1,721,440 research outputs found
Projecte de desdoblament de l'Eix Transversal entre els pk 142+400 i 144+200, tram Manresa - Santa Maria d'Oló
No full textAquest projecte s’emmarca dins del desdoblament de l’Eix Transversal. En total,
el projecte comportarà el desdoblament de 142,8 quilòmetres de carretera, la
construcció de 52 viaductes i 14 túnels, així com l’actuació en 40 enllaços. Es passarà
del carril únic per direcció a dues calçades amb dos carrils de 3,5 metres en cada
sentit. A més d’un carril addicional per l’avançament dels vehicles pesats, en certs
trams.
Dins aquesta important obra, l’objectiu d’aquest projecte és el disseny i
planificació de les estructures necessàries pel desdoblament en un tram de la via. Dins
de l’àmbit de l’actuació s’ha escollit un tram que comporta els condicionants i
requeriments comuns a tota l’autovia. Es buscaran solucions que es puguin extrapolar
el màxim possible en la resta del traçat. Així, es vol fer una proposta que tot i estar
centrada en uns certs punts concrets té valor per marcar una pauta al llarg de l’Eix
Transversal.
El tram en el qual es centren les actuacions d’aquest projecte està comprés
entre les punts quilomètrics PK 142+400 i PK 144+200, de la carretera C-25
Pavelló poliesportiu al barri de Les Corts de Barcelona
No full textAquest és un treball que té com a objectiu principal definir i justificar, a nivell constructiu, però també social, la urbanització d'un solar situat al barri de Les Corts de la ciutat de Barcelona. El solar es troba en un barri que antigament era un poble, però que va ser absorbit progressivament pel creixement de la ciutat. Per aquest fet, queden algunes zones al barri que encara conserven un teixit urbà més propi d'un poble que d'una ciutat moderna. Tenint en compte que es troba entre dos teixits molt diferenciats, l'objectiu és fer de gradient entre aquestes dues tipologies d'edificació. La urbanització consistirà en la construcció d'un pavelló poliesportiu amb una pista i una piscina cobertes amb les seves respectives zones de serveis, com poden ser els vestidors, gimnasos o dutxes. Per una altra banda, també s'ha considerat la posterior adequació de l'exterior en zona verda per tal d'adaptar el solar al viari existent. El procés que ens conduirà a la definició del poliesportiu té una primera etapa de disseny, basada en l'estudi del solar actual i l'entorn on es localitza per tal de determinar les característiques que ens condicionen el projecte. Aquest procés inclou l'estudi del terreny des del punt de vista topogràfic i geològic. D'altra banda, s'avalua quina seria la demanda potencial per valorar si el servei que es preveu oferir es necessari i suficient. Per últim convé estudiar la mobilitat de la zona, fent especial èmfasi a l'actual oferta de transport públic que ens servirà per canalitzar la mobilitat que el nou equipament pugui generar. Tot seguit s'inicia el procés de definició de les alternatives possibles, per tal de decidir quina d'elles és la més òptima. Per fer-ho es realitza un estudi multicriteri valorant paràmetres d'integració a l'entorn, constructius, econòmics i d'eficiència. Una vegada seleccionada l'alternativa cal realitzar un estudi de viabilitat econòmica, que determinarà si l'actuació és econòmicament sostenible per l'administració local. Per tractar-se d'un equipament públic, els criteris per avaluar la viabilitat no es mesuren amb termes estrictament econòmics. En aquest punt s'inicia el desenvolupament dels càlculs dels diferents tipologies estructurals. Per la definició geomètrica i la distribució d'espais s'han tingut en compte les exigències i recomanacions de les "Fitxes Tècniques d'Equipaments Esportius" de la Generalitat de Catalunya". En aquest sentit, la confecció dels plànols a diferents nivells de detall ens serveix de suport gràfic per la correcta posada en obra. El disseny del pavelló finalitza amb càlcul de la xarxa de drenatge i els acabats, com són la pavimentació, la il·luminació o el condicionament de l'entorn. Una vegada definits tots aquests paràmetres es prepara el pressupost detallant totes les partides d'obra i elements que hi intervenen. Per tal de plantejar la posada en obra es valoren els serveis afectats i les afectacions al trànsit en forma de desviaments per minimitzar les molèsties derivades de l'obra a la zona. També s'ha realitzat un estudi de seguretat i salut amb el corresponent pressupost. La definició correcta de tots els paràmetres servirà per poder materialitzar el projecte
Projecte d'un aparcament subterrani al barri Vell de Banyoles i integració de la superfície a l'entorn
No full text
Projecte d'un aparcament subterrani al barri Vell de Banyoles i integració de la superfície a l'entorn
No full textProjecte constructiu d'un pont de ferrocarril sobre la nova carretera TV-3148 entre Vila-seca i la Pineda
No full textLa motivació de la construcció del nou pont per ferrocarril per donar pas a la carretera TV-3148 de Vila-seca a La Pineda és possibilitar la millora de les característiques de la via actual, tant des d’un punt de vista de la capacitat viària com de la seguretat en el trànsit. Per altra banda, el pont ha de contribuir a dotar a la carretera d’un caràcter de via urbana que la converteixi en una connexió ciutadana per a vianants i ciclistes entre els nuclis de Vila-seca i La Pineda
Estado límite último de cortante en vigas de hormigón armado con sección en T
No full text[ANGLÈS] The reinforced concrete T-beams are commonly used in practice for its high compression head in addition to its good resistance to shear force. Additionally, experimental studies have shown that the T-beams have a shear ultimate capacity greater than the rectangular-beams.
However, existing formulations in the various national and international codes to calculate the shear strength of beams, such as the EHE-08, the ACI Building Code and the Eurocode 2, do not take into account the effect of the wings, assuming that the shear force is supported only by the soul of the section.
This has motivated the development of a database of experimental tests of reinforced concrete T-beams to see exactly how closely are the theoretical predictions of ultimate shear, given by different formulations, to the experimental results. In particular, we have obtained the relation Vu,exp/Vu,theoretical by four different theoretical formulations for, later, extract the best suited to this type of beams by classifying demerit points from Collins (2001). The theoretical formulations used are: the EHE-08, the American Concrete Institute (ACI 318S-08), the Eurocode 2 (EC2 2004) and the expression proposed by Zararis et al (2006).
Then, taking advantage of the results from an experimental reinforced concrete T-beams carried out in the Structural Technology Laboratory of the Polytechnic University of Catalonia, developed in the framework of the doctoral thesis of Mireia Pujol led by Antonio Marí and Eva Oller, has made a comparison with analytical results provided by two nonlinear analysis programs of reinforced concrete elements, Response2000 and Vector2. Both programs has been developed by the University of Toronto and are based in the Modified Compression Field Theory(Vecchio and Collins, 1986). The idea of this section is to see which of this programs models better the break behaviour of the reinforced concrete T-beams and also establish a comparison with the predictions of Zararis et al (2006).
Finally, most of the formulations do not consider this significant contribution of the wings to the shear strength of the element, in particular the Spanish instruction EHE-08 as discussed above. This increases the motivation to see how they fit their theoretical results with the reality and decide whether it is a good method or not.[CASTELLÀ] Las vigas de hormigón armado de sección transversal en T son comúnmente empleadas en la práctica por su gran cabeza de compresión además de su buen comportamiento frente a cortante. Además, estudios experimentales existentes demuestran que tienen una capacidad última a cortante mayor que las vigas de sección rectangular.
Sin embargo, las formulaciones existentes en los diversos códigos nacionales e internacionales para calcular la resistencia a cortante de vigas, como puede ser la Instrucción EHE-08, el ACI Building Code y el Eurocódigo 2, no tienen en cuenta el efecto de las alas, suponiendo que la fuerza de cortante es soportada únicamente por el alma de la sección.
Todo esto ha motivado la elaboración de una base de datos de ensayos experimentales a cortante de vigas de hormigón armado con sección en T para ver exactamente cuánto se acercan las predicciones teóricas de cortante último, dadas por diferentes formulaciones, a los resultados experimentales. En particular, se ha obtenido la relación Vu,exp/Vu,teórico por cuatro distintas formulaciones para, posteriormente, extraer la que mejor se ajusta a este tipo de vigas mediante la clasificación de puntos de demérito de Collins (2001). Las formulaciones teóricas empleadas son: la Instrucción de Hormigón Estructural (EHE-08), el American Concrete Institute (ACI 318S-08), el Eurocódigo 2 (EC2 2004) y la expresión propuesta por Zararis et al (2006).
Posteriormente, aprovechando los resultados de una campaña experimental de vigas de hormigón armado con sección en T llevada a cabo en el Laboratorio de Tecnología de Estructuras de la Universidad Politécnica de Cataluña, elaborada en el marco de la tesis doctoral de Mireia Pujol dirigida por Antonio Marí y Eva Oller, se ha realizado una comparación con los resultados analíticos proporcionados por dos programas de análisis no lineal de elementos de hormigón armado, Response2000 y Vector2. Ambos programas están desarrollados por la Universidad de Toronto y basados en la Teoría Modificada del Campo de Compresiones (Vecchio y Collins, 1986). La idea de este apartado es poder ver cuál de los dos programas modeliza mejor el comportamiento a rotura del tipo de viga que estamos tratando y, además establecer también una comparación con las predicciones de Zararis et al (2006).
En definitiva, la mayoría de las formulaciones no tienen en cuenta esta contribución significativa de las alas a la resistencia a cortante del elemento, en particular la normativa española EHE-08 como se ha comentado anteriormente. Esto eleva el grado de motivación para ver cómo se ajustan sus resultados teóricos a la realidad y concluir si es un buen método o no
Remodelación de estación ferroviaria en la ciudad de Tandil
No full textEl objeto de este proyecto es proporcionar los planos y la documentación necesaria para
efectuar las obras de construcción de la ampliación y mejora de la actual estación de
ferrocarril de Tandil, Buenos Aires, Argentina.
El proyecto nace a raíz de un estudio de flujo de pasajeros realizado en la Provincia de
Buenos Aires. El mismo tiene por objeto el estudio de la renovación del tendido ferroviario
de la provincia con la intención de absorber la creciente demanda de transporte existente en
estos días por carretera. En el desarrollo del estudio aparece la ciudad de Tandil como un
nodo fundamental en la malla propuesta. El crecimiento que ha experimentado la ciudad en
los últimos diez años y las previsiones futuras dotan a la misma de un potencial centro de
crecimiento urbanístico importante
Dipòsit de regulació d'aigües pluvials al carrer Urgell de Barcelona
No full textLes obres consisteixen en un dipòsit situat al subsòl del carrer Comte d’Urgell, des del carrer
València fins al carrer Mallorca. La ocupació en planta és de tota la calçada més tres metres de
vorera del costat Llobregat.
Hidrològicament, l’obra es troba situada a l’anomenada Conca de Diagonal - Barceloneta. El
dipòsit consta d’un únic cos, d’uns 16.000 m3, que es desguassa per bombament excepte els
3.000 m3 superiors, que desguassen per gravetat. En cas de desbordament del dipòsit, existeix
un sobreeixidor d’emergència al cos de bombament, a la cota 24,62 m, que aboca l’aigua al
col·lector de by-pass penjat del costat Besòs
Projecte de desdoblament de l'Eix Transversal entre els pk 142+400 i 144+200, tram Manresa - Santa Maria d'Oló
No full textAquest projecte s’emmarca dins del desdoblament de l’Eix Transversal. En total,
el projecte comportarà el desdoblament de 142,8 quilòmetres de carretera, la
construcció de 52 viaductes i 14 túnels, així com l’actuació en 40 enllaços. Es passarà
del carril únic per direcció a dues calçades amb dos carrils de 3,5 metres en cada
sentit. A més d’un carril addicional per l’avançament dels vehicles pesats, en certs
trams.
Dins aquesta important obra, l’objectiu d’aquest projecte és el disseny i
planificació de les estructures necessàries pel desdoblament en un tram de la via. Dins
de l’àmbit de l’actuació s’ha escollit un tram que comporta els condicionants i
requeriments comuns a tota l’autovia. Es buscaran solucions que es puguin extrapolar
el màxim possible en la resta del traçat. Així, es vol fer una proposta que tot i estar
centrada en uns certs punts concrets té valor per marcar una pauta al llarg de l’Eix
Transversal.
El tram en el qual es centren les actuacions d’aquest projecte està comprés
entre les punts quilomètrics PK 142+400 i PK 144+200, de la carretera C-25
- …
