1,720,991 research outputs found
[Ressenya de:] Emili Boix-Fuster. Civisme contra cinisme: llengües per viure i conviure. Barcelona: Departament de Benestar Social i Família, 2012
El prestigiós sociolingüista Emili Boix-Fuster ens proposa aquesta vegada un assaig molt personal força allunyat -pel que fa a estil i convencions, però no pas pel que fa a preocupacions i sentit últim- de les seves línies de recerca habituals, darrerament centrades en la transmissió lingüística en parelles mixtes. Civisme contra cinisme és, en efecte, una mena de manual de civisme lingüístic i, com a tal, va merèixer el premi de Civisme Serra i Moret 2010, atorgat per la Direcció General d'Acció Cívica i Comunitària de la Generalitat catalana
[Ressenya de:] Emili Boix-Fuster. Civisme contra cinisme: llengües per viure i conviure. Barcelona: Departament de Benestar Social i Família, 2012
El prestigiós sociolingüista Emili Boix-Fuster ens proposa aquesta vegada un assaig molt personal força allunyat -pel que fa a estil i convencions, però no pas pel que fa a preocupacions i sentit últim- de les seves línies de recerca habituals, darrerament centrades en la transmissió lingüística en parelles mixtes. Civisme contra cinisme és, en efecte, una mena de manual de civisme lingüístic i, com a tal, va merèixer el premi de Civisme Serra i Moret 2010, atorgat per la Direcció General d'Acció Cívica i Comunitària de la Generalitat catalana
Introduction. Cities and Diversities: A Cross-National Perspective in Medium-Sized Linguistic Communities
Albert Bastardas, «Ecologia de les llengües. Medi, contactes i dinàmica sociolingüística»
Les llengües en els òrgans centrals de l'Estat espanyol (un balanç dels 25 anys de la Constitució espanyola)
En primer lloc, es valoren els reptes que planteja l'organització política de la diversitat lingüística, que, en els països occidentals, es mou entre el pol del liberalisme homogeneïtzador, d'una banda, i el pol del liberalisme comunitarista, de l'altra, més respectuós amb la diversitat. En segon lloc, s'analitzen els aspectes lingüístics de la transició política espanyola i de la Constitució espanyola. En tercer lloc, es presenten alguns criteris bàsics per al reconeixement del plurilingüisme espanyol en l'esfera simbolicolingüística, en l'esfera institucional i en l'esfera dels poders públics. Finalment, es convida a construir una tradició de reconeixement i respecte envers el plurilingüisme, que permeti als ciutadans i a les ciutadanes sentir-se més identificats amb les institucions
- …
