395 research outputs found
Zonal index and its variability
No full textTreballs Finals de Grau de Física, Facultat de Física, Universitat de Barcelona, Curs: 2021, Tutor: Bernat Codina SánchezThe zonal index, defined as the difference in hemisphere-wide averaged mean sea level pressures between 35◦ N and 55◦ N, is a tool that allows the study of variations in circulation patterns at mid-latitudes. Apart from an annual periodicity, its variation has a cyclical component called index cycle. We have determined that its period is around 5 weeks, based on data from the last four decades. We have also analysed the long-term trend of this index, obtaining a slight growth, in line with other indices such as the NAO. We have computed correlations with several meteorological variables, and we have corroborated its low predictive capacity, which was one of the reasons why it practically disappeared in modern meteorolog
Zonal index and its variability
No full textTreballs Finals de Grau de Física, Facultat de Física, Universitat de Barcelona, Curs: 2021, Tutor: Bernat Codina SánchezThe zonal index, defined as the difference in hemisphere-wide averaged mean sea level pressures between 35◦ N and 55◦ N, is a tool that allows the study of variations in circulation patterns at mid-latitudes. Apart from an annual periodicity, its variation has a cyclical component called index cycle. We have determined that its period is around 5 weeks, based on data from the last four decades. We have also analysed the long-term trend of this index, obtaining a slight growth, in line with other indices such as the NAO. We have computed correlations with several meteorological variables, and we have corroborated its low predictive capacity, which was one of the reasons why it practically disappeared in modern meteorolog
"En un miralh". Cansos de Bernat de Ventadorn (…1147-1170…). Concert a càrrec de Mos Azimans
No full textConcert a càrrec de Mos Azimans, que interpreten el seu primer disc 'En un miralh', realitzat a partir de cançons de Bernat de Ventadorn (ca1147-1170). El grup el composen: Laia Frigolé, cant; Míriam Encinas, flautes i percussions; David Codina, organetto i Pau Marcos, viela i direcció3909.mp4
3909.mp
Identificació dels nius de tempestes a partir d'un model meteorològic
No full textMàster de Meteorologia, Facultat de Física, Universitat de Barcelona, Curs: 2019-2020, Tutor: Bernat Codina SánchezL'objectiu central d'aquest treball és identificar zones de Catalunya en les quals les tempestes convectives són propenses a l'aparició reiterada i prematura; és a dir aconseguir reconèixer els populars nius de tempesta. Per fer-ho, es parteix de les dades de la Xarxa de Descàrregues Elèctriques (XDDE) del Servei Meteorològic de Catalunya (SMC). Amb aquesta informació es crea un patró espacial de densitat de llamps en el territori d'estudi. S'acota el treball al període comprès entre els mesos d'abril i setembre des de l'any 2016 fins el 2020. D'aquesta manera es localitzen diferents zones amb alta densitat de llamps, destacant l'àrea del Ripollès. Després, s'utilitza el WRF-ARW per tal de recrear aquest patró climàtic, tractant d'identificar l'existència d'aquestes zones favorables a la iniciació de les precipitacions associades a les tempestes que s'han esmentat. Un cop assajades les simulacions amb el model, es filtren les sortides emprant índexs termodinàmics clàssics per a seleccionar la precipitació d'origen convectiu. Finalment s'analitzen els processos meteorològics que afavoreixen l'existència dels nius de tempesta dels Pirineus Orientals. Com a mecanismes mesoescalars recurrents es suggereixen la convergència de vents en capes baixes deguda a l'orografia i les circulacions d'origen marítim canalitzades; ambdós es produeixen en presència d'altes humitats i una mínima quantitat d'aigua disponible. A més a més, s'insinua que la font elevada de calor a l'atmosfera lliure més un factor més a tenir en compte com a mecanisme precursor de les precipitacions primerenques analitzade
Anàlisi de la sobreestimació de la temperatura diürna a les estacions de l’antiga XMET (1995-2007)
No full textMàster de Meteorologia, Facultat de Física, Universitat de Barcelona, Curs: 2019-2020, Tutor: Bernat Codina SánchezLes dades registrades per les estacions de l’antiga XMET (1995-2007) presenten una sobreestimació de la temperatura degut a l’ús d’un abric tèrmic inadequat. L’any 2007 es va procedir a canviar-lo per tal de millorar la qualitat de les seves dades. Aquesta actuació va suposar un punt de ruptura important per a moltes sèries de temperatura, especialment la diürna. Per mitjà d’aquest estudi s’ha pogut constatar que més del 73% de les estacions XMET presenten una discontinuïtat en la seva sèrie de temperatura màxima associat al canvi d’abric tèrmic. En menor mesura, aquesta sobreestimació també afecta als valors de temperatura nocturna. En el cas de l’estació meteorològica Fabra XMET, s’ha determinat que més del 50% dels dies pertanyents al període previ a la migració, la sobreestimació de la temperatura diürna és igual o superior als 3ºC. Fins i tot, en dies de cel serè, vent en calma i forta irradiació solar global, el grau de discrepància arriba a ser molt més gran
Verificación del método MCP para la evaluación del recurso eólico
No full textTreballs Finals del Màster d’Energies Renovables i Sostenibilitat Energètica, Facultat de Física, Universitat de Barcelona, Curs: 2014-2015, Tutor: Bernat Codina SánchezLa energía eólica constituye uno de los sectores energéticos que ha crecido más rápido durante los últimos años. Es un recurso clave para un cambio en la política energética mundial, que sea respetuosa con el medio ambiente y reduzcan las emisiones de gases de efecto invernadero.
Sin embargo, la instalación de un parque eólico lleva asociado un elevado coste económico. Por ello es necesario realizar numerosos estudios antes de su instalación para valorar su viabilidad energética, medioambiental, técnica y económica. Para ello, se instalan estaciones meteorológicas en puntos representativos del futuro emplazamiento eólico y se analizan los registros con el fin de asegurar la calidad de los datos depurando la serie o regenerando los registros del viento mediante métodos como el Medir-Correlacionar-Predecir (MCP).
El método MCP permite reconstruir la serie histórica de la velocidad y la dirección del viento del futuro emplazamiento eólico. Para ello, se suele medir mediante una estación meteorológica el viento en el emplazamiento como mínimo durante 12 meses, para luego reconstruir los datos históricos en ese lugar mediante la correlación existente entre las estaciones de referencia próximas.
Este trabajo tiene como objetivo la verificación del método MCP y para ello, se utilizaron tres de los algoritmos más utilizados en la evaluación del recurso eólico: el algoritmo de los sectores estáticos, el más utilizado, el de las componentes y el de bines..
Identificació dels nius de tempestes a partir d'un model meteorològic
No full textMàster de Meteorologia, Facultat de Física, Universitat de Barcelona, Curs: 2019-2020, Tutor: Bernat Codina SánchezL'objectiu central d'aquest treball és identificar zones de Catalunya en les quals les tempestes convectives són propenses a l'aparició reiterada i prematura; és a dir aconseguir reconèixer els populars nius de tempesta. Per fer-ho, es parteix de les dades de la Xarxa de Descàrregues Elèctriques (XDDE) del Servei Meteorològic de Catalunya (SMC). Amb aquesta informació es crea un patró espacial de densitat de llamps en el territori d'estudi. S'acota el treball al període comprès entre els mesos d'abril i setembre des de l'any 2016 fins el 2020. D'aquesta manera es localitzen diferents zones amb alta densitat de llamps, destacant l'àrea del Ripollès. Després, s'utilitza el WRF-ARW per tal de recrear aquest patró climàtic, tractant d'identificar l'existència d'aquestes zones favorables a la iniciació de les precipitacions associades a les tempestes que s'han esmentat. Un cop assajades les simulacions amb el model, es filtren les sortides emprant índexs termodinàmics clàssics per a seleccionar la precipitació d'origen convectiu. Finalment s'analitzen els processos meteorològics que afavoreixen l'existència dels nius de tempesta dels Pirineus Orientals. Com a mecanismes mesoescalars recurrents es suggereixen la convergència de vents en capes baixes deguda a l'orografia i les circulacions d'origen marítim canalitzades; ambdós es produeixen en presència d'altes humitats i una mínima quantitat d'aigua disponible. A més a més, s'insinua que la font elevada de calor a l'atmosfera lliure més un factor més a tenir en compte com a mecanisme precursor de les precipitacions primerenques analitzade
Sensibilidad de la parametrización de la convección utilizando WRF-ARW, sobre la Sierra Norte del Perú
No full textMàster de Meteorologia, Facultat de Física, Universitat de Barcelona, Curs: 2017-2018, Tutor: Bernat Codina SánchezEn la Sierra Norte del Perú, durante el periodo de precipitaciones pueden producirse eventos extremos, tales como lluvias excesivas o déficit de lluvias, que en ciertas ocasiones ha generado desastres en esta zona. Muchas instituciones en el mundo realizan los pronósticos de la precipitación utilizando modelos numéricos meteorológicos como el WRF. En este trabajo se ha realizado una verificación de los pronósticos producidos con el modelo, en varios casos de precipitación observados sobre esta región. Se ha hecho un estudio de la sensibilidad del modelo a la parametrización de la convección y al paso de malla, utilizando algunas de las opciones que ofrece el modelo WRF. Se ha comparado los valores de precipitación simulados, con los medidos en estaciones pluviométricas convencionales y automáticas. Se muestran los resultados de esta verificación sobre dos configuraciones de dominios; la primera, una cascada de simulación de 45 km, 15 km y 5 km y una segunda cascada de simulación de 27 km, 9 km y 3 km. Con estas configuraciones se ha llegado a la conclusión que la que más acierta los pronósticos, es la que combina el esquema de microfísica de nubes WSM6 con la parametrización convectiva de Grell G3. Asimismo, de las dos configuraciones de dominios la que más acierta es la cascada de simulación de 27 km, 9 km y 3 km
Anàlisi de la sobreestimació de la temperatura diürna a les estacions de l’antiga XMET (1995-2007)
No full textMàster de Meteorologia, Facultat de Física, Universitat de Barcelona, Curs: 2019-2020, Tutor: Bernat Codina SánchezLes dades registrades per les estacions de l’antiga XMET (1995-2007) presenten una sobreestimació de la temperatura degut a l’ús d’un abric tèrmic inadequat. L’any 2007 es va procedir a canviar-lo per tal de millorar la qualitat de les seves dades. Aquesta actuació va suposar un punt de ruptura important per a moltes sèries de temperatura, especialment la diürna. Per mitjà d’aquest estudi s’ha pogut constatar que més del 73% de les estacions XMET presenten una discontinuïtat en la seva sèrie de temperatura màxima associat al canvi d’abric tèrmic. En menor mesura, aquesta sobreestimació també afecta als valors de temperatura nocturna. En el cas de l’estació meteorològica Fabra XMET, s’ha determinat que més del 50% dels dies pertanyents al període previ a la migració, la sobreestimació de la temperatura diürna és igual o superior als 3ºC. Fins i tot, en dies de cel serè, vent en calma i forta irradiació solar global, el grau de discrepància arriba a ser molt més gran
Producción de hidrógeno verde a partir de energía solar fotovoltaica para aplicaciones energéticas en la minería chilena
No full textTreballs Finals del Màster d’Energies Renovables i Sostenibilitat Energètica, Facultat de Física, Universitat de Barcelona. Curs: 2021-2022. Tutor: Bernat Codina SánchezEl actual contexto energético y social ha impulsado a los países alrededor del mundo a repensar la forma en que suministran de energía a sus procesos productivos, desarrollando fuentes de energía limpia que aporten a una solución de bajas emisiones y que puedan llegar a todos los lugares posibles. Esta investigación sitúa su estudio en la prefactibilidad técnica y económica de la producción de hidrógeno verde a partir de energía solar en la región norte de Chile, en una de las principales industrias que contribuyen al PIB chileno y que también es una de las más energointensivas del país: la minería. El proyecto, específicamente suple de hidrógeno verde generado por electricidad proveniente de una planta solar fotovoltaica off-grid dimensionada para la demanda de un nuevo tren de hidrógeno que presta servicios de transporte a las diferentes mineras de la región, por lo que esta investigación es de carácter transversal a la actividad minera. La tecnología propuesta es de electrolisis de agua a través de un equipo PEM debido a sus características que hacen que sea el equipo adecuado para esta solución. Finalmente se realizan 2 evaluaciones económicas, la primera para la planta fotovoltaica que entrega un LCOE de 0,031 €/kWh, que posteriormente sirve como input para la evaluación global del proyecto de generación de hidrógeno verde obteniéndose un LCOH de 3,49 €/kgH2 y sus
respectivos indicadores financieros VAN y TIR con valores de 67.298.713,96 € y 17 % respectivamente, entregando como resultado un proyecto factible técnica y económicament
- …
