l'amor és amor i farà qualsevol cosa per poder viure el seu lliurement
- …
