1,607 research outputs found
La prevenció de la violencia. L’esport com a instrument de resolució de conflictes, cohesió i convivència social entre els infants i els joves
No full textEn aquest article es recull la recerca elaborada en el marc de la Càtedra Ethos de la Universitat Ramon Llull sobre l’esport com a eina d’integració social. El fenomen de l’esport és una de les manifestacions més polièdriques de la societat contemporània que permet múltiples abordatges. En aquest article s’exposen les conclusions d’una recerca empírica que demostra com la pràctica esportiva és un poderós instrument d’integració social en el món dels joves.In this article you can read the research elaborated in the framework of the Ethos Chair of the Ramon Llull University on the sport as an instrument of social inclusion. The sport is one of the most multifaceted manifestations of contemporary society that permits multiple approaches. In this article, the author exposes the conclusions of an empirical research that demonstrates the sports practice is a power instrument of social integration in the world of youth
La prevenció de la violencia. L’esport com a instrument de resolució de conflictes, cohesió i convivència social entre els infants i els joves
No full textEn aquest article es recull la recerca elaborada en el marc de la Càtedra Ethos de la Universitat Ramon Llull sobre l’esport com a eina d’integració social. El fenomen de l’esport és una de les manifestacions més polièdriques de la societat contemporània que permet múltiples abordatges. En aquest article s’exposen les conclusions d’una recerca empírica que demostra com la pràctica esportiva és un poderós instrument d’integració social en el món dels joves.In this article you can read the research elaborated in the framework of the Ethos Chair of the Ramon Llull University on the sport as an instrument of social inclusion. The sport is one of the most multifaceted manifestations of contemporary society that permits multiple approaches. In this article, the author exposes the conclusions of an empirical research that demonstrates the sports practice is a power instrument of social integration in the world of youth
La prevenció de la violencia. L’esport com a instrument de resolució de conflictes, cohesió i convivència social entre els infants i els joves
No full textEn aquest article es recull la recerca elaborada en el marc de la Càtedra Ethos de la Universitat Ramon Llull sobre l’esport com a eina d’integració social. El fenomen de l’esport és una de les manifestacions més polièdriques de la societat contemporània que permet múltiples abordatges. En aquest article s’exposen les conclusions d’una recerca empírica que demostra com la pràctica esportiva és un poderós instrument d’integració social en el món dels joves.In this article you can read the research elaborated in the framework of the Ethos Chair of the Ramon Llull University on the sport as an instrument of social inclusion. The sport is one of the most multifaceted manifestations of contemporary society that permits multiple approaches. In this article, the author exposes the conclusions of an empirical research that demonstrates the sports practice is a power instrument of social integration in the world of youth
Raonament intel·lectual i materialitat del text: el cas de l'Ars inventiva veritatis de Ramon Llull
No full textRamon Llull's Ars inventiva veritatis (1290) is conserved in a manuscript closely connected with the author. The peculiar and complex disposition of the text of this codex permits us to study the careful organization of the work, revealing Llull's desire to guide the reader in certain specific directions. This makes evident, once again, the interrelation between the materiality and significance of the text
What Makes Help Helpful? Some Thoughts on Ethics of Solidarity Through George Orwell’s Writings
No full textOrganisations that offer personal services, whether this be
a law firm or a hospital, may be extremely good at offering technical
solutions to people, but when it comes to offering recognition, this is
much more of a challenge. These institutions often lack the ability to ‘be
respectful of each individual’.
Recognition is a central topic –often overseen– in the works of George
Orwell, the English journalist and writer who, after taking part in the
colonial system for five years, decided to ‘expiate his guilt’ by consecutively becoming homeless, taking part in agricultural labor, writing on the living conditions of the English working class and fighting as a militiaman in the Republican side during the Spanish Civil War. It was a process that spanned over several years, in which a well-educated, intellectually brilliant person, confronted and interacted with people of different countries and social backgrounds. The paper examines both failed and successful recognition experiences in Orwell’s life and work, hoping to draw some insights in how recognition works in practice.
The analysis reveals two dramatic points and leads to a pessimistic conclusion: the first point, already presented in the first part of the article, is that without recognition, no act of help will be really helpful. And secondly, real recognition only takes place between individuals. Which leads the author to conclude, confirming the initial suggestion of the paper, that full help cannot be given by any standardized procedure, and depends almost exclusively on the ability, commitment and willingness of individuals.info:eu-repo/semantics/publishedVersio
Exploring Molecular Diversity: There is Plenty of Room at Markush's
No full textL'estratègia de les etapes inicials del descobriment de fàrmacs està normalment basada en un procés anomenat hit-to-lead que implica un extens estudi entorn de la síntesi de derivats d'una molècula original que prèviament hagi mostrat certa activitat biològica davant d'una diana concreta. Per tant, aquest procés comporta la síntesi de molts anàlegs que descriurien una subquimioteca, que generalment evidencia que aquests estudis estan molt focalitzats al voltant de l'espai químic del compost original. Així i tot, quan aquesta molècula és finalment patentada, es descriu un espai químic molt més vast per mitjà d'estructures Markush donant per suposat que alguns dels seus derivats puguin presentar també activitat biològica. Tot i això, la presència d'aquestes estructures no implica la síntesi comprovada de tota la biblioteca molecular sinó només una petita mostra de la mateixa.
La nostra hipòtesi és que hi ha una gran part de l’espai químic d’aquestes biblioteques que està sense explorar i pot amagar possibles candidats que poden fins i tot superar l’activitat del hit original. A través d'aquest projecte, es proposa una alternativa que sosté que una selecció racional de poques molècules – basat en l'agrupament segons semblança molecular – pot representar de manera més significativa l'espai químic establert, oferint la possibilitat d'explorar regions desconegudes que podrien amagar més potencial biològic.
Després de revisar els darrers fàrmacs aprovats per la FDA en el període del 2008 al 2020 i la base de dades de molècules bioactives de ChEMBL, s'ha dut a terme una exploració de l'ampli espai químic resultant de molècules petites amb propietats similars a les dels medicaments per definir nous espais accessibles que podrien ocultar activitat. Els resultats obtinguts de set casos d'estudis reals han demostrat que tant la selecció racional com l’aleatòria representen més significativament les biblioteques combinatòries declarades a les patents, que les molècules descrites fins ara.
S'han realitzat dos estudis pràctics que implementen aquesta metodologia suggerida per descriure millor l'espai químic del fàrmac antipalúdic Tafenoquina i del Dacomitinib, un inhibidor de tirosina cinases de segona generació per al tractament del càncer de pulmó de cèl·lules no petites. L’exploració de l’espai químic d’aquestes dues famílies ha portat a la síntesi racional de set anàlegs antipalúdics i vuit inhibidors de cinases que han mostrat interessants activitats inhibidores.
Aquests resultats demostren que l'aplicació de la quimioinformàtica per a la selecció de biblioteques pot millorar la capacitat d'inspeccionar millor els conjunts de dades químiques per identificar nous compostos precandidats i representar grans biblioteques per a posteriors campanyes de reposicionament.La estrategia de las etapas iniciales del descubrimiento de fármacos está normalmente basada en un proceso denominado hit-to-lead que implica un extenso estudio entorno a la síntesis de derivados de una molécula original que previamente haya expresado cierta actividad biológica frente a una diana concreta. Por ende, este proceso conlleva la síntesis de muchos análogos que describirían una sublibrería química, la cual generalmente evidencia que estos estudios están muy focalizados alrededor del espacio químico del compuesto original. Aún y así, cuando esta molécula es finalmente patentada, se describe un espacio químico mucho más vasto por medio de estructuras Markush teorizando que algunos de sus derivados puedan presentar también actividad biológica. Sin embargo, la presencia de estas estructuras no implica la síntesis comprobada de toda la biblioteca molecular sino solo una pequeña muestra de la misma.
Nuestra hipótesis es que hay una gran parte del espacio químico de estas bibliotecas que está sin explorar y puede ocultar posibles candidatos que pueden hasta superar la actividad del hit original. A través de este proyecto, se propone una alternativa que sostiene que una selección racional de pocas moléculas – fundada en el agrupamiento según su similitud química – puede representar de manera más significativa el espacio químico establecido, ofreciendo la posibilidad de explorar regiones desconocidas que podrían ocultar más potencial biológico.
Después de revisar los últimos fármacos aprobados por la FDA en el período de 2008 a 2020 y la base de datos de moléculas bioactivas de ChEMBL, se ha llevado a cabo una exploración del amplio espacio químico resultante de moléculas pequeñas con propiedades similares a las de los medicamentos para definir nuevos espacios accesible que podrían ocultar actividad. Los resultados obtenidos de siete casos de estudios reales han demostrado que tanto la selección racional como la aleatoria representan más significativamente las bibliotecas combinatorias declaradas en las patentes que las moléculas descritas hasta la fecha.
Se han desarrollado dos estudios prácticos que implementan esta metodología sugerida para describir mejor el espacio químico del fármaco antipalúdico Tafenoquina y Dacomitinib, un inhibidor de la tirosina quinasa de segunda generación para el tratamiento del cáncer de pulmón de células no pequeñas. La exploración del espacio químico de estas dos familias ha llevado a la síntesis racional de siete análogos antipalúdicos y ocho inhibidores de quinasas que han mostrado interesantes actividades inhibidoras.
Estos resultados demuestran que la aplicación de la quimioinformática para la selección de bibliotecas puede mejorar la capacidad de inspeccionar mejor los conjuntos de datos químicos para identificar nuevos potenciales hits y representar grandes bibliotecas para fines de reposicionamiento.The early Drug Discovery strategy is commonly based on a hit-to-lead process which involves large research on the synthesis of derivatives of an original molecule that had previously shown biological activity against a specific biological target. Therefore, this process implies the synthesis of many analogs leading to the description of a chemical sub-library which generally leads to a highly focused study on the chemical space nearby the hit compound. However, when this drug is finally patented, a wider chemical space derived from a Markush structure is described, theorizing that some analogs within may present biological activity. Nevertheless, this claim involving the Markush structure does not imply the proven synthesis of all the chemical library but just a small population of it.
We hypothesize that there is a great part of the chemical space of these libraries that is unexplored and can hide potential lead candidates which may even surpass the activity of the original hit. Through this project, an alternative is proposed claiming that a rational selection of a short sample of small molecules – founded on similarity-based clustering – can represent more significatively the stated chemical space offering the possibility to explore the unknown space that could hide more potential biological activity.
After a review on the latest approved drugs by the FDA in the period from 2008 to 2020 and the ChEMBL database of bioactive molecules, an exploration of the resulting wide chemical space of small molecules with drug-like properties has been assessed in order to define accessible spots that might hide biological activity. The obtained results from seven real cases of study have proven that random and rationally selected molecules represent more significantly the combinatorial libraries stated in the patents rather than the reported molecules until date.
Furthermore, two practical studies implementing our suggested methodology have been developed to better describe the chemical space of the antimalarial drug Tafenoquine and Dacomitinib, a second-generation tyrosine kinase inhibitor for non-small-cell lung cancer treatment. The assessment driven by a better chemical space exploration of these two families have led to the rational synthesis of seven antimalarial analogs and eight kinase inhibitors which have shown interesting inhibitory activities.
Our results evince that the application of cheminformatics for library selection may improve the ability to better inspect chemical datasets in order to identify new potential hits and represent large libraries for further reprofiling purposes
2010-2020 BRECHA DIGITAL, ecografía de una sociedad quebrada: cuando los milenials entraron en la Secundaria española
No full textDes de fa alguns anys regna en l'àmbit escolar un rum-rum desconcertant que alguna cosa està fallant des que els dispositius tecnològics van entrar a les nostres vides per fer-la o més còmoda o més complicada, segons qui repassi la història. Així va ser com se'ns va acudir analitzar tot el que passa a les aules i adonar-nos que passa una cosa semblant a les llars: la manera d'entendre i accedir a la realitat està canviant de manera considerable, potser per sempre. Tot i això, posar-se davant d'aquests fenòmens socials mai no és senzill. La metodologia per apropar-nos a les diferents realitats associades a les perplexitats tecnològiques ha de ser precisa i alhora ha de permetre estudiar els subjectes des de l'aferrament més respectuós possible. El nostre camí per entendre l'itinerari dels anomenats 'natius digitals' (després 'milenials') va començar com un motor de combustió: el desconcert a les aules, a les llars i al carrer havia de ser explicat en capítols sencers tant des del punt de vista del cimbell (elements cridaners quan contactem amb la tecnologia) com des de la perspectiva de l'esquer (aspectes funcionals quan ens en beneficiem). Dit d'una altra manera, aquí volem explicar les coordenades exactes d'aquesta distància digital (la famosa bretxa digital generacional), analitzar-ne la continuïtat en el temps i esbrinar què pensen concretament els implicats. Més enllà de les nostres intencions, a través d'una plataforma teòrica amb què teixir una perspectiva d'anàlisi davant d'aquesta situació de fallida social, enumerem una per una les repercussions dels possibles conflictes existents per l'arribada de la tecnologia, els seus interessos i les seves circumstàncies . Va ser imprescindible donar significat i sentit al fenomen mil·lenial, i algunes dades ja ens van revelar certa asimetria entre un grup jove i nou i un grup veterà i consolidat a l'hora de conèixer el món. Havia començat la gran aventura d'elaborar una mena d'ecografia del moment i del lloc on va començar tot: just quan aquests mil·lenials entraven a les aules de Secundària dels centres educatius espanyols, aquí es va detonar l'espurna dels intercanvis entre els uns i els altres arran del sotmetiment de les TRIC. En aquest sentit, vam anar a buscar unes regles del joc, les tècniques idònies per entendre els implicats en aquesta història i els mètodes per poder escoltar els protagonistes, mesurar-ho i analitzar-ho des de la veritat menys inversemblant i l'objectivitat més plausible. Trenta 'focus-groups' a les cinc ciutats més poblades del territori nacional ens van permetre aconseguir aquesta odissea d'atendre joves alumnes, veterans professors i pares i mares digitalment apartats i explicar després d'uns quants anys d'anàlisi exhaustiva aquest fenomen generacional de l'apropiació tecnològica '. Els resultats, sense caure en generalitzacions odioses, van ser aparentment sorprenents: mentre que els joves aprenen de manera intuïtiva, assaig-error, des del matís més consultiu, lúdic i comunicatiu del digital, els grans tendeixen a mitificar-ho tot; mentre aquells ja no separen el món real del món de la pantalla, aquests s'excusen en la por del que és desconegut i sovint s'autodesvinculen del que és tecnològic. Mitja dotzena de conclusions més soscavades d'aquest estudi ens van acostar decididament a entendre que aquell desconcert iniciàtic ens ha conduït ara a un desenvolupament progressiu dels propis estímuls de compensació de cadascú, necessaris per altra banda: és a dir, que allò digital ja forma part de grans i petits, professors i alumnes, pares, fills i germans. Només així s'entén que algun ens anomenaran 'homo movens': el que es queda quiet simplement retrocedeix.Desde hace algunos años reina en el ámbito escolar un runrún desconcertante de que algo está fallando desde que los dispositivos tecnológicos entraron en nuestras vidas para hacerla o más cómoda o más complicada, según quién repase la historia. Así fue cómo se nos ocurrió analizar todo lo que ocurre en las aulas y darnos cuenta de que ocurre algo parecido en los hogares: la manera de entender y acceder a la realidad está cambiando de forma considerable, acaso para siempre. Sin embargo, ponerse delante de estos fenómenos sociales nunca es sencillo. La metodología para acercarnos a las distintas realidades asociadas a las perplejidades tecnológicas debe ser precisa y a la vez debe permitir estudiar a los sujetos desde el apego más respetuoso posible. Nuestro camino para entender el itinerario de los llamados ‘nativos digitales’ (después ‘milenials’) empezó como un motor de combustión: el desconcierto en las aulas, en los hogares y en la calle debía ser explicado en capítulos enteros tanto desde el punto de vista del señuelo (elementos llamativos cuando contactamos con la tecnología) como desde la perspectiva del cebo (aspectos funcionales cuando nos beneficiamos de ella). Dicho de otra manera, aquí queremos explicar las coordenadas exactas de esa distancia digital (la famosa brecha digital generacional), analizar su continuidad en el tiempo y averiguar qué piensan concretamente los implicados. Más allá de nuestras intenciones, a través de una plataforma teórica con la que tejer una perspectiva de análisis ante esta situación de quiebra social, enumeramos una a una las repercusiones de los posibles conflictos existentes por la llegada de la tecnología, sus intereses y sus circunstancias. Fue imprescindible darle significado y sentido al ‘fenómeno milenial’, y algunos datos nos revelaron ya cierta asimetría entre un grupo joven y nuevo y un grupo veterano y consolidado a la hora de conocer el mundo. Había empezado la gran aventura de elaborar una especie de ecografía del momento y del lugar donde comenzó todo: justo cuando esos milenials entraban en las aulas de Secundaria de los centros educativos españoles, ahí se detonó la chispa de los intercambios entre unos y otros a raíz del sometimiento de las TRIC. En este sentido, fuimos a por unas unas reglas del juego, las técnicas idóneas para entender a los implicados en esta historia y los métodos para poder escuchar a los protagonistas, medirlo y analizarlo desde la verdad menos inverosímil y la objetividad más plausible. Treinta ‘focus-groups’ en las cinco ciudades más pobladas del territorio nacional nos permitieron conseguir esa odisea de atender a jóvenes alumnos, veteranos profesores y padres y madres digitalmente apartados y explicar tras varias años de análisis exhaustivo este fenómeno generacional de la ‘apropiación tecnológica’. Los resultados, sin caer en generalizaciones odiosas, fueron aparentemente sorprendentes: mientras que los jóvenes aprenden de manera intuitiva, ensayo-error, desde el matiz más consultivo, lúdico y comunicativo de lo digital, los mayores tienden a mitificarlo todo; mientras aquellos ya no separan el mundo real del mundo de la pantalla, estos se excusan en el miedo a lo desconocido y a menudo se autodesvinculan de lo tecnológico. Media docena de conclusiones más socavadas de este estudio nos acercaron decididamente a entender que aquel desconcierto iniciático nos ha conducido ahora a un desarrollo progresivo de los propios estímulos de compensación de cada cual, necesarios por otra parte: es decir, que lo digital ya forma parte de grandes y pequeños, profesores y alumnos, padres, hijos y hermanos. Solo así se entiende que algún nos llamarán ‘homo movens’: el que se queda quieto simplemente retrocede.For some years now, there has been a disconcerting buzz in the school environment that something is failing since technological devices entered our lives to make it more comfortable or more complicated, depending on who reviews history. This is how it occurred to us to analyze everything that happens in the classrooms and realize that something similar happens in homes: the way of understanding and accessing reality is changing considerably, perhaps forever. However, putting yourself in front of these social phenomena is never easy. The methodology for approaching the different realities associated with technological perplexities must be precise and at the same time it must allow the study of subjects from the most respectful attachment possible. Our path to understand the itinerary of the so-called 'digital natives' (later 'millennials') began as a combustion engine: the confusion in the classrooms, at home and on the street had to be explained in whole chapters both from the point of view of view of the lure (striking elements when we contact technology) and from the perspective of the bait (functional aspects when we benefit from it). In other words, here we want to explain the exact coordinates of this digital distance (the famous generational digital divide), analyze its continuity over time and find out what those involved think specifically. Beyond our intentions, through a theoretical platform with which to weave an analysis perspective in the face of this situation of social bankruptcy, we list one by one the repercussions of the possible existing conflicts due to the arrival of technology, their interests and their circumstances. . It was essential to give meaning and meaning to the ‘millennial phenomenon’, and some data already revealed a certain asymmetry between a young and new group and a veteran and consolidated group when it came to knowing the world. The great adventure of developing a kind of ultrasound of the moment and the place where it all began had begun: just when those millennials entered the Secondary classrooms of Spanish educational centers, there the spark of exchanges between one and the other was detonated as a result of the submission of the TRIC. In this sense, we went for some rules of the game, the ideal techniques to understand those involved in this story and the methods to be able to listen to the protagonists, measure it and analyze it from the least implausible truth and the most plausible objectivity. Thirty 'focus-groups' in the five most populated cities of the national territory allowed us to achieve this odyssey of serving young students, veteran teachers and digitally separated parents and explain after several years of exhaustive analysis this generational phenomenon of' technological appropriation '. The results, without falling into obnoxious generalizations, were apparently surprising: while the young learn intuitively, trial and error, from the most consultative, playful and communicative nuance of digital, the older ones tend to mythologize everything; While those no longer separate the real world from the world of the screen, they excuse themselves in fear of the unknown and often self-disassociate themselves from the technological. Half a dozen more undermined conclusions of this study brought us decidedly closer to understanding that that initiatory bewilderment has now led us to a progressive development of one's own compensation stimuli, which are necessary on the other hand: that is, digital is already part of adults and children, teachers and students, parents, children and siblings. This is the only way to understand that someone will call us ‘homo movens’: he who stands still simply goes backwards
Entre vida, Ramon Llinares
No full textEntre vida, Ramon Llinares és un projecte editorial que vol ordenar, dignificar i fer visible l’arxiu fotogràfic de Ramon Llinares que recull fotografies des del 1965 fins a finals de la dècada de 1980. La feina desenvolupada consisteix en un exercici de curadoria, edició de continguts, direcció d’art, disseny gràfic i fotografia. La peça editorial es pensa com un mostrador de l’arxiu per tal de donar-li visibilitat. Vol poder funcionar com a llibre de fotografies i com a presentació de l’arxiu per ser exposat per donar valor a un autor i un material que té un paper diferenciat en el seu context.Entre vida, Ramon Llinares es un proyecto editorial que quiere ordenar, dignificar y hacer visible el archivo fotográfico de Ramon Llinares que contiene fotografías desde 1965 hasta finales de la década de 1980. El trabajo desarrollado consiste en un ejercicio de curaduría, edición de contenidos, dirección de arte, diseño gráfico y fotografía. La pieza editorial se piensa como un mostrador del archivo para darle visibilidad. Quiere poder funcionar como libro de fotografía y como presentación del archivo para ser expuesto para dar valor a un autor y a un material que tiene un paper diferenciado en su contexto.Entre vida, Ramon Llinares is an editorial project that aims to arrange, dignify and publish Ramon Llinares’ photography archive. It gathers pictures taken between 1965 and the latest 1980. The developed work consists of an exercice in curatory, content edition, art direction, graphic design and photography. The editorial piece is thought as a showcase to make the archive public. It wants to be a photography book and an archive presentation to be exposed in a gallery to value the author and his work, that had a distinct voice in its catalan photography context
The interplay of author and editor gender in acceptance delays: evidence from accounting journals
No full textThe objective of this study is to examine the impact of the gender of editors and authors, as well as their interaction, on acceptance delays (ACCDEL) of articles. We focus on genders of the corresponding author and the editor overseeing the manuscript. Using data from three top accounting journals from 2015 to 2020, we conduct a regression analysis to test the hypotheses regarding longer ACCDEL for articles under female editorship or authors, those with gender-opposite editor-author pairs, and those with coincident genders editor-author pairs. We find that when the genders of editors and corresponding authors differ, there is a significant increase in ACCDEL compared to submissions where the genders of editors and corresponding authors match. Our results suggest the existence of a prevalent gender homophily effect.info:eu-repo/semantics/publishedVersio
Biografia intel·lectual de Joan Baptista Manyà (1884-1976). Veritat i llibertat
No full textL’obra i el pensament de Joan Baptista Manyà i Alcoverro resten ignorats en la marginació de les cites col·lectives i dels clixés acadèmics. Es dona una contradicció entre la importància del personatge i l’oblit del seu pensament, al només s’al·ludeix amb obvietats i repeticions de manual. Aquest desconeixement no s’adiu amb la valoració, positiva o negativa, que després es fa del seu ideari filosòfic i teològic. En aquest sentit, Gil i Ribas considera Manyà —juntament amb Maragall, Cardó i Xiberta— com l’exponent més clar del pensament cristià de començaments del segle XX a casa nostra. El propòsit de la nostra tesi és oferir les bigues mestres de la filosofia i teologia de Manyà per llegir adequadament i contextualitzada la seva obra. Considerem que només així es pot fer un judici valoratiu acurat de l’obra manyanista, més enllà de les etiquetes empobridores i simplificadores.La obra y el pensamiento de Joan Baptista Manyà i Alcoverro restan ignorados en la marginación de las citas colectivas y los clichés académicos. Se da una contradicción entre la importancia del personaje y el olvido de su pensamiento, al cual solo se alude con obviedades y repeticiones de manual. Este desconocimiento no se aviene con la valoración, positiva o negativa, que después se hace de su ideario filosófico y teológico. En este sentido, Gil i Ribas considera Manyà —junto con Maragall, Cardón y Xiberta— como el exponente más claro del pensamiento cristiano de comienzos del siglo XX en Cataluña. El propósito de nuestra tesis es ofrecer las vigas maestras de la filosofía y teología de Manyà para leer adecuada y contextualizadamente su obra. Consideramos que solo así se puede hacer un juicio valorativo adecuado de la obra manyanista, más allá de las etiquetas empobrecedoras y simplificadoras.The work and thought of Joan Baptista Manyà i Alcoverro remain ignored in the marginalization of collective quotes and school academic clichés. There is a contradiction between the importance of the author and the oblivion of his thought, which is only alluded to with obvious and textbook repetitions. This lack of knowledge is not in keeping with the positive or negative evaluation later given to his philosophical and theological ideas. In this sense, Gil i Ribas considers Manyà —together with Maragall, Cardó and Xiberta— as the clearest exponent of the early 20th century Christian thought in our country. The purpose of this thesis is to offer the master mainstays of Manyà’s philosophy and theology to read his work properly contextualized. We believe that this is the only way to make an accurate assessment of Manyà’s work, beyond impoverishing and simplifying labels
- …
