1,721,062 research outputs found
Guide pour l'élaboration du PAGDP Plan d'Aménagement et de Gestion Durable d'un Paysage. L'approche paysage. Volume I
No full textGuide pour l'élaboration du PAGDP Plan d'aménagement et de gestion durable d'un Paysage. Les outils. Volume III
No full textGuide pour l'élaboration d'un Plan d'Aménagement et de Gestion Durable des Paysages (PAGDP). Rapport final d'exécution de la prestation
No full textGuide pour l'élaboration d'un plan d'aménagement et de gestion durable des paysages (PAGDP). Manuel d'utilisation du guide
No full textGuide pour l'élaboration du PAGDP Plan d'aménagement et de gestion durable d'un Paysage. Le processus. Volume II
No full textSeed exchange networks, ethnicity, and sorghum diversity
No full textRecent studies investigating the relationship between crop genetic diversity and human cultural diversity patterns showed that seed exchanges are embedded in farmers' social organization. However, our understanding of the social processes involved remains limited. We investigated how farmers' membership in three major social groups interacts in shaping sorghum seed exchange networks in a cultural contact zone on Mount Kenya. Farmers are members of residence groups at the local scale and of dialect groups clustered within larger ethnolinguistic units at a wider scale. The Chuka and Tharaka, who are allied in the same ethnolinguistic unit, coexist with the Mbeere dialect group in the study area. We assessed farmers' homophily, propensity to exchange seeds with members of the same group, using exponential random graph models. We showed that homophily is significant within both residence and ethnolinguistic groups. At these two levels, homophily is driven by the kinship system, particularly by the combination of patrilocal residence and ethnolinguistic endogamy, because most seeds are exchanged among relatives. Indeed, residential homophily in seed exchanges results from local interactions between women and their in-law family, whereas at a higher level, ethnolinguistic homophily is driven by marriage endogamy. Seed exchanges and marriage ties are interrelated, and both are limited between the Mbeere and the other groups, although frequent between the Chuka and Tharaka. The impact of these social homophily processes on crop diversity is discussed
Crop diversity in a changing world: evidence from Bassari farmers in south-eastern Senegal
No full textL'agrobiodiversitat és important per a crear sistemes agrícoles resilients. Aquesta tesi proposa aprofundir en els processos que impulsen les dinàmiques locals en la diversitat de cultius en un context de canvi climàtic. Per a això es van recopilar dades qualitatives i quantitatives entre els Bassari del sud-est del Senegal.
Els capítols tres i quatre descriuen el context en el qual els agricultors Bassari prenen decisions. S'emmarca el canvi climàtic des d'una perspectiva relacional, connectant les seves repercussions amb dinàmiques entre escales que afecten les comunitats i les seves pràctiques agrícoles. Després de la realització d'entrevistes semiestructurades, debats en grups focals i enquestes a llars, els resultats mostren que els agricultors Bassari treballen en condicions climàtiques, mediambientals i polítiques molt variables que interactuen entre si. Encara que els preocupa la creixent variabilitat climàtica, el canvi climàtic no és el principal factor que impulsa les seves decisions agrícoles. Els factors econòmics i socioculturals juguen un paper més important. Els resultats també mostren que els canvis en les pràctiques agrícoles comporten diversos costos i beneficis per als diferents grups socials, i que els més vulnerables afronten la major part dels costos.
El capítol cinc ofereix una perspectiva longitudinal de la dinàmica local de la diversitat de cultius a escala regional, nacional i local, i explora com els processos de canvi global s'entrecreuen amb dinàmiques domèstiques que configuren l'elecció de cultius per part dels agricultors. Després de combinar dades secundàries obtingudes mitjançant recerca d'arxiu amb dades primàries (entrevistes semiestructurades, enquestes a llars), els resultats mostren que s'estan abandonant les espècies i varietats de cultius bàsics tradicionals amb potencial d'adaptació a la sequera. Les raons del seu abandó estan vinculades tant a dinàmiques a gran escala com a factors relatius a la llar. Les forces del mercat, les polítiques agrícoles i els llegats històrics s'entrecreuen amb els canvis en els rols de gènere, les relacions laborals i els canvis en la dieta, la qual cosa condueix a la substitució de cultius tradicionals tolerants a la sequera per cultius introduïts que requereixen més aigua.
El capítol sis utilitza una anàlisi de xarxes socials per a explorar els processos contemporanis que impulsen l'accés dels agricultors a diverses carteres de cultius. Després de realitzar inventaris de diversitat de cultius i enquestes a llars sobre l'adquisició de llavors dels sis principals cultius bàsics locals (n=117 llars), els resultats suggereixen que els processos que impulsen l'accés dels agricultors a les llavors depenen de l'estatus biocultural que el cultiu té en la comunitat. Els cultius tradicionals circulen de forma restringida, mentre que els introduïts ho fan de forma menys restringida però més centralitzada. Els resultats també mostren que els agricultors que exerceixen un paper més central en la xarxa d'intercanvi de llavors conserven més diversitat que aquells que exerceixen un paper menys central.
Aquesta tesis aprofundeix, d'una banda, sobre els processos que impulsen la dinàmica en la diversitat dels cultius locals, i de l'altra, en la complexitat de les transformacions socials, culturals i mediambientals que afecten els sistemes agrícoles dels petits agricultors. Com a conclusió, se sosté que, per a promoure el canvi cap a sistemes agrícoles més resilients, és necessari anar més enllà de les narratives que aborden el canvi climàtic com l'única o principal causa dels desafiaments en els sistemes agrícoles dels petits agricultors. També defensa que és essencial anar més enllà de la recerca i el desenvolupament centrats en nombre limitat de cultius i basats en sistemes de difusió de llavors i coneixements jeràrquics i centralitzats, per a tendir cap a una recerca col·laborativa i compromesa amb la comunitat que situï els agricultors al centre.La agrobiodiversidad es importante para crear sistemas agrícolas resilientes. Esta tesis propone ahondar en los procesos que impulsan las dinámicas en la diversidad de cultivos locales en un contexto de cambio climático. Para ello se recopilaron datos cualitativos y cuantitativos entre los Bassari del sudeste de Senegal.
Los capítulos tres y cuatro describen el contexto en el que los agricultores Bassari toman decisiones. Se enmarca el cambio climático desde una perspectiva relacional, conectando sus repercusiones con dinámicas entre escalas que afectan a las comunidades y sus prácticas agrícolas. Tras la realización de entrevistas semiestructuradas, debates en grupos focales y encuestas en hogares, los resultados muestran que los agricultores Bassari trabajan en condiciones climáticas, medioambientales y políticas muy variables que interactúan entre sí. Aunque les preocupa la creciente variabilidad climática, el cambio climático no es el principal factor que impulsa sus decisiones agrícolas. Los resultados también muestran que los cambios en las prácticas agrícolas conllevan diversos costes, beneficios y compensaciones para los distintos grupos sociales, y que los más vulnerables soportan la mayor parte de los costes.
El capítulo cinco ofrece una perspectiva longitudinal de la dinámica local de la diversidad de cultivos a escala regional, nacional y local, explorando cómo los procesos de cambio global se entrecruzan con dinámicas domésticas que configuran la toma de decisiones de los agricultores en la elección de cultivos. Tras combinar datos secundarios obtenidos mediante investigación de archivo con datos primarios (entrevistas semiestructuradas, encuestas a hogares), los resultados muestran que se están abandonando las especies y variedades de cultivos básicos tradicionales con potencial de adaptación a la sequía. Las razones de su abandono están vinculadas tanto a dinámicas a gran escala como a factores relativos al hogar. Las fuerzas del mercado, las políticas agrícolas y los legados históricos se entrecruzan con los cambios en los roles de género, las relaciones laborales y los cambios en la dieta, lo que conduce a la sustitución de cultivos tradicionales tolerantes a la sequía por cultivos introducidos que requieren más agua.
El capítulo seis utiliza análisis de redes sociales para explorar los procesos contemporáneos que impulsan el acceso de los agricultores a diversas carteras de cultivos. Tras realizar inventarios de diversidad de cultivos y encuestas a hogares sobre la adquisición de semillas de los seis principales cultivos básicos locales, los resultados sugieren que los procesos y mecanismos que impulsan el acceso de los agricultores a las semillas dependen -al menos en parte- del estatus biocultural que el cultivo tiene en la comunidad. Los cultivos tradicionales circulan de forma restringida, mientras que los introducidos lo hacen de forma menos restringida pero más centralizada. Los resultados también muestran que los agricultores que desempeñan un papel más central en la red de intercambio de semillas conservan más diversidad que aquellos que desempeñan un papel menos central.
Esta tesis profundiza sobre los procesos que impulsan cambios en la diversidad de cultivos locales, al ilustrar la complejidad de las transformaciones sociales, culturales y medioambientales que afectan a los sistemas agrícolas de los pequeños agricultores. En conclusión, se sostiene que para promover el cambio hacia sistemas agrícolas más resilientes, es necesario ir más allá de las narrativas que abordan el cambio climático como la única o principal causa de los desafíos en los sistemas agrícolas de los pequeños agricultores. También que es esencial ir más allá de la investigación y el desarrollo centrados en número limitado de cultivos y basados en sistemas de difusión de semillas y conocimientos jerárquicos y centralizados, para tender hacia una investigación colaborativa y comprometida con la comunidad que sitúe a los agricultores en el centro.Crop diversity is important for building resilient farming systems. While the need to support and enhance diversity in farmers' fields is widely acknowledged, the complex context in which farmers manoeuvre does not always allow them to maintain crop diversity in general, or to prioritize the maintenance of climate-adapted crop portfolios in particular. This thesis aims to help understand the processes driving local crop diversity dynamics in a context of climate change. Qualitative and quantitative data were collected over 16 months among the Bassari of south-eastern Senegal.
Chapters three and four describe the context in which Bassari farmers make decisions. Climate change is framed from a relational perspective, connecting its impacts with cross-scale dynamics affecting communities and their farming practices. To this end semi-structured interviews, focus group discussions, and household surveys were carried out. The results show that Bassari farmers work within highly variable and interacting climatic, environmental, and political conditions. Although they are concerned about increasing climatic variability, climate change is not the main factor driving farmers' agricultural decisions. Economic and sociocultural factors play a more important role. The findings also show that changes in agricultural practices entail diverse costs, benefits, and trade-offs for different social groups, with the most vulnerable bearing most of the costs.
Chapter five provides a longitudinal cross-scale perspective on local crop diversity dynamics, exploring how global-change processes intersect with household-level dynamics to shape farmers' decision-making regarding which crops to grow. It combines secondary data obtained through archival research with primary data (semi-structured interviews, household surveys). My results show that traditional staple crop species and varieties with adaptive potential to drought are being abandoned. The reasons for their abandonment are linked to both broad-scale dynamics and household-level factors. Market forces, agricultural policies, official seed production and distribution channels, and historical legacies intersect with shifting gender roles, labour relations, and dietary changes, leading to the switch from traditional drought-tolerant crops to introduced water-demanding crops.
Chapter six uses social network analysis to explore contemporary processes driving farmers' access to and cultivation of diverse crop portfolios. Crop diversity inventories and household surveys on seed acquisitions were conducted for the six main local staple crops. The results suggest that the processes and mechanisms driving farmers' access to seeds depend, at least partly, on a crops' biocultural status. Traditional crops circulate in somewhat restricted ways whereas introduced crops circulate in less restricted but more centralized ways. The findings also show that farmers who play a more central role in the network of seed exchange conserve more diversity than farmers who play a less central role.
This thesis sheds light on the processes driving local crop diversity dynamics, illustrating the complexity of social, cultural, and environmental transformations affecting smallholder farming systems. The findings highlight the multiple trade-offs in crop diversity in response to different drivers, contributing to the discussion about how the resilience of an agroecosystem can be increased or diminished. While farmers' contemporary choices often respond to short-term drivers, these choices can compromise long-term resilience to climate change. My thesis emphasizes the importance of understanding crops as biocultural elements with complex material and immaterial dimensions, and examining them from a longitudinal cross-scale perspective and considering power dynamics.
In the conclusion, I argue that to promote change towards more resilient agricultural systems, there is a need to move beyond narratives addressing climate change as the sole or main cause of challenges in smallholder farming systems. It is also essential to move beyond research and development focused on a handful of crops and centralized hierarchic seed and knowledge diffusion systems towards collaborative and community-engaged research that places farmers at the centre.Universitat Autònoma de Barcelona. Programa de Doctorat en Ciència i Tecnologia Ambiental
Crop diversity in a changing world : evidence from Bassari farmers in south-eastern Senegal
No full textL'agrobiodiversitat és important per a crear sistemes agrícoles resilients. Aquesta tesi proposa aprofundir en els processos que impulsen les dinàmiques locals en la diversitat de cultius en un context de canvi climàtic. Per a això es van recopilar dades qualitatives i quantitatives entre els Bassari del sud-est del Senegal. Els capítols tres i quatre descriuen el context en el qual els agricultors Bassari prenen decisions. S'emmarca el canvi climàtic des d'una perspectiva relacional, connectant les seves repercussions amb dinàmiques entre escales que afecten les comunitats i les seves pràctiques agrícoles. Després de la realització d'entrevistes semiestructurades, debats en grups focals i enquestes a llars, els resultats mostren que els agricultors Bassari treballen en condicions climàtiques, mediambientals i polítiques molt variables que interactuen entre si. Encara que els preocupa la creixent variabilitat climàtica, el canvi climàtic no és el principal factor que impulsa les seves decisions agrícoles. Els factors econòmics i socioculturals juguen un paper més important. Els resultats també mostren que els canvis en les pràctiques agrícoles comporten diversos costos i beneficis per als diferents grups socials, i que els més vulnerables afronten la major part dels costos. El capítol cinc ofereix una perspectiva longitudinal de la dinàmica local de la diversitat de cultius a escala regional, nacional i local, i explora com els processos de canvi global s'entrecreuen amb dinàmiques domèstiques que configuren l'elecció de cultius per part dels agricultors. Després de combinar dades secundàries obtingudes mitjançant recerca d'arxiu amb dades primàries (entrevistes semiestructurades, enquestes a llars), els resultats mostren que s'estan abandonant les espècies i varietats de cultius bàsics tradicionals amb potencial d'adaptació a la sequera. Les raons del seu abandó estan vinculades tant a dinàmiques a gran escala com a factors relatius a la llar. Les forces del mercat, les polítiques agrícoles i els llegats històrics s'entrecreuen amb els canvis en els rols de gènere, les relacions laborals i els canvis en la dieta, la qual cosa condueix a la substitució de cultius tradicionals tolerants a la sequera per cultius introduïts que requereixen més aigua. El capítol sis utilitza una anàlisi de xarxes socials per a explorar els processos contemporanis que impulsen l'accés dels agricultors a diverses carteres de cultius. Després de realitzar inventaris de diversitat de cultius i enquestes a llars sobre l'adquisició de llavors dels sis principals cultius bàsics locals (n=117 llars), els resultats suggereixen que els processos que impulsen l'accés dels agricultors a les llavors depenen de l'estatus biocultural que el cultiu té en la comunitat. Els cultius tradicionals circulen de forma restringida, mentre que els introduïts ho fan de forma menys restringida però més centralitzada. Els resultats també mostren que els agricultors que exerceixen un paper més central en la xarxa d'intercanvi de llavors conserven més diversitat que aquells que exerceixen un paper menys central. Aquesta tesis aprofundeix, d'una banda, sobre els processos que impulsen la dinàmica en la diversitat dels cultius locals, i de l'altra, en la complexitat de les transformacions socials, culturals i mediambientals que afecten els sistemes agrícoles dels petits agricultors. Com a conclusió, se sosté que, per a promoure el canvi cap a sistemes agrícoles més resilients, és necessari anar més enllà de les narratives que aborden el canvi climàtic com l'única o principal causa dels desafiaments en els sistemes agrícoles dels petits agricultors. També defensa que és essencial anar més enllà de la recerca i el desenvolupament centrats en nombre limitat de cultius i basats en sistemes de difusió de llavors i coneixements jeràrquics i centralitzats, per a tendir cap a una recerca col·laborativa i compromesa amb la comunitat que situï els agricultors al centre.La agrobiodiversidad es importante para crear sistemas agrícolas resilientes. Esta tesis propone ahondar en los procesos que impulsan las dinámicas en la diversidad de cultivos locales en un contexto de cambio climático. Para ello se recopilaron datos cualitativos y cuantitativos entre los Bassari del sudeste de Senegal. Los capítulos tres y cuatro describen el contexto en el que los agricultores Bassari toman decisiones. Se enmarca el cambio climático desde una perspectiva relacional, conectando sus repercusiones con dinámicas entre escalas que afectan a las comunidades y sus prácticas agrícolas. Tras la realización de entrevistas semiestructuradas, debates en grupos focales y encuestas en hogares, los resultados muestran que los agricultores Bassari trabajan en condiciones climáticas, medioambientales y políticas muy variables que interactúan entre sí. Aunque les preocupa la creciente variabilidad climática, el cambio climático no es el principal factor que impulsa sus decisiones agrícolas. Los resultados también muestran que los cambios en las prácticas agrícolas conllevan diversos costes, beneficios y compensaciones para los distintos grupos sociales, y que los más vulnerables soportan la mayor parte de los costes. El capítulo cinco ofrece una perspectiva longitudinal de la dinámica local de la diversidad de cultivos a escala regional, nacional y local, explorando cómo los procesos de cambio global se entrecruzan con dinámicas domésticas que configuran la toma de decisiones de los agricultores en la elección de cultivos. Tras combinar datos secundarios obtenidos mediante investigación de archivo con datos primarios (entrevistas semiestructuradas, encuestas a hogares), los resultados muestran que se están abandonando las especies y variedades de cultivos básicos tradicionales con potencial de adaptación a la sequía. Las razones de su abandono están vinculadas tanto a dinámicas a gran escala como a factores relativos al hogar. Las fuerzas del mercado, las políticas agrícolas y los legados históricos se entrecruzan con los cambios en los roles de género, las relaciones laborales y los cambios en la dieta, lo que conduce a la sustitución de cultivos tradicionales tolerantes a la sequía por cultivos introducidos que requieren más agua. El capítulo seis utiliza análisis de redes sociales para explorar los procesos contemporáneos que impulsan el acceso de los agricultores a diversas carteras de cultivos. Tras realizar inventarios de diversidad de cultivos y encuestas a hogares sobre la adquisición de semillas de los seis principales cultivos básicos locales, los resultados sugieren que los procesos y mecanismos que impulsan el acceso de los agricultores a las semillas dependen -al menos en parte- del estatus biocultural que el cultivo tiene en la comunidad. Los cultivos tradicionales circulan de forma restringida, mientras que los introducidos lo hacen de forma menos restringida pero más centralizada. Los resultados también muestran que los agricultores que desempeñan un papel más central en la red de intercambio de semillas conservan más diversidad que aquellos que desempeñan un papel menos central. Esta tesis profundiza sobre los procesos que impulsan cambios en la diversidad de cultivos locales, al ilustrar la complejidad de las transformaciones sociales, culturales y medioambientales que afectan a los sistemas agrícolas de los pequeños agricultores. En conclusión, se sostiene que para promover el cambio hacia sistemas agrícolas más resilientes, es necesario ir más allá de las narrativas que abordan el cambio climático como la única o principal causa de los desafíos en los sistemas agrícolas de los pequeños agricultores. También que es esencial ir más allá de la investigación y el desarrollo centrados en número limitado de cultivos y basados en sistemas de difusión de semillas y conocimientos jerárquicos y centralizados, para tender hacia una investigación colaborativa y comprometida con la comunidad que sitúe a los agricultores en el centro.Crop diversity is important for building resilient farming systems. While the need to support and enhance diversity in farmers' fields is widely acknowledged, the complex context in which farmers manoeuvre does not always allow them to maintain crop diversity in general, or to prioritize the maintenance of climate-adapted crop portfolios in particular. This thesis aims to help understand the processes driving local crop diversity dynamics in a context of climate change. Qualitative and quantitative data were collected over 16 months among the Bassari of south-eastern Senegal. Chapters three and four describe the context in which Bassari farmers make decisions. Climate change is framed from a relational perspective, connecting its impacts with cross-scale dynamics affecting communities and their farming practices. To this end semi-structured interviews, focus group discussions, and household surveys were carried out. The results show that Bassari farmers work within highly variable and interacting climatic, environmental, and political conditions. Although they are concerned about increasing climatic variability, climate change is not the main factor driving farmers' agricultural decisions. Economic and sociocultural factors play a more important role. The findings also show that changes in agricultural practices entail diverse costs, benefits, and trade-offs for different social groups, with the most vulnerable bearing most of the costs. Chapter five provides a longitudinal cross-scale perspective on local crop diversity dynamics, exploring how global-change processes intersect with household-level dynamics to shape farmers' decision-making regarding which crops to grow. It combines secondary data obtained through archival research with primary data (semi-structured interviews, household surveys). My results show that traditional staple crop species and varieties with adaptive potential to drought are being abandoned. The reasons for their abandonment are linked to both broad-scale dynamics and household-level factors. Market forces, agricultural policies, official seed production and distribution channels, and historical legacies intersect with shifting gender roles, labour relations, and dietary changes, leading to the switch from traditional drought-tolerant crops to introduced water-demanding crops. Chapter six uses social network analysis to explore contemporary processes driving farmers' access to and cultivation of diverse crop portfolios. Crop diversity inventories and household surveys on seed acquisitions were conducted for the six main local staple crops. The results suggest that the processes and mechanisms driving farmers' access to seeds depend, at least partly, on a crops' biocultural status. Traditional crops circulate in somewhat restricted ways whereas introduced crops circulate in less restricted but more centralized ways. The findings also show that farmers who play a more central role in the network of seed exchange conserve more diversity than farmers who play a less central role. This thesis sheds light on the processes driving local crop diversity dynamics, illustrating the complexity of social, cultural, and environmental transformations affecting smallholder farming systems. The findings highlight the multiple trade-offs in crop diversity in response to different drivers, contributing to the discussion about how the resilience of an agroecosystem can be increased or diminished. While farmers' contemporary choices often respond to short-term drivers, these choices can compromise long-term resilience to climate change. My thesis emphasizes the importance of understanding crops as biocultural elements with complex material and immaterial dimensions, and examining them from a longitudinal cross-scale perspective and considering power dynamics. In the conclusion, I argue that to promote change towards more resilient agricultural systems, there is a need to move beyond narratives addressing climate change as the sole or main cause of challenges in smallholder farming systems. It is also essential to move beyond research and development focused on a handful of crops and centralized hierarchic seed and knowledge diffusion systems towards collaborative and community-engaged research that places farmers at the centre
Agrobiodiversity dynamics in the agroforestry landscapes of Vavatenina, Madagascar : Farmers' practices, local knowledge and circulation networks in a context of change
No full textLes mosaïques paysagères des régions tropicales humides subissent depuis le milieu du 20ème siècle d'importants changements socio-écologiques qui menacent la résilience des agricultures familiales. Face à ces changements, les paysan.ne.s de certaines régions ont diversifié leurs systèmes agricoles en développant notamment des agroforêts (associations d'arbres avec d'autres espèces non pérennes et/ou des animaux, dans l'espace et dans le temps). Iels mobilisent pour cela la diversité végétale, cultivée ou non, et développent différents modes de gestion de cette agrobiodiversité. Ce travail de recherche vise à analyser ces dynamiques agroforestières au travers d'un cas d'étude situé au sein des paysages de la côte nord-est de Madagascar, qui témoignent d'une évolution récente depuis une agriculture de subsistance associée à la culture sur abattis-brûlis vers une agroforesterie complexe et multi-étagée. Articulée autour de trois parties, ma thèse discute des enjeux de résilience des agricultures familiales en analysant les modes locaux de gestion de l'agrobiodiversité et leurs évolutions en réponse aux changements.La première partie repose sur des travaux de cartographie des modes d'usage des terres qui ont permis de caractériser dans l'espace et dans le temps les dynamiques agroforestières, et d'en analyser les facteurs socio-économiques et physiques. Ces travaux montrent notamment que l'émergence de cette pratique est liée aux évolutions des stratégies paysannes en réponse à divers changements (baisse de la fertilité, variation des prix, croissance démographique entre autres). L'agroforesterie occupe aujourd'hui une surface importante dans les paysages, sa répartition spatiale est notamment liée à la topographie et elle contribue, avec la diversité des autres usages des terres, à l'hétérogénéité paysagère.En prenant l'exemple d'un village, la seconde partie étudie la gestion locale de l'agrobiodiversité en analysant la composition en espèces des agroforêts à girofliers et leur organisation spatiale, ainsi que les connaissances paysannes sur les interactions agrobiodiversité-milieu qui sous-tendent ces pratiques. Les paysan.ne.s gèrent une riche agrobiodiversité qui est associée à de multiples fonctions, et qui est organisée spatialement selon la topographie, le sol et les interactions espèces-milieu. Les connaissances paysannes permettent de valoriser les conditions hétérogènes du milieu, de favoriser les synergies entre espèces, et de réaliser des compromis entre les différentes contributions que leur apporte l'agrobiodiversité.Enfin, la troisième partie analyse les modes d'accès des paysan.ne.s aux propagules de plantes cultivées et aux connaissances qui s'y rattachent. Cette partie discute notamment du rôle des plantes et des connaissances exogènes (extérieures au village d'étude) dans les dynamiques agroforestières, et leurs implications pour la résilience des agricultures familiales. Je mets en évidence que pour maintenir et faire évoluer l'agrobiodiversité, les paysan.ne.s utilisent notamment leurs réseaux relationnels au sein du village et au-delà. Ces derniers leur permettent par exemple d'observer les pratiques d'autres paysans et de faire évoluer leurs pratiques par mimétisme.Les dynamiques agroforestières décrites dans cette thèse soulignent les capacités d'adaptation des agricultures familiales, condition sine qua non de leur résilience. Les modes de gestion locaux de l'agrobiodiversité spécifiques aux différentes échelles présentent un grand potentiel pour la gestion durable des agroforêts et pour la restauration des paysages dégradés de ces régions tropicales. Construite autour d'un dialogue permanent entre les disciplines et entre les connaissances scientifiques et paysannes, cette thèse s'inscrit dans une perspective de co-construction de paysages agroforestiers souhaitables et résilients, et appelle à la reconnaissance des pratiques et des connaissances locales.Since the middle of the 20th century, the landscape mosaics of the tropical regions have been undergoing socio-ecological changes that threaten the resilience of small-scale agriculture. In response to these changes, farmers in some regions have diversified their cropping systems by developing agroforests (associations of trees with other non-perennial species and/or animals, in space and time). To do so, they use plant diversity, whether cultivated or not, and develop different agrobiodiversity management practices that are adapted to socioeconomic and biophysical contexts. My research aims to analyze these agroforestry dynamics implemented by farmers with a case study in the landscapes of the North-East coast of Madagascar, which show a recent evolution from subsistence agriculture based on slash-and-burn cultivation to complex and multistage agroforestry. The three sections of my thesis study different components of the local agrobiodiversity management (farmers' practices and knowledge, circulation network) and different scales (plot, landscape), and discuss how agrobiodiversity contributes to the resilience of small-scale agriculture to different kinds of change.The first section of my thesis is based on the mapping of land use patterns, which allowed us to characterize the spatial and temporal dynamics of agroforestry and to analyze their socio-economic and physical drivers. I show that the emergence of this practice is linked to changes in farmers' strategies in response to various changes (declining fertility, price variations, population growth, etc.). Today, agroforests cover an important surface in landscapes, their spatial distribution is closely related to topography and they contribute to landscape heterogeneity.Taking the example of a village, the second section studies the local management of agrobiodiversity by analyzing the species composition of clove-based agroforests and their spatial organization, as well as farmers' knowledge underlying these practices. I show that farmers manage a rich agrobiodiversity associated with multiple functions, and spatially organized according to topography, soil and species-environment interactions. Farmers' knowledge allows them to adapt to heterogeneous environmental conditions, to promote synergies between species and to make trade-offs between the different contributions provided to them by agrobiodiversity.Finally, the third section analyzes the way the farmers access to crop propagules and related knowledge. This part discusses in particular the role of exogenous plants and knowledge (from outside the study village) in agroforestry dynamics, and their implication in the resilience of small-scale agriculture. I show that to maintain and develop agrobiodiversity, farmers use their relational networks within the village and beyond. These networks allow them to observe other practices and, by mimicry, to change their own practices.The agroforestry dynamics described in this thesis highlight the adaptive capacities of smallholders' farmers, a sine qua non condition for their resilience. Farmers' local management of agrobiodiversity at the different scales reflects the holistic and integrative vision they have of their agroecosystem. Farmers' knowledge and practices have great potential for the sustainable management of agroforests and for the restoration of degraded landscapes in these tropical regions. Based on a permanent dialogue between disciplines and between scientific and farmers' knowledge, this thesis is part of a perspective of co-construction of desirable and resilient agroforestry landscapes, and calls for the recognition of local practices and knowledge
Past and present dynamics of sorghum and pearl millet diversity in Mount Kenya region
No full textCrop populations in smallholder farming systems are shaped by the interaction of biological,
ecological, and social processes, occurring on different spatiotemporal scales.
Understanding these dynamics is fundamental for the conservation of crop genetic
resources. In this study, we investigated the processes involved in sorghum and pearl
millet diversity dynamics on Mount Kenya. Surveys were conducted in ten sites distributed
along two elevation transects and occupied by six ethnolinguistic groups.
Varieties of both species grown in each site were inventoried and characterized using
SSR markers. Genetic diversity was analyzed using both individual-and
population-based
approaches. Surveys of seed lot sources allowed characterizing seed-mediated
gene flow. Past sorghum diffusion dynamics were explored by comparing Mount
Kenya sorghum diversity with that of the African continent. The absence of structure
in pearl millet genetic diversity indicated common ancestry and/or important pollen-and
seed-mediated
gene flow. On the contrary, sorghum varietal and genetic diversity
showed geographic patterns, pointing to different ancestry of varieties, limited pollen-mediated
gene flow, and geographic patterns in seed-mediated
gene flow. Social and
ecological processes involved in shaping seed-mediated
gene flow are further
discussed
- …
