1,040 research outputs found

    Joan Fuster i la literatura del jo. Ressenya del llibre "Joan Fuster, Obra Completa, 1", edició a cura d'Antoni Furió i Josep Palàcios

    No full text
    En el número 10 de la revista L'Espill trobaràs un dossier monogràfic sobre “Joan Fuster (1922-1992)", amb contribucions d'Antoni Furió, Josep-Maria Terricabras, Jacobo Muñoz, Antoni Seva, Eva Serra, Josep Palàcios, Antoni Martí, Enric Sòria, Adolf Beltran, Sam Abrams, Dominic Keown, Xavier Antich, Vicent J. Escartí i Miquel Nicolás. Així com un document de Montserrat Roig i correspondència inèdita de Joan Fuster

    Fuster i el Renaixement

    No full text
    En el número 10 de la revista L'Espill trobaràs un dossier monogràfic sobre “Joan Fuster (1922-1992)", amb contribucions d'Antoni Furió, Josep-Maria Terricabras, Jacobo Muñoz, Antoni Seva, Eva Serra, Josep Palàcios, Antoni Martí, Enric Sòria, Adolf Beltran, Sam Abrams, Dominic Keown, Xavier Antich, Vicent J. Escartí i Miquel Nicolás. Així com un document de Montserrat Roig i correspondència inèdita de Joan Fuster

    Fuster, escriptor d'idees

    No full text
    En el número 10 de la revista L'Espill trobaràs un dossier monogràfic sobre “Joan Fuster (1922-1992)", amb contribucions d'Antoni Furió, Josep-Maria Terricabras, Jacobo Muñoz, Antoni Seva, Eva Serra, Josep Palàcios, Antoni Martí, Enric Sòria, Adolf Beltran, Sam Abrams, Dominic Keown, Xavier Antich, Vicent J. Escartí i Miquel Nicolás. Així com un document de Montserrat Roig i correspondència inèdita de Joan Fuster

    Biblioteca Jaume Fuster

    No full text
    Té funcions de biblioteca central del Barcelona. Districte de GràciaPla general de la futura Biblioteca Jaume Fuster. L'arquitecte era Josep Llinàs, consta de 4 plantes i 5.636 metres quadrats

    Joan Fuster: Converses filosòfiques [Pròleg]

    No full text
    Aquest volum conté un extens assaig sobre les reflexions filosòfiques de Joan Fuster. Constitueix, de fet, una guia clau per interpretar el pensament fusterià sobre els grans temes de la filosofia: de Rusell a Marx, de Montaigne a Wittgenstein. Una llarga conversa, no cal dir que “inacabada”, sostinguda a tres veus: l'autora, el seu germà Josep Lluís, professional del gremi, com li agradava dir a Fuster, i ell mateix, protagonista, a la qual s'afegeixen alguns documents d'especial interès

    Fuster volàtil?

    No full text
    En el número 10 de la revista L'Espill trobaràs un dossier monogràfic sobre “Joan Fuster (1922-1992)", amb contribucions d'Antoni Furió, Josep-Maria Terricabras, Jacobo Muñoz, Antoni Seva, Eva Serra, Josep Palàcios, Antoni Martí, Enric Sòria, Adolf Beltran, Sam Abrams, Dominic Keown, Xavier Antich, Vicent J. Escartí i Miquel Nicolás. Així com un document de Montserrat Roig i correspondència inèdita de Joan Fuster

    Reseña de libro: Fuster instantani

    No full text
    [ES] Reseña de libro: BALLESTER, JOSEP. Fuster instantani.València: Edicions 3 i 4, 2022.Fajkisova, D.; Oltra-Albiach, MA. (2022). Reseña de libro: Fuster instantani. Lenguaje y Textos. (56):99-100. https://doi.org/10.4995/lyt.2022.18988OJS9910056BALLESTER, JOSEP. Fuster instantani. València: Edicions 3 i 4, 2022

    Joan Fuster i l'art

    No full text
    En el número 10 de la revista L'Espill trobaràs un dossier monogràfic sobre “Joan Fuster (1922-1992)", amb contribucions d'Antoni Furió, Josep-Maria Terricabras, Jacobo Muñoz, Antoni Seva, Eva Serra, Josep Palàcios, Antoni Martí, Enric Sòria, Adolf Beltran, Sam Abrams, Dominic Keown, Xavier Antich, Vicent J. Escartí i Miquel Nicolás. Així com un document de Montserrat Roig i correspondència inèdita de Joan Fuster

    El signo de Montaigne: Azorín, Pla y Fuster

    No full text
    Al margen de las evidentes diferencias que existen entre sus respectivas obras, si en algo coincidieron Azorín (1873-1967), Josep Pla (1897-1981) y Joan Fuster (1922-1992), es en que los tres fueron reconocidos grafómanos. Los tres fueron, de igual forma, lectores voraces y autodidactas, poseedores de una cultura vasta y proteica, pero, a la vez, asilvestrada y contradictoria. Fueron escritores «librescos», en el sentido de que la inspiración que nutre buena parte de su producción, tiene su origen en los papeles y libros que todos ellos devoraban
    corecore