1,551 research outputs found
Francesc Maspons i Anglasell: Polític, jurista, periodista (1872-1967)
No full textFrancesc Maspons i Anglasell (Barcelona 1872- Bigues i Riells 1966) fou un jurista d’una reconeguda trajectòria professional. Especialista en dret català, va ser director de l’Oficina d’Estudis Jurídics de la Mancomunitat de Catalunya i va destacar per ser un precursor i ferm defensor de la unió de les nacions europees.
Gairebé tan extensa, malgrat que força més desconeguda, és la seva tasca com a periodista i home de lletres. Fill de la Renaixença, Maspons i Anglasell va ser conscient ja de ben jove del pes de la premsa i del seu poder a l’hora de difondre les excel·lències de la cultura catalana i la seva capacitat de conscienciació nacional. Influït per l’activitat literària del seu pare, el notari Francesc Maspons i Labrós, i d’altres membres de la seva família com Maria Maspons i Labrós –més coneguda com Maria de Bell-lloc- i Francesc Pelagi Briz; Maspons i Anglasell va endegar un seguit de publicacions encaminades a comentar la vida política i cultural del país.
El seu nom va ser un habitual dintre de les principals revistes de caire catalanista del primer terç del segle XX, just abans de l’ensulsiada que va suposar la Guerra Civil. Durant aquest període de temps va col·laborar activament amb publicacions de tota mena com Catalunya, un bisetmanari d’elevades pretensions intel·lectuals i literàries; La mainada, una revista infantil que buscava la catalanització de la infantesa i on Maspons publicava sota el pseudònim de Blai Einer, i Fòrum, redactada pels estudiants de dret de la facultat de Barcelona durant la dictadura franquista.
Però la seva gran aportació al món del periodisme de principis del segle XX fou la creació de tres destacades revistes: Empori, Claris i Clarisme, cadascuna d’elles especialitzada en aspectes molt significatius de la societat catalana. Director de totes tres, Empori (1907-1908) va ser un mensual d’una rellevant categoria intel·lectual; Claris (tres etapes: 1932, 1933 i 1936) esdevingué una tribuna des d’on va comentar i analitzar tot el procés estatutari de 1932 i les seves derivades, i
Clarisme (1933-1934) naixé com un setmanari cultural pensat per donar una oportunitat a joves escriptors i periodistes que volguessin obrir-se camí en el món de les lletres.
A banda del seu periodisme intencional encaminat a dignificar la llengua i la cultura catalana i a reivindicar la seva personalitat nacional pròpia; Maspons i Anglasell participà de nombroses i variades iniciatives que el convertiren al llarg de la seva extensa vida en una figura força reconeguda i popular. Presidí l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació, la Unió Jurídica Catalana, el Centre Excursionista de Catalunya, la Federació Catalano-balear de Turisme, la cooperativa impulsora de la Ciutat Repòs i de Vacances per a Obrers, l’Associació Internacional per l'Estudi dels Drets de les Minories de l’Haia i la Societat Catalana d’Estudis Jurídics, Econòmics i Socials; fou sotspresident de Congrés de minories nacionals de la Societat de Nacions, candidat del Partit Nacionalista Català i un dels primers defensors de la catalanitat de Cristòfor Colom, entre moltes altres empreses.Francesc Maspons i Anglasell (Barcelona 1872- Bigues i Riells 1966) fue un jurista de una reconocida trayectoria profesional. Especialista en derecho catalán, fue director de la Oficina d’Estudis Jurídics de la Mancomunitat de Catalunya y destacó por ser un precursor y firme defensor de la unión de las naciones europeas.
Casi tan extensa, a pesar de que bastante menos conocida, es su tarea como periodista y hombre de letras. Hijo de la Renaixença, Maspons i Anglasell fue consciente ya desde muy joven del peso de la prensa y de su poder a la hora de difundir las excelencias de la cultura catalana y su capacidad de concienciación nacional. Influido por la actividad literaria de su padre, el notario Francesc Maspons i Labrós, y otros miembros de su familia como Maria Maspons i Labrós –más conocida como Maria de Bell-lloch- y Francesc Pelagi Briz; Maspons i Anglasell emprendió una serie de publicaciones encaminadas a comentar la vida política y cultural del país.
Su nombre fue un habitual dentro de las principales revistas de cariz catalanista del primer tercio del siglo XX, justo antes del desastre que supuso la Guerra Civil. Durante este periodo, colaboró activamente con publicaciones de todo tipo como Catalunya, un bisemanario de elevadas pretensiones intelectuales y literarias; La mainada, una revista infantil que buscaba la catalanización de los más pequeños y donde Maspons publicaba bajo el pseudónimo de Blai Einer, y Fòrum, redactada por los estudiantes de derecho de la facultad de Barcelona durante la dictadura franquista. Pero su gran aportación en el mundo del periodismo de principios del siglo XX fue la creación de tres destacadas revistas: Empori, Claris y Clarisme, cada una de ellas especializada en aspectos muy significativos de la sociedad catalana. Director de las tres, Empori (1907-1908) fue un mensual de una relevante categoría intelectual; Claris (tres etapas: 1932, 1933 y 1936) aconteció una tribuna desde donde comentó y analizó todo el proceso estatutario de 1932 y sus derivadas, y Clarisme (1933-1934), nacido como un semanario cultural pensado para dar una oportunidad a jóvenes escritores y periodistas que quisieran abrirse camino en el mundo de las letras. Además de su periodismo intencional encaminado a dignificar la lengua y la cultura catalana y a reivindicar su personalidad nacional propia; Maspons i Anglasell participó de numerosas y variadas iniciativas que lo convirtieron a lo largo de su extensa vida en una figura bastante reconocida y popular. Presidió la Acadèmia de Jurisprudència i Legislació, la Unió Jurídica Catalana, el Centre Excursionista de Catalunya, la Federació Catalano-balear de Turisme, la cooperativa impulsora de la Ciutat Repòs i de Vacances per a Obrers, la Asociación Internacional por el Estudio de los Derechos de las Minorías de la Haya y la Societat Catalana d’Estudis Jurídics, Econòmics i Socials; fue vicepresidente de Congreso de minorías nacionales de la Sociedad de Naciones, candidato del Partit Nacionalista Català y uno de los primeros defensores de la catalanidad de Cristóbal Colón, entre otras muchas empresas.Francesc Maspons i Anglasell (Barcelona 1872- Bigues i Riells 1966) was a jurist of recognized professional. Catalan law specialist, was director of the Oficina d'Estudis Juridics of the Mancomunitat of Catalonia and stood out as a pioneer and strong supporter of the union of European nations.
Almost as large, though far less known is his work as a journalist and man of letters. Son of the Renaissance, Maspons i Anglasell was aware from an early age and weight of the press and its power in spreading the virtues of the Catalan culture and national awareness capability. Influenced by the literary activity of his father, the notary Francesc Maspons i Labrós, and other family members as Maria Maspons i Labros -better known as Maria de Bell- lloch- and Francesc Pelagi Briz; Maspons i Anglasell launched a series of publications aimed at discussing the political and cultural life of the country.
His name was a regular in leading journals in Catalan complexion of the early twentieth century, just before the disaster that led to the Civil War. During this period, he actively collaborated with publications of all kinds as Catalunya, a biweekly high intellectual and literary pretensions; La Mainada, a children's magazine that sought Catalanization of the smallest and where Maspons published under the pseudonym Blai Einer, and Fòrum, written by law students of the faculty of Barcelona during the Franco dictatorship.
But his great contribution to the world of journalism of the early twentieth century was the creation of three leading journals: Empori, Claris and Clarisme, each specialized in a very significant aspects of Catalan society. Director of the three, Empori (1907-1908) was a month of relevant intellectual category; Claris (three stages: 1932, 1933 and 1936) came a platform from which he commented and analyzed the entire statutory process of 1932 and its derivatives, and Clarisme (1933-1934), born as a cultural weekly intended to give an opportunity to young writers and journalists who wanted to break into the world of letters.
In addition of intentional aims to dignify the Catalan language and culture and to assert their own national identity; Maspons i Anglasell participated in numerous and varied initiatives that made him throughout his long life in a fairly recognized and popular figure. He chaired the Acadèmia de Jurisprudència i Legislació, the Unió Jurídica Catalana, the Centre Excursionista de Catalunya, the Federació Catalano-balear de Turisme, the driving cooperative of the Ciutat Repòs i de Vacances per a Obrers, the International Association for the Study of the Rights Minority Hague and the Societat Catalana d’Estudis Jurídics, Econòmics i Socials; he was vice president of Congress of national minorities of the League of Nations, candidate of Partit Nacionalista Català and one of the first defenders of the Catalan identity of Christopher Columbus, among other initiatives
La prevenció de la violencia. L’esport com a instrument de resolució de conflictes, cohesió i convivència social entre els infants i els joves
No full textEn aquest article es recull la recerca elaborada en el marc de la Càtedra Ethos de la Universitat Ramon Llull sobre l’esport com a eina d’integració social. El fenomen de l’esport és una de les manifestacions més polièdriques de la societat contemporània que permet múltiples abordatges. En aquest article s’exposen les conclusions d’una recerca empírica que demostra com la pràctica esportiva és un poderós instrument d’integració social en el món dels joves.In this article you can read the research elaborated in the framework of the Ethos Chair of the Ramon Llull University on the sport as an instrument of social inclusion. The sport is one of the most multifaceted manifestations of contemporary society that permits multiple approaches. In this article, the author exposes the conclusions of an empirical research that demonstrates the sports practice is a power instrument of social integration in the world of youth
La prevenció de la violencia. L’esport com a instrument de resolució de conflictes, cohesió i convivència social entre els infants i els joves
No full textEn aquest article es recull la recerca elaborada en el marc de la Càtedra Ethos de la Universitat Ramon Llull sobre l’esport com a eina d’integració social. El fenomen de l’esport és una de les manifestacions més polièdriques de la societat contemporània que permet múltiples abordatges. En aquest article s’exposen les conclusions d’una recerca empírica que demostra com la pràctica esportiva és un poderós instrument d’integració social en el món dels joves.In this article you can read the research elaborated in the framework of the Ethos Chair of the Ramon Llull University on the sport as an instrument of social inclusion. The sport is one of the most multifaceted manifestations of contemporary society that permits multiple approaches. In this article, the author exposes the conclusions of an empirical research that demonstrates the sports practice is a power instrument of social integration in the world of youth
La compra pública d’innovació com instrument facilitador per a l’adopció de les innovacions basades en valor al sector salut
No full textCompra pública; Innovació; Sector de la salutCompra pública; Innovación; Sector de la saludPublic procurement; Innovation; Health sectorHablamos de innovación cuando una necesidad identificada por los profesionales, por los usuarios o por el mismo sistema de salud crea una demanda de transformación de los servicios sanitarios adecuada para un particular contexto médico, práctico o social y pone en marcha los recursos necesarios, bien para desarrollar nuevas tecnologías, nuevos productos y servicios, nuevos modelos organizativos y procesos, nuevas competencias de los profesionales y de los pacientes, o bien para mejorar lo que ya existe. La Compra pública precomercial (CPP), la compra pública de tecnología innovadora (CPTI), la asociación para la innovación, o la inclusión de elementos innovadores en los procedimientos de compra, diálogos competitivos, concursos de diseño, etc. son instrumentos facilitadores para las innovaciones basadas en valor en el sector salud.Parlem d’innovació quan una necessitat identificada pels professionals, pels usuaris o pel mateix sistema de salut crea una demanda de transformació dels serveis sanitaris adequada per a un particular context mèdic, pràctic o social i posa en marxa els recursos necessaris, o bé per desenvolupar noves tecnologies, nous productes i serveis, nous models organitzatius i processos, noves competències dels professionals i dels pacients, o bé per millorar el que ja existeix. La Compra pública precomercial (CPP), la compra pública de tecnologia innovadora (CPTI), l'associació per a la innovació, o la inclusió d'elements innovadors en els procediments de compra, diàlegs competitius, concursos de disseny, etc. són instruments facilitadors per a les innovacions basades en valor al sector salutWe talk about innovation when a need identified by professionals, by users or by the health system itself creates a demand for transformation of health services suitable for a particular medical, practical or social context and sets in motion the necessary resources, either for develop new technologies, new products and services, new organizational models and processes, new skills to professionals and patients, or to improve what already exists. The precommercial public purchase (CPP), the public purchase of innovative technology (CPTI), the association for innovation, or the inclusion of innovative elements in purchasing procedures, competitive dialogues, design competitions, etc. they are facilitating instruments for value-based innovations in the health sector
La prevenció de la violencia. L’esport com a instrument de resolució de conflictes, cohesió i convivència social entre els infants i els joves
No full textEn aquest article es recull la recerca elaborada en el marc de la Càtedra Ethos de la Universitat Ramon Llull sobre l’esport com a eina d’integració social. El fenomen de l’esport és una de les manifestacions més polièdriques de la societat contemporània que permet múltiples abordatges. En aquest article s’exposen les conclusions d’una recerca empírica que demostra com la pràctica esportiva és un poderós instrument d’integració social en el món dels joves.In this article you can read the research elaborated in the framework of the Ethos Chair of the Ramon Llull University on the sport as an instrument of social inclusion. The sport is one of the most multifaceted manifestations of contemporary society that permits multiple approaches. In this article, the author exposes the conclusions of an empirical research that demonstrates the sports practice is a power instrument of social integration in the world of youth
Raonament intel·lectual i materialitat del text: el cas de l'Ars inventiva veritatis de Ramon Llull
No full textRamon Llull's Ars inventiva veritatis (1290) is conserved in a manuscript closely connected with the author. The peculiar and complex disposition of the text of this codex permits us to study the careful organization of the work, revealing Llull's desire to guide the reader in certain specific directions. This makes evident, once again, the interrelation between the materiality and significance of the text
The management of agricultural estates in Catalonia in the 19th and early 20th centuries. An approach through bookkeeping
No full textThe aim of this study is to analyse the management of rural estates during the 19th century and the first half of the 20th century using basically the expenditure registered in bookkeeping records. The information collected proceeds from eight private archives, and from them we have reconstructed a total of ten series of bookkeeping records which describe a group of farms spread throughout the main agricultural zones of Catalonia (Spain). The changes in the quantities provided by the landowners towards the running costs can help us to understand their role in the processes of growth and intensification of agricultural production. We show that, while the level of investment they made was modest, the landownwers did not behave like absentee landlords or idly live off their rents. The examples analysed give us some insight into the rationale behind some of the landowners' decisions and the diverse responses that they adopted according to the circumstances and the prevailing social and environmental conditions on their estates. The accounting records have proved to be a valuable source in this sense.landowners, sharecropping, management of rural estates, bookkeeping records, agriculture, Catalonia
What Makes Help Helpful? Some Thoughts on Ethics of Solidarity Through George Orwell’s Writings
No full textOrganisations that offer personal services, whether this be
a law firm or a hospital, may be extremely good at offering technical
solutions to people, but when it comes to offering recognition, this is
much more of a challenge. These institutions often lack the ability to ‘be
respectful of each individual’.
Recognition is a central topic –often overseen– in the works of George
Orwell, the English journalist and writer who, after taking part in the
colonial system for five years, decided to ‘expiate his guilt’ by consecutively becoming homeless, taking part in agricultural labor, writing on the living conditions of the English working class and fighting as a militiaman in the Republican side during the Spanish Civil War. It was a process that spanned over several years, in which a well-educated, intellectually brilliant person, confronted and interacted with people of different countries and social backgrounds. The paper examines both failed and successful recognition experiences in Orwell’s life and work, hoping to draw some insights in how recognition works in practice.
The analysis reveals two dramatic points and leads to a pessimistic conclusion: the first point, already presented in the first part of the article, is that without recognition, no act of help will be really helpful. And secondly, real recognition only takes place between individuals. Which leads the author to conclude, confirming the initial suggestion of the paper, that full help cannot be given by any standardized procedure, and depends almost exclusively on the ability, commitment and willingness of individuals.info:eu-repo/semantics/publishedVersio
Entre vida, Ramon Llinares
No full textEntre vida, Ramon Llinares és un projecte editorial que vol ordenar, dignificar i fer visible l’arxiu fotogràfic de Ramon Llinares que recull fotografies des del 1965 fins a finals de la dècada de 1980. La feina desenvolupada consisteix en un exercici de curadoria, edició de continguts, direcció d’art, disseny gràfic i fotografia. La peça editorial es pensa com un mostrador de l’arxiu per tal de donar-li visibilitat. Vol poder funcionar com a llibre de fotografies i com a presentació de l’arxiu per ser exposat per donar valor a un autor i un material que té un paper diferenciat en el seu context.Entre vida, Ramon Llinares es un proyecto editorial que quiere ordenar, dignificar y hacer visible el archivo fotográfico de Ramon Llinares que contiene fotografías desde 1965 hasta finales de la década de 1980. El trabajo desarrollado consiste en un ejercicio de curaduría, edición de contenidos, dirección de arte, diseño gráfico y fotografía. La pieza editorial se piensa como un mostrador del archivo para darle visibilidad. Quiere poder funcionar como libro de fotografía y como presentación del archivo para ser expuesto para dar valor a un autor y a un material que tiene un paper diferenciado en su contexto.Entre vida, Ramon Llinares is an editorial project that aims to arrange, dignify and publish Ramon Llinares’ photography archive. It gathers pictures taken between 1965 and the latest 1980. The developed work consists of an exercice in curatory, content edition, art direction, graphic design and photography. The editorial piece is thought as a showcase to make the archive public. It wants to be a photography book and an archive presentation to be exposed in a gallery to value the author and his work, that had a distinct voice in its catalan photography context
Mapas tecnológicos, estrategia empresarial y oportunidades de mercado. El caso de los textiles para usos médicos
No full textPara poder competir y mantenerse al día las empresas deben utilizar nuevos instrumentos de análisis que permitan la detección temprana de oportunidades y amenazas. La Vigilancia Tecnológica se propone precisamente obtener información sobre lo que está sucediendo en una determinada área tecnológica: en qué temas se está investigando, cuáles son las líneas de investigación emergentes, cuáles son las empresas y los equipos de investigación líderes...
En el ámbito de la Vigilancia, los Mapas Tecnológicos, obtenidos a partir del tratamiento de la información contenida en bases de datos de patentes y de artículos técnicos, son una potente herramienta para el análisis de las tendencias tecnológicas. Pero los resultados que ofrecen no son suficientes para la toma de decisiones en la empresa si no se pueden enlazar con el comportamiento del mercado.
Si bien se han definido ya metodologías para la elaboración de mapas tecnológicos, hasta el momento se ha avanzado poco en estudiar su vinculación con el mercado; por ello, el presente artículo pretende dar una visión de conjunto sobre la aplicación de los mapas y su relación con los análisis del mercado para la detección de oportunidades tecnológicas competitivas.
Para ello se parte de los mapas obtenidos por los autores en el sector de los “Tejidos Médicos Industriales”, en un estudio realizado en el marco de un Programa Leonardo de la Comisión Europea (Escorsa, Maspons y Rodríguez, 1998) para, a continuación, diseñar una metodología que incorpore los datos procedentes de los estudios de mercado.In order to compete and to keep up to date, companies must use new instruments of analysis that allow early detection of opportunities and possible threats. Technology watch is proposed in order to obtain information on what is happening in a certain technological area: what subjects are being researched, what research lines are emerging, which are the leading companies and research groups, and so on.
Within the area of technology watch, technology maps, obtained from processing the information contained in data bases of patents and technical articles, are a powerful tool for the analysis of technological tendencies. However, the results that they provide are not sufficient for decision-making in companies if they cannot be linked with market behaviour.
Although methodologies for drawing up technology maps have been defined, until the present there has been little progress in studying their links with the market. The present article therefore aims to provide an overview of the application of the maps and their relationship with market analysis for the detection of competitive technological opportunities.
The starting point is the maps obtained by the authors in the sector of “Industrial Medical Fabrics” in a study carried out within the framework of the European Commission’s Leonardo Programme (Escorsa, Maspons and Rodríguez, 1998) in order to subsequently design a methodology that incorporates data from market studies.Afin d’être concurrentiel et de se maintenir à jour, les entreprises doivent employer de nouveaux instruments d’analyse qui permettent la détection précoce des opportunités et des menaces.
La Surveillance Technologique vise justement à obtenir de l’information sur tout ce qui est en train de se dérouler dans un domaine technologique donné: sur quels sujets sont menées des recherches, quelles sont les lignes de recherche émergentes, quelles sont les entreprises et les équipes de recherche à la pointe...
Dans le domaine de la Surveillance, les Cartes Technologiques, obtenues à partir du traitement de l’information contenue dans des bases de données de brevets et d’articles techniques, sont un outil puissant pour l’analyse des tendances technologiques. Mais les résultats qu’elles fournissent ne sont pas suffisants pour la prise de décisions dans l’entreprise s’ils ne peuvent être mis en relation avec le comportement du marché.
Bien que l’on ait d’ores et déjà défini des méthodologies pour l’élaboration de cartes technologiques, on a peu avancé jusqu’à présent en ce qui concerne l’étude de leur lien avec le marché; ainsi, cet article vise à donner une vision d’ensemble sur l’application des cartes et leur relation avec les analyses de marché pour la détection d’opportunités technologiques concurren-tielles.
Dans ce but, on prend pour point de départ les cartes obtenues par les auteurs dans le secteur des ”Tissus Médicaux Industriels” dans une étude réalisée dans le cadre d’un Programme Leonardo de la Commission Européenne (Escorsa, Maspons et Rodriguez, 1988) pour, ensuite, concevoir une méthodologie qui incorpore les données issues des études de marché
- …
