1,721,022 research outputs found
Espacios híbridos fisico-digitales: parámetros y estrategias de proyecto de los espacios urbanos híbridos entre el espacio público físico y el espacio procomún digital
No full textEl presente ensayo explora el espacio urbano híbrido. Hibridación entre el espacio público físico y el
espacio procomún digital, entendido este último como el conjunto de entornos digitales, redes
sociales, de conocimiento y de información, basados en internet. El objetivo es definir el espacio
urbano híbrido físico-digital, analizar los procesos de hibridación espontánea y programada y plantear
los parámetros que lo definen, así como las posibles estrategias de proyecto.
Actúa como nodo de una red distribuida, donde convergen en un lugar topológico, como hecho
cultural y espacio político, las actividades y actitudes locales y globales, perfilándose de este modo
como dinamizador y canalizador del intercambio de información y conocimiento en red que conforman
la inteligencia colectiva. Este espacio híbrido es gestionado por medio de procesos participativos
canalizados por cooperativas ciudadanas que garantizan una gestión colectiva del espacio procomún,
caracterizados por su mutabilidad y adaptatividad ante los inputs del entorno físico, digital y social,
que se resuelven, bien mediante tecnologías avanzadas, o bien mediante tecnologías low-cost.This essay explores the hybrid urban space, that is, the hybridization between the physical public
space and the digital space. The latter considered here, are the digital commons, as the Internetbased
social, knowledge and information networks. The object, here, is to define the hybrid urban
space, in between the physical and the digital, to analyze the spontaneous and programmed
processes of hybridization and to pose its definition parameters, as well as the possible project
strategies.
It works as a node in a distributed network, where the local and the global activities and attitudes
converge in a topological place, as both, a cultural fact and a political space. Thus, it dynamizes and
channels the networked information and knowledge exchange, towards the collective intelligence. This
hybrid space, is managed through participation processes and channeled by civic cooperatives to
guarantee the collective management of these urban commons. Its mutability and adaptability, in
regards with the physical, digital and social environmental inputs, may be solved by the use of either
advanced or low-cost technologies
Espacios híbridos fisico-digitales: parámetros y estrategias de proyecto de los espacios urbanos híbridos entre el espacio público físico y el espacio procomún digital
No full textEl presente ensayo explora el espacio urbano híbrido. Hibridación entre el espacio público físico y el
espacio procomún digital, entendido este último como el conjunto de entornos digitales, redes
sociales, de conocimiento y de información, basados en internet. El objetivo es definir el espacio
urbano híbrido físico-digital, analizar los procesos de hibridación espontánea y programada y plantear
los parámetros que lo definen, así como las posibles estrategias de proyecto.
Actúa como nodo de una red distribuida, donde convergen en un lugar topológico, como hecho
cultural y espacio político, las actividades y actitudes locales y globales, perfilándose de este modo
como dinamizador y canalizador del intercambio de información y conocimiento en red que conforman
la inteligencia colectiva. Este espacio híbrido es gestionado por medio de procesos participativos
canalizados por cooperativas ciudadanas que garantizan una gestión colectiva del espacio procomún,
caracterizados por su mutabilidad y adaptatividad ante los inputs del entorno físico, digital y social,
que se resuelven, bien mediante tecnologías avanzadas, o bien mediante tecnologías low-cost.This essay explores the hybrid urban space, that is, the hybridization between the physical public
space and the digital space. The latter considered here, are the digital commons, as the Internetbased
social, knowledge and information networks. The object, here, is to define the hybrid urban
space, in between the physical and the digital, to analyze the spontaneous and programmed
processes of hybridization and to pose its definition parameters, as well as the possible project
strategies.
It works as a node in a distributed network, where the local and the global activities and attitudes
converge in a topological place, as both, a cultural fact and a political space. Thus, it dynamizes and
channels the networked information and knowledge exchange, towards the collective intelligence. This
hybrid space, is managed through participation processes and channeled by civic cooperatives to
guarantee the collective management of these urban commons. Its mutability and adaptability, in
regards with the physical, digital and social environmental inputs, may be solved by the use of either
advanced or low-cost technologies
Espais col·lectius híbrids físico-digitals : (paràmetres i processos dels espais urbans hibrids entre l’espai públic fisic i l’espai procomú digital) : 2012 06 30
Get PDFVersió resumida deL treball original complet publicat a UPCommons: https://upcommons.upc.edu/handle/2099.1/24082Descripció del recurs: 23 desembre 202
Espais col·lectius híbrids físico-digitals : (paràmetres i processos dels espais urbans hibrids entre l’espai públic fisic i l’espai procomú digital) : 2012 06 30
Get PDFVersió resumida deL treball original complet publicat a UPCommons: https://upcommons.upc.edu/handle/2099.1/24082Descripció del recurs: 23 desembre 202
Espacios híbridos fisico-digitales: parámetros y estrategias de proyecto de los espacios urbanos híbridos entre el espacio público físico y el espacio procomún digital
No full textEl presente ensayo explora el espacio urbano híbrido. Hibridación entre el espacio público físico y el
espacio procomún digital, entendido este último como el conjunto de entornos digitales, redes
sociales, de conocimiento y de información, basados en internet. El objetivo es definir el espacio
urbano híbrido físico-digital, analizar los procesos de hibridación espontánea y programada y plantear
los parámetros que lo definen, así como las posibles estrategias de proyecto.
Actúa como nodo de una red distribuida, donde convergen en un lugar topológico, como hecho
cultural y espacio político, las actividades y actitudes locales y globales, perfilándose de este modo
como dinamizador y canalizador del intercambio de información y conocimiento en red que conforman
la inteligencia colectiva. Este espacio híbrido es gestionado por medio de procesos participativos
canalizados por cooperativas ciudadanas que garantizan una gestión colectiva del espacio procomún,
caracterizados por su mutabilidad y adaptatividad ante los inputs del entorno físico, digital y social,
que se resuelven, bien mediante tecnologías avanzadas, o bien mediante tecnologías low-cost.This essay explores the hybrid urban space, that is, the hybridization between the physical public
space and the digital space. The latter considered here, are the digital commons, as the Internetbased
social, knowledge and information networks. The object, here, is to define the hybrid urban
space, in between the physical and the digital, to analyze the spontaneous and programmed
processes of hybridization and to pose its definition parameters, as well as the possible project
strategies.
It works as a node in a distributed network, where the local and the global activities and attitudes
converge in a topological place, as both, a cultural fact and a political space. Thus, it dynamizes and
channels the networked information and knowledge exchange, towards the collective intelligence. This
hybrid space, is managed through participation processes and channeled by civic cooperatives to
guarantee the collective management of these urban commons. Its mutability and adaptability, in
regards with the physical, digital and social environmental inputs, may be solved by the use of either
advanced or low-cost technologies
De l'encofrat a la forma: una mirada a l'espai entre els sistemes d'encofrat i la continuïtat geomètrica
No full textEls encofrats es plantegen en l’arquitectura com un element temporal, amb un ús concret estretament vinculat a l’aparició d’un nou element. Les tècniques d’encofrat han evolucionat amb el temps influenciades per les necessitats i possibilitats de cada moment, i incideixen directament en les característiques formals d’allò construït.
Aquest Treball Final de Grau pretén comprendre el diàleg que s’estableix entre sistema i forma, encofrat i superfície.
Per relacionar aquests dos conceptes s’articula la recerca a partir d’un criteri de classificació de les superfícies generatrius de la forma, definint així els apartats d’investigació i la metodologia del treball. En el document es presenten de forma intercalada, els diferents grups establerts de superfícies juntament amb casos d’estudi representatius per cada un d’ells. Amb l’objectiu de conèixer en paral·lel les característiques geomètriques i constructives de cada conjunt. La descripció d’aquests exemples s’acompanya amb dibuixos, que expressen la síntesi entre geometria d’encofrat i forma construïda.
Una vegada localitzats els vectors que relacionen la resolució del sistema d’encofrat i les propietats de les superfícies, es proposa un estudi comparatiu que conclou el treball amb dades quantitatives i reflexives.The formwork is proposed as a temporary element, with a specific use closely linked to the final appearance of a new element. Formwork techniques have evolved over time, influenced by the needs and possibilities of each period, which have affected the formal characteristics of architecture.
This End-of-Degree Project aims to understand the dialogue established between system and shape, formwork and surface.
To relate these two concepts, the research is articulated from a criterion of classification of the generative surfaces of the form, thus defining the research sections and the methodology of the work. The different established groups of surfaces are presented in an interleaved form together with representative case studies for each of them. With the aim of knowing in parallel the geometric and constructive characteristics of each set. The description of these examples is accompanied by drawings, which express the synthesis between formwork geometry and constructed form.
Once the vectors that relate the resolution of the formwork system and the properties of the surfaces have been located, a comparative study is proposed that concludes the work with quantitative and reflective data
De l'encofrat a la forma: una mirada a l'espai entre els sistemes d'encofrat i la continuïtat geomètrica
No full textEls encofrats es plantegen en l’arquitectura com un element temporal, amb un ús concret estretament vinculat a l’aparició d’un nou element. Les tècniques d’encofrat han evolucionat amb el temps influenciades per les necessitats i possibilitats de cada moment, i incideixen directament en les característiques formals d’allò construït.
Aquest Treball Final de Grau pretén comprendre el diàleg que s’estableix entre sistema i forma, encofrat i superfície.
Per relacionar aquests dos conceptes s’articula la recerca a partir d’un criteri de classificació de les superfícies generatrius de la forma, definint així els apartats d’investigació i la metodologia del treball. En el document es presenten de forma intercalada, els diferents grups establerts de superfícies juntament amb casos d’estudi representatius per cada un d’ells. Amb l’objectiu de conèixer en paral·lel les característiques geomètriques i constructives de cada conjunt. La descripció d’aquests exemples s’acompanya amb dibuixos, que expressen la síntesi entre geometria d’encofrat i forma construïda.
Una vegada localitzats els vectors que relacionen la resolució del sistema d’encofrat i les propietats de les superfícies, es proposa un estudi comparatiu que conclou el treball amb dades quantitatives i reflexives.The formwork is proposed as a temporary element, with a specific use closely linked to the final appearance of a new element. Formwork techniques have evolved over time, influenced by the needs and possibilities of each period, which have affected the formal characteristics of architecture.
This End-of-Degree Project aims to understand the dialogue established between system and shape, formwork and surface.
To relate these two concepts, the research is articulated from a criterion of classification of the generative surfaces of the form, thus defining the research sections and the methodology of the work. The different established groups of surfaces are presented in an interleaved form together with representative case studies for each of them. With the aim of knowing in parallel the geometric and constructive characteristics of each set. The description of these examples is accompanied by drawings, which express the synthesis between formwork geometry and constructed form.
Once the vectors that relate the resolution of the formwork system and the properties of the surfaces have been located, a comparative study is proposed that concludes the work with quantitative and reflective data
Els patrons generatius
No full textEl treball és un recorregut històric sobre el tema del patronatge aperiòdic, una branca del patronatge geomètric amb curioses lògiques. També inclou un catàleg paral·lel de mosaics i patrons de totes classes. Es tracten temes com els mosaics àrabs, els patrons de Penrose i també estudis tridimensionals de patrons aperiòdics.El trabajo es un recorrido histórico sobre el tema del patronaje aperiódico, una rama del patronaje geométrico con curiosas lógicas. También incluye un catálogo paralelo de mosaicos y patrones de todas clases. Se tratan temas como los mosaicos árabes, los patrones de Penrose y estudios tridimensionales de patrones aperiódicos.The work is a historical journey on the subject of aperiodic tiling, a branch of geometric tiling with curious logics. It also includes a parallel catalog of mosaics and patterns of all classes. Some of the topics included are the Arabic mosaics, the Penrose patterns and also three-dimensional studies of aperiodic patterns and tilings
Computació i fabricació digital d'unions tradicionals de fusta
No full textAnàlisi de les propietats físiques i mecàniques de la fusta, com a pas previ per a contextualitzar l’estudi a nivell geomètric i estructural de les principals unions tradicionals fusta-fusta utilitzades històricament a la península ibèrica. S’identifiquen les proporcions entre els diferents elements de les unions i els esforços que són capaces de resistir cadascuna d’elles. Es complementa amb el disseny d’un programa de càlcul per valorar els esforços que pot resistir cada unió segons la variació de les dimensions de la mateixa.
Es prossegueix amb l’exploració de les diferents metodologies de fabricació digital de substracció que poden ser utilitzades en la fabricació digital d’unions de fusta, enumerant les característiques i condicionants més rellevants que presenta cadascuna. Les eines objecte d’estudi són la CNC de 3 a 5 eixos i el braç robòtic.
Es realitza una comparativa de diverses agrupacions d’unions d’entroncament que permeten resistir, de manera alternada, esforços de compressió, tracció i flexió. També es fabriquen prototips de treball de les diferents unions mitjançant una fresadora CNC de 3 eixos.
Desenvolupament d’un programa de computació digital que dissenya la unió d’entroncament necessària per a respondre als esforços que li siguin sol·licitats (compressió, tracció o flexió). El programa disposa també de certs paràmetres modificables per adaptar la unió a les necessitats concretes de l’usuari. La finalitat última del programa és la preparació de la unió per a ser fabricada mitjançant mètodes de fabricació digital de substracció.Análisis de las propiedades físicas y mecánicas de la madera, como paso previo para contextualizar el estudio a nivel geométrico y estructural de las principales uniones tradicionales madera-madera utilizadas históricamente en la península ibérica. Se identifican las proporciones entre los diferentes elementos de las uniones y los esfuerzos que son capaces de resistir cada una de ellas. Se complementa con el diseño de un programa de cálculo para valorar los esfuerzos que puede resistir cada unión según la variación de las dimensiones de la misma.
Se prosigue con la exploración de las diferentes metodologías de fabricación digital de sustracción que pueden ser utilizadas en la fabricación digital de uniones de madera, enumerando las características y condicionantes más relevantes que presenta cada una. Las herramientas objeto de estudio son la CNC de 3 a 5 ejes y el brazo robótico.
Se realiza una comparativa de varias agrupaciones de ensambles de empalme que permiten resistir, de manera alternada, esfuerzos de compresión, tracción y flexión. También se fabrican prototipos de trabajo de las diferentes uniones mediante una fresadora CNC de 3 ejes.
Desarrollo de un programa de computación digital que diseña la unión de empalme necesaria para responder a los esfuerzos que le sean solicitados (compresión, tracción o flexión). El programa dispone también de ciertos parámetros modificables para adaptar la unión a las necesidades concretas del usuario. La finalidad última del programa es la preparación de la unión para ser fabricada mediante métodos de fabricación digital de sustracción.Analysis of the physical and mechanical properties of wood, which serves as a context to subsequently enter a geometric and structural study of the main wooden joints used in in the Iberian Peninsula. The proportions between the different parts of the joints and the forces that each of them can withstand are analyzed. A calculation program is also designed in order to show the forces that each union can withstand according to the variation of their dimensions.
It follows with the exploration of the different methodologies of digital manufacturing of subtraction that can be used in the digital manufacture of wooden joints, as well as the main characteristics and requirements that each one of them have. The tools under study are the 3 to 5 axis CNC and the robotic arm.
A comparison is made between several groups of splice wooden joints that allow to resist, alternately, compression, traction and bending efforts. Some prototypes of the different joints are also manufactured using a 3-axis CNC milling machine.
Development of a digital computing program that designs a wooden joint with the necessary dimensions to respond to the requested forces, whether compression, traction or bending. The program allows the modification of several parameters with the aim to adjust the joint to the needs of the user. It also prepares the wooden joint to be manufactured by digital subtraction manufacturing methods
Computació i fabricació digital d'unions tradicionals de fusta
Get PDFAnàlisi de les propietats físiques i mecàniques de la fusta, com a pas previ per a contextualitzar l’estudi a nivell geomètric i estructural de les principals unions tradicionals fusta-fusta utilitzades històricament a la península ibèrica. S’identifiquen les proporcions entre els diferents elements de les unions i els esforços que són capaces de resistir cadascuna d’elles. Es complementa amb el disseny d’un programa de càlcul per valorar els esforços que pot resistir cada unió segons la variació de les dimensions de la mateixa.
Es prossegueix amb l’exploració de les diferents metodologies de fabricació digital de substracció que poden ser utilitzades en la fabricació digital d’unions de fusta, enumerant les característiques i condicionants més rellevants que presenta cadascuna. Les eines objecte d’estudi són la CNC de 3 a 5 eixos i el braç robòtic.
Es realitza una comparativa de diverses agrupacions d’unions d’entroncament que permeten resistir, de manera alternada, esforços de compressió, tracció i flexió. També es fabriquen prototips de treball de les diferents unions mitjançant una fresadora CNC de 3 eixos.
Desenvolupament d’un programa de computació digital que dissenya la unió d’entroncament necessària per a respondre als esforços que li siguin sol·licitats (compressió, tracció o flexió). El programa disposa també de certs paràmetres modificables per adaptar la unió a les necessitats concretes de l’usuari. La finalitat última del programa és la preparació de la unió per a ser fabricada mitjançant mètodes de fabricació digital de substracció.Análisis de las propiedades físicas y mecánicas de la madera, como paso previo para contextualizar el estudio a nivel geométrico y estructural de las principales uniones tradicionales madera-madera utilizadas históricamente en la península ibérica. Se identifican las proporciones entre los diferentes elementos de las uniones y los esfuerzos que son capaces de resistir cada una de ellas. Se complementa con el diseño de un programa de cálculo para valorar los esfuerzos que puede resistir cada unión según la variación de las dimensiones de la misma.
Se prosigue con la exploración de las diferentes metodologías de fabricación digital de sustracción que pueden ser utilizadas en la fabricación digital de uniones de madera, enumerando las características y condicionantes más relevantes que presenta cada una. Las herramientas objeto de estudio son la CNC de 3 a 5 ejes y el brazo robótico.
Se realiza una comparativa de varias agrupaciones de ensambles de empalme que permiten resistir, de manera alternada, esfuerzos de compresión, tracción y flexión. También se fabrican prototipos de trabajo de las diferentes uniones mediante una fresadora CNC de 3 ejes.
Desarrollo de un programa de computación digital que diseña la unión de empalme necesaria para responder a los esfuerzos que le sean solicitados (compresión, tracción o flexión). El programa dispone también de ciertos parámetros modificables para adaptar la unión a las necesidades concretas del usuario. La finalidad última del programa es la preparación de la unión para ser fabricada mediante métodos de fabricación digital de sustracción.Analysis of the physical and mechanical properties of wood, which serves as a context to subsequently enter a geometric and structural study of the main wooden joints used in in the Iberian Peninsula. The proportions between the different parts of the joints and the forces that each of them can withstand are analyzed. A calculation program is also designed in order to show the forces that each union can withstand according to the variation of their dimensions.
It follows with the exploration of the different methodologies of digital manufacturing of subtraction that can be used in the digital manufacture of wooden joints, as well as the main characteristics and requirements that each one of them have. The tools under study are the 3 to 5 axis CNC and the robotic arm.
A comparison is made between several groups of splice wooden joints that allow to resist, alternately, compression, traction and bending efforts. Some prototypes of the different joints are also manufactured using a 3-axis CNC milling machine.
Development of a digital computing program that designs a wooden joint with the necessary dimensions to respond to the requested forces, whether compression, traction or bending. The program allows the modification of several parameters with the aim to adjust the joint to the needs of the user. It also prepares the wooden joint to be manufactured by digital subtraction manufacturing methods
- …
