4 research outputs found
La Pràctica Basada en l´Evidència, una millora en l´aprenentatge i desenvolupament competencial dels estudiants d´Ergonomia
No full textLa Pràctica Basada en l'Evidència és una metodologia enfocada a la millora de la presa de decisions mitjançant l'ús de les millors evidències disponibles com a base del pensament crític. Aquesta pràctica ha estat àmpliament emprada en el marc de les professions sanitàries i la gestió empresarial però la seva aplicació en l´àmbit de la Prevenció de Riscos Laborals ha estat molt limitada. Els experts en la Pràctica Basada en l´Evidència matèria consideren essencial formar als estudiants i professionals en aquest enfocament per tal d'assegurar la millor praxis professional. Per aquest motiu, el present treball final de màster neix amb l´objectiu d´analitzar l'impacte de la incorporació de la Pràctica Basada en l´Evidència com a metodologia d´ensenyament en l´assignatura d´Ergonomia del Màster Universitari en Prevenció de Riscos Laborals de la Universitat Oberta de Catalunya. Per poder fer aquest estudi s´ha analitzat quantitativament per mitjà d´un estudi longitudinal i transversal: a) L´evolució competencial dels estudiants al llarg del semestre en funció dels resultats de les tres proves d´avaluació continuada a resoldre. En concret les dues competències associades al pensament crític avaluades han estat: 1) la cerca, identificació, organització i ús adequat de la informació, i 2) la interpretació i avaluació de la informació de manera crítica, per al seu desenvolupament professional. b) L´impacte d´aquesta metodologia en quant a la consolidació dels continguts. S´ha analitzat la relació existent entre la Pràctica Basada en l´Evidència i la millora de l´aprenentatge de la matèria a impartir, en aquest cas l´Ergonomia. c) La relació existent entre l´evolució del desenvolupament competencial i de l´aprenentatge dels continguts. Complementàriament, s´ha volgut conèixer la percepció dels estudiants sobre l´aplicabilitat d´aquesta nova metodologia a l´aprenentatge de l´Ergonomia. Per això s´ha portat a terme una anàlisi qualitativa d´anàlisi de paraules clau. Els resultats obtinguts han permès conèixer que la Pràctica Basada en l´Evidència millora les competències dels estudiants relacionades amb el pensament crític. Tanmateix, s´ha observat una millora de l´aprenentatge dels continguts, encara que amb algunes limitacions. Per finalitzar, s´ha pogut establir una relació positiva entre el desenvolupament competencial i l´aprenentatge de continguts. A nivell de conclusió, es pot evidenciar, per tant, que la Pràctica Basada en l´Evidència constitueix una eina d´aprenentatge positiva pels estudiants d´Ergonomia, àmbit què requereix d´una presa de decisions constant.Evidence-Based Practice is a methodology focuses on improving decision-making through the use of the best available evidence and critical thinking. It has been widely used in the health professions and business management but its application in the field of occupational risk prevention has been very limited. Subject matter experts consider it essential to train students and professionals in this approach in order to ensure the best professional practice. For this reason, this work was born with the objective of analysing the impact of the incorporation of Evidence-Based Practice as teaching methodology in the subject of Ergonomics of the Master's Degree in Occupational Risk Prevention of the Open University of Catalonia. In order to be able to carry out this study, it was analysed quantitatively by means of a longitudinal and transversal study: (a) The evolution of competence of students throughout the semester in the light of the results of the three continuing assessment tests to be completed. In particular, the two competencies associated with critical thinking evaluated were those related to the search, identification, organization and proper use of information, and, secondly, the interpretation and evaluation of information in a critical manner, for their professional development. b) The impact of this methodology in terms of content consolidation. It has been considered interesting to know if Evidence-Based Practice improves the learning of the subject to be taught. (c) The relationship between the evolution of content learning and competency development. Finally, student´s perception of the applicability of this new methodology has been sought through qualitative analysis. The results obtained have allowed us to know that Evidence-Based Practice improves students' competencies related to critical thinking. However, there has been an improvement in content learning, albeit with limitations. Finally, it was possible to establish a positive relationship between content learning and competency development. It is therefore concluded that this methodology can be a positive learning tool for students of Ergonomics. This is an area in which constant decision-making is required.La Práctica Basada en la Evidencia es una metodología enfocada a la mejora de la toma de decisiones mediante el uso de las mejores evidencias disponibles como base del pensamiento crítico. Esta práctica ha sido ampliamente utilizada en el marco de las profesiones sanitarias y la gestión empresarial pero su aplicación en el ámbito de la prevención de riesgos laborales ha sido muy limitada. Los expertos en la Práctica Basada en la evidencia materia consideran esencial formar a los estudiantes y profesionales en este enfoque para d'assegurar la mejor praxis profesional. Por este motivo, el presente trabajo final de máster nace con el objetivo de analizar el impacto de la incorporación de la Práctica Basada en la evidencia como metodología de enseñanza en la asignatura de ergonomía del Máster Universitario en Prevención de Riesgos Laborales de la Universidad Abierta de Cataluña. Para poder realizar este estudio se ha analizado cuantitativamente mediante un estudio longitudinal y transversal: a) La evolución competencial de los estudiantes a lo largo del semestre en función de los resultados de las tres pruebas de evaluación continuada a resolver. En concreto las dos competencias asociadas al pensamiento crítico evaluadas han sido: 1) la búsqueda, identificación, organización y uso adecuado de la información, y 2) la interpretación y evaluación de la información de manera crítica, para su desarrollo profesional. b) El impacto de esta metodología en cuanto a la consolidación de los contenidos. Se ha analizado la relación existente entre la Práctica Basada en la evidencia y la mejora del aprendizaje de la materia a impartir, en este caso la ergonomía. c) La relación existente entre la evolución del desarrollo competencial y del aprendizaje de los contenidos. Complementariamente, se ha querido conocer la percepción de los estudiantes sobre l'aplicabilitat esta nueva metodología a aprendizaje de la ergonomía. Para ello se ha llevado a cabo un análisis cualitativo de análisis de palabras clave. Los resultados obtenidos han permitido conocer que la Práctica Basada en la evidencia mejora las competencias de los estudiantes relacionadas con el pensamiento crítico. Sin embargo, se ha observado una mejora del aprendizaje de los contenidos, aunque con algunas limitaciones. Para finalizar, se ha podido establecer una relación positiva entre el desarrollo competencial y el aprendizaje de contenidos. A nivel de conclusión, se puede evidenciar, por tanto, que la Práctica Basada en la evidencia constituye una herramienta de aprendizaje positiva para los estudiantes de ergonomía, ámbito que requiere una toma de decisiones constante
Tècniques de la PRL, febrer 2018
No full textRecurs d'aprenentatge de la Universitat Oberta de Catalunya. Material publicat amb llicència Creative Commons passats 6 semestres des de la data de publicació.Recurso de aprendizaje de la Universitat Oberta de Catalunya. Material publicado con licencia Creative Commons pasados 6 semestres desde la fecha de publicación.Learning resource of the Universitat Oberta de Catalunya. Material published under a Creative Commons license after 6 semesters from the date of publication
Protocol d'actuació per al control i la prevenció de la tuberculosi en els immigrants i en els casos importats
No full textProtocol d'actuació; Tuberculosi; ImmigrantsProtocolo de actuación; Tuberculosis; InmigrantesAction protocol; Tuberculosis; ImmigrantsAquest document és un protocol d'actuació per la tuberculosi i la seva prevenció
Factors associated with differences between conventional contact tracing and molecular epidemiology in study of tuberculosis transmission and analysis in the city of Barcelona, Spain
No full textThe aim of this study was to analyze the factors associated with conventional contact tracing (CCT) and molecular epidemiology (ME) methods in assessing tuberculosis (TB) transmission, comparing the populations studied and the epidemiological links established by both methods. Data were obtained from TB case and CCT registries, and ME was performed using IS6110-based restriction fragment length polymorphism (RFLP) analysis and mycobacterial interspersed repetitive unit 12 (MIRU12) typing as a secondary typing method. During two years (2003 and 2004), 892 cases of TB were reported, of which 687 (77%) were confirmed by culture. RFLP analysis was performed with 463 (67.4%) of the 687 isolated strains, and MIRU12 types in 75 strains were evaluated; 280 strains (60.5%) had a unique RFLP pattern, and 183 (39.5%) shared patterns, grouping into 65 clusters. CCT of 613 (68.7%) of 892 cases detected 44 clusters involving 101 patients. The results of both CCT and ME methods yielded 96 clusters involving 255 patients. The household link was the one most frequently identified by CCT (corresponding to 80.7% of the cases clustered by this method), whereas nonhousehold and unknown links were associated with 94.1% of the strains clustered by ME. When both methods were used in 351 cases (39.3%), they showed the same results in 214 cases (61%). Of the remainder, 106 (30.2%) were clustered only by ME, 19 (5.5%) were clustered only by CCT, and 12 (3.4%) were clustered by both methods but into different clusters. Patients with factors potentially associated with social problems were less frequently studied by CCT (P = 0.002), whereas patients of <15 years of age, most with negative cultures, were less frequently studied by ME (P = 0.005). Significant differences in the populations studied by ME versus CCT were observed, possibly explaining the scarce correlation found between the results of these methods. Moreover, ME allowed the detection of nonhousehold contact relationships, whereas CCT was more useful for tracing transmission chains involving patients of <15 years of age. In conclusion, the two methods are complementary, suggesting the need to improve the methodology of contact study protocols
