1,721,376 research outputs found
Estudi de les condicions de confort en edificis de residències per a la gent gran
No full textLa finalitat d’aquest Treball de Grau és l’estudi de les condicions de confort dels residents de
l’edifici Sanitas Mayores, mitjançant l’anàlisi de les dades obtingudes (Temperatura, Humitat,
Nivell de Roba, Nivell metabòlic, condicions exteriors, velocitat de l’aire i Temperatura Radiant)
i el grau d’adaptabilitat de les normatives existents a la gent gran.Amb aquest estudi es vol investigar una carència detectada des de fa molt temps com és poder
determinar el confort tèrmic d’una part important de la societat, la gent de la tercera edat.
Fins ara s’han fet pocs estudis relacionats amb el confort de la gent gran i les conclusions que
s’han obtingut són molt locals.
Aquest estudi vol analitzar un edifici residencial en particular i fer un estudi experimental de les
condicions reals de confort de la gent gran, l’edifici analitzat és la residència de Sanitas Mayores
Les Corts de Barcelona.
Sobre aquest centre ja s’ha realitzat dos treballs, on s’ha aprofitat parcialment el contingut de
cadascun per a la realització del present estudi.
Del primer treball, s’ha recollit els resultats d’una enquesta realitzada als residents del Centre
de Sanitas Mayores, Les Corts, a Barcelona, Gelabert (2016).
Del segon treball, Pujol (2017), S’ha recollit dades de 16 sensors que recullen informació de
temperatura i humitat relativa de les zones de les habitacions, sales d’estar, menjadors i
passadissos. En total s’ha processat 1.105.920 dades recollides entre els anys 2014 i 2015.
En el present treball, s’analitza si les normatives escollides basades en el mètode Fanger(1973)
són valides per a les persones de la tercera edat, és a dir, defineixen unes condicions de confort
adequades.
D’altra banda, s’estudiarà com influeixen les següents variables a la sensació de confort dels
residents: Temperatura, Humitat, Rang metabòlic, Tipus de vestimenta, Temperatura radiant i
condicions exteriors. Aquestes variables no eren presents als estudis anteriors, ja que són
característiques del mètode Fanger(1973), un mètode de confort tèrmic que es la base de les
normatives a analitzar.
L’anàlisi dels factors de confort del centre segons les normatives conclou que a la gran majoria
de temporades i franges horàries, les condicions de confort són adequades per a la gent gran,
exceptuant alguns casos com per exemple el cas del passadís 5, on les condicions de confort són
inadequades per a les persones grans.
Els resultats d’aquest anàlisi han estat comparats amb l’enquesta, per determinar si les
normatives s’adaptaven a les sensacions de confort dels residents. El resultat de la comparativa
entre l’enquesta i l’anàlisi experimental conclou que en general les normatives indiquen les
condicions de confort adequades per les persones de la tercera edat, encara que les dades de
l’enquesta siguin escasses.
Per tant, s’ha proposat unes temperatura i humitat de referencia orientatives per a les sales on
hi havia informació de la enquesta, és a dir, les habitacions, la sala d’estar i el menjador.
De forma general, les normatives ASHRAE 55(2013), mètode PMV de EN 15251(2008) i ISO
7730(2006)indiquen les condicions de confort adequades de la gent gran, però hi ha falta
d’informació en alguns casos i hi ha la possibilitat de seguir investigant sobre aquest tema
Estudi de les condicions de confort en edificis de residències per a la gent gran
No full textLa finalitat d’aquest Treball de Grau és l’estudi de les condicions de confort dels residents de
l’edifici Sanitas Mayores, mitjançant l’anàlisi de les dades obtingudes (Temperatura, Humitat,
Nivell de Roba, Nivell metabòlic, condicions exteriors, velocitat de l’aire i Temperatura Radiant)
i el grau d’adaptabilitat de les normatives existents a la gent gran.Amb aquest estudi es vol investigar una carència detectada des de fa molt temps com és poder
determinar el confort tèrmic d’una part important de la societat, la gent de la tercera edat.
Fins ara s’han fet pocs estudis relacionats amb el confort de la gent gran i les conclusions que
s’han obtingut són molt locals.
Aquest estudi vol analitzar un edifici residencial en particular i fer un estudi experimental de les
condicions reals de confort de la gent gran, l’edifici analitzat és la residència de Sanitas Mayores
Les Corts de Barcelona.
Sobre aquest centre ja s’ha realitzat dos treballs, on s’ha aprofitat parcialment el contingut de
cadascun per a la realització del present estudi.
Del primer treball, s’ha recollit els resultats d’una enquesta realitzada als residents del Centre
de Sanitas Mayores, Les Corts, a Barcelona, Gelabert (2016).
Del segon treball, Pujol (2017), S’ha recollit dades de 16 sensors que recullen informació de
temperatura i humitat relativa de les zones de les habitacions, sales d’estar, menjadors i
passadissos. En total s’ha processat 1.105.920 dades recollides entre els anys 2014 i 2015.
En el present treball, s’analitza si les normatives escollides basades en el mètode Fanger(1973)
són valides per a les persones de la tercera edat, és a dir, defineixen unes condicions de confort
adequades.
D’altra banda, s’estudiarà com influeixen les següents variables a la sensació de confort dels
residents: Temperatura, Humitat, Rang metabòlic, Tipus de vestimenta, Temperatura radiant i
condicions exteriors. Aquestes variables no eren presents als estudis anteriors, ja que són
característiques del mètode Fanger(1973), un mètode de confort tèrmic que es la base de les
normatives a analitzar.
L’anàlisi dels factors de confort del centre segons les normatives conclou que a la gran majoria
de temporades i franges horàries, les condicions de confort són adequades per a la gent gran,
exceptuant alguns casos com per exemple el cas del passadís 5, on les condicions de confort són
inadequades per a les persones grans.
Els resultats d’aquest anàlisi han estat comparats amb l’enquesta, per determinar si les
normatives s’adaptaven a les sensacions de confort dels residents. El resultat de la comparativa
entre l’enquesta i l’anàlisi experimental conclou que en general les normatives indiquen les
condicions de confort adequades per les persones de la tercera edat, encara que les dades de
l’enquesta siguin escasses.
Per tant, s’ha proposat unes temperatura i humitat de referencia orientatives per a les sales on
hi havia informació de la enquesta, és a dir, les habitacions, la sala d’estar i el menjador.
De forma general, les normatives ASHRAE 55(2013), mètode PMV de EN 15251(2008) i ISO
7730(2006)indiquen les condicions de confort adequades de la gent gran, però hi ha falta
d’informació en alguns casos i hi ha la possibilitat de seguir investigant sobre aquest tema
Proyecto de construcción de un aparcamiento para estudiantes en Terrassa
No full textEl proyecto tiene como objeto el diseño de un aparcamiento para estudiantes del Campus Terrassa, para cubrir en la medida de lo posible las necesidades de aparcamiento originadas por los estudiantes en las inmediaciones de las diferentes facultades que componen el campus. La realización de este proyecto pretende dar una solución a las dificultades de aparcamiento que se originan en las calles que rodean el Campus Terrassa, no solo para los estudiantes, sino también para las personas residentes en las proximidades a la universidad
Projecte d'instal·lacions del centre cívil de Poble Sec de Barcelona
No full textAquest projecte te com a principal motiu dotar el centre cívic de Poble Sec de les
instal·lacions per poder satisfer les necessitats dels seus usuaris i,a més a més ,
donar un servei de confort i comoditats.
Aquest centre es construirà a petició de les diferents entitats del barri per cobrir
la necessitat d’un espai equipat per desenvolupar les activitats culturals dels
ciutadans d’aquest districte. Activitats diàries com diferents cursos dirigits als
joves, l’espai musical ,zones per gent gran i per la diversitat de agrupacions
existents al barri, en aquest moments estaven desubicades sense un local per
poder realitzar correctament el seu desenvolupament.
Per aquest motiu les instal·lacions d’aquest centre han de ser òptimes per la
diversitat de exigències que es poden donar segons els usuaris que el
requereixin en aquell moment
Estudio de implantación de una industria de motores de baja tensión ubicada en Catalunya
No full textEl objeto de este proyecto es el diseño de una nave industrial fabricante de motores de baja tensión para la industria en general
Estudi de les condicions de confort en aules d’edificis docents
No full textAquest treball consisteix en l’anàlisi dels paràmetres i els diferents mètode existents per determinar les condicions de confort en edificis docents. S’utilitzarà el model PMV (Fanger)i el model adaptatiu establerts a l’ASHRAE Standard 55 i a la EN 302 15251 per determinar el grau de confort dels usuaris. Aquests resultats es contrastaran amb la percepció que els usuaris tenen de la sensació tèrmica d’aquestes zones. S’utilitzaran diferents aules del Campus Terrassa (UPC) amb diferents característiques tant d’ubicació com d’activitat que s’hi desenvolupa i s’establiran comparatives entre totes elles.Les aules docents són llocs on els alumnes passen moltes hores, realitzant assignatures, treballs,
presentacions i exàmens. Per tant les aules són zones on la gent acostuma a necessitar
concentració per a poder completar les tasques que està realitzant. És per aquesta raó que és
necessari que les aules dels centres estiguin ben climatitzades i puguin oferir un bon confort
tèrmic a aquells que les utilitzen i així evitar que una sensació tèrmica adversa, com podria ser
notar fred o calor, dificulti el procés d’aprenentatge i concentració dels alumnes.
Els estudis realitzats sobre el confort tèrmic demostren que els mètodes tradicionals de càlcul
del confort tèrmic, no són totalment acurats a l’hora d’analitzar les condicions ideals de confort
tèrmic a les aules, considerant com a fredes, situacions que resulten ser agradables per als
ocupants. Elsresultats dels models de càlcul també són erronis en preveure el nivell d’acceptació
i adaptabilitat que tenen els alumnes a l’hora d’aconseguir el seu nivell òptim de confort. Segons
estudis realitzats anteriorment, situacions no acceptables per la normativa existent perquè
l’ocupant té una sensació tèrmica d'una mica de fred o una mica de calor, en el cas dels
estudiants les continuen qualificant de confortables. S’observa en concret que els alumnes
tendeixen a considerar un ambient una mica calent com l'opció de confort òptim. Un altre
modificador de la sensació tèrmica dels alumnes és la tendència a treure’s roba a l'entrar a
classe, quedant-se només vestint una samarreta de màniga curta i uns pantalons.
En aquest estudi s’ha analitzat quins paràmetres són els més influents en la sensació percebuda
pels alumnes, analitzant les dades de les aules 3.2 i 3.6 de l’edifici TR5 del Campus Terrassa. Els
resultats han indicat que el factor més destacat és la temperatura interior mitjana de les aules,
que en superar els 25 graus, ha fet que els ocupants de les aules indiquessin a les enquestes
realitzades la sensació tèrmica de calor. Respecte a les humitats relatives, la humitat relativa
exterior no té cap efecte en la sensació tèrmica mentre que la humitat relativa mitja de les aules
tampoc és un factor determinant si es manté al voltant del 45% però pot generar sensació de
xafogor si supera el 50%
Non quality costs in construction companies
No full textEl coste de no calidad en las empresas constructoras es uno de los problemas más graves que lastran hoy en día a este sector, frenando el desarrollo y la competitividad de las empresas.
Para llevar a cabo la prevención racional de defectos, es necesario tener conocimientos acerca de los defectos, sus causas y los costes asociados.
El presente estudio tiene por objeto explicar el Sistema de Gestión de Calidad (SGC) de una empresa constructora, como se registran las No conformidades (NC) y la descripción de la información recopilada, paralelamente se describen las frecuencias de cada valor (medias, % de cada tipo de obra, etc.) y una comparativa entre unos parámetros y otros con la intención de proponer un modelo de predicción de costes.
Los datos de partida del estudio son un total de 45 obras diferentes entre Utes y obras en la que la empresa estudio es la contratista única. Estas obras son Obras Públicas (Ferroviarias, Hidráulicas, Marítimas, Medio Ambientales, Urbanismo, Viales) y de Edificación (Institucional, Residencial, Industrial), además son de sectores tanto Público como Privado y de todos los ámbitos geográficos (Local, Autonómico, Nacional e Internacional).
El estudio parte de la planificación en la elección de las obras, el análisis de las no conformidades documentadas en cada obra, extraer los datos de forma estructurada más relevantes y determinar, así como mostrar las causas o motivos de las no conformidades. A partir de estos datos se enfoca el estudio en la asociación entre las particulares variables que definen y diferencian cada una de las obras con el coste asociado así como la aproximación de un modelo predictivo de costes en función de los datos de los que se disponen.
Además supone la revisión del sistema evaluando el estado actual de desarrollo e implantación del Sistema de Gestión de Calidad, Prevención y Medio Ambiente de la empresa a partir de:
- Análisis de los datos de partida.
- Análisis de los resultados estadísticos.
- Acciones encaminadas a la mejora continua del sistema y a la solución de las desviaciones detectadas.
- Exposición de unas breves conclusiones
Estudio de implantación de una industria de motores de baja tensión ubicada en Catalunya
Full text linkEl objeto de este proyecto es el diseño de una nave industrial fabricante de motores de baja tensión para la industria en general
Proyecto de construcción de un aparcamiento para estudiantes en Terrassa
No full textEl proyecto tiene como objeto el diseño de un aparcamiento para estudiantes del Campus Terrassa, para cubrir en la medida de lo posible las necesidades de aparcamiento originadas por los estudiantes en las inmediaciones de las diferentes facultades que componen el campus. La realización de este proyecto pretende dar una solución a las dificultades de aparcamiento que se originan en las calles que rodean el Campus Terrassa, no solo para los estudiantes, sino también para las personas residentes en las proximidades a la universidad
Estudi de les condicions de confort en aules d’edificis docents
No full textAquest treball consisteix en l’anàlisi dels paràmetres i els diferents mètode existents per determinar les condicions de confort en edificis docents. S’utilitzarà el model PMV (Fanger)i el model adaptatiu establerts a l’ASHRAE Standard 55 i a la EN 302 15251 per determinar el grau de confort dels usuaris. Aquests resultats es contrastaran amb la percepció que els usuaris tenen de la sensació tèrmica d’aquestes zones. S’utilitzaran diferents aules del Campus Terrassa (UPC) amb diferents característiques tant d’ubicació com d’activitat que s’hi desenvolupa i s’establiran comparatives entre totes elles.Les aules docents són llocs on els alumnes passen moltes hores, realitzant assignatures, treballs,
presentacions i exàmens. Per tant les aules són zones on la gent acostuma a necessitar
concentració per a poder completar les tasques que està realitzant. És per aquesta raó que és
necessari que les aules dels centres estiguin ben climatitzades i puguin oferir un bon confort
tèrmic a aquells que les utilitzen i així evitar que una sensació tèrmica adversa, com podria ser
notar fred o calor, dificulti el procés d’aprenentatge i concentració dels alumnes.
Els estudis realitzats sobre el confort tèrmic demostren que els mètodes tradicionals de càlcul
del confort tèrmic, no són totalment acurats a l’hora d’analitzar les condicions ideals de confort
tèrmic a les aules, considerant com a fredes, situacions que resulten ser agradables per als
ocupants. Elsresultats dels models de càlcul també són erronis en preveure el nivell d’acceptació
i adaptabilitat que tenen els alumnes a l’hora d’aconseguir el seu nivell òptim de confort. Segons
estudis realitzats anteriorment, situacions no acceptables per la normativa existent perquè
l’ocupant té una sensació tèrmica d'una mica de fred o una mica de calor, en el cas dels
estudiants les continuen qualificant de confortables. S’observa en concret que els alumnes
tendeixen a considerar un ambient una mica calent com l'opció de confort òptim. Un altre
modificador de la sensació tèrmica dels alumnes és la tendència a treure’s roba a l'entrar a
classe, quedant-se només vestint una samarreta de màniga curta i uns pantalons.
En aquest estudi s’ha analitzat quins paràmetres són els més influents en la sensació percebuda
pels alumnes, analitzant les dades de les aules 3.2 i 3.6 de l’edifici TR5 del Campus Terrassa. Els
resultats han indicat que el factor més destacat és la temperatura interior mitjana de les aules,
que en superar els 25 graus, ha fet que els ocupants de les aules indiquessin a les enquestes
realitzades la sensació tèrmica de calor. Respecte a les humitats relatives, la humitat relativa
exterior no té cap efecte en la sensació tèrmica mentre que la humitat relativa mitja de les aules
tampoc és un factor determinant si es manté al voltant del 45% però pot generar sensació de
xafogor si supera el 50%
- …
