62,644 research outputs found
Les estructures del Neolític Antic a la península ibèrica
No full textTreballs Finals de Grau Arqueologia, Facultat de Geografia i Història, Universitat de Barcelona, Curs: 2023-2024, Tutor: F. Javier López Cachero[cat] Aquest treball pretén determinar l’existència de possibles patrons culturals entre els diferents assentaments a l’aire lliure peninsulars del Neolític antic a partir de l’estudi de les diferents tipologies d’estructures documentades. També s’analitzarà la distribució de l’espai dintre del jaciment, la funció que desenvolupaven les estructures i la relació que mantenien en tant el seu entorn. Aquest estudi es farà a partir de consultar bibliografia diversa.[eng] This work aims to determine the existence of possible cultural patterns among the different peninsular open-air settlements of the Ancient Neolithic based on the study of the different typologies of documented structures. The distribution of space within the site will also be analyzed, the function the structures played and the relationship they maintained with their surroundings. This study will be done based on consulting various bibliography
Introducció i assimilació dels primers objectes de ferro a Catalunya (s. VIII – VI aC). Patrons de consum i inici de les activitats siderúrgiques
No full textTreballs Finals de Grau Arqueologia, Facultat de Geografia i Història, Universitat de Barcelona, Curs: 2017-2018, Tutor:
F. Javier López Cachero[cat] El present treball neix amb la voluntat de fer una reflexió sobre el procés d’introducció dels primers objectes de ferro i els inicis de la siderúrgia al nord-est de la península Ibèrica entre els segles VIII i la primera meitat del VI aC. Per a fer-ho s’analitza des d’una perspectiva funcional i tipològica la població total d’objectes de ferro compresos entre aquestes centúries, per tal de documentar les diferents fases d’assimilació d’aquesta nova matèria primera i establir-ne les pautes del seu consum. Així, en aquest treball s’intentarà establir un marc cronològic per a l’arribada dels primers objectes fèrrics a Catalunya així com un esquema de l’adscripció cultural de la seva procedència.[eng] Le travail suivant est né de la volonté d’apporter une réflexion sur le processus d’introduction des premiers objets en fer et également sur les débuts des pratiques sidérurgiques dans le nord-est de la péninsule ibérique entre le VIIIème et la première moitié du VI siècle av. J.-C. Pour ce faire, la totalité des objets en fer réalisés dans cette période est analysée depuis une perspective fonctionnelle et typologique, afin de documenter les différentes étapes d’assimilation de cette nouvelle matière première et afin d’en établir les habitudes de consommation. De cette façon, ce travail essayera d’établir un cadre chronologique concernant l’arrivée de ces objets en fer en Catalogne, ainsi qu’un schéma de la filiation culturelle de leur origine
Introducció i assimilació dels primers objectes de ferro a Catalunya (s. VIII – VI aC). Patrons de consum i inici de les activitats siderúrgiques
No full textTreballs Finals de Grau Arqueologia, Facultat de Geografia i Història, Universitat de Barcelona, Curs: 2017-2018, Tutor:
F. Javier López Cachero[cat] El present treball neix amb la voluntat de fer una reflexió sobre el procés d’introducció dels primers objectes de ferro i els inicis de la siderúrgia al nord-est de la península Ibèrica entre els segles VIII i la primera meitat del VI aC. Per a fer-ho s’analitza des d’una perspectiva funcional i tipològica la població total d’objectes de ferro compresos entre aquestes centúries, per tal de documentar les diferents fases d’assimilació d’aquesta nova matèria primera i establir-ne les pautes del seu consum. Així, en aquest treball s’intentarà establir un marc cronològic per a l’arribada dels primers objectes fèrrics a Catalunya així com un esquema de l’adscripció cultural de la seva procedència.[eng] Le travail suivant est né de la volonté d’apporter une réflexion sur le processus d’introduction des premiers objets en fer et également sur les débuts des pratiques sidérurgiques dans le nord-est de la péninsule ibérique entre le VIIIème et la première moitié du VI siècle av. J.-C. Pour ce faire, la totalité des objets en fer réalisés dans cette période est analysée depuis une perspective fonctionnelle et typologique, afin de documenter les différentes étapes d’assimilation de cette nouvelle matière première et afin d’en établir les habitudes de consommation. De cette façon, ce travail essayera d’établir un cadre chronologique concernant l’arrivée de ces objets en fer en Catalogne, ainsi qu’un schéma de la filiation culturelle de leur origine
Un tast d'arqueologia: proposta de difusió arqueològica a través d’una degustació de cerveses
No full textTreballs Finals de Grau Arqueologia, Facultat de Geografia i Història, Universitat de Barcelona, Curs: 2016-2017, Tutor: F. Javier López Cachero[cat] En aquest treball, ens proposem desenvolupar una proposta de difusió arqueològica,que tindrà com a temàtica principal l'elaboració i el consum de cervesa en el passat.
Es tracta d'organitzar una experiència arqueo-gastronòmica, on s’oferirà una degustació de
cerveses inspirades amb els ingredients i els processos d’elaboració originals, i es donaran a
conèixer els diferents contextos als quals pertanyen. Tant el disseny de les receptes, com la
reconstrucció del seu marc socio-cultural, seran fruit d’un estudi arqueològic que partirà de
l’anàlisi d’unes fonts representatives prèviament seleccionades.[eng] In this paper, we propose to develop an archaeological dissemination proposal, its
main them will include the preparation and consumption of beer in the past.
It is about organising an archaeological&gastronomic experience, where a beer tasting
inspired in the original ingredients and processes of elaboration will be offered, and where the
different contexts to which they belong will be revealed. The design of the recipes in addition to
the reconstruction of its cultural framework, will descend from an archaeologic study that will
be based on previous selected analysis from representatives sources
Estudi de les ceràmiques prehistòriques del Forat de l'Espluga Negra (Vilanova de Meià, La Noguera)
No full textTreballs Finals de Grau Arqueologia, Facultat de Geografia i Història, Universitat de Barcelona, Curs: 2016-2017, Tutor: Javier López Cachero[cat] En la serra del Montsec hi ha molts jaciments, especialment assentaments prehistòrics. Aquest treball presenta l’anàlisi de la ceràmica d’una cova sepulcral de l’Edat del bronze d’aquesta àrea. El nom del jaciment es diu el Forat de l’Espluga Negra i presenta una cronologia entre el neolític final i el bronze inicial, tenint una durada de més de 1500 anys. L’estudi d’aquest material a aportat informació sobre les tècniques de fabricació que es van utilitzar, i el paper de les ceràmiques en aquest context funerari.[eng] in Montsec mountains there are a lot of archaeological sites, especially, prehistoric sites. This work shows the pottery analysis of the funeral cave in the Bronze Age of this area. The name of the site is Forat de l’Espluga Negra and it had activity between the Late Neolithic until the Early Bronze Age. Therefore, it had an occupation of almost 1500 years. This kind of studies provide with information about the techniques that were used in order to produce these materials and the role of pottery in funerary rites
El cavall dins la cultura Pazyryk. El vincle humà-cavall en les muntanyes de l’Altai durant l’edat del ferro
No full textTreballs Finals de Grau Arqueologia, Facultat de Geografia i Història, Universitat de Barcelona, Curs: 2018-2019, Tutor: F. Javier López Cachero[spa] L’interès del present treball és intentar definir el vincle entre ésser humà i cavall dins la comunitat Pazyryk, cultura que es va desenvolupar a mitjans de l’edat del ferro a la regió de l’Altai (sud de Sibèria). L’objectiu és acostar-se a la relació persona-animal a partir del registre arqueològic documentat bàsicament en els contextos funeraris, els kurgans. En aquest sentit, són quatre els elements de naturalesa arqueològica en què es basa aquest estudi: les restes d’individus èquids; els seus equips i abillaments i les seves representacions en objectes i tatuatges. Paral·lelament, es pretén oferir una aproximació a l’anàlisi del cavall com a subjecte que influeix en les persones i no tan sols com un objecte a dominar i explotar. Amb tot, el següent treball intenta posar llum sobre la qüestió de com era vist aquest animal i quins rols va poder tenir dins la comunitat Pazyryk.[eng] The interest of the following study is to define the bond between human and horse within the Pazyryk community, a culture from the middle Iron Age that was developed in the Altai region (south of Siberia). The aim of this paper is to approach to the person-animal relationship based on the archaeological information from the funerary context, the kurgans. On this matter, four are the elements of archaeological nature that have been consider: the buried horses; their equipment and dresses and the horse representations on objects and tattoos. At the same time, it is wanted to understand the horse as a subject, who can influence
in people’s life, and not only as a passive object. All in all, the present work tries to put some light to the question how may the horse have been seen and which roles might it have played within the Pazyryk community
Proposta d'estudi arqueomètric de ceràmiques ibèriques. Les urnes d'orelletes de les necròpolis de Mianes, L'Oriola i Les Esquarterades (Baix Ebre)
No full textTreballs Finals de Grau Arqueologia, Facultat de Geografia i Història, Universitat de Barcelona, Curs: 2015-2016, Tutor: F. Javier López CacheroEn aquest treball es presenta una proposta d’estudi arqueomètric de les urnes de tancament hermètic ibèriques provinents de tres necròpolis datades entre els ss. VI – IV aC: Les Esquarterades, Mianes i L’Oriola. En tots els casos, s’analitzen mostres de vassos ceràmics ben contextualitzats, dels quals es coneixen les tombes. El principal objectiu és establir una proposta paer a l’estudi arqueomètric d’aquests materials, amb la finalitat d’identificar diferents produccions dins d’un context geogràfic tancat, que ens podria ajudar a establir relacions entre jaciments. Finalment, aquest projecte es troba encaminar a aprofundir, a títol personal, en el coneixement sobre els mètodes i les interpretacions derivades de les anàlisis arqueomètriques aplicades a ceràmiques. Els mètodes utilitzats en aquest estudi són microscopia òptica (MO), difracció de raig-X (DRX) i microscopia electrònica de rastreig (MER). Els resultats mostren diferencies entre les mostres relacionades amb les composicions químiques, mineralògiques i petrològiquesThis paper presents a proposal of an archaeometrical study of Iberian hermetic closure urns from three necropolis dated between the 6th and 4th century B.C: Les Esquarterades, Mianes and L’Oriola. In all the cases, are analysed samples coming from vessels whose tomb and form can be identified. The main objective has been establish a proposal for the archaeometrical study of this materials, in order to identify different productions within a bounded geographical context, which could help us to establish connections between the different sites. Finally, this project is aimed to deepen, personally, in the knowledge about methods and interpretations derivative from archaeometrical analysis applied in ceramics. The methods used in this study are optical microscopy (OM), X-ray diffraction (XRD) and electron microscopy (ME). The results show differences between the samples related to chemical, mineralogical, and petrological compositions
El món funerari de la Menorca naviforme i talaiòtica: Contextualització dels rituals funeraris en cova sepulcral
No full textTreballs Finals de Grau en Història, Facultat de Geografia i Història, Universitat de Barcelona, Curs: 2013-2014, Tutor: Javier López CacheroEl món funerari menorquí fou àmpliament complex i divers durant l’època de l’edat del bronze, en concret entre el període naviforme i la constitució de la cultura talaiòtica. A través de l’estudi d’aquestes tipologia funeràries i, sobretot, dels enterraments en cova en aquest treball es mostrarà la interrelació entre factors rituals, culturals socials i econòmics que desencadenaren en la formació de la cultura talaiòtica
Les sitges de cereals de l’edat del Ferro a la conca del Llobregat. Estudi morfomètric i qualitatiu de les estructures de conservació d’excedents
No full textTreballs Finals de Grau Arqueologia, Facultat de Geografia i Història, Universitat de Barcelona, Curs: 2021-2022, Tutor: Francisco Javier Lopez Cachero[cat] El treball següent analitza, de manera bibliogràfica i arqueològica, els sistemes i estructures d’acumulació de l’excedent cerealístic al llarg de la conca del riu Cardener i Llobregat fins al seu delta. A partir d’un estat de la qüestió i un estudi morfomètric de les sitges localitzades en aquest territori es realitza una hipòtetica reconstrucció de la xarxa comercial que faria servir aquests cursos fluvials com a ruta natural. L’establiment d’aquest escenari econòmic en cronologies de l’ibèric ple conformaria una jerarquització definitiva del territori del nord-est peninsular.[eng] The following pages analyse the systems and accumulation structures regarding the management of the cereal surplus in a bibliographical and archaeological way, focusing on the Llobregat and Cardener rivers. An hypothetical reconstruction of the commercial web will be done using a state of play and a morphometrical study of the silos located in said territory. The establishment of said economical scenario would have conformed a definitive hierarchisation of the iberian north-east territory
El món funerari de la Menorca naviforme i talaiòtica: Contextualització dels rituals funeraris en cova sepulcral
No full textTreballs Finals de Grau en Història, Facultat de Geografia i Història, Universitat de Barcelona, Curs: 2013-2014, Tutor: Javier López CacheroEl món funerari menorquí fou àmpliament complex i divers durant l’època de l’edat del bronze, en concret entre el període naviforme i la constitució de la cultura talaiòtica. A través de l’estudi d’aquestes tipologia funeràries i, sobretot, dels enterraments en cova en aquest treball es mostrarà la interrelació entre factors rituals, culturals socials i econòmics que desencadenaren en la formació de la cultura talaiòtica
- …
